Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: globalització neoliberal : educació i societat : laboral : altres temes : sense clasificar
La nova llei d'educació a Catalunya
30 gen 2008
L'educació no universitària a Catalunya, infantil, primària i secundària, és tema de debat dins la societat, i ho és a partir d’haver-se fet públics diversos estudis que demostren els baixos resultats dels i les nostres alumnes (fracàs del sistema educatiu), i per la importància que té l’educació, igual que la sanitat, per al benestar de les persones.
49173_conlec.jpg
La Nova llei d'educació a Catalunya
L'educació no universitària a Catalunya, infantil, primària i secundària, és tema de debat dins la societat, i ho és a partir dâhaver-se fet públics diversos estudis que demostren els baixos resultats dels i les nostres alumnes (fracàs del sistema educatiu), i per la importància que té lâeducació, igual que la sanitat, per al benestar de les persones. Les diferències socioeconòmiques que separen les classes socials sâhan consolidat a Catalunya, alimentades per les lleis fetes per la classe política, que donen com a resultat una situació de clara desigualtat entre les classes més afavorides i les classes treballadores.
Les diferències entre l'escola pública i l'escola privada-concertada, lluny de disminuir, es fan cada cop més evidents, cada vegada hi ha més escoles concertades, que reben més diners que l'escola pública, ja que als diners que perceben de la Generalitat cal sumar-hi els de les aportacions privades de les famílies, les subvencions, etc. Tanmateix, això no suposa cap millora en un dels problemes principals pel que fa a les desigualtats: l'escolarització de l'elevat nombre d'alumnat nouvingut. L'escola pública acull el 85% d'aquest alumnat, mentre que la privada concertada només atén el 15% restant.
Lâalumnat comprova com, a més de la precarietat que pateixen molts centres per la manca de recursos, (infraestructures deficients, barracots etc), la classe política adopta mesures sense tenir-los en compte, i els sotmet a horaris molt llargs que acaben generant-los un important grau d'estrés. Estrés que, d'altra banda, lluny de millorar la qualitat de l'ensenyament públic, la perjudica.
Dâaltra banda, tenim el col·lectiu d'interines/ns, que treballen igual que la resta, però no gaudeixen de les mateixes condicions laborals. Treballen en condicions precàries i sovint han de dur a terme les tasques que ningú no vol fer. Hi ha persones interines que setmana rere setmana assisteixen als actes de nomenaments, per tal de cobrir substitucions, i han de tornar a casa sense cobrar res i sense haver pogut agafar cap substitució. Hi ha casos en que la persona substituta, amb un únic contracte, treballa i cobra dijous i divendres, deixa de cobrar durant el cap de setmana, i treballa i cobra dilluns i dimarts. Quin tipus d'estabilitat laboral fomenta el Departament d'Ensenyament?
Un altre tema important és la impossibilitat dels i les professionals de l'educació per conciliar la vida laboral i familiar. Diguem-ho clar, a Catalunya el permís per tenir cura d'un fill o filla és fins als 6 anys, i a l'Estat espanyol és fins als 12 anys. A Catalunya el permís de naixement, acolliment o adopció és de 5 dies, i a l'Estat espanyol és de 15 dies. A Catalunya el permís per lactància és de 20 setmanes (posteriors al permís de maternitat), i a l'Estat espanyol és fins als 12 mesos de l'infant. A Catalunya no disposem del permís per al temps indispensable per complir amb els deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral (òbviament no recuperable), però sí que disposem del permís de flexibilitat horària recuperable. Tampoc no gaudim de la reducció de jornada fins al 50% per cura de familiar en primer grau, amb caràcter retribuït, per raó de malaltia molt greu i fins a un màxim d'un mes.
Els i les treballadores de l'ensenyament no universitari, que lluitem dia rere dia per pal·liar les desigualtats socials que diàriament veiem reflectides a les nostres aules, no tenim els mitjans adequats per fer front en aquesta realitat:
Necessitem més inversió, necessitem uns pressupostos que donin a l'educació el que mereix, necessitem uns pressupostos que donin a l'educació el mateix que donen per a I+D (investigació i desenvolupament militar).
Necessitem que es redueixin les ràtios (nombre d'alumnes per classe).
Necessitem que retirin el Pacte Nacional per a l'Educació i la sisena hora.
Necessitem una millor formació inicial i permanent del professorat.
Necessitem no haver de perdre 10 anys de les nostres vides per poder aprovar unes oposicions. Quina formació permanent pretenen que fem, si any rere any hem d'estudiar pel mateix examen?
Necessitem una racionalització dels currículums, materials adequats i prou temps per treballar en equip.
Necessitem uns horaris laborals que permetin els pares i mares de tenir cura dels seus fills i filles.
Necessitem malauradament, per la manca d'horaris laborals que permetin tenir cura dels nostres fills i filles, més centres educatius públics de 0-3 anys.
Necessitem més centres públics de persones adultes.
En definitiva, necessitem una escola pública de qualitat, laica, catalana, democràtica, participativa, coeducadora i correctora de les desigualtats socials.
I per solucionar tot aquest desgavell el Departament d'Ensenyament, amb el seu conseller Ernest Maragall al capdavant, vol tirar endavant la nova Llei d'Educació a Catalunya (LEC), que ens portarà excel·lència i equitat a tots els centres educatius. O almenys això volen fer-nos creure.
La LEC es desplega en 5 grans àmbits:
Autonomia de centre.
Equips directius amb més poder.
Avaluació de centres i professorat.
Servei públic d'educació.
Municipalització de l'ensenyament públic no universitari.
L'autonomia de centre que promou la LEC aplicarà criteris de gestió privada; la qual cosa provocarà com a resultat un augment de les desigualtats entre centres i entre el professorat, a més d'una major competitivitat en condicions diferents, ja que no tots els centres tenen les mateixes possibilitats, la qual cosa dificultarà la col·laboració entre professionals.
El major poder dels equips directius donarà capacitat a les direccions per triar i avaluar el professorat. Això ens portarà a una desregularització de les condicions de treball, pels requisits específics que podran demanar, i a una flexibilització dels procediments de provisió de llocs de treball mitjançant criteris subjectius. Sense oblidar que fa possible la contractació de serveis d'empreses privades.
Quant a l'avaluació de centres i professorat, a les bases de la llei no s'especifica ni âquiâ?, ni âquèâ? s'avalua; Però pot perfectament generar autocensura i submissió del professorat, en obrir vies a la discrecionalitat i l'arbitrarietat. Cal una avaluació global del sistema educatiu i no només de la tasca docent.
El servei públic d'educació, que es consolida amb l'arribada de la LEC, portarà un increment de centres de titularitat privada, que no garanteixen l'escolarització de tot tipus d'alumnat.
La municipalització suposarà una externalització de serveis educatius, ja que els ajuntaments, en molts casos, traspassaran els serveis a empreses privades.
També suposarà una font de desigualtats, ja que no tots els consistoris destinen els mateixos recursos a l'educació, ni tenen el mateix tarannà. Així mateix, el color polític també hi pot influir segons governin uns o uns altres.
La LEC no és ni catalana, ni pedagògica, ni original, ja que segueix els models anglosaxons que ja s'han aplicat a Anglaterra i als Estats Units amb resultats nefastos. Prové de documents elaborats per institucions tan âcontrastadesâ? com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional, com també d'organismes vinculats a l'empresa privada. Pretén produir capital humà per a una economia competitiva, tot posant l'educació al servei de les empreses. Qualsevol empresa podrà entrar als centres públics i portar-ne la direcció, amb la mercantilització del sector que tot plegat suposa.
Així doncs, aquesta Llei va en contra de lâensenyament públic i, en conseqüència NO LA VOLEM de cap manera.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La nova llei d'educació a Catalunya
19 feb 2008
A mi això de l'autonomia de centres em sem,bla una mesura bàsica per una millora de l'ensenyament públic no uniersitari.
No és lògic que el funionament d'un centre sigui el mateix a un institut de San Roc que un del Guinardó ja que les característiques de l'alumnat que s'hi acull són molt diferents. I vist com estan anant les coses crec molt necessari que el centre s'adequi a les necessitats de la seva població. Des de la metodologia al currículum, tot ben diferent per trobar les solucions mes encertades. No a la homogenització, si us plau, millor gaudir de la diversitat, no?

Respecte les condicions laborals del professorat, que no crec que siguin molt desavantatjades (3 mesos de vacanses i 15 pagues, no està gens malament) també em sembla bé que els centres puguin escollir els i les professionals que hi treballaran, a veure si així, sense la seguretat de saber que aquella feina serà teva, els i les professores s'ho curren una mica més a l'hora d'innovar amb estratègies. He tingut molts professors i professores que tandebò algú els hagués fet fora, que per mantenir a gent que ve a escalfar la cadira ja tenim el rei.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more