|
|
|
|
|
Notícies :: immigració |
|
Duran I el Calb, i el dret a tenir drets del immigrants
|
|
per Espai per la Desobediència a le Fronteres
Correu-e: desobeint ARROBA sindominio.net (no verificat!) |
22 feb 2008
|
|
Duran i Lleida ha començat la seua campanya per un ministeri, fort,fort. Un dels seus eslògans de campanya és “la gent no se'n va del seu paÃs per ganes sinó per gana. Però a Catalunya no hi cap tothomâ€? A més al seu darrer Full Dominical acusa directament la immigració estrangera de la pèrdua d'identitat dels catalans. Doncs bé davant la LePenització d'aquest aprenent de virrei, quatre coses... |
Duran I el Calb (o la cultura oberta i els seus enemics)
Duran i Lleida ha començat la seua campanya per un ministeri, fort,fort. Un dels seus eslògans de campanya és “la gent no se'n va del seu paÃs per ganes sinó per gana. Però a Catalunya no hi cap tothomâ€? A més al seu darrer Full Dominical acusa directament la immigració estrangera de la pèrdua d'identitat dels catalans. Doncs bé davant la LePenització d'aquest aprenent de virrei, quatre coses...
Quan el rei en Jaume El Conqueridor va sotmetre al que a partir de llavors seria el Regne de València, va començar un procès de repoblació i colonització de gents provinents de Catalunya i Aragó que afectaria a totes les terres del paÃs. Nomès voldria destacar el fet interessant de que tot i que en els moments de la conquesta va ser expulsada la classe dirigent mahometana no es va fer el mateix amb el poble ras. La raó era ben senzilla: els moriscs eren necessà ris per a treballar les terres. En aquell nou paÃs passaven a ser ciutadans de tercera i això els feia susceptibles de patir una major explotació i vulnerabilitat que la resta de vasalls del regne.
Hom pensa que potser la verdadera història d’un poble no és la dels successius reis i altres caps d’estat que l’han governat, o que ho han intentat, sinó la de la vida quotidiana de les seues gents, el seu treball i creativitat i, perquè no, la seua rebel·lia. Des d’aquest punt de vista l’aportació a la nostra història i per tant a la nostra cultura d’aquells moriscs, llauradors sobretot, és incalculable en qúestions de noms, eines, tècniques de treball, de reg, d’arquitectura aixà com també en la vessant artistica i festiva, la música, el cant, etc… Tot allò que entenem com a ‘nostra’ cultura és el fruit de la trobada, de la barreja, i en ocasions d’un inevitable xoc, del que, fins llavors, eren cultures diferents. I això és un procés continu.
En un exercici mental carambolesc podriem trobar un paral·lelisme històric, tot i que a la inversa, en la situació de començaments de segle XXI al nostre paÃs. Podriem dir que de la mateixa manera que als anys de la conquesta no es va expulsar als moriscs per motius econòmics, actualment s’està portant a terme un procès d’importació de persones d’altres indrets per la mateixa raó. De tots és sabut que la gran economia (dic gran en contraposició a les xicotetes economies familiars que no van tan bé) del paÃs ha crescut de forma espectacular els darrers anys, en gran part, grà cies a les persones immigrades. La majoria d’estes explotades laboralment en situacions sumament precà ries. Sobretot aquelles en situació irregular, vÃctimes d’un mercat clandestà de mà d’obra barata i submissa. Barata per la necessitat extrema i submissa per l’amenaça constant de l’expulsió. Si en èpoques de conquesta eren els moriscs els que patien una major explotació, ara la pateix la immigració. Si en èpoques de conquesta els moriscs eren el ‘boc expiatòri’ que pagava tots els mals de la població, ara ho és la immigració. Però també ara la immigració, com antigament els moriscs, formarà part de la inevitable transformació cultural que, com a tot arreu, anem vivint quotidianament.
Qui veu a la gent nou vinguda com una amenaça per la seua cultura és que no entèn el carácter viu i obert d’esta. Qui pretén preservar la seua cultura de la imparable ‘contaminació’ que va a sofrir de les noves gents que poblen i poblaran les nostres contrades es condemna a si mateix a l’ostracisme, a viure en una reserva ètnica endogà mica i asfixiant, està cavant la seua fossa. Una cultura es reinventa cada matà i cada nit. La vertadera amenaça actual per una cultura minorità ria i vella com la nostra prové del poder homogeneitzador del neoliberalisme mundialitzat que pretén transformar-nos en un gran parc temà tic hà bil només per al consum de masses, prové, de fa segles, dels intents assimiladors d’una concepció de l’estat-nació que no ens ha reconegut mai com el que som, però sobretot prové del sentimnent d’inferioritat i provincià en el que hem viscut immersos durant tants anys traduït en manca de dignitat i servilisme. La vertadera amenaça som nosaltres mateixos i no clavem encara més la pota buscant enemics a fora de casa perquè els tenim a dins nostre.
La millor actiud cap a qui arriba de nou és la benvinguda. La curiositat per qui és i com és l’altre és naturalment recÃproca. Intentem trencar amb la marginació social de la gent immigrant i la seua explotació econòmica per posar-nos en pla d’igualtat. Nomès aixà ens reconeixerem els uns al altres. No deixem que estes segregacions, que nomès responen a interessos econòmics, destrossen les relacions socials que poden ser sanes i enriquidores. Evidentment no es pot demanar respecte sense ni tan sols conèixer a qui li ho estas demanant. Conèixer, respectar i acollir al nou vingut és la millor manera de ser reconeguts com a poble i poder exigir amb la cara ben alta el respecte necessari per poder conviure. Cal agafar el bou per les banyes i eixir al carrer a conèixer als veïns abans de que la propaganda oficial ens faça creure que estem en guerra amb el de la pastisseria del costat. Com diu el Roto en una de les seues sempre lúcides vinyetes: “Les invasions es fan en portavions, no en patera!â€?. Per tant donar des d’acà la benvinguda a totes aquelles persones que han hagut o volgut deixar sa casa a la recerca d’una vida millor i que compartiran treballs i dies i lluites amb nosaltres en esta terra.
Perquè cabem tots i totes, senyor Duran. O pot ser no? Pot ser els que no caben són els fatxes, els racistes, els feixistes, els integristes religiosos de l'Opus, Legionarios de Cristo i altres de la seua calanya. Potser sobren especuladors, deslocalitzadors i policies i CIEs i fronteres. Per cert que els 59 de la Zona Franca ja tenim judici. Quina il·lusió! Oi Duran?
Espai per la Desobediència a les Fronteres |
Mira també:
http://www.sindominio.net/desobeint/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Duran I el Calb, i el dret a tenir drets del immigrants
|
|
per dissabte 23 mani 17:30 pl.univ. |
22 feb 2008
|
Manifestación en Barcelona el 23-F en defensa de los derechos de los/las inmigrantes
Data: Dissabte 23 Febrer, 2008, 17:30 - 00:00
Organitzador*: Associació Papers i Drets per a Tothom, Espai per a la Desobediència a les Fronteres, Casa de Treballadors Immigrants-CTI, Asoc
Descripció: Tenemos Derecho a Tener Derechos. Ni Exclusión Ni Discriminación
En el Estado Español la población migrada se encuentra sometida a la Ley de ExtranjerÃa, una Ley discriminatoria, diferente a las del resto de la ciudadanÃa.
Mientras las condiciones de vida de los y las inmigrantes son cada vez más difÃciles, las administraciones priman las polÃticas de control frente al gasto social. Se endurecen los requisitos para la residencia legal, tanto a través de la privación de derechos como del acoso policial: con-troles de documentación, detenciones arbitrarias, internamiento y expulsiones.
Administración y partidos polÃticos tratan a la inmigración como mano de obra barata, o como “problemaâ€?. Se tacha al inmigrante de enemigo, probable terrorista, invasor,… provocando miedo e inseguridad. El racismo institucional, contribuye al racismo social.
Se olvida asà las desigualdades económicas, injusticias sociales, hambrunas y guerras que causan los actuales procesos migratorios. Se niega asà a millones de personas el derecho humano elemental de buscar una vida digna independientemente del lugar de su nacimiento.
Esta polÃtica degrada al conjunto de la sociedad. Por ello, desde la convicción de la universali-dad de los derechos humanos y la igualdad de las personas, exigimos la adopción de
12 Medidas Urgentes por la Dignidad de los y las migrantes
a) REGULARIZACIÓN, GARANTIAS a la RESIDENCIA y VIDA FAMILIAR
1.- Nuevo Proceso de Regularización, sin condicionarlo a un contrato de trabajo previo.
2.- Adaptación a la realidad de los requisitos para acogerse al arraigo social.
3.- Arraigo laboral para toda persona que acredite una o varias relaciones laborales.
4.- Flexibilización de los requisitos para la tramitación de la reagrupación familiar
5.- Paralización de las polÃticas de contratación en origen de trabajador@s temporer@s.
6.- Aumento significativo de los recursos para garantizar el acceso a la información.
b) CESE de la REPRESIÓN y el ABUSO POLICIAL. NO a la XENOFOBIA.
7.- Cierre de los Centros de Internamiento para Extranjeros.
8.- Derogación del Protocolo de actuación para las expulsiones aprobado en Septiembre de 2.007.
9.- Cese de controles de documentos, detenciones, secuestro de pasaportes y expulsio-nes.
10.- Retirada de Proposición de Ley de Medidas de Lucha Contra la Inmigración Clan-destina.
c) IGUALDAD PLENA de DERECHOS
11.- Cumplimiento acuerdos internacionales en asilo y derecho de trabajadores inmigrantes.
12.- Derecho a sufragio activo y pasivo, y todos los derechos laborales, civiles y culturales.
Convencidos de que solo la movilización social podrá alcanzar estas medidas, convocamos a las personas y colectivos comprometidos con la defensa de la igualdad de derechos a una
Manifestación
Sábado 23 de febrero, 17:30 h.
Plaza Universitat de Barcelona
Associació Papers i Drets per a Tothom, Espai per a la Desobediència a les Fronteres, Casa de Treballadors Immigrants-CTI, Asociación Toteva Rapanui, Ateneu Candela-Oficina de Drets Socials de Terrassa, "VÃa Democrática" de Marruecos, Espai d'inclusió i formació Casc Antic, Cornellà sense Fronteres, Federació dels Col.lectius Immigrants a Catalunya,
Nuevos Colectivos, Asociación Nigerianos en Catalunya, CGT…
Lloc: Barcelona, Plaça Universitat
Adreça: Barcelona, Plaça Universitat
Preu: gratis coi |
|
Re: Duran I el Calb, i el dret a tenir drets del immigrants
|
|
per PEP |
23 feb 2008
|
|
No et preocupis que alguns altres estaran voltant per alli a la cacera del moro. |
|
|
