|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats : dones |
|
Signatures. Conclusions i Recomanacions porvisionasl de la VI Visita de la CCIODH a Mèxic
|
|
|
per CCIODH |
26 feb 2008
|
|
CONCLUSIONS I RECOMANACIONS PROVISIONALS. VI VISITA DE LA CCIODH. MÈXIC, FEBRER DE 2008 |
Per signatures:
http://cciodh.pangea.org/firma_conclusiones_6_cciodh.htm
CONCLUSIONS I RECOMANACIONS PROVISIONALS. VI VISITA DE LA CCIODH. MÈXIC, FEBRER DE 2008
Després de la VI visita i partint de les més de 280 entrevistes realitzades a un total de 596 persones, la CCIODH considera que la situació dels drets humans a Mèxic és extremadament crÃtica. Independentment de l'à mbit al que afectin, la magnitud de les vulneracions i la falta de respostes concretes converteixen al govern de Felipe Calderón en plenament responsable de les mateixes.
La CCIODH ha pogut comprovar que durant el mandat de l'actual govern no s'ha avançat substancialment en les recomanacions que s’han realitzat en visites anteriors. Tant en el cas de Chiapas, com en els d’Oaxaca i Atenco, se segueixen produint de nou vulneracions de drets humans ja advertides en anterioritat, sense que s'hagi actuat amb serietat ni contra els seus principals responsables, ni en relació de les raons que les originen. Per això, la CCIODH es veu obligada a ratificar-se en les conclusions i recomanacions realitzades en els anteriors informes.
D'altra banda, la CCIODH no ha pogut limitar-se a atendre els casos analitzats en els informes anteriors, arribant a quedar prà cticament desbordada pels testimonis i denúncies sobre vulneracions que van passar durant l’any 2007. Durant aquest perÃode ha continuat el clima de persecució contra les organitzacions socials i han ingressat en les presons nous presos polÃtics i de consciència. S’ha d’esmentar també la detenció arbitraria d'Ariadna Nieto, Núria Morelló, Ramón Sesén i Laia Serra, el passat mes d'agost amb intervenció d'autoritats estatals i federals. En el cas de Laia Serra es tracta a més d'una integrant de la V Visita de la CCIODH.
Més enllà de declaracions d'intencions i de determinats gestos diplomà tics, la CCIODH no ha detectat en l'executiu federal un veritable interès a situar el ple respecte dels drets humans com a prioritari de la seva acció de govern. El cas de la periodista Lydia Cacho, a qui l'Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans acaba d'aconsellar l'abandó del paÃs per preservar la seva seguretat, ens parla amb claredat d’aquesta situació. Mereix la pena esmentar també la situació de les vÃdues dels miners de Pasta de Conchos.
D'altra banda, la CCIODH no sempre ha trobat en els òrgans de l'executiu federal l'actitud que esperava. Cal fer esment en aquest sentit la impossibilitat d'accedir al penal de mà xima seguretat de La Palma, quan ja havia estat convinguda en conversa telefònica; el fet que la PGR no ens hagi proporcionat fins a la data informacions mÃnimes i indispensables sobre la seva labor en els casos analitzats –malgrat haver-ho sol·licitat amb suficient antelació; o la circumstà ncia que no haguem estat rebuts pels membres més pertinents dels òrgans entrevistats.
SEGONA
La CCIODH considera que els casos d’Atenco, Oaxaca i Chiapas exemplifiquen una situació més general caracteritzada per un patró de comportament continuat i comú a les diferents autoritats, federals, estatals i, en alguns casos, municipals. Aquest model d'actuació pot ser entès com una autèntica polÃtica d'Estat, i aixà ho afirmen a partir de la coincidència i versemblança de la gran quantitat de testimonis rebuts, tant en aquesta com en anteriors visites.
Enfront dels espais de mobilització social, de construcció de models alternatius de vida i de satisfacció de les necessitats més essencials, les autoritats tracten d'assegurar el context social més propici per a la implementació d'un model de desenvolupament de carà cter neoliberal, basat en la despulla, la privatització i la mercantilizació de recursos bà sics com la terra, l'aigua o la biodiversitat.
Amb aquest objectiu, d'una banda, s'instrumenten polÃtiques encaminades al debilitament del teixit social per mitjà de la divisió de les comunitats indÃgenes i camperoles i la persecució de les organitzacions socials més reivindicatives.
D'altra banda, i de manera complementà ria, es porten a terme de manera generalitzada detencions arbitrà ries a membres dels moviments socials (i en ocasions a les seves famÃlies, pel sol fet de ser-ho). És habitual que les persones detingudes siguin sotmeses a tortura i a maltractaments. Per a justificar les detencions, es falsifiquen proves: la tendència ha estat la d'utilitzar delictes pensats per a reprimir les formes de protesta social (delictes de sedició, atacs a les vies de comunicació, associació delictiva, segrest, segrest equiparat, etc.), com és el cas d'Ignacio del Valle, Felipe Ã?lvarez i Hèctor Galindo, condemnats pels successos d’Atenco; o el de David Venegas i Flavio Sosa, processats i empresonats pels successos d’Oaxaca; o bé imputar falsament la possessió de drogues o d'armes, i en ocasions també altres delictes com robatori, agressió sexual i fins hi tot homicidi. La lògica d'aquests mecanismes és la de criminalitzar als membres de moviments socials evitant a més que puguin ser considerats com a presos polÃtics.
En aquesta lògica, el recurs a la presó com a mesura preventiva es presenta com l'instrument més contundent. Aquesta situació l'ha comprovat la CCIODH mitjançant les entrevistes mantingudes en els penals de Chiapas i Oaxaca amb un total de 70 presos. No aixà en el cas del penal de Molino de Flores i La Palma, a l'Estat de Mèxic, ja que malgrat haver-ho sol·licitat amb antelació, no s'ha possibilitat a la CCIODH l'entrada. En alguns casos es tracta de penals de mà xima de seguretat i en situació d'aïllament, on els drets del presos es redueixen a la seva mÃnima expressió. La situació viscuda pels germans Sosa Villavicencio arran dels successos d’Oaxaca, és paradigmà tica en aquest sentit, com també ho és la d'Ignacio del Valle, Felipe Ã?lvarez i Hèctor Galindo, l'aïllament de la qual es perllonga fins i tot una vegada dictada la sentència que els condemna a 67 anys de presó.
TERCERA
La CCIODH ha tornat a advertir com el patró de repressió i persecució als espais socials de reivindicació no es refereix només a l'actuació dels diferents cossos policials, locals i federals. Juntament amb ells, ha d'esmentar-se el paper cada vegada més actiu de l'Exèrcit mexicà . Una de les principals apostes de l'actual govern apunta precisament a reforçar el protagonisme de l'Exèrcit en la persecució de delictes de narcotrà fic, trà fic d'armes, aixà com en el control de fronteres.
En el cas de Chiapas aquestes raons s'han utilitzat com a justificació de la continuïtat de la seva desmesurada presència en el moment que la insurrecció armada protagonitzada per l’EZLN ha deixat de constituir una raó suficient. La CCIODH ha recollit, com ja havia fet en les seves anteriors visites, nombroses denúncies sobre el grau d'afectació que aquesta presència té en la vida quotidiana de les comunitats indÃgenes i camperoles. En altres casos, com a Atenco i a Oaxaca, l'Exèrcit ha estat present també per mitjà de la seva col·laboració en les operacions conjuntes dels diferents cossos de seguretat.
D'altra banda, la CCIODH constata amb inquietud la continuïtat i la impunitat de grups parapolicials i paramilitars. En el cas d’Oaxaca, com apuntem en l'anterior informe, nombroses proves assenyalen l'existència de grups armats que de connivència amb la policia van participar en la repressió de la protesta social. Malgrat això, i en contrast amb la contundència mostrada enfront de participants en les mobilitzacions, no s'ha procedit a identificar i a sancionar als integrants d’aquests grups.
Durant la seva sisena visita, la CCIODH ha rebut a més denúncies de noves actuacions de grups d’aquestes caracterÃstiques tant en l'à mbit urbà , com també en municipis o comunitats de l'à mbit rural, vinculats a grups de poder locals que pretenen imposar el seu sistema caciquil i l'activitat del qual resulta favorable als plans de divisió i debilitament comunitari. Aixà succeeix tant a Oaxaca com a Chiapas, on en determinades zones es detecta amb claredat el seu ressorgiment. Resulta preocupant, a més, que se segueixi tractant de presentar aquestes situacions com conflictes intercomunitaris, tal com es va fer en el seu moment respecte de la massacre d’Acteal. En el cas de Chiapas, la CCIODH ha rebut diversos testimonis que apunten de manera coincident a l'organització OPDDIC com el grup que entraria en aquesta lògica paramilitar i parapolicial.
QUARTA
Darrere de la generalització d'aquestes conductes es troba la persistència de la impunitat dels servidors públics. En relació amb les greus violacions de drets humans d’Atenco i Oaxaca durant el 2006, fins a la data les sancions s'han limitat a l'abús d'autoritat i han tingut un carà cter fonamentalment administratiu. AixÃ, en aquest moment, la impunitat empara als responsables de les greus acusacions per tortures i abusos sexuals que van acompanyar les detencions en el caso Atenco, sent necessari recordar l'especial acarnissament i brutalitat dirigida contra les dones detingudes. En la mateixa lÃnia, no resulta acceptable que la Procuraduria General de la República hagi decretat l'arxiu de les investigacions per casos de morts en el conflicte d’Oaxaca, instant que siguin les pròpies vÃctimes les encarregades d'aportar les proves.
En el 2007 existeixen nous casos d'extrema duresa de la intervenció policial en la repressió del lliure exercici de les llibertats de reunió i manifestació de la societat civil. Bon exemple d'això ho constitueix la brutalitat amb que es va executar la dissolució de la Guelaguetza popular del 16 de juliol, arribant a posar en greu perill la vida d’Emeterio Marino Cruz i Raymundo Velasco. En les ocasions que s'ha procedit a la detenció i empresonament preventiu d'agents policials, la CCIODH considera que, davant la generalitzada vulneració de drets humans detectada, es tracta de decisions exclusivament simbòliques, sense que de moment siguin sÃmptoma d'un veritable canvi.
Altre exemple paradigmà tic d'impunitat ho constitueix el cas de San Pedro Yosotatu, en la serra mixteca, els habitants de la qual han denunciat, assenyalant a més als culpables, la mort de set dels seus membres, l'últim d'ells el 24 de desembre de 2007, i la desaparició d'altres tres sense que les autoritats hagin emprès cap acció referent a això malgrat les denúncies i proves aportades.
La CCIODH considera que la prà ctica de concedir ajudes a les vÃctimes de vulneracions de drets per part de servidors públics no pot en cap cas entendre's com substitut del procés judicial que ha de fer justÃcia i assenyalar les responsabilitats jurÃdiques pertinents. Aixà ho han entès, entre d’altres, els familiars d’Alexis Benhumea, mort com a conseqüència de la intervenció policial a Atenco, al rebutjar el pagament de la quantitat consignada en aquestes circumstà ncies. En el caso Acteal també ens trobem davant el rebuig dels supervivents i la taula directiva de la comunitat de Las Abejas a la proposta governamental de reparació econòmica.
Les reformes del sistema penal impulsades pel govern federal donen fins i tot un pas més, doncs suposen la legalització de prà ctiques policials que atempten contra drets i la inclusió permanent d'una legislació d'excepció. AixÃ, les possibilitats de realitzar registres sense prèvia ordre del jutge, la desproporcionada ampliació del perÃode d'incomunicació o la intervenció de les comunicacions. En el cas de l'Estat de Chiapas, la CCIODH considera preocupant la introducció com a nou delicte el “d’instigació a la violènciaâ€?, doncs la seva amplitud ho pot fer aplicable a tota activitat social que s'emmarqui en contextos reivindicatius.
La convicció sobre l'abast de la impunitat que tenen els servidors públics permet, a més, que la dinà mica repressiva es generalitzi, superant l'estratègia de lluita contra la mobilització social per a arribar a afectar a qualsevol ciutadà o ciutadana. Exemple d'això són els casos de pederà stia denunciats a Oaxaca i que fins a la data no han obtingut respostes suficients per part de les autoritats.
En el cas de la massacre d’Acteal, deu anys després podem afirmar que la impunitat continua. La creació, per part del nou govern estatal, de la Fiscalia especialitzada per al cas d’Acteal no ha assolit cap avanç significatiu referent a això. La detenció de subjectes ja condemnats per aquests fets, la revisió de les sancions administratives ja imposades o la signatura d'acords amb la comunitat sense reconeixement de la veritat sobre els fets són simplement actes polÃtics de carà cter simbòlic, inútils per a arribar a la justÃcia.
Els casos de desplaçaments i de desaparicions forçades són també expressió d'una impunitat enfront de la qual cap autoritat pot declinar la seva responsabilitat. Els anunciats projectes d'infraestructures i mediambientals, comuns als casos d’Atenco, Oaxaca i Chiapas, generaran segurament més casos de desplaçaments. Respecte de les desaparicions forçades, durant l'any 2007 s'han denunciat cinc casos a l'Estat d’Oaxaca. En el cas de Lauro Juárez, la Comissió Interamericana de drets humans ha sol·licitat al govern de Mèxic l'adopció de mesures urgents per a establir el seu parador. La CCIODH considera d'extrema gravetat els casos de desaparicions i la falta de resposta per part de les autoritats ja que si arribés a consolidar-se ens situaria en un context no molt llunyà al de la guerra bruta dels anys setanta.
QUINTA
La impunitat es recolza en l'existència d'un sistema judicial que mostra clars signes d'incapacitat i ineficà cia, quan no d'evident falta de voluntat, per a posar-li fi a la mateixa. En alguns casos, la connivència amb les autoritats governatives resulta més que evident. El decret d'ordres de formal presó no justificades, l'obertura de procediments penals sense suficients elements probatoris, les dilacions indegudes, l'assignació de casos a jutges no predeterminats per la llei –entre altres irregularitats- deixen sense contingut les garanties derivades del dret al degut procés.
La independència del poder judicial resulta profundament qüestionada i amb ella un dels pilars essencials de l'Estat de dret. La dependència respecte del poder executiu s'explica en part pel sistema de nomenament dels jutges, especialment quan és directe, aixà com en altres aspectes com la inexistència d'una llei d'incompatibilitats de cà rrecs públics que impedeixi, per exemple, que la mà xima autoritat judicial d’Oaxaca en l'actualitat hagi estat Secretari de Govern en els dos anteriors mandats. Però més enllà d’aquestes circumstà ncies, la falta d'independència trobaria la seva raó d'ésser en l'arrelada cultura de clientelisme i amiguisme que regna en els processos de nomenament dels cà rrecs públics. Encara que aquesta situació és especialment rellevant en els òrgans estatals, el poder Judicial de la Federació dista de quedar al marge.
Especialment preocupant és l’actitud judicial davant la presó preventiva, que com hem assenyalat forma part del patró de repressió enfront de processos d'organització i reivindicació social. Les tres regions visitades per la CCIODH mostren nombrosos casos de persones empresonades per més d'un any que han acabat sent absoltes sense que s'hagi derivat cap responsabilitat dels jutges ni cap reparació del dany de les persones afectades.
La falta d'independència del Poder Judicial conforma un clima generalitzat de desconfiança en les institucions. Freqüentment, la població veu amb elles una amenaça abans que una garantia respecte dels seus drets i interessos. La falta de legitimitat afecta al sistema institucional en el seu conjunt. El rebuig de les vÃctimes a denunciar vulneracions en casos que puguin derivar-se responsabilitats públiques o l'allau de testimonis que la CCIODH ha rebut en aquesta VI visita, aixà ho testifiquen amb claredat.
En aquest context, la labor dels defensors i defensores dels drets humans i dels mitjans de comunicació es revela més essencial, si cap. Succeeix, precisament per això, que ambdós col·lectius han sofert agressions i fustigacions en els últims temps. El cas de Lydia Cacho, de nou, és paradigmà tic.
SISENA
Deu anys després de la seva primera visita, la CCIODH constata amb preocupació que les causes estructurals que estan darrere de les greus vulneracions dels drets humans advertides segueixen intactes. Les regions visitades presenten totes elles una situació social que travessa per profundes dinà miques d'exclusió i de desigualtat. Aquestes dinà miques són especialment intenses en el cas de les dones i de la població indÃgena i camperola, la situació de la qual és de marginació social, econòmica, polÃtica i cultural dibuixa el context en el qual es reprodueixen les citades violacions de drets.
Els alarmants Ãndexs de pobresa i marginació dels Estats de Chiapas i Oaxaca contrasten amb l'enorme riquesa cultural i ecològica que atresoren. D'aquesta manera, el problema d'arrel se situa en la distribució i control de recursos bà sics per a la supervivència i el lliure desenvolupament individual i col·lectiu. Aquesta situació és històrica però en els últims temps s'ha reforçat per l'avanç de les polÃtiques neoliberals implementades pels successius governs estatals i federals. A Chiapas, casos com el de Bolom Ajaw en la zona d'Agua Azul, entre molts altres, ens situen en la lògica de projectes de desenvolupament que esdevenen antagònics. Atenco ofereix també un clar exemple de confrontació entre el model de desenvolupament dels pobladors més directament afectats, d'una banda, i el del govern i els grups empresarials, d'un altre. En el cas d’Oaxaca, caldria parlar de conflictes com els que s'han generat i poden generar-se en la regió de l'Istme. La CCIODH vol subratllar la responsabilitat de grups econòmics transnacionals (amb important presència europea, nord-americana i canadenca), els interessos dels quals duen a processos d'apropiació i saqueig que afecten negativament a la població en el seu conjunt.
En tal context, resulta preocupant que pobles que durant segles van vetllar per la preservació dels recursos naturals estiguin sent estigmatitzats com els principals responsables de la depredació ambiental. Aquest és el cas de la Reserva de la Biosfera de Montes Azules a Chiapas, que amenaça amb un gran desplaçament de les comunitats indÃgenes allà assentades. Igualment, la CCIODH ha recollit la utilització polÃtica de les demandes d'accés a la terra per a implementar programes que més que garantir aquest accés i la seguretat de la tinença, promouen la seva privatització i propicien l'emigració rural.
La CCIODH adverteix la contradicció entre els models governamentals de desenvolupament i la construcció de les autonomies indÃgenes, especialment de les comunitats zapatistas i la seva experiència de Juntas de Buen Gobierno. També es donen en altres casos, com el de San Juan Copala a Oaxaca i el propi procés dels pobladors d’Atenco, que dibuixen un camà semblant. Enfront de la imposició de polÃtiques que desatenen la participació dels afectats i busquen dividir l'entramat comunitari, els processos autonòmics indÃgenes generen espais propis de participació social, econòmica i polÃtica la intensitat de la qual desborda els referents institucionals i confronta profundes dinà miques de dominació cultural encara vigents.
SETENA
La CCIODH constata la inactivitat institucional respecte de mesures mÃnimes que busquin una reparació integral dels danys individuals i col·lectius ocasionats en els casos de vulneració greu de drets humans, com ho són de manera clara els successos d’Acteal, Atenco i Oaxaca.
La CCIODH entén que l'absència de mecanismes de reparació per part de les institucions perllonga la seva situació d'indefensió i d’abandó. La CCIODH observa amb preocupació la persecució i les amenaces als membres i activistes socials que formen part d'aquesta societat civil organitzada impedint que aquests processos de recuperació es canalitzin i les ferides cicatritzin.
Les situacions d'exili i de clandestinitat augmenten i allarguen aquestes situacions, no només en la persona afectada sinó en el seu context familiar i comunitari.
Enfront d'això, ha d'esmentar-se la importà ncia de les respostes col·lectives davant la persecució. AixÃ, val la pena esmentar les experiències d'organització a l’interior dels penals (“La Voz de los Llanosâ€? i â€?La Voz del Amateâ€?) i els “plantonsâ€? que des del primer moment es van instal·lar per a exigir la llibertat dels presos polÃtics en el caso Atenco i que vénen servint com espais d'enfortiment i de solidaritat comunità ria
RECOMANACIONS
PRIMERA
Segueix sent imprescindible atendre a les causes profundes del conflicte, això és, als problemes estructurals de pobresa, caciquisme, desigual accés als recursos, la posició subalterna de la dona, la falta de mitjans per a l'educació, la salut i l'habitatge, l'absència de canals de participació democrà tica i la incomprensió de la diversitat cultural com a base de la convivència social.
El respecte per les formes pròpies de desenvolupament, especialment sòlides en els territoris on hi ha presència de pobles indÃgenes, i l'abandó de projectes que no siguin consensuats amb les poblacions afectades constitueix el primer pas per a resoldre alguns dels conflictes més greus presents en l'actualitat. La revitalització del projecte de l'aeroport internacional a Atenco, com qualsevol altre, només podria ser admissible si es realitzés a partir del dià leg, la plena participació i el consentiment dels pobladors. Sense aquest elements, avui totalment absents, s'estarien reproduint les mateixes condicions que van originar el conflicte.
L'única forma d'evitar que es regenerin contextos de vulneració dels drets humans passa per atendre les causes originals dels conflictes. Respondre de manera justa i adequada a les reivindicacions i respectar els processos propis organitzatius han de constituir, per tant, el punt de partida de qualsevol actuació dels poders públics.
SEGONA
És inajornable desmuntar per complet el model de repressió contra les expressions de dissidència social, cultural i polÃtica.
L'actuació dels diferents cossos i forces de seguretat de l'Estat s'ha de sotmetre en la prà ctica, i no solament en el plà nol formal, a la normativa constitucional i internacional en matèria de drets humans. En aquest sentit sorgeix l'exigència de reconsideració integral de les lÃnies apuntades en la reforma penal impulsada pel govern federal.
Constitueix una necessitat inajornable reduir i controlar el paper de l'Exèrcit per a limitar-lo estrictament al desenvolupament de les funcions constitucionalment assenyalades, evitant costi el que costi la seva incidència en la vida de les comunitats.
Ha de procedir-se immediatament al desarmament dels grups paramilitars i parapolicials aixà com a exigir responsabilitats penals als seus membres i de les autoritats polÃtiques, policials i militars que els hagin promogut, emparat o tolerat.
TERCERA
És imprescindible assegurar la responsabilitat penal dels servidors públics que realitzin qualsevol prà ctica que vulneri els drets humans. El manteniment de la impunitat, element comú i no corregit fins a la data en els casos d’Atenco, Oaxaca i Chiapas, no només qüestiona la legitimitat de les autoritats, no només incrementa la desconfiança de la ciutadania en les institucions, sinó que es presenta com la principal causa perquè els abusos de poder es vagin generalitzant.
QUARTA
És inajornable que l'Estat reconegui, corregeixi i repari els abusos comesos. En aquest sentit, urgeix l'assumpció de responsabilitats polÃtiques. Fins al moment la situació és molt diferent: qui fos el Secretari de Seguretat Pública Federal durant els successos d’Atenco, el Sr. Eduardo Medina Mora, ocupa des de desembre de 2006 el cà rrec de Procurador General de la República.
És igualment urgent que les Procuraduries Estatals i la General de la República procedeixin a arxivar tots els procediments que l'acusació es basi en el patró repressiu referit amb anterioritat, aixà com procedir a revisar la situació de privació de llibertat de tots els presos polÃtics i de consciència, presents en penals de Chiapas, Oaxaca i de l'Estat de Mèxic i, en qualsevol cas, aplicar immediatament els beneficis penitenciaris que tinguin dret. Més enllà de la necessitat de revisar les condemnes imposades als presos vinculats als conflictes polÃtics, la CCIODH entén com absolutament injustificable la permanència d'Ignacio del Valle, Felipe Ã?lvarez i Hèctor Galindo en un penal de mà xima seguretat i en situació d'aïllament, tenint en compte a més les irregularitats detectades en el procés.
La CCIODH considera de vital importà ncia que les investigacions actualment obertes que podrien dur a la depuració de responsabilitats de servidors públics, es portin a terme amb total imparcialitat, transparència i rigor. Es tracta dels processos especials dels quals coneix la Suprema Cort de JustÃcia en els casos d’Atenco i Oaxaca i la querella per delictes de lesa humanitat que instrueix la PGR en el cas Oaxaca.
CINQUENA
Ha d'abordar-se immediatament una reforma profunda de les institucions de l'Estat a la República mexicana des de la seva pròpia configuració constitucional. Aquestes reformes han d'arribar als processos electorals aixà com els elements que assegurin una efectiva separació de poders. En el cas d’Oaxaca és urgent el ple respecte a les formes representatives basades en els usos i costums, que la seva desatenció per part de les autoritats estatals ve sent causa de greus conflictes.
Una de les mà ximes prioritats se situa a assegurar una real i efectiva separació entre poder judicial i poder executiu. En aquest sentit, resulta inajornable una revisió del model de nomenament dels jutges per a assegurar la seva independència, imparcialitat i inamovibilitat, aixà com l'establiment, allà on encara no existeixi, d'un sistema de concurs públic que asseguri l'accés segons mèrit i capacitat. També es presenta com imprescindible una llei d'incompatibilitat de cà rrecs que eviti la interferència entre poders. Ha d'igualment assegurar-se la seva veritable accessibilitat, una defensa d'ofici de qualitat i la presència de traductors de confiança que garanteixin els drets lingüÃstics de les persones indÃgenes. Finalment, ha de permetre's que les vÃctimes puguin actuar com a part en els processos judicials, abandonant el monopoli del ministeri públic.
Aquesta reforma integral de les institucions passa també, com a condició per a la construcció d'una democrà cia veritablement inclusiva, pel reconeixement ple dels drets dels pobles indÃgenes i especialment del seu dret a l'autodeterminació. Els acords de San Andrés, desconeguts per la reforma constitucional de 2001, han de tornar a integrar el punt de partida, juntament amb els avanços que presenta la Declaració Universal de Drets dels Pobles IndÃgenes, aprovada per Nacions Unides al 2007. Mèxic ha d'incorporar en la seva normativa els drets reconeguts en aquesta Declaració, d'acord amb el compromÃs polÃtic adquirit. En aquest sentit, resulta urgent donar força normativa a previsions com la de l'art. 32.2, relativa a l'obligació dels Estats de celebrar consultes amb els pobles indÃgenes “a fi d'obtenir el seu consentiment lliure i informat abans d'aprovar qualsevol projecte que afecti a les seves terres o territoris i altres recursos, particularment en relació amb el desenvolupament, la utilització o l'explotació de recursos minerals, hÃdrics o d'altre tipusâ€?.
SISENA
Mentre el Poder judicial segueixi sent incapaç d'assegurar la seva plena independència enfront del Poder executiu, la CCIODH insta a la societat civil mexicana a seguir amb els processos organitzatius en defensa dels drets i les llibertats i a engegar tots els mecanismes de protecció internacional dels drets humans, especialment els propis del sistema interamericà i del sistema de Nacions Unides. El Govern mexicà ha de, en aquestes circumstà ncies, respectar i promoure aquests instruments, aixà com facilitar les condicions necessà ries perquè organitzacions de drets humans puguin seguir aportant les seves valoracions en la matèria.
La CCIODH considera prioritari que les institucions de la Unió Europea implementin com més aviat millor mecanismes que permetin comprovar el compliment de les exigències de la clà usula democrà tica inclosa en l'Acord Global amb la República de Mèxic.
La CCIODH, com ja ha fet en la seva última visita, recomana igualment al govern federal i a l'estatal que instin especialment la presència de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans a Oaxaca.
Igualment ha de revisar-se a fons el sistema de nomenament i el tipus de funcions que han de realitzar les comissions estatals i nacional de drets humans a fi d'aconseguir una confiança en la seva labor, actualment molt desacreditada.
Mentre la impunitat segueixi sent la regla i no l'excepció, tal com ens ho segueix recordant deu anys després la massacre d’Acteal, la CCIODH considera necessari i oportú acudir als mecanismes de impartir justÃcia existents més enllà de l'Estat mexicà , amb la finalitat d'avançar en la lluita contra la impunitat davant casos de greus vulneracions de drets humans. En aquest sentit, la CCIODH considera d'enorme rellevà ncia la querella de Cristina Valls presentada a Espanya davant l'Audiència Nacional contra 40 efectius de les policies Federal Preventiva, de l'estat de Mèxic i municipal de Texcoco, per tortures psicològiques, fÃsiques i sexuals sofertes durant els successos d’Atenco al 2006.
SETENA
La CCIODH considera imprescindible que s'abordin un conjunt mÃnim de mesures de reparació dels danys individuals i col·lectius ocasionats en els casos de vulneració massiva i greu de drets humans, com ho són de manera clara els successos d’Acteal, Atenco i Oaxaca. Es tracta d'avançar en la realització de plena de la justÃcia que, com ja assenyalem en informes anteriors, passa per l'adopció de mesures de reparació consensuades amb els propis afectats havent d'incloure, com a mÃnim:
- Reparació moral. Restitució de l'honor de les vÃctimes i del dany patit a la seva imatge privada i pública a través del reconeixement oficial del tracte injust i vexatori rebut i del dany provocat pel fet de ser considerats com delinqüents.
- Reparació emocional de les persones afectades. Arbitrar totes les mesures perquè la comunitat en el seu conjunt i les persones i famÃlies afectades en particular rebin l'atenció mèdica i psicològica adequada per professionals que siguin de la seva confiança en aquells que sigui necessari. La Comissió recomana novament la creació de xarxes de suport emocional i psicològic per a les persones afectades en els diferents conflictes. Per aquesta raó la Comissió insisteix a generar espais on poder treballar els processos de dol de les persones afectades.
- Reparació del dany comunitari a través de programes de reconstrucció del teixit social. Aquests no han de, en tot cas, convertir-se en eines de divisió i confrontació a través de programes o sistemes d'ajuda condicionada o de pressió a través de falsos consensos, pel que es recomana l’atenció dels mateixos per organismes independents de carà cter nacional o internacional. La Comissió comprèn el compromÃs polÃtic dels drets humans i per això convida a les institucions del paÃs que treballen en aquesta lÃnia de defensa dels drets fonamentals, a buscar la transparència i a crear espais de confiança on les persones agredides puguin sentir-se segures, per poder superar els diferents traumes psico-emocionals. La Comissió anima als ciutadans i ciutadanes de Mèxic a seguir participant en la vida comunità ria des de l'actitud constructiva i de transformació social de la seva realitat com a via cap a la recuperació de la consciència col·lectiva. Entén aquesta Comissió que el treball i la participació en el moviment social del paÃs contribueixen a crear climes de confiança enfront dels conflictes oberts.
- Reparació econòmica. Compensació pels perjudicis soferts com a conseqüència de la violència (econòmics, en educació, salut o altres) i especialment aquells derivats de la pèrdua d'ocupacions com a conseqüència dels actes de violència exercits o de les persecucions posteriors.
- Reparació legal. Processos de justÃcia amb la sanció dels fets establerts legalment com a delictius. Sense una justÃcia real i efectiva, qualsevol mesura que ho esmeni és parcial.
- Reparació social. Articular els mecanismes que garanteixin que no existeixen limitacions a l'ús de la ciutadania, la participació social i polÃtica individual o organitzada de la població. La reconstrucció social passa, indefectiblement, per la participació activa i compromesa dels seus ciutadans en la vida comunità ria.
- Reparació històrica. Reconeixement de la veritat històrica que permeti la creació d'una memòria col·lectiva que previngui situacions similars futures.
Ciutat de Mèxic, 19 de febrer de 2008
Signatures:
http://cciodh.pangea.org/firma_conclusiones_6_cciodh.htm |
Mira també:
http://cciodh.pangea.org
|
This work is in the public domain |
|
|
