Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sanitat
La millor sanitat del món
26 feb 2008
Durant els últims dies els mitjans informatius estan parlant molt dels problemes endèmics que afecten a tots els serveis sanitaris de l’Estat, tant els que corresponen al Sistema Nacional de Salud com aquells que estan transferits a les autonomies. Massificació, falta d’infraestructures i de recursos humans, precarietat laboral...
Però serà interessant centrar-nos en el nostre i recordar per exemple com, fent honor a la línia propagandística dâautocomplaença tan assimilada pels governants i per gran part del poble, el president Francisco Camps va destacar, durant la col·locació de la primera pedra de lâhospital dâElx-Crevillent a principis del gener passat, âla apuesta de la Generalitat por la saludâ?, per a afegir després que el seu govern és âla administración autonómica de España que más porcentaje presupuestarioâ? destina a sanitat. El remat de la traca triomfalista va ser la qualificació del futur centre com âel mejor hospital para una de las zonas más dinámicas y prósperas de toda España, como es la Comunidad Valenciana, la provincia de Alicante y, en concreto, la ciudad de Elxâ?.

Deu ser per això que en lâhospital Doctor Peset les dones han de parir al llit per falta de âpotrosâ o que en el Clínic esperen el part aparcades âen cordóâ en els corredors fins a 12 hores, que les urgències es col·lapsen en quant ataca la grip, que el temps oficial dâespera quirúrgica se situa en 45 dies de mitjana, encara que una colonoscòpia pot arribar als 3 mesos, i es poden superar els 4 mesos i mig en patologies com les cirurgies vascular i cardíaca, traumatologia i oftalmologia (segons denuncia Adepa - Associació del Defensor del Pacient), que el centre de salut dâAlboraia es queda sense consulta ginecològica durant 5 mesos al no cobrir la baixa, que la falta de pediatres als centres de salut fa que cada professional tinga una mitjana de 2.000 targetes infantils quan la proporció òptima se situa entre 900 i 1.200, que en tot el País Valencià només hi ha un especialista per a bebès amb malalties metabòliques, que hi ha factures al calaix de la conselleria de Sanitat per valor de 843 milions acumulades entre 2002 i 2004, que Sanitat ha estat condemnada a pagar 125 milions dâeuros en multes per demora en el pagament a proveïdors, o que la conselleria tarda un any en concedir el certificat de minusvalidesa. Deu ser per això que lâatenció a la salut mental es troba en situació dramàtica, que encara no s'ha complit el pla de salut mental de l'any 2001, i que per al 2008 l'augment de pressupost ha estat de zero euros; tot això en una àrea especialment delicada, ja que la competència compartida entre diverses administracions (Agència Valenciana de Salut, Benestar Social i ajuntaments) genera seriosos problemes de planificació i coordinació.

Ãbviament, la responsabilitat és del Govern Zapatero, que no vol finançar els serveis valencians, malgrat haver multiplicat per més de 100 la inversió estatal en la sanitat valenciana al passar dels 9,4 milions dâeuros que vam rebre en lâúltima legislatura Aznar (2000-2003) als 1.176 milions rebuts entre 2004 i 2007. I, òbviament, dels immigrants, que vénen dels seus països atrets per les bondats, la qualitat i lâalta eficiència de la nostra sanitat, la qual cosa obliga a restringir el fluix migratori i a controlar-lo mitjançant lâestabliment dâun âcontrato para la integración de inmigrantesâ?.

Ãbviament, no hi té res a veure que els 8.000 milions anuals aportats per la població immigrant a la Seguretat Social superen àmpliament a les prestacions que reben, a més de suposar la meitat del creixement del PIB i de contribuir a reforçar lâestabilitat de lâestat de benestar. No hi tenen res a veure els 1.128 milions gastats fins ara en la Ciutat de les Arts i de les Ciències, ni els 80 destinats al circuit de Fórmula 1, ni la ignota quantitat que ens va costar la gira papal de fa dos anys, ni els 2.000 milions invertits en la passada Copa de lâAmèrica. No hi tenen res a veure les ajudes públiques âcreixentsâ a la sanitat privada, com les que la Generalitat va concedir a la UTE de lâhospital dâAlzira per tal de permetre el seu reflotament, o els favors a lâesglésia catòlica perquè aquesta puga consolidar la seua universitat i lâobjectiu estrella: una facultat pròpia de Medicina on poder expandir les seues tesis involucionistes i retrògrades sobre ètica mèdica, investigacions sobre la vida i altres matèries. No hi té res a veure que el Govern valencià vinga dedicant els últims anys per a sanitat ârecordem: una competència transferida íntegrament a la Comunitat Autònoma Valencianaâ el pressupost per càpita més baix de les 17 autonomies de lâEstat: 1.116,58 euros. No hi tenen res a veure els 2,7 llits per cada 1.000 habitants âtambé a la cua dâEspanya, que té una mitjana de 3,8 llitsâ o que la sanitat valenciana siga per tercer any consecutiu la pitjor valorada entre totes les de la xarxa pública espanyola. No hi té res a veure que ostentem una de les pitjors ràtios de facultatius, professionals i treballadors sanitaris (9,24 per cada 1.000 habitants). No hi té res a veure, finalment, que el Consell acabe de desviar 20 milions dâeuros, que estaven destinats a la construcció i reforma de centres sanitaris, a altres ânecessitats peremptòriesâ com el foment de lâactivitat esportiva, les despeses dâexplotació del Circuit del Motor o les ajudes a centres privats concertats dels diversos nivells educatius.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La millor sanitat del món
26 feb 2008
La inversión de todas las autonomías en sanidad, tiene una finalidad muy concreta, y no es otra que su privatización. Dar al empresario y a la empresa privada, unas infraestructuras que puedan gestionar y optimizar sus beneficios. Ese es el camino y la estrategia que han utilizado todos los partidos políticos para ir privatizando todos los sectores. Crear situaciones caóticas e insostenibles en los servicios públicos y el desaliento y la decepción en sus trabajadores y trabajadoras, de manera que la gestión privada aparezca como la única alternativa posible y reclamada y aclamada por el "consumidor". La sanidad pública, la enseñanza pública, todo lo público se convierte en una mercancía más de consumo.
Sindicat