|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
L’avi del Pizarro flamant número dos de Rajoy i expresident d´Endesa
|
|
|
per generació X |
17 feb 2008
|
|
José Ramón Villanueva / Teruel |
Davant l’auge de l’activitat guerrillera antifranquista a la provÃncia de Terol, el règim va designar el 28 de juliol de 1947 el general Manuel Pizarro Cenjor com a governador civil. AixÃ, Pizarro, avi del flamant número dos de Rajoy, assumia plens poders civils i militars, ja que, a més de governador civil i cap provincial del Movimiento, cà rrecs que va ocupar fins al 1954, també era el cap de la V Regió de la Guà rdia Civil. Segons informa El Triangle en la seva darrera edició [recollint un article del Diario de Teruel], Pizarro va arribar a Terol amb el mandat exprés de Franco de sufocar el moviment guerriller, igual que havia fet abans a les provÃncies de Lleó i de Granada.
Manuel Pizarro, estret col·laborador del general Franco, raó per la qual es vantava d’ésser dels pocs que podien anomenar-lo amb familiaritat Paco, tenia un carà cter dur, autoritari i implacable. Es recorda l’anècdota de com, una vegada, va ordenar a un funcionari d’un municipi de la serra de Cucalón que es mengés en la seva presència un exemplar del Butlletà Oficial de la ProvÃncia atès que Pizarro li retreia haver incomplert una de les disposicions publicades.
Però Pizarro va ser molt més dur en la lluita contra el maquis. Uns quants mesos abans del seu nomenament com a governador de Terol, el règim havia aprovat el Decret llei de repressió del bandidatge i del terrorisme (18 d’abril de 1947). Cal recordar que una circular de la Direcció general de Seguretat (11 de març de 1947) prohibia expressament utilitzar el terme guerrilla o guerriller i ordenava que s’emprés el de bandoler o bandolerisme. Aquestes circumstà ncies van ser utilitzades per Pizarro per, investit de plens poders, iniciar el que Mercedes Yusta defineix com una “guerra personal contra els maquis�, els quals ell anomenava despectivament “forajidos�.
En aquesta croada particular, Pizarro va tenir el suport de nombrosos contingents de la Guà rdia Civil i també de la Legió, la Policia Armada, voluntaris de Falange i sometentistes, amb els quals va intentar controlar els refugis naturals dels guerrillers a les zones muntanyoses. Per a això, va ordenar el desallotjament de totes les masies per tallar aixà el suport i els subministraments al maquis, va utilitzar noves tà ctiques de contraguerrilla (guà rdies disfressats de maquis que roben i torturen indiscriminadament) i de terra cremada (crema de collites) per posar fi als suports civils a la guerrilla. Igualment, sota el seu mandat es va viure una situació d’autèntic terror entre la població sospitosa de simpatitzar amb la guerrilla utilitzant mètodes d’enorme duresa: les pallisses, els afusellaments simulats per assolir confessions, l’enverinament de queviures o la implacable aplicació de represà lies i de la fatÃdica llei de fugues van ser freqüents. A més, com a testimonis muts de tant patiment, aquà van quedar noves fosses comunes, com les existents a Alcalá de la Selva, Mora, Monroyo, Civán i altres llocs de trist record.
L’ofensiva de Pizarro es va iniciar el 9 d’agost de 1947 amb l’atac, mitjançant un bombardeig amb morters i el posterior incendi de la pineda on es refugiaven, del campament guerriller de La Cerollera, en el qual tenia la seva base d’operacions el Sector 17 de l’Agrupació Guerrillera de Llevant i d’Aragó (AGLA), comandada per �ngel Fuertes (Antonio). Alguns mesos més tard, el 18 de desembre, la Guà rdia Civil va assaltar el campament del maquis al mont Camarracho, proper a Cabra de Mora i, l’endemà , l’objectiu va ser el campament escola del Sector 11 de l’AGLA del mont Rodeno, situat al terme de Valdecuenca.
Encara que el 1948 va tenir lloc l’anomenada ofensiva de primavera de l’AGLA, aquesta es trobava molt afeblida per l’acció repressiva de Pizarro. No obstant això, el maquis va mantenir una certa activitat fins a la fi de 1949, data en la qual va morir prop d’Alcañiz PelegrÃn Pérez (Ricardo), el seu mà xim responsable, i el 7 de novembre era assaltat l’important campament de Santa Cruz de Moya, localitat de Conca convertida en l’actualitat en un autèntic memorial de la lluita guerrillera antifranquista. |
Mira també:
http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=19940
|
This work is in the public domain |
|
Re: L’avi del Pizarro flamant número dos de Rajoy i expresident d´Endesa
|
|
per Redado |
17 feb 2008
|
Los abuelos.
El de Zapatero se dedicaba a matar obreros en asturias.
Pero habría que preguntar a los abuelos republicanos, como se las arreglaron para que hubiera más fusilados en su parte que en la de Franco antes de que acabase la guerra. |
|
Re: L’avi del Pizarro flamant número dos de Rajoy i expresident d´Endesa
|
|
per oks |
18 feb 2008
|
|
D'acord, l'avi de l'impresentable Pizarro era un assassí, però no crec que el seu nét hagi de carregar amb quelcom que no és responsabilitat seva. |
|
Re: L’avi del Pizarro flamant número dos de Rajoy i expresident d´Endesa
|
|
per accidentespolipoéticos |
18 feb 2008
|
De casta le viene al galgo... La vanguardia de los ejércitos de invasión, hoy en día, son los directivos de las multinacionales y los políticos-empresarios, después envían los periodistas y un poco más tarde a las fuerzas de choque y asalto y los grandes ejércitos. Pizarro lo tiene todo y sigue la tradición familiar. Nobleza obliga.
Zapatero también mata obreros a su manera, pero el trabajo sucio de intoxicación lo hacen los grandes indeseables como "Redado". Entre los republicanos se practicaba el suicidio en masa, esta es una nueva teoría que puedes explotar para justificar la verdad y manipularla a tu antojo, pero espero que cuando la explotes..., te pille bien cerca |
