|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
“Gent que lluiti es el que cal�
|
|
|
per Lector |
31 gen 2008
|
|
|
Per Roger Palà . Publicat al setmanari Directa núm. 78, a la secció "Pensem, doncs existim"
Conec bastanta gent d'aquest paÃs. Amb alguns m'hi faig molt: són amics. Amb d'altres hi treballo colze a colze: són companys. A molts d'altres me'ls trobo de tant en tant: són coneguts. Molta d'aquesta gent que conec és gent que lluita.
No ho fan de paraula, sinó de fet, a la manera del Martà i Pol de “Les quatre banderesâ€?: “Plors i laments de què serveixen, / gent que lluiti és el que calâ€?. Militen en col·lectius, partits polÃtics o sindicats; redacten articles; escriuen llibres; munten concerts; toquen en grups de música; ocupen cases. Allà on sigui que desenvolupen la seva tasca, denuncien el poderós i defensen el dèbil. Són rebels.
Hi ha molta gent que diu que lluita i en realitat fa una altra cosa. Aquests, però, aviat es cansen perquè tenen poca paciència, perquè el nostre pa de cada dia costa molt de guanyar el dia d'avui, o perquè en realitat el que buscaven amb la seva milità ncia era una altra cosa: feina, diners o amor (alguna d'aquestes raons és prou và lida). Cal dir -i això és una impressió no contrastada- que d'aquesta mena de gent cada cop n'hi ha menys. Potser és un canvi d'actitud generacional, conseqüència de les grans mobilitzacions de finals dels noranta i principis de segle, o potser és que ara ho tenen més fà cil per destacar dins la polÃtica prosistema. El cas és que, d'un temps ençà , la majoria de la gent que lluita no només ho fa de paraula, sinó que també ho fa de fet.
Destacaria tres coses de la gent que conec que lluita de debò. Una és la seva entrega, en alguns casos total, fregant la malaltia -i no pas en un sentit metafòric. La segona cosa és que, tot i que som pocs, cada vegada som més. I encara hi ha una tercera cosa que penso que és nova: tenim una voluntat i una capacitat d'entendre'ns cada cop més gran. Ja ho sabeu: la gent que lluita no sempre s'avé. Sovint es discuteix per la tà ctica i estratègia, pel fi i els mitjans, pel roig o pel negre, pel marc o pel mapa. La guerra o la revolució, el paÃs o els Països: els més vells ja m'enteneu... Ara, però, som capaços -per exemple- de fer coses com la Directa, que fa tan sols uns anys hauria estat inconcebible. Per dir-ho ras, curt i perquè s'entengui: indepes, anarcos i comunistes treballant junts sota un mateix sostre. Sembla un acudit, però no ho és. Va de debò.
La conclusió de tot plegat és dià fana: amb gent com aquesta no podem perdre. |
Mira també:
http://llibertat.cat
http://setmanaridirecta.info
|
This work is in the public domain |
|
Re: “Gent que lluiti es el que cal�
|
|
per Pesimista |
31 gen 2008
|
Ara cada cop hi ha menys gent que milita per feina o diners pero cada cop més gent que milita com un pasatemps per anar de festa o fer amics i quan se'ls hi pasa l'edad del pavo ho deixen estar
tanmateix m'agrada el teu potimisme i tens raó amb el que dius de la directa |
|
Re: “Gent que lluiti es el que cal�
|
|
per un |
31 gen 2008
|
totalment en desacord. a tu no t'han parlat del fumadero de porros de la MDT als anys 80-90 mentres empresonaven a la gent de terra lliure..
anem a més! |
|
Re: “Gent que lluiti es el que cal�
|
|
per un altre |
31 gen 2008
|
la meva pregunta és:
realment com sabeu si hi ha mes gent o menys que milita?
això ho pot dir cadascú del seu entorn barri/ciutat com a molt comarca, però crec que l'autor del text es refereix a quelcom més gran, potser Catalunya? potser els Països Catalans?
com es pot saber això? algu ha fet un estudi sociològic o que?
Esta molt bé fer articles per ecoratjar-nos, pro siguem una mica rigoros si us plau.
Per altre banda, bravo per la Directa. Les meves sinceres felicitacions. Seguiu així! |
|
Re: “Gent que lluiti es el que cal�
|
|
per pep |
01 feb 2008
|
dels que fan com que militen perquè cerquen amor o el que sigui, n'hi ha com sempre n'hi han hagut, no passa res, això és així i ja està bé, si mentrestant fan algo pos això que es fa..., tanmateix no el text no parla dels "super militants" o "gurus" que no tene perquè militar de fet, però que són respectats a casi tot arreu (podria dir un grapat de noms), estan per sobre del bé i del mal, no foten ni brot, vull dir
de feina diaria, pesada i bruta res. Un estudi del gueto faria terror! |
|
Re: “Gent que lluiti es el que cal�
|
|
per subscriptor |
01 feb 2008
|
|
Amunt la Directa, un projecte contrainformatiu brutal i digníssim. Animo a la gent a subscriure's per ajudar aquesta eina tan necessària i per recolzar la feina desinteresada de tantes persones i col·lectius. Ens valdrà la pena a tots i totes. |
|
Re: “Gent que lluiti es el que cal�
|
|
per de tot |
01 feb 2008
|
Estan bé els escrits per animar, també els que critiquen constructivament i els que critiquen destructivament.
Jo crec en el que faig, en el que aporto i el que els meus companys honestament aporten. I rajo com un podrit d'aquells que crec que tiren la lluita enrrere, no sense deixar d'intentar entendre'ls abans en la seva postura*, és clar.
*per molt --------- que em sembli |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
