|
|
|
Anàlisi :: laboral |
|
El govern "d'esquerres" de la Generalitat es converteix en el botxà dels treballadors de Frape - Behr
|
|
|
per Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat |
06 feb 2008
|
|
Aquest conflicte ha tornat a mostrar d'una manera clara la connivència i el servilisme del Govern tripartitt de Catalunya respecte a les empreses, especialment les multinacionals. |
|
EL GOVERN “D'ESQUERRES “ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ES CONVERTEIX EN EL BOTX� DELS TREBALLADORS DE FRAPE-BHER
El passat dia 20 de gener, amb l'acceptació per l'assemblea de treballadors de FRAPE-BHER, de Zona Franca, de la proposta conjunta de la Direcció de l'empresa i de la Conselleria de Treball de la Generalitat, es dóna per finalitzat el conflicte, que ha durat prop de 5 mesos.
ANTECEDENTS
Per a conèixer la naturalesa d'aquest conflicte, el seu desenllaç, la magnitud actual de les agressions del capitalisme i els seus governs contra els treballadors i treballadores, ens hem de remuntar fins a febrer de 2004, quan es va signar un acord entre FRAPE-BHER i el Comitè d'Empresa amb la tutela de la Conselleria de Treball.
Efectivament, en el 2004, tenint signat el conveni col•lectiu de l'empresa amb vigència fins al 2005, la Direcció de FRAPE va fer xantatge a la plantilla per aconseguir concessions en salaris i productivitat. Després d'à rdues negociacions, finalment es va signar un acord propiciat i avalat per la Direcció de Treball de la Generalitat i la seva responsable, Maria del Mar Serna, que a nivell global suposava una millora dels costos per a l'empresa en un 18 %, i en contrapartida s'assegurava el futur de la fà brica de Zona Franca fins a l'any 2010.
PROCÉS DE LLUITA
Al setembre de 2007, la Direcció de FRAPE, que ja anava incomplint l'acord quant a la posada en prà ctica del Pla Industrial que havia de garantir l'ocupació fins al 2010, va presentar un ERO per acomiadar 295 treballadors de la factoria de Zona Franca. O, com a alternativa al tancament del centre productiu, un Pla “B� que consistia en: 92 acomiadaments, la congelació salarial per dos anys, un augment del 20 % de la productivitat, la doble escala salarial, la penalització de l'absentisme i l'augment de la flexibilitat horà ria.
Davant aquesta brutal agressió, en qualsevol de les seves dues modalitats, els treballadors van respondre contundentment, realitzant diverses jornades de vaga. Alhora entenien que la seva lluita no podia quedar aïllada, i per això des del primer moment van recaptar el suport de la XARXA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT per estendre-la. Van coordinar la seva lluita amb els treballadors de Mercedes Benz, i van realitzar dues manifestacions conjuntes amb aquests. També van intentar que els treballadors de la factoria de FRAPE BHER de Montblanc se sumessin a la lluita, realitzant una concentració a les portes d'aquesta fà brica. Quan, després de tres mesos de negociació i de fer avortar totes les maniobres del Departament de Treball perquè acceptessin la proposta de l'empresa, i davant la imminent resolució de la Generalitat, que es preveia desfavorable, van iniciar la vaga indefinida, amb un tancament, ocupant la fà brica des del 21 al 26 de desembre, quan es va aixecar el tancament per reiniciar les negociacions el dia 2 de gener.
Fracassada aquesta negociació per la intransigència de l'empresa amb el suport del Departament de Treball, es van reiniciar totes les mobilitzacions, incloent ara les concentracions davant els actes del president de la Generalitat.
El dia 7 de gener la Generalitat comunica la Resolució de l’ERO, que autoritza 92 rescissions de contractes sense especificar la indemnització, amb la qual cosa facultava l'empresa perquè apliqués els 20 dies per any, amb el topall d'una anualitat. Davant aquesta decisió, els treballadors responen amb la vaga indefinida. L'empresa decreta el tancament patronal i els treballadors ocupen la fà brica. Aquesta situació es manté fins al dia 21 de gener, en què s'aixeca el tancament patronal i els treballadors abandonen el tancament. El dia 20 de gener els treballadors accepten la proposta conjunta de la Direcció de l'empresa i de la Conselleria de Treball de la Generalitat, que consisteix en una indemnització de 45 dies per any treballat per als 92 acomiadats, més una quantitat lineal de 4.000 €, i altres 3.000 per a un Pla de recol•locació, i l'acceptació pels treballadors de les contrapartides fonamentals establertes pel pla “B� de l'empresa. La proposta acceptada millora en 7.000 €, i la garantia per 3 anys dels llocs de treball, l'última presentada per l'empresa en la negociació.
VALORACIÓ DE LA LLUITA
Aquest conflicte ha tornat a mostrar d'una manera clara la connivència i el servilisme del Govern tripartitt de Catalunya respecte a les empreses, especialment les multinacionals. Però, si fins ara la Conselleria de Treball pressionava els treballadors perquè acceptessin els tancaments d'empreses i reduccions de plantilla, i després de la signatura per part dels sindicats autoritzava tots els ERO, à dhuc en els casos que aquests eren clarament fraudulents, ara ha donat un pas més per doblegar la resistència dels treballadors, i ha dictat una resolució que, segons tots els indicis, és clarament un acte de prevaricació.
Efectivament, al gener de 2005 la Generalitat va aprovar el reglament de l'aplicació dels ERO, que preveu que, en les empreses de més de 50 treballadors, tots els ERO havien d’anar acompanyats d'un Pla Social, si no serien rebutjats. Per què en aquest cas, sense Pla Social, la Generalitat aprova l’ERO i fins i tot redueix la indemnització proposada per l'empresa de 45 dies per any a 20 dies? Senzillament, perquè aquest Govern de la Generalitat, que és una marioneta de la patronal, no podia tolerar que l'extraordinà ria lluita dels treballadors de FRAPE_BHER se saldés amb una victòria. I per això, no van dubtar d'infringir les seves pròpies lleis i reglaments per prevaricar de forma rotunda. La dreta catalana (CIU), amb 23 anys en el govern de Catalunya, no s'havia atrevit a aprovar cap ERO reduint la indemnització proposada per alguna empresa en la negociació!
També aquest conflicte ha posat novament de manifest el paper dels grans sindicats institucionals, CCOO i UGT, davant les agressions de la patronal, que no és altre que el de la submissió i l’entreguisme quan són majoria, i el de boicotejar les lluites quan són minoria, à dhuc a costa de deixar llençats sense el més mÃnim suport els seus propis afiliats. No obstant això, és just dir que els delegats i afiliats de CCOO i UGT de FRAPE han compartit en tot moment les decisions de l'assemblea i han participat activament en les mobilitzacions, sense deixar-se controlar ni manipular per les estructures dels seus sindicats.
En aquest conflicte, en què es confrontava un sindicalisme assembleari, democrà tic i combatiu al sindicalisme entreguista i còmplice amb la patronal que practiquen CCOO i UGT, s'ha demostrat la importà ncia de la unitat dels treballadors per a plantar cara a les agressions de la patronal i els governs. Sense aquesta unitat, la resistència dels treballadors no hauria durat tant temps.
És molt difÃcil aconseguir una victòria completa en qualsevol conflicte (per tancaments d'empreses o reduccions de plantilla), si no aconseguim trencar l'aïllament de les lluites obreres a què ens sotmet l'estratègia conjunta del Govern, la patronal i els sindicats institucionals. Els treballadors de FRAPE, en la seva lluita, han posat en prà ctica el que des de la XCTP sempre hem defensat: que s'arribi fins al final sense acceptar els acomiadaments i recorrent a les ocupacions de fà brica. Però hem de reconèixer que per part de l'Esquerra Sindical no hem estat capaços de trencar l'aïllament d'aquesta lluita que ens han imposat CCOO i UGT. Per al futur, l'Esquerra Sindical ha de recuperar la solidaritat i la unitat d'acció, no confonent la diversitat organitzativa i ideològica amb el sectarisme. Només aixÃ, podrem començar a recuperar un moviment obrer i sindical fort.
Des de la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat volem manifestar el nostre suport a la decisió de l'assemblea, que sens dubte ha estat difÃcil, aixà com mostrar la nostra solidaritat amb tots els companys i companyes de FRAPE, que durant cinc mesos han mantingut, amb una gran força i dignitat, una dura lluita pels seus llocs de treball.
Barcelona, febrer de 2008.
XARXA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT |
This work is in the public domain |
