|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : laboral |
|
Infectació: la CGT de Catalunya com a exemple.
|
|
|
per Jordi Martà Font |
06 feb 2008
|
|
Infectació: la CGT de Catalunya com a exemple. |
El 19 de gener, a Reus, la CGT de Catalunya va celebrar un congrés extraordinari per triar un Secretariat Permanent nou després que l’anterior anés escolant-se a poc a poc fins a la desaparició. El Secretariat Permanent (SP) és un òrgan de gestió, en què ningú cobra i que no té poder executiu.
Entre les coses curioses d’aquest SP hi ha el fet que per primer cop la majoria dels cà rrecs no vénen només de la lluita sindical sinó que participen en molt diversos moviments socials que no citaré perquè no soni a apropiació indeguda. Aquesta �curiositat� és només una baula més d’aquesta cadena que a alguns ens va fer apostar per la CGT com a sindicat i molt més fa uns anys. És aquesta l’organitzacó que creiem que pot enfrontar-se millor a la desaparició de drets que les treballadores i els treballadors patim des dels anys vuitanta del segle passat.
I enfrontar-se vol dir aturar-la i reapropiar-nos de la vida, de més i més drets, de més i més llibertats. Sense rendir-se davant cap poder o poderet, l’organització ha esdevingut, en alguns punts del territori, motor de moviments, de propostes, de potencialitats submergides, de lluites i treballs. I ara toca fer que l’estructura a nivell de Catalunya passi a fer el mateix paper, potenciat per la força que té el fet de ser la tercera força sindical de Catalunya amb milers i milers d’afiliacions.
Cal que l’anarcosindicat esdevingui un més en les lluites on participi, sense afany de protagonisme però amb la voluntat seriosa que tirin endavant, que esdevinguin autònomes i alhora anticapitalistes. Per a això calen grans dosis de modèstia, de prescindir del protagonisme que una organització d’esquerra clà ssica buscaria i fondre’s amb qui lluita, entenent que la infectació ha de ser d’anada i de tornada.
Per acabar, em posaré transcendent i diré, seriós i estricte, que estem en un moment de tria, d’oportunitats i de rebel·lió. I si aconseguim infectar-nos prou totes i tots, no serem només “problema� que diuen ara els que manen, sinó sobretot solucions. Cal passar a l’acció.
Jordi Martà Font |
This work is in the public domain |
|
Re: Infectació: la CGT de Catalunya com a exemple.
|
|
per militant base cgt |
07 feb 2008
|
|
tot bones paraules i res més. tot quedar bé i tocar els ous una mica amb denuncies burrocratiques i informacions variades per mantenir al personal content. la diferencia esta nomes en el discurs i en que no firmem convenis. La resta lo mateix: alliberats xupant del vote, turnisme als carrecs sindicals i bones i millors paraules per a totes.jo estic farta que em mentiu i deixaré de pagar quota per no res.aneu a... |
|
Re: Infectació: la CGT de Catalunya com a exemple.
|
|
per Venceslau |
07 feb 2008
|
|
Quin militant de base... |
|
Re: Infectació: la CGT de Catalunya com a exemple.
|
|
per m d b |
07 feb 2008
|
|
venceslau, doncs és lo que hi ha veient les coses que es troben cada dia a la teua feina, pagant una quota al sindicat, veient que et diuen una cosa sobre l'empresa i després fan una altra, veient com son els funcionaris de l'Estat que son del mateix sindicat llibertari que tu, els que es turnen i son alliberats per hores per l'empresa, cobrant sense fotre res més que hores al bar... i així durant els ultims 10 anys que porto treballant i sindicat en el sindicat. tu mateix Venceslau. Jo ni tinc ganes d intoxicar, ni de dir mentides. dic el que veig i el que pateixo cada putu dia de la meva vida en precari. Si no t agrada pq dic q no som la panacea i pq exposo uns fets imperorables, tu mateix Venceslau... |
|
Re: Infectació: la CGT de Catalunya com a exemple.
|
|
per @ |
07 feb 2008
|
|
Val més algú que vingui dels Moviments Socials que de les lluites sindicals? No em feu riure amb aquest simplisme. Quanta gent dels Moviments Socials (què redimonis significa exactament això?) no ha acabat en fundacions, partits d'esquerres, regidories, etc? |
|
Re: Infectació: la CGT de Catalunya com a exemple.
|
|
per Un |
07 feb 2008
|
Algú més vol airejar els draps bruts del seu col·lectiu o organització?
Hi ha qui va prenent nota... |
|
Re: Infectació: la CGT de Catalunya com a exemple.
|
|
per xd |
07 feb 2008
|
|
@ Tens part de raó, però si et mires a segons quins sindicalistes, la gran majoria que no està superpolitizada, escolten la cope pq els entreté, voten segons veuen a la tele i miraven el tomate si tenien temps de parar a casa. Vull dir que aquí ningú se'n salva... |
|
Re: Infectació: la CGT de Catalunya com a exemple.
|
|
per per @ |
08 feb 2008
|
No val més ningú pel fet que vingui d'aquí o d'allà. O tu et penses que si?
Jo no soc en Jordi Martí, desconec la seva opinió profunda sobre la qüestió. Sí que sóc de CGT i sí que he participat i participo als moviments socials (que els entenc com tot allò que es mou i fa política al marge dels canals institucionals).
Per mi hi ha hagut i n'hi ha gent molt vàlida que ha fet el sacrifici d'ocupar una secretaria independentment que vinguin d'un lloc i d'un altre. Ara bé, jo penso que la CGT és part d'un tot més gran, que és aquest conjunt de lluites que s'han fet a aquest país al marge dels canals institucionals. En aquest sentit trobo molt positiu que participi més gent que està implicada en altres històries i no només en l'àmbit estrictament sindical. Perquè resulta que aquests moviments socials i les lluites que porten no són una cosa per fer maco o una coseta que ja ho tractarà la gent d'Acció Social que vulgui, sinó que són moviments transformadors de la societat que estan impulsant canvis profunds, o al menys, ho proven. En aquest sentit, amb gent que provingui d'aquí o d'allà que m'és igual, però si que entenc que cal un mínim de sintonia entre una organització que es reclama com a transformadora i aquests moviments.
I si no, sempre ens quedarà el ghetto de lo estrictament sindical, i ens podrem remullar sempre els mateixos amb els mateixos i fer-nos totes les palles que vulgueu amb l'"A las barricadas" fins a l'extinció per saturació. A la vida s'ha d'apostar, malgrat que es pugui perdre, i aquesta a mi em sembla una aposta molt interessant. |
