|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
En el 160 Aniversari de “El Manifest Comunista�
|
|
|
per LQSomos |
22 feb 2008
|
Quan Marx es va fer marxista
Un fantasma recorre Europa… és el fantasma del comunisme (1). Intel·ligent fórmula per a començar l'opuscle tal vegada més controvertit i revolucionari en la història de la humanitat. |
|
A partir d'allà gens seria igual, doncs estava en evolució, s'estava elaborant ni més ni menys que la Teoria de la Història, o –el que és més correcte- la Teoria de la Filosofia de la Història. I el fantasma va niar, es va introduir, va romandre i –fins a amb llenguatge idealista- podem dir que reencarnó en cada cor llibertari i en cadascun dels agents de transformacions que lluiten per la utopia d'un món millor. Vagi quijotesca tasca la del fantasma!, que a pesar de caiguda de murs i somnis revolucionaris no per a de multiplicar-se, com diria la Bersuit “És un mort que no per a de néixer�(2).
El Manifest Comunista és la partida de naixença del Socialisme CientÃfic(3). Aquell jove professional, hegeliano d'esquerra, després d'haver travessat per una dura formació intel·lectual, cridat Marx i que no transcendia els seus orÃgens burgesos de classe, va estar madur ja i a la calor de les revolucions socials que commovien a Europa en 1848, en poques pà gines elabora l'escrit d'essència transformadora més perfecte en la història intel·lectual de la humanitat. És a dir el jove Marx, es fa marxista. Diguem que l'obra fundacional va ser consensuada en discussió, polèmica i col·laboració amb la seva amic Engels, els estudis del qual li permetien tenir un maneig eficaç de la dialèctica de la Naturalesa.
Com va resumir magistralment Lenin: “En aquesta obra està traçada, amb claredat i brillantor genials, la nova concepció del món: el materialisme conseqüent, aplicat també al camp de la vida social; la dialèctica, com la doctrina més completa i profunda del desenvolupament; la teoria de la lluita de classes i del paper revolucionari històric-mundial del proletariat, creador de la societat nova, de la societat comunista� (4)
Aquesta concepció, que amb el temps configuraria un desenvolupament teòric insuperable en la interpretació dels fenòmens socials, es va posar a l'avantguarda d'aquelles idees i moviments que simplement van reaccionar –fins a, de vegades, irracionalment- contra un ordre social injust basat essencialment en l'explotació de l'home per l'home. Ens referim al socialisme visceralment espontani, antic, feudal, burgès, petit burgès, que va pretendre assolir les seves mà ximes expressions amb les denominades diferents formes del socialisme utòpic. En el Manifest Comunista l'anhel de justÃcia social es transforma racionalment en un dret de tota la humanitat. La moderna doctrina dels Drets Humans queda antiquada, abans de néixer, per la concepció humanista de la “obritaâ€? que va commoure a la Humanitat sencera. Aquesta comprensió, aquest dret internalizado en forma racional de la injustÃcia que havia estat sotmesa la societat fins a aquest moment no pot concloure en altra cosa que en l'elaboració de l'eina per a posar coherència al procés històric: la creació de l'arma polÃtica revolucionà ria per a la instauració definitiva d'una societat nova en la qual ja no existÃs la dominació i l'explotació a la qual eren sotmeses les classes més desprotegides i disciplinades sota un ordre injust i repugnant a la condició humana.
En 1848 es cremen etapes rà pidament: es passa de la utopia a la interpretació cientÃfica i de la teoria a la prà ctica polÃtica (praxi revolucionà ria li cridarien més endavant) que comportava intrÃnsecament a l'acció polÃtica transformadora de tot el cos social.
D'aquà la importà ncia de la concientización de les masses populars en allò que al món no hi ha solament que interpretar-lo –com havien volgut totes les “filosofies� fins a aquell moment-, sinó que cal transformar-lo. I aquesta és la gran tasca en la societat capitalista de la classe social antagònica a la preponderant burgesia: el proletariat, la classe obrera. Per aquest motiu el motor, la dinà mica en tota la Història hagi estat donada, sempre, per la lluita de classes. I aquest tal vegada hagi estat el descobriment més important de Marx i Engels en aquell fundacional Manifest Comunista.
Després complementarien les idees tant Lenin menjo Mao (5), a l'afirmar que “no hi ha prà ctica revolucionà ria sense teoria revolucionà ria� o, el que és el mateix “sense teoria revolucionà ria no hi ha moviment organitzat de les masses per a concretar la revolució�. I és aquesta la irrevocable vocació d'unicitat entre teoria i prà ctica que proposa el “Manifest�.
I no és una casualitat, sinó una causalitat que el gran llibre de Filosofia de la Història conclogui en un contundent:â€?Proletarios de tots els països uniu-vos!â€?. Aquà resideix l'única alquimia teorética per a arribar a la societat feliç que les grans majories anhelem. En la solidaritat recÃproca alberga la força que faria viable el gaudi d'un socialisme real. Perquè és allà on s'alça precisament la lÃnia divisòria entre els profetes del reformismo i els electors de la revolució com únic camà cap a l'emancipació social. És a dir depèn del rebuig o de l'acceptació del Manifest Comunista la destinació del proletariat internacional.
No obstant això, el Manifest és un dels primers treballs de Karl Marx, encara que amb tota l'experiència que portava de les seves primeres investigacions històriques que ho duen a proclamar indubitablemente una clara concepció materialista històrica i un ús exquisit de la dialèctica que després apareixeria en les seves obres més importants (6)
Resumint, podrÃem dir que hi ha dues idees rectores en la redacció del Manifest per part de Marx i Engels: la primera és que l'alliberament social dels treballadors ha de ser obra d'ells mateixos, sense confiar en circumstancials aliances o fronts amb la burgesia. Però, si aquesta componenda es duu endavant ha de ser considerada tan sol com un mètode tà ctic, que mai ha de minimitzar ni esbiaixar el veritable objectiu del proletariat. Tota aquesta concepció té la seva sustento en el reconeixement absolut que la societat està dividida en classes socials antagòniques i que tal antagonismo, a l'estar inscripto dintre de la filosofia dialèctica, és necessà riament contradictori. La classe obrera, com terme dialèctic de la contradicció, és la classe explotada, d'allà que necessà riament i independent de la seva voluntat hagi de desenvolupar les seves activitats dintre de les regles de joc que imposa la classe dominant i el carà cter classista de la societat determina també el carà cter de classe que en ella prevalen.
Per tant es conclou que la lluita no solament ha de direccionarse en el terreny de les idees sinó que la qüestió ha de ser tan abarcativa que assoleixi la modificació de les condicions econòmiques i socials. Si fos possible trastocar aquesta relació de base, la classe obrera podria passar a dirigir a la societat i a elaborar la planificació que estigués al servei de la construcció d'una societat millor, en la qual ja fos impossible l'explotació de l'home per l'home.
L'indubtable és que el Manifest Comunista tanca una època i comença altra, que encara no s'ha tancat a pesar de la caiguda de murs i hipotètic aggiornamiento dels intel·lectuals de la catà strofe, apocalÃpticos en les seves concepcions neoliberals i conservadors en la defensa d'un món que nega l'esperança i el triomf final de l'home nou que profetizara el Che Guevara.
Mai comprendran l'afirmació d'Eduardo Galeano al conceptualitzar poèticament en la seva llegendà ria “Les Venes Obertes d'Amèrica Llatina� el camà irrefrenable i inexorable de la Història al dir: “La Història és un profeta amb la mirada tornada cap a enrere, pel que va anar i contra el que va anar, anuncia el que vindrà …� (7)
LQSomos. Daniel Alberto Chiarenza. Febrer de 2008.
(1) Marx, Carlos; Engels, Federico: Manifest del Partit Comunista. Buenos Aires, Editorial Polèmica, 1973
. (2) Bersuit Vergarabat (Grup de música no convencional, emparentada amb el Rock, Argentina) “Murguita del Sud�.
(3) Introducció de l'Editorial Anteo al Manifest Comunista, Buenos Aires, 1970
(4) Lenin, V. I.: "Obres Completes" T. XXV, Buenos Aires, Editorial Cartago, 1958
. (5) Lenin, V. I.: L'Estat i la Revolució. Obres Escollides (Traducció espanyola). Moscou, Edicions en Llengües Estrangeres, 1948.
Mao Tse-Tung: Sobre la prà ctica. Sobre la contradicció. Buenos Aires, La Rosa Blindada, 1974
. (6) Pla, Alberto J.: Història del Moviment Obrer 1. Dels orÃgens a les revolucions de 1848. Buenos Aires, Centre Editor d'Amèrica Llatina, 1972
. (7) Galeano, Eduardo: Les Venes Obertes d'Amèrica Llatina. Buenos Aires, Editorial Segle XXI, 1974. |
Mira també:
http://www.loquesomos.org/lacalle/Manifiesto/Manifiesto.htm
http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/DanielAlbertoCHiarenza.htm
|
This work is in the public domain |
