Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : amèrica llatina : guerra
Fòrum Social Mundial: Més idees que accions
per Alejandro Kirk-TerraViva/IPS	02 feb 2008
A diferència dels massius encontres convocats pel Fòrum Social Mundial (FSM) en els últims anys, el Dia de Mobilització i Acció Global del 26 de gener no va omplir avingudes a tot el món ni va ocupar un sol titular en els mitjans de difusió progressistes, molt menys en els convencionals. Tanmateix, el brasiler Cándido Grzybowski, un dels líders més influents del moviment, creu que la iniciativa va ser reeixida, perquè persones de 72 països del món van poder "reestablir una vegada més la ciutadania". El sociòleg i activista filipí Walden Bello, en va dir dilluns 28 de gener: "El Dia Mundial d'Acció va ser una mica nou, així que no estic sorprès que les mobilitzacions no fossin tan grans. Però tot i així és impactant que s'hagi efectuat en una gran quantitat de ciutats si hi hagués una emergència mundial a l'agenda, com respondre a una altra invasió." Hi va "haver èxits realment importants, com la gran mobilització de Ciutat de Mèxic. Examinarem les nostres experiències el primer Dia Global d'Acció i aprendre d'elles. La pràctica les perfeccionarà", va agregar, en una entrevista per correu electrònic. Amb uns 10.000 participants en tot el país, Brasil, el lloc de naixement del FSM el 2001, es va transformar una vegada més en el seu centre. A Rio de Janeiro, el Dia d'Acció va coincidir -i d'alguna forma va competir- amb el Carnestoltes d'aquesta ciutat, el més famós del món. Amb la sola excepció de Mèxic, cap altre Dia d'Acció no va rivalitzar amb la mobilització del Brasil. Des d'Itàlia, on els activistes estaven devastats per la caiguda del govern de centre-esquerra i la possibilitat d'una tornada triomfal de l'ex primer ministre Silvio Berlusconi, fins a Atlanta als Estats Units, només els més compromesos van sortir als carrers a reafirmar que "Un altre món és possible", el lema del FSM. Paradoxalment, la crisi de drets humans a Gaza va portar organitzacions no governamentals palestines a mantenir-se allunyada del Dia Mundial d'Acció, temoroses que faccions polítiques manipulessin les seves iniciatives. Feble en números, el Dia Mundial d'Acció va competir amb una jornada molt rica en notícies: la victòria de Barack Obama a les eleccions primàries de l'opositor Partit Demòcrata dels Estats Units a Carolina del Sud, la massiva fugida de palestins des de Gaza, la repressió mortal a Kènia, la mort de l'exdictador indonesi Alí Suharto i la detenció de Jérôme Kerviel, operador financer francès que, des de casa seva, va provocar una pèrdua de 7.000 milions d'euros al banc francès Société Générale i a qui ara se li concedeix el mèrit d'haver salvat al món de la recessió. La pregunta que molts es fan avui al FSM és si els titulars marquen una diferència, perquè si així fora, el Fòrum estaria a aquesta altura condemnat al fracàs. Però hi ha diferents agendes informatives al planeta i la creació d'una de pròpia podria ser un tema central per als països del Sud en desenvolupament. Fins ara, el FSM no ha pogut fer bellugar l'impressionant èxit de relacions públiques de 2002 i 2003, quan els principals mitjans de difusió internacionals enviaven corresponsals a Porto Alegre per esbrinar de què es tractava aquest "rival" del Fòrum Econòmic Mundial, que es realitza cada any a Davos. La majoria dels analistes expliquen avui que tal repercussió era resultat de la novetat del FSM i del seu inesperat nombre de participants. I coincideixen que l'escassa atenció de la premsa en l'actualitat es deu a factors que varien des de la censura deliberada fins a la falta d'"atraccions", com estrelles de l'espectacle o celebritats intel·lectuals, que el Comitè Internacional del Fòrum va decidir no promoure. Estrelles com el cantant de rock Bono prefereixen ara assistir Davos, on creuen que poden influir a les grans potències, en lloc d'associar-se amb un esdeveniment de caràcter vague i on haurien de romandre al mig de la multitud. El vídeo de "la resposta de Bono a la pregunta de Davos" havia estat vist 46.463 vegades a l´espai web YouTube fins al matí del 27 de gener, davant només 1.952 visites del video de Peter Riot, director del Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre la VIH/SIDA. Queda clar que només quan enutjats manifestants contra la globalització llancen pedres contra locals de McDonald's i s'enfronten a la policia antidisturbis, el "moviment social" aconsegueix un espai en els majors medis de difusió. Sota aquesta discussió jau el dolorós debat intern del FSM sobre si mateix. Nascut com un exercici intel·lectual per a contestar a l'arrogància de Davos amb propostes alternatives a la ideologia del "final de la història" de la dècada de 1990, es va transformar en un fenomen polític mundial la direcció del qual avui ningú no sembla ser capaç de predir, molt menys de dirigir. Walden Bello, un sociòleg connotat filipí, és el promotor més radical d'una reforma total del Fòrum, per dotar-lo d'una estratègia i una postura sobre cada un dels principals problemes del món. "Crec que el Dia d'Acció Mundial és una bona idea. És un primer pas per transformar al FSM d'un simple fòrum de discussió" en un àmbit d'acció", va dir en una recent entrevista amb TerraViva. "És essencial prendre posició sobre qüestions clau com l'agressió dels Estats Units a Orient Mitjà, l'opressió sionista del poble palestí i el paradigma neoliberal creador de pobresa, perquè el FSM pugui ser vibrant i rellevant. Al contrari, negar-se a prendre una posició sobre aquests assumptes amb l'argument que això foragitarà a alguns grups és una forma segura de restar-li importància al moviment, va destacar. Tanmateix, l'economista Pedro Stédile, un dels fundadors del FSM i principal ideòleg del moviment dels Treballadors Sense Terra del Brasil, creu que aquesta proposta és una il·lusió. "El FSM és un espai de debat, intercanvi i reflexió. Seria una il·lusió creure que és possible adoptar més resolucions pràctiques o plataformes ideològicament unides. Això podria dispersar energies i tancar-nos en lluites ideològiques internes", va argumentar. "Apostem que el FSM es converteixi en una fira d'idees", va dir Stédile a IPS. Per a Anuradha Mittal, una activista índia que dirigeix l'Institut Oakland dels Estats Units, "els anteriors FSM ens van donar esperança en un altre món, i ara hem de demostrar que aquest altre món pot aconseguir-se. "Fer que els partits i els liders polítics retin comptes a la gent és un valuós paper que poden exercir els moviments socials. Aquests asseguren la legitimitat, espiritualitat i valors de l'acció política. No és necessari que els moviments socials es converteixin en partits polítics", va dir a TerraViva. Aquest aspecte espiritual no s'ha de subestimar. El 2001, quan va néixer el FSM, l'escenari polític mundial semblava estàtic, consolidat per la ideologia neoliberal i de mercat sorgit de les ruïnes de l'enfrontament entre Est-Oest el segle XX. Des d'aquesta primera edició, vuit nous governs d'Amèrica Llatina han estat elegits sobre plataformes similars als principis del FSM, i encara que segueixen diferents estratègies per posar fi a la pobresa i construir economies sostenibles i equitatives, tots coincideixen en la necessitat d'unir-se contra el control que Estats Units exerceix sobre la regió. El 2005, en una assemblea de l'Organització dels Estats Americans, van aconseguir derrotar una iniciativa encapçalada pels Estats Units per establir un acord continental de lliure comerç. Va dir Grzybowski: "Estic completament segur que el naixement del FSM a Porto Alegre va estar relacionat amb les condicions anteriors de la regió: una regió que es rebel·lava contra les polítiques neoliberals, que era compromesa amb el procés de democratització i que experimentava una onada d'esquerra després de les dictadures militars". "El FSM no va produir aquesta onada per si mateix, però seria difícil concebre-la sense ell", va agregar. El gener de l'any pròxim, el FSM tindrà una altra vegada un centre de reunió, aquesta vegada a Belem, al nord-est de Brasil, al mateix país on va néixer però a milers de quilòmetres i potser a segles de distància de l'industrialitzat i modern sud brasiler. Encara no hi ha avaluacions, però és probable que el moviment conclogui que qualsevol "Dia Mundial d'Acció", amb o sense una estratègia política mundial, necessita una consigna única (més que celebritats) per despertar la consciència pública i generar mobilització.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more