|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
Guerra al dret de vaga
|
|
|
per Jordi del col·lectiu Comunicant |
22 feb 2008
|
|
Text enviat als mitjans de comunicació. |
En una setmana hem vist tres vagues: sanitat, autobusos i educació, i se n'ha parlat força a l'àgora mediàtica.
Alguns tertulians i articulistes han criticat les vagues per ser oportunistes ara que s'acosten eleccions, però em sembla que, lluny de desacreditar els convocants, el comentari posa en evidència que aquesta democràcia és molt sorda a les demandes ciutadanes, excepte en període preelectoral quan els candidats fan visites als mercats i es presenten com a molt receptius.
El fet és que gairebé tots els comentaris de tertulians i articulistes han estat molt crítics amb les vagues, encara que començaven dient que ho feien des d'un profund respecte al dret de vaga. Però no parlaven de si hi havia motius per una vaga o no, sinó que es focalitzaven únicament en les incomoditats que se li provocarien al ciutadà mitjà. El ‘ciutadà mitjà’ (i què vol dir això? Jo en sóc?) té dret a poder fer la seva vida i no és inacceptable que li trenquin aquesta rutina. Pobre ciutadà! Sort que els mitjans de comunicació vetllen per tal que no sigui pertorbat i pugui seguir el seu dia a dia anodí. Que vagin en compte els sindicats de no fer enfadar l’irat i hipersensible ‘ciutadà mitjà’!
S’està posant la comoditat dels ciutadans per davant de la recerca de justícia social. En el dogma neoliberal, les vagues són pecat.
I aquest enfocament s'ha convertit en la cantarella oficial des dels mitjans de comunicació. S’està abonant una postura ciutadana egoista i insolidària. És la feina bruta de generar rebuig envers els vaguistes, amplificant les incomoditats que ha provocat una vaga i connectant-ho amb una desautorització poc reflexiva dels que la fan o la convoquen.
I jo em pregunto: Primer, és tan gran aquesta incomoditat puntual com per estripar-se les vestidures? Segon, els ciutadans molestats no són usuaris dels serveis i al mateix temps treballadors en altres camps?
Personalment, quan pateixo els efectes d'una vaga, sincerament me n'alegro, perquè ho interpreto com que s'està lluitant per fer més justa alguna parcel•la de la societat, i això crec que acaba beneficiant-nos en general. A més, això em fa pensar en aquell conte de Bertolt Brecht, "Van venir a detenir els X, i no em vaig moure perquè jo no era X, igual amb els Y.. i al final van venir per mi i no quedava ningú per defensar-me".
La societat s'està dretitzant? Els grans mitjans de comunicació tenen això com a principal missió? Serà possible que els periodistes amb vocació puguin trencar les cadenes i qüestionar les idees i opinions sospitoses d’amagar agendes ocultes? |
Mira també:
http://www.comunicant.info
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Guerra al dret de vaga
|
|
per uuit |
22 feb 2008
|
|
periodistes assalariats, mai faràn qüestionar res que l'amo no els hi demani, i els altres faràn el que puguin si son més o menys receptius en aquests temps de radical neolliberalitat. el ciutadà mitjà per evitar intoxicacions haurà d'apagar la tv i la radio si pot. |
|
Re: Guerra al dret de vaga
|
|
per Johnny |
22 feb 2008
|
Molt encertada la teva reflexió. Fa poc vaig penjar un article a Indymedia sobre el mateix tema:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/333817/index.php
A més, m'acaben de reenviar un altre article que també parla de la vaga dels mestres i dels professors i que critica l'actitud tendenciosa d'alguns columnistes periodÃstics. Te'l reenvio
CONILLS I FONALLERAS
En 35 anys que fa que em dedico a l’ensenyament públic en un petit
poble
d’una comarca tarragonina, n’he vist de tots els colors i, tanmateix,
mai no
havia contemplat per part dels periodistes de columna tanta virulència
i
tanta incomprensió contra els mestres com en aquesta darrera vaga. En
gairebé cap dels seus articles es fa referència al fons de la qüestió,
els
pros i contres de les famoses Bases. Senzillament, es va a per
nosaltres, a
atacar el nostre dret de vaga, la nostra actitud corporativista, les
nostres
formes. I es fa, a més a més, amb l’intent subtil de diferenciar entre
sindicalistes ingenus “de bona fe� (els que fan vaga) i mestres
excel•lents
i assenyats (els que no en fan). Quasi res! Una de les professions amb
menys
milità ncia sindical del paÃs, traient al carrer setanta mil
sindicalistes
furibunds que “mai no trepitgen les aules�! Un d’aquests
quintacolumnistes,
Josep M. Fonalleras, acaba suggerint metafòricament que “la llei de
caça no
es consulta amb els conills� . En realitat, més que conills hauria de
dir
conillets d’�ndies, perquè és aquest l’animaló que més es podria
identificar
amb la nostra història recent: loces, logses, lodes, loes, leces …
totes amb
els seus corresponents reglaments i rectificacions, apuntalaments i
puntualitzacions: ara notes, ara no notes; ara conceptes
procedimentals, ara
pa sucat amb oli; ara objectius curriculars, ara competències bà siques;
ara
llibres d’escolaritat, ara passem de llibres; ara Consell Escolar ara
Direcció Professional; ara fins als 14, ara fins als 12; ara 5 hores,
ara 6
hores; ara fitxes, ara projectes; ara TICS, ara TACS; ara ètica, ara
alternativa; ara especialistes, ara generalistes… I vinga canvis!!!
Tots
producte de la messià nica missió de cadascun dels consellers i
conselleres
haguts i per haver de fer un seriós “primer intent de posar ordre en
l’organització escolar i enfocar de manera racional el futur de
l’ensenyament�. Intents que no han servit més que per accentuar el
fracà s
escolar, la ignorà ncia del paÃs, la diferència de classes,
l’agressivitat de
pares i alumnes i el menyspreu de la societat cap a l’ensenyament
públic. I
els mestres aguantant! Qui s’ha avaluat de tot aquest desgavell abans
de
crear noves lleis i nous instruments d’avaluació? Qui ha avaluat els
polÃtics, psicòlegs i renovadors pedagògics que han propiciat aquest
estat
de coses? Només ens faltaven alguns periodistes mossegant-nos la
jugular per
no quedar-nos quiets com a conills quan la nostra empresa ens amenaça
amb
una Regulació d’Ocupació! Una de les professions més intocables del
paÃs, on
qualsevol intent d’intrusió per part dels polÃtics és rebutjat amb
ungles i
dents (Consell Audiovisual, quotes de pantalla, llibertat d’expressió,
censura prèvia, ètica publicità ria ..) ens acusa a nosaltres els
mestres,
una de les professions més submisses del paÃs, de defensar privilegis
corporativistes perquè un dia, després de 20 anys d’estar calladets,
se’ns
ocorre sortir al carrer a dir prou. Ja ho diuen els pagesos que hi ha
una
plaga de conills, i que per estranyes mutacions genètiques són cada cop
menys submissos i més agressius. Potser sà que se’ns està encomanant el
gen.
Però de moment, tothom que domina l’ecologia sap sobradament que si
busca
conills, abundants, danyosos i gregaris, els trobarà a les fonolleres.
I
sisplau, que no se m’ofenguin.
JOSEP-MARIA FORCADELL |
|
Re: Guerra al dret de vaga
|
|
per @ |
22 feb 2008
|
|
Articles molt interessants. Hi ha gent a qui s'escolta perquè té mitjans... No per la raó o la intel·ligència del que diuen. La prova n'és que aquests periodistes queden en evidència tan bon punt que algú, amb un mínim de dignitat, comença a rebatre les seves fal·làcies... |
|
|
