Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Maig»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: educació i societat : laboral
[Espai Jove I-CSC] Valoració del document de Bases de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC)
13 feb 2008
A mitjans del passat mes de novembre el conseller d’educació principatí, Ernest Maragall, presentava el Document de Bases de la futur Llei d’Educació de Catalunya (LEC), un document que ha generat un unànime rebuig dins de la comunitat educativa. Des de l’Espai Jove de la Intersindical, branca juvenil de la Intersindical-CSC, considerem que aquest document no respon a les necessitats de l’escola catalana, alhora que suposa una inspiració en el model educatiu anglosaxó que ha servit per al desmantellament del model d’ensenyament públic en aquells estats on s’ha dut a terme.
I és que a grans trets, la proposta presentada des de la Conselleria, més enllà dâefectuar-se sense ni tan sols un procés de consultes amb el seguit dâagents socials i educatius catalans, posa en perill el paper de lâescola pública, la situació laboral del professorat i pot esdevenir una dificultat afegida als reptes que encarem en matèria de cohesió social i en el procés de (re)construcció nacional que cada vegada reclamen més veus al llarg i ample dels Països Catalans.

Tot plegat, esdevé de vital importància arran dels canvis que ha patit lâescola catalana, que presenta unes xifres de poc èxit escolar que són de les més altes de la Unió Europea, tot sobrepassant fins el 30% dâabandonament de lâensenyament obligatori, amb un horitzó europeu cara el 2010 que planteja que aquests percentatges se situïn al voltant del 10%. Certament, és innegable que lâescola catalana requereix una Llei pròpia dâEducació i que cal fer-la sota el consens de tota la comunitat educativa per tal que sigui vàlida per arrenjar els dèficits que en aquest moment pateix el sistema educatiu.

De forma més concreta, des de lâEspai Jove de la Intersindical-CSC considerem que de tot aquest document cal denunciar-ne els següents aspectes.

Perquè reforça lâescola concertada en detriment de la xarxa pública
Lluny dâassumir i denunciar lâincompliment reiterat per part de molts centres educatius en lâescolarització dâalumnat immigrant així com dâentendre la realitat dâaltres models educatius com ara el finlandès, el Document de Bases fa una aposta pels centres concertats i els seus compromisos amb lâadministració en comptes de donar majors recursos a lâescola pública, que al nostre entendre és lâúnica que ha de jugar una funció correctora de les desigualtats socials i garantir lâequitat i la igualtat dâoportunitats dins del sistema educatiu. Aquesta aposta, entre dâaltres, es desprèn en lâapartat que fa referència a la planificació i execució de nova oferta educativa.

Sembla, doncs, que la proposta de la conselleria segueix sense donar importància al fet que més dâun 80% dels i les alumnes nouvingudes segueix recaient dins de lâescola pública, un fet agreujat davant de les âmatrícules vivesâ? amb el curs ja començat.

Perquè planteja la gestió privada de centres públics
Una de les principals passes enrere que planteja aquest document fa referència a la possibilitat de deixar la gestió dels centres públics en mans de la iniciativa privada, un fet que suposa doncs lâestabliment dâuna nova figura que va més enllà al model de concertació que coneixíem fins ara.

Si bé el text fa referència a âentitats cooperatives i sense ànim de lucreâ?, on suposadament sâopta pel reconeixement de la meritòria tasca duta a terme en determinats centres, aquest també possibilita que la gestió pugui anar a càrrec dââequips de professionals que, amb un projecte de centre definit, vulguin i puguin posar-lo a la pràctica assumint la gestió dâun patrimoni públicâ?.

Al nostre entendre, aquest fet suposa un abandonament de funcions per part de lâadministració principatina, sense voler tenir en compte que aquests âequips de professionalsâ?, els quals en cap cas defineix, no assumiran el cost de tirar endavant aquests projectes sense finalitat lucrativa, i que en aquest cas, comportarà conseqüències envers el règim laboral del professorat. Si considerem que lâeducació no pot ser un negoci, és encara més preocupant que aquest fet es doni dins de la mateixa escola pública.

Perquè utilitza de forma malintencionada el concepte dâautonomia dels centres
La Conselleria dâEducació destaca que aquest document parteix del respecte a lâautonomia dels centres, en tant que aquests són els millors coneixedors de les seves problemàtiques, i conseqüentment, aposta per al seu empoderament a lâhora de prendre decisions en matèria curricular i de gestió.

Al nostre entendre, el respecte i defensa dâaquesta autonomia, una perspectiva que compartim plenament, només pot donar-se quan realment es garanteix aquests drets a la comunitat educativa dels centres. I evidentment, sempre i quan la Generalitat de Catalunya estabeixi uns marcs mínims que tot centre hagi dâacomplir per assegurar lâequitat.

Reforçar les direccions dels centres en detriment del claustre de professors, els consells escolars o el paper de les AMPAâs, com denoten les referències a potenciar la capacitat de decisió de les direccions, lâestabliment de ânormes de convivènciaâ? o la gestió de ârecursos humansâ?, o establir paràmetres dâavaluació externs respecte els quals de ben segur acabarà depenent el finançament públic suposa al nostre entendre una visió esbiaixada del concepte dâautonomia. De la mateixa manera, entenem que aquesta autonomia proposada seguirà servint a lâescola concertada per a potenciar lâensenyament confessional o la selecció dâestudiants.

Perquè aposta per lâexternalització de serveis
Amb el pas del temps, hem vist com de forma progressiva sâapostava per externalitzar el seguit de serveis que complementen la tasca educativa. Amb aquesta proposta, sumada al fet que en tot el document no hi hagi una sola previsió de les necessitats econòmiques per tal de tirar endavant una futura LEC, suposen una qüestió més que indueix a la preocupació.

Perquè aposta per la desregulació laboral
El paper del professorat queda en entredit al llarg del document, ja que des del document de bases sâapunta que aquest és responsable de la situació de lâescola catalana. Sense entrar a discutir la veracitat dâaquesta informació, en certa mesura fonamentada, el document de bases indueix a la preocupació per la proposta que seân deriva, com és la de fomentar la competitivitat dins del col·lectiu i la seva subordinació als criteris dâelecció del professorat per part de les direccions dels centres.

Lâexigència de ânoves competènciesâ? als i les docents sense fer referència a la manera dâassolir-les, la capacitat de les direccions dels centres dâestablir els seus propis criteris per a la selecció del professorat o bé la flexibilització de les destinacions definitives suposen una passa enrere en la situació del professorat, especialment greu quan el document de bases planteja âla més alta capacitat dâautoorganització que demostren els centres privats concertatsâ? al comparar aquesta situació amb la ârigidesaâ? de lâescola pública.

De la mateixa manera, el document de bases planteja la reordenació de la funció pública docent, tot establint noves figures âde manera que faciliti lâadaptació als requeriments educatius i a la necessitat de gestió autònoma dels centresâ?. Una vegada més, sâapunten escenaris que obren la porta a la diferenciació de les condicions laborals del personal docent, més pròpies de lâempresa privada que no pas dels serveis públics.

En aquest sentit, volem deixar palès que la necessitat de reformes ja ha sigut plantejada al seu moment per la comunitat educativa, encapçalada pel mateix professorat, però al nostre entendre en cap cas pot superar-se a partir de la inspiració amb la gestió de lâescola privada o concertada, especialment quan aquesta ha esdevingut una sistemàtica vulneradora del dret a lâeducació i un mal exemple per a la negociació col·lectiva del professorat.

Perquè no incorpora una reforma pedagògica i curricular
Dâuns anys ençà venim sentint a parlar, entre dâaltres, de la necessitat dâuna reforma pedagògica. Al nostre entendre, aquesta sovint no ha estat més una cortina de fum per a potenciar models gerencials de gestió que res tenen a veure amb les proclames dels moviments de renovació pedagògica.

Sense entrar a fons en el model curricular per qüestions competencials, existeixen mesures que poden avançar cap a la seva transformació i que al nostre entendre brillen per la seva absència en el document de bases. La disminució de ràtios professorat/alumnat, oferir majors recursos humans i materials als centres, impulsar la formació contínua del professorat i altres agents educatius, el suport a lâeducació no formal i en el lleure o lâobertura dâun debat al voltant de la necessitat dâimpulsar models de coeducació tot superant lâensenyament mixt serien algunes mesures que caldria incloure de forma decidida i prioritària en aquest document de bases.

Alhora, la Generalitat de Catalunya hauria de promoure una transformació curricular, tot donant pes a lâestabliment de continguts que prenguin com a marc de referència els Països Catalans, i vetllant perquè lâescola pública no es quedi enrere davant de lâescola concertada en la seva oferta curricular, un fet molt condicionat a les infrastructures de cada centre així com als perfils dels respectius claustres.

Perquè suposa una passa enrere en la gestió democràtica dels centres i en la consolidació de models presidencialistes i gerencials
La proposta de la conselleria parteix del supòsit que lâactual capacitat de les direccions dels centres és responsable de la situació de lâescola pública, tot comparant-les amb els òrgans de direcció de lâescola privada. En aquest sentit, aposta en reforçar la seva capacitat per a pendre decisions, relatives inclús a la decisió sobre els perfils de professorat dels propis centres.

Des de lâEspai Jove de la Intersindical, considerem un greu error establir comparacions amb lâensenyament privat, quan aquest gaudeix dâun major finançament, en la majoria de casos, i com en lâescola concertada, per partida doble.

Més enllà, i com hem vist de les reformes en les legislacions relatives a lâensenyament superior, aquest procés de reforçament de les direccions suposarà una pèrdua de pes de tots aquells organismes de decisió col·lectiva, on destaquem el paper dels claustres de professorat, i suposarà una relació de dependència del professorat envers la direcció del centre. De la mateixa manera, la jerarquització, o gerencialització, és un requisit indispensable per a una futura gestió privada dâaquests centres.

Perquè pretén delegar les responsabilitats de la Generalitat envers les administracions municipals
Una vegada més, el text incorpora referències que no acaba de concretar, com és la transferència de responsabilitats en matèria dâensenyament obligatori a lâadministració municipal.

Com venim observant en tants altres àmbits de les polítiques públiques, preferentment de caràcter social, el traspàs dâobligacions a una altra administració tan sols pot arribar a contemplar-se sempre i quan es tingui present el finançament corresponent necessari. A dia dâavui, cal tenir en compte que les corporacions municipals es troben mancades de recursos, cosa que suposarà un retrocés a lâhora dâassolir un ensenyament de qualitat. De la mateixa manera, el fet de condicionar el model educatiu a la situació dâun o altre ajuntament suposa també una passa enrere en matèria de garantir la igualtat dâoportunitats, una responsabilitat que al nostre entendre recau dins de la conselleria dâeducació.

Perquè proposa la creació dâòrgans externs dâavaluació dels centres
El document fa referència a la creació dâun nou ens, que anomena âInstitut dâAvaluació i Ordenació Curricularâ?, el qual sâencarregaria dâavaluar la qualitat dels centres i del professorat així com de proposar els currículums educatius. El text només apunta que aquest òrgan seria de caràcter extern, i que realitzaria la seva tasca a través dâuns indicadors prèviament definits.

Al nostre entendre, el fet que no es parli de la seva composició, que enlloc es clarifiquin quins són aquests indicadors, i en el marc del foment de la competitivitat i lâimpuls de la gestió empresarial dels centres que es dibuixa al llarg de la proposta, ens fa pensar en lâestabliment de mecanismes per a dibuixar mesures de finançament dels centres escolars lligades al seu rendiment i no pas a les seves necessitats, i conseqüentment, al foment de la competitivitat entre diferents centres educatius per accedir a majors recursos. La introducció de valors neoliberals xoca frontalment en la lògica que ha de regir els serveis públics, sospitosament reduïts a âserveis dâinterès públicâ? tal com des dâanys enrere ve plantejant la Organització Mundial del Comerç (OMC) i els Acords Generals sobre Comerç de Serveis (AGCS).

Conclusions
Per aquests i altres motius, des de lâEspai Jove de la Intersindical-CSC ens sumem a les mobilitzacions previstes per el 14 de febrer per tal que es retiri aquest document de bases -si bé algunes veus apunten lâexistència dâuna proposta de llei ja redactada- i sâobri un debat amb el seguit dâagents que sâescaigui per a lâestabliment dâuna llei dâeducació duradora que doni resposta als reptes del nostre sistema educatiu.

A dia dâavui, des de la Conselleria es denuncia lâalarmisme plantejat pel professorat, i que els diferents sindicats estiguin convocant mobilitzacions a partir de la seva âmalinterpretació del text presentatâ?. Certament, la resposta de la immensa majoria dâorganitzacions sindicals i estudiantils critica aspectes que no es troben plenament descrits en el document de bases, però és precisament aquesta ambigüitat una de les principals senyals dâalarma que es desprenen de la proposta, una ambigüitat que de forma ben calculada sâempra i sâha emprat altres vegades per a plantejar polítiques socials que suposen una passa endavant en el procés de desmantellament dels serveis públics. En aquest sentit, no és banal recordar que lâestat espanyol, i conseqüentment catalunya i bona part dels Països Catalans, segueix plantejant unes dades molt per sota del 6% dâinversió del PIB que reclama la Unió Europea.

Més enllà de la crítica fàcil envers un suposat alarmisme, entenem que cal ser conscients dels pitjors escenaris possibles que es dibuixen al document, un fet que sâagreuja quan observem que aquest omet unes mínimes previsions econòmiques, es compara permanentment amb el funcionament de lâescola privada i aposta per la deixadesa de funcions de lâadministració principatina. Aquests fets esdevenen especialment greus en no tenir en compte que la xarxa pública porta anys rebent tot el pes de la matriculació dâalumnat nouvingut (vora el 85% del total), especialment en el cas de les âmatrícules vivesâ?, que evidentment suposen una dificultat afegida i requereixen una intervenció decidida envers els privilegis que en aquest sentit segueix desenvolupant lâescola privada, inclosa la concertada.

Assolir un ensenyament públic i de qualitat només serà possible a través de potenciar la xarxa pública i revisar els concerts educatius, tot donant majors recursos als centres per a garantir lâequitat i la igualtat dâoportunitats. Tota proposta que no assumeixi aquesta premissa, està cridada a ser una font de desigualtats que tard o dâhora revertirà en la nostra societat. El dualisme educatiu dels successius governs de Convergència i Unió (CIU) al llarg de les darreres dècades ha de servir-nos dâexemple sobre el risc que comporta aquesta política alhora de disposar dâuna escola que exerceixi un paper cabdal de transformació social.
Mira també:
http://www.lespaijove.cat
http://www.intersindical-csc.cat

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more