|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
La contradicció kosovar
|
|
|
per carles suarez. |
20 feb 2008
|
|
|
La contradicció kosovar
Superat per la profunditat que requereix la rigorositat del procés kosovar, em limitaré a intentar una sÃntesi dels útlims dies i de la contextualització des d´una perspectiva catalana, però.
La declaració d´independència de Kosovo està trascendint arreu. A nivell internacional, amb una batalla diplomà tica immensa. A nivell ideològic, en una confrontació estratègica.
A casa nostra omple el debat polÃtic i tots semblem tenir-ho molt clar quan exposem la nostra opinió. Molts, però, estem verds i caiem sovint en perspectives superficials.
Kosovo ja ha estat reconegut pels USA, per la majoria de països de la UE, Australia, etc. La comunitat internacional, diguessim, o part d´ella: occident.
Sèrbia, obviament, encapçala la opisicó a la declaració que també està formada per Rússia, Xina, i una sorprenent i espantada Espanta en procés electoral que pretén ralentitzar el procés i que tot i que nega qualsevol identificació amb els conflictes nacionals de l´estat, apreta a la UE per declarar sui generis el cas kosovar: intentant blindar la exclusivitat i la irrepetibilitat del procés kosovar.
Pobres, s´ho veuen a venir.
Com a catalans en procés d´alliberament nacional hauriem de donar-li suport incondicional. Kosovo marca un antecedent. No només perquè hagin guanyat la independencia després d´un procés militar i amb ajuda internacional.Sinó,sobretot, pel carácter unilateral de la declaració. És a dir, l´exercici del dret a l´autodeterminació en base als fets consumats. Ni pacte amb l´estat pertinent ni obediència a l´hipòcrita dret internacional.
Això és l´objectiu de tota nació oprimida; el real dret a decidir, l´autosuficiència polÃtica d´una nació.
Aquest és certament un antecedent polÃtic de pes que cal ser valorat. Aixà ho han fet part dels moviments d´alliberament nacional d´Euskadi, Sahara, Oèstia del Sur o inclús Catalunya. SÃ, el sobiranisme neoliberal d´ERC i CDC s´han llençat a donar la benvinguda a Kosovo i a criticar la posició espanyola. Inclús part de l´independentisme més combatiu o a certs moviments internacionalistes es respira una simpatia basada en la primacia dels drets nacionals.
Això és fals per dos raons: perquè la construcció estatal no és res per si mateix i pel context històric concret de Kosovo.
A nivell ideològic, com a racionals i materialistes que som, hem d´entendre que la construcció estatal no és un valor absolut en si mateix. Hi ha vegades que es una avanç per al poble treballador hi ha cops que sols ho és per les classes dirigents. Hi ha vegades que és un pas per la solidaritat entre pobles, a voltes és un avenç per l´establishment mundial en la seva geopolitica. Hi ha vegades que respon a motius polÃtics o socials i hi ha vegades que respon a motius demogrà fics o interessos econòmics. En sÃ, que una independència, un nou estat no és per si sol un avenç o un progrés i no se li pot donar suport incondicional.
Cal veure si la construcció estatal ve d´un procés d´alliberament nacional i com ha estat aquest procés.
El territori kosovar ha estat historicament terra nacional (si bé no estatal) sèrbia, i al XX ha format part de l´estat serbi, iugoslau i serbi altre cop amb una majoria nacional albanesa.
El moviment d´alliberament nacional albano-kosovar sorgà a finals dels ´80 dins la tònica de la fi de la guerra freda i amb l´estratègia d´occident (amb la RFA i la reunificada després i el Vaticà com a vantguardes) de fragmentar Ioguslà via. I sense ser nostà lgics de Tito; però tampoc sense empassar-nos l´endimoniat pla de la Gran Sèrbia que esbombà ren els mass-media; si hem d´analitzar tal fragmentació com una estratègia del capital-catolicisme europeu contra l´experiència sudeslava. L´oposició sèrbia a la fragmentació és el motor de les declaracions d´independència unilaterals secundats per un rà pid reconeixement internacional. Aixà passà amb Eslovènia i Croà cia al 1991 i amb Bòsnia al 1993 que produiren les guerres nacional-religioses durant 5 anys fins als acords de Dayton, que acavaren amb la independència de les fronteres interiors excepte Montenegro que, fins al 2005, seguà garantint una sortida al mar a Iugoslà via.
Al 99, amb els EUA i Alemanya a la davantera es massificà la notÃcia de la neteja ètnica que s´estava fent a Kosovo, i sota el pretext d´una imminent ofensiva sèrbia contra civils, la anomenada “operació ferraduraâ€? inventada per occident i posada a la llum per Fisher; i mentres s´estava negociant amb Sèrbia, occident decidà obviar el consell de seguretat de la ONU, i la OTAN bomberdejà durant mesos posicions civils i militars sèrbies, obligant a les forces ioguslaves abandonar Kosovo i reduir en enclaus aïllats a la població civil sèrbia. La famosa resolució 1244 de la ONU posà fi a l´ofensiva, posà Kosovo sota administració de la ONU i defensa de la OTAN, dotant una separació de facto, un estat titella, un protectorat, malgrat garantitzar explicitament la integritat territorial de Sèrbia.
Per tant, més que un autònom i marxista moviment d´alliberament nacional trobem una guerrilla finançada per occident, una victòria militar aconseguida per la OTAN i un règim d´autonomia basat en la subordinació jurÃdico-polÃtica a la ONU i que ara passarà a la Unió Europea. El protectorat kosovar, el paradis de la economia submergida europea, ha canviat de mans. Aquest, i cap altre, ha estat el canvi. Tot lo demés (les festes populars,etc) ha estat de cara a la galeria i en tot cas deixant clar el carà cter de satèlit del nou estat (imposició de la bandera, prohibició, per contundent, de l´himne nacional).
Però la trascendència d´aplicar la independència real i obviar les fronteres internes de la antiga Ioguslà via (gran argument occidental en les independències anteriors) preveu un efecte dominó, sobretot a la precà ria situació de Bòsnia.
En sÃntesi, la construcció estatal per si sol no requereix un suport pels moviments d´alliberament nacionals. Cal contextualitzar bé cada cas, veure les parts implicades, la projecció polÃtico-social, la participació de l´imperialisme, com ens ho venen els mass-media,etc. No obstant, inclús dels casos com el Kosovar ne´m d´extreure elements positius: l´exemple de la ruptura amb el marc estatal anterior o la unilateralitat de la declaració sota les institucions autònomes. Això sÃ, esperem construir de forma notablament diferenciada, basada en la unitat popular, el nostre marc estatal i no buscar-nos amics tan poderosos ni “amb tanta tradició democrà ticaâ€? com diuen els neoliberals catalans. En tot cas, cal denunciar el doble varem de la comunitat internacional, la intoxicació de la premsa i donar suport als eslaus del sud contra l´imperialisme europeu. |
This work is in the public domain |
|
Re: La contradicció kosovar
|
|
per Redado |
20 feb 2008
|
|
Marxista= Dícese de una persona que propone superar las contradiciones contradiciendo vidas. |
|
Re: La contradicció kosovar
|
|
per No cola retardado. |
20 feb 2008
|
Capitalismo = Dícese de una persona que propone superar las contradiciones contradiciendo vidas.
Marxismo = Dícese de una persona que propone superar las contradiciones iendo a la raíz de los problemas.
va, despullat ja, treute una retaila postmoderna de la boca per contestarme. |
|
Re: La contradicció kosovar
|
|
per Redado |
21 feb 2008
|
|
"yendo". |
|
Re: La contradicció kosovar
|
|
per un |
21 feb 2008
|
|
Redado, no vindrá de redada? tros de pikoleto |
|
Re: La contradicció kosovar
|
|
per club de fans de re(tar)dado |
21 feb 2008
|
|
Ep retardado, ara has deixat veure una nova faceta de "notas" que no coneixíem. Tots sabíem que ets un espanyolista espanyolíssim i anti-eta "ante todo", encara que sigui matant a tots els bascos. Ara hem descobert que ets anti-marxista, també mataries a la meitat d'amèrica llatina? Segur que si, oi psicópata? |
|
Re: La contradicció kosovar
|
|
per unilateral? |
21 feb 2008
|
Bastant d'acord amb la majoria de la reflexió.
Però no acabo d'entendre com es pot qualificar d'unilateral la decisió kosovar... De fet, ha estat una declaració d'independència (tot i que la independència no és real sinó que de facto serà un protectorat europeu) bastant multilateral ja que sense el reconeixement anunciat dels EUA i la UE els kosovars no s'haguéssin atrevit a fer-ho.
En tot cas, d'acord en que la posició no es pot deixar encegar per la retòrica i en que independència no vol dir necessàriament 'suport incondicional' de part dels independentistes catalans. |
|
Re: La contradicció kosovar
|
|
per unilateral! |
21 feb 2008
|
la declaració ha estat unilateral (no pacte amb sèrbia, no decisió d´onu, trencament amb la resolució 1244 i amb l´acta de helsinki)cosa que és positiu.
ha tingut el suport dels imperis EUA i UE, que segur que sí que era previ i que de fet ho van cuinar ells. això ja no és positiu. |
|
Re: La contradicció kosovar
|
|
per unilateral! |
21 feb 2008
|
la declaració ha estat unilateral (no pacte amb sèrbia, no decisió d´onu, trencament amb la resolució 1244 i amb l´acta de helsinki)cosa que és positiu.
ha tingut el suport dels imperis EUA i UE, que segur que sí que era previ i que de fet ho van cuinar ells. això ja no és positiu. |
