Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : educació i societat : laboral : altres temes : sense clasificar
La nova llei d'educació a Catalunya
per Ismael A.J	30 gen 2008
L'educació no universitària a Catalunya, infantil, primària i secundària, és tema de debat dins la societat, i ho és a partir d’haver-se fet públics diversos estudis que demostren els baixos resultats dels i les nostres alumnes (fracàs del sistema educatiu), i per la importància que té l’educació, igual que la sanitat, per al benestar de les persones.
La Nova llei d'educació a Catalunya
L'educació no universitària a Catalunya, infantil, primària i secundària, és tema de debat dins la societat, i ho és a partir d’haver-se fet públics diversos estudis que demostren els baixos resultats dels i les nostres alumnes (fracàs del sistema educatiu), i per la importància que té l’educació, igual que la sanitat, per al benestar de les persones. Les diferències socioeconòmiques que separen les classes socials s’han consolidat a Catalunya, alimentades per les lleis fetes per la classe política, que donen com a resultat una situació de clara desigualtat entre les classes més afavorides i les classes treballadores. Les diferències entre l'escola pública i l'escola privada-concertada, lluny de disminuir, es fan cada cop més evidents, cada vegada hi ha més escoles concertades, que reben més diners que l'escola pública, ja que als diners que perceben de la Generalitat cal sumar-hi els de les aportacions privades de les famílies, les subvencions, etc. Tanmateix, això no suposa cap millora en un dels problemes principals pel que fa a les desigualtats: l'escolarització de l'elevat nombre d'alumnat nouvingut. L'escola pública acull el 85% d'aquest alumnat, mentre que la privada concertada només atén el 15% restant. L’alumnat comprova com, a més de la precarietat que pateixen molts centres per la manca de recursos, (infraestructures deficients, barracots etc), la classe política adopta mesures sense tenir-los en compte, i els sotmet a horaris molt llargs que acaben generant-los un important grau d'estrés. Estrés que, d'altra banda, lluny de millorar la qualitat de l'ensenyament públic, la perjudica. D’altra banda, tenim el col·lectiu d'interines/ns, que treballen igual que la resta, però no gaudeixen de les mateixes condicions laborals. Treballen en condicions precàries i sovint han de dur a terme les tasques que ningú no vol fer. Hi ha persones interines que setmana rere setmana assisteixen als actes de nomenaments, per tal de cobrir substitucions, i han de tornar a casa sense cobrar res i sense haver pogut agafar cap substitució. Hi ha casos en que la persona substituta, amb un únic contracte, treballa i cobra dijous i divendres, deixa de cobrar durant el cap de setmana, i treballa i cobra dilluns i dimarts. Quin tipus d'estabilitat laboral fomenta el Departament d'Ensenyament? Un altre tema important és la impossibilitat dels i les professionals de l'educació per conciliar la vida laboral i familiar. Diguem-ho clar, a Catalunya el permís per tenir cura d'un fill o filla és fins als 6 anys, i a l'Estat espanyol és fins als 12 anys. A Catalunya el permís de naixement, acolliment o adopció és de 5 dies, i a l'Estat espanyol és de 15 dies. A Catalunya el permís per lactància és de 20 setmanes (posteriors al permís de maternitat), i a l'Estat espanyol és fins als 12 mesos de l'infant. A Catalunya no disposem del permís per al temps indispensable per complir amb els deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral (òbviament no recuperable), però sí que disposem del permís de flexibilitat horària recuperable. Tampoc no gaudim de la reducció de jornada fins al 50% per cura de familiar en primer grau, amb caràcter retribuït, per raó de malaltia molt greu i fins a un màxim d'un mes. Els i les treballadores de l'ensenyament no universitari, que lluitem dia rere dia per pal·liar les desigualtats socials que diàriament veiem reflectides a les nostres aules, no tenim els mitjans adequats per fer front en aquesta realitat: Necessitem més inversió, necessitem uns pressupostos que donin a l'educació el que mereix, necessitem uns pressupostos que donin a l'educació el mateix que donen per a I+D (investigació i desenvolupament militar). Necessitem que es redueixin les ràtios (nombre d'alumnes per classe). Necessitem que retirin el Pacte Nacional per a l'Educació i la sisena hora. Necessitem una millor formació inicial i permanent del professorat. Necessitem no haver de perdre 10 anys de les nostres vides per poder aprovar unes oposicions. Quina formació permanent pretenen que fem, si any rere any hem d'estudiar pel mateix examen? Necessitem una racionalització dels currículums, materials adequats i prou temps per treballar en equip. Necessitem uns horaris laborals que permetin els pares i mares de tenir cura dels seus fills i filles. Necessitem malauradament, per la manca d'horaris laborals que permetin tenir cura dels nostres fills i filles, més centres educatius públics de 0-3 anys. Necessitem més centres públics de persones adultes. En definitiva, necessitem una escola pública de qualitat, laica, catalana, democràtica, participativa, coeducadora i correctora de les desigualtats socials. I per solucionar tot aquest desgavell el Departament d'Ensenyament, amb el seu conseller Ernest Maragall al capdavant, vol tirar endavant la nova Llei d'Educació a Catalunya (LEC), que ens portarà excel·lència i equitat a tots els centres educatius. O almenys això volen fer-nos creure. La LEC es desplega en 5 grans àmbits: Autonomia de centre. Equips directius amb més poder. Avaluació de centres i professorat. Servei públic d'educació. Municipalització de l'ensenyament públic no universitari. L'autonomia de centre que promou la LEC aplicarà criteris de gestió privada; la qual cosa provocarà com a resultat un augment de les desigualtats entre centres i entre el professorat, a més d'una major competitivitat en condicions diferents, ja que no tots els centres tenen les mateixes possibilitats, la qual cosa dificultarà la col·laboració entre professionals. El major poder dels equips directius donarà capacitat a les direccions per triar i avaluar el professorat. Això ens portarà a una desregularització de les condicions de treball, pels requisits específics que podran demanar, i a una flexibilització dels procediments de provisió de llocs de treball mitjançant criteris subjectius. Sense oblidar que fa possible la contractació de serveis d'empreses privades. Quant a l'avaluació de centres i professorat, a les bases de la llei no s'especifica ni “qui�, ni “què� s'avalua; Però pot perfectament generar autocensura i submissió del professorat, en obrir vies a la discrecionalitat i l'arbitrarietat. Cal una avaluació global del sistema educatiu i no només de la tasca docent. El servei públic d'educació, que es consolida amb l'arribada de la LEC, portarà un increment de centres de titularitat privada, que no garanteixen l'escolarització de tot tipus d'alumnat. La municipalització suposarà una externalització de serveis educatius, ja que els ajuntaments, en molts casos, traspassaran els serveis a empreses privades. També suposarà una font de desigualtats, ja que no tots els consistoris destinen els mateixos recursos a l'educació, ni tenen el mateix tarannà. Així mateix, el color polític també hi pot influir segons governin uns o uns altres. La LEC no és ni catalana, ni pedagògica, ni original, ja que segueix els models anglosaxons que ja s'han aplicat a Anglaterra i als Estats Units amb resultats nefastos. Prové de documents elaborats per institucions tan “contrastades� com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional, com també d'organismes vinculats a l'empresa privada. Pretén produir capital humà per a una economia competitiva, tot posant l'educació al servei de les empreses. Qualsevol empresa podrà entrar als centres públics i portar-ne la direcció, amb la mercantilització del sector que tot plegat suposa. Així doncs, aquesta Llei va en contra de l’ensenyament públic i, en conseqüència NO LA VOLEM de cap manera.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more