|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
L'FSCat a la premsa, un exemple
|
|
|
per Jordi de Comunicant |
19 feb 2008
|
|
|
Teòricament, el Fòrum Social Català (FSCat) havia d’interessar els mitjans de comunicació, perquè en el passat havien cobert els Fòrums Socials Mundials a Porto Alegre, �ndia o Kènia. Amb aquesta expectativa vaig revisar la premsa d’aquells dies a la biblioteca.
Esperava molt d’El Periódico, un campió de l’esquerra que havia cobert abundantment les mobilitzacions contra la guerra i que havia tractat els altres Fòrums Mundial. Però... no va publicar ni un esment del FSCat!
Agafo l’altre supervendes, La Vanguardia. Repasso les pà gines amunt i avall i res de res... L’FSCat sembla invisible.
L’Avui no és exactament un supervendes però sempre destaca tot el que sigui català ... No hi ha sort, tampoc hi surt ni una paraula!
Amb poca fe, agafo El PaÃs. Un diari que va d’esquerres, però que ja li he vist el plumero masses vegades. Però, emocionat, descobreixo dos articles sobre el tema. El primer assenyala que s’hi parla del decreixement i que hi ha molta diversitat de causes. L’altre comença amb "El Foro Social Catalán concluye con una fiesta de 3.500 personas", s’hi diu que estem oposats als bancs, a la llei d’estrangeria, al terrorisme multinacional, a la tala d’arbres, a la guerra a Iraq i a la violència masclista. L’article clou amb una iaia que es mira la manifestació des de fora i comenta al periodista d’El PaÃs que som uns idealistes. Queda clara la consigna del periodista (o del diari?).
Abans d’acabar patint alguna malaltia nerviosa, entomo El Punt i hi descobreixo tres articles: el primer dia, l’FSCat surt en un breu a la portada i a la secció de societat. L’article té foto i un destacat amb una pila de temes que es tocaran al Fòrum. El següent dia fan una entrevista a una portaveu. A la premsa li encanta que tinguem portaveus, però no ajuda a explicar que no volem lÃders polÃtics que acaparin el nostre poder. A més, la notÃcia no parla dels tallers del dia abans que eren els veritables protagonistes. Però, donat el panorama, no em puc queixar... El dilluns surt una petita fotografia de la manifestació. Mentre els organitzadors van comptar 5.000 manifestants i la Guà rdia Urbana, 2.500, sorprenentment El Punt va a la baixa amb 1.500! A més, l’article queda aixafat sota un altre de doble tamany que explica que 5.000 persones –segons els organitzadors!- van participar en un acte en defensa de la famÃlia tradicional. Segur que és més morbós periodÃsticament i menys molest polÃticament.
Concloent, –a banda de comprovar que El Punt és el diari més d’esquerres de la gran premsa–, observo que, sobretot en perÃode pre-electoral, però no només, els mitjans de comunicació tanquen files al voltant dels seus partits, i poden arribar a fer el buit total si fa falta. A la vista de les eleccions, no suportarien haver d’informar d’un FSCat que va criticar el Pla de l’Habitatge, les polÃtiques educatives, la gestió del territori, l’actitud mesella envers les empreses, l’augment de la despesa militar, el creixent control social... aspectes en els que la dreta i l’â€?esquerraâ€? institucionals convergeixen sense problemes.
Corroborem les grans limitacions de l’estratègia de buscar escletxes en els grans mitjans de comunicació per infiltrar missatges contraris a la ideologia dominant. Cal intentar-ho, però serà saludable ser conscients dels migrats resultats que n’obtindrem. Si, a més, portem amb orgull la bandera del poti-poti ideològic (que no és el mateix que una ideologia humanista d’esquerres respectuosa amb el feble i el diferent) encara els posem més fà cil que, quan ens hagin de treure per criteris de pluralisme o per no fer el ridÃcul en no esmentar alguna notòria acció nostra, puguin parlar de nosaltres sense que ningú entengui ni un borrall del que reivindiquem. Una anodina manera de ser-hi sense molestar.
(Escrit per a l'Accent) |
Mira també:
http://www.comunicant.info
|
This work is in the public domain |
