|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Una altra veu contra els bisbes, de València
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
17 feb 2008
|
|
|
En conèixer la “notaâ€? de la Conferència Episcopal sobre les eleccions, han aparegut ja nombrosos comunicats de resposta. Segurament és bo que siga aixÃ, per visualitzar que, des de distintes posicions, i sense previ acord, es coincideix en gran part en la seva valoració. El llenguatge sibilà de la “notaâ€?, on impartint “pura doctrinaâ€? tot el món ha captat el què no diu, denota l’ambigüitat, quan no cinisme, del què es diu i no es diu, i el què es vol dir i no es diu...
Sense entrar a analitzar el contingut, comentem solament alguns aspectes externs:
1.-Naturalment que respectem el dret dels bisbes a participar en la vida pública i la seua llibertat de expressió. Però lamentem que la seua veu no siga profètica i evangèlica, sinó partidista i interessada.
2.-No ens resulten creïbles aquells bisbes. Que no ens vinguen -en representació de l’Església Catòlica- a donar-nos lliçons de democrà cia, quan ni l’Església com institució, ni els bisbes, són -en res- exemple de democrà cia, ja que depenen de l’únic Estat, que no admet a les dones, en cap cà rrec ni ha subscrit encara la Declaració dels Drets Humans.
3.-El Concili Vaticà II encarrega el “compromÃs temporalâ€? als laics i laiques. Respecten els bisbes aquella autonomia dels seglars en l’Església i la seua llibertat de consciència i decisió. Tracte’ns com a persones adultes.
4.-Molts cristians i cristianes no ens sentim representats en aquelles manifestacions dels bisbes. No només perquè no han estat escollits democrà ticament per nosaltres, sinó perquè tampoc capten el sentir de gran part del poble de Déu. Aixà que preferim manifestar el nostre desacord amb les seues “proclames�.
5.-Vivim en una societat laica i plural. Ja basta d’enyorar el nacional-catolicisme, i de xantatges i amenaces al poder legÃtimament constituït. Més encara quan pareix que més defensen els seus privilegis de poder, que no el què haurien de defensar des de l’Evangeli: els interessos dels sectors més empobrits i oprimits de la nostra societat.
6.- És raonable, per tant, que reclamem l’autofinanciació de l’Església Catòlica i la revisió dels acords amb la Santa Seu. Volem un estat laic i ferm en la defensa dels drets de la ciudadania. L’Església, desprovista de poder i privilegis, guanyaria en lliberta i credibilitat evangèliques.
Demanem, en definitiva, a aquells bisbes, que mantinguen sempre l’Evangeli com a guia d’actuació: donem al César el que és del César.
Xarxa Cristiana de València |
This work is in the public domain |
