|
|
|
Notícies :: guerra |
|
Contra Obama
|
|
|
per Carles Suarez |
14 gen 2008
|
#file_1#
#file_2# |
|
|
Contra Obama
M´agradaria començar per explicar que aquest article no va en detriment del protagonista i a favor d´algun del seus contrincants en les primaries del PD o del PR. Obama és l´unic que està tenint real suport popular i un voluntariat actiu en les primàries com feia anys que no es veia. Però és justament això, de les falses espectatives i del fals personatje el que tracta l´article. Despullar Obama; i un cop nu, només hi pots estar en contra.
A més, pressuposo que a Hillary Clinton ja la coneixem una mica, que serà mas de lo mismo, amb la trista anècdota del particular llinatge de la seva família i la de Bush.
Completament desconegut fa 2 anys i amb només 46, Obama ja ha aconseguit revitalitzar la política, duplicar la participació a les dos primàries i caucus que hi ha hagut, posar-se a la butxaca els nous votants, els joves i els independents; i, sobretot, ha aconseguit canalitzar el discurs del canvi, vendre´s com a última esperança, el Messies que podrà canviar el sistema des de dins en el moment en que més desacreditada està la política ianqui. És dins el discurs messiànic que alguns comparen Obama amb Kennedy. Sense venerar pas a Kennedy, jo més aviat el compararia amb ZP , qui també guanyà amb un simpàtic discurs després de 8 anys de la dreta més rància i mentidera. Però un cop a dalt....Obama també du el diàleg i el talant com a bandera, però igual que ZP, no es separarà un del camí del neoliberalisme.
La seva victòria a Iowa i el seu magnífic segon lloc a New Hampshire només són l´últim pas d´una polèmica trajectòria política.
Com a senador novell el 2005, Obama va triar com a mentor a Libermann. Recordeu Libermann? Aquell senador democrata de Conneticut, de pràctiques mafioses, que forma part del lobby jueu, defensor de la guerra d´Iraq, pròxim a Bush i tan allunyat de les bases demòcrates que aquestes triaren un altre candidat (Ned Lemont) provocant que Libermann es presentés com a independent i finalment guanyes. Durant tot aquest procés Obama seguí donant suport a Libermann, mostrant més lleialtat al seu mentor que al seu partit. Però com que només pels amics un no es pot descreditar, anem a veure alguns punts del seu passat polític i del seu programa electoral per les primàries.
El finançament de la campanya d´Obama puja fins a 80$ milions, dels quals ja s´ha gastat més que la meitat i que provenen, majoritariament, de gabinets legals i grups de pressió, donacions de retirats i d´empreses de seguretat.
Mentre feia campanya per senador d´Illinois, durant el 2004, es mostrà oposat a la guerra d´Iraq i en contra d´un adicional pressupost de guerra de 87$ bilions. No obstant, desde que fou elegit el gener del 2005, ha votat a favor de fins a 4 diferents apropiacions de guerra que sumen més de 300$ bilions. A més, Obama s´ha situat a la dreta del seu partit oposant-se a usar el Congrés per forçar una data de retirada d´Iraq. Refusa comprometre´s a retirar les tropes inclús fins al final de la propera lagislatura el 2013. Obama creu que la guerra contra el terrorisme s´ha de concetrar en Afganistan i Al Qaeda i fins i tot afirmà estar preparat per atacar Iran.
Durant la campanya de Senador del 2004, també, Obama tingué la oposició de grups feministes. De fet, com a senador, ha votat fins a 7 proposicions de penalització de l´abortament.
Obama diu estar també per les classes mitjes i el poble treballador. La seva proposta estrella és la reducció d´impostos de 85.000$ milons que beneficiia 150 milions de contribuients. Diu volguer acabar amb la evasió d´impostos i els paraissos fiscals. De mentre, com a senador, ha votat a favor de reduir impostos a les corporacions i pujar-los als treballadors, tan de forma directa com indirecta.
La solució d´Obama al desastre sanitari nord-americà passa perquè siguin les companyies d´assegurances les que desenvolupin un nou pla de protecció sanitària.
Sobre la immigració, si bé s´ompla la boca de bones paraules sobre la seva necessitat, defensa el pagament d´una multa als milions de persones ilegals per tal de sol.licitar la nacionalitat i aprendre anglès i integrar-se. També proposa un augment del personal de duanes i una millora de la tecnologia per vigilar les fronteres terrestres.
Obama també promet mantenir firmesa fron les practiques comercials de Xina (llegeixis augment proteccionisme) mentre vol renegociar els desiguals tractats de Lliure Comerç.
Més que reformista, sembla un altre nacionalista proteccionista imperialista. De fet, més que a ZP, Obama recorda al senador romà Ciceró, populista estadista. L´autoodi per la seva condició racial el fa intentar mostrar-se com al millor estadista. Al carrer és home del canvi; als despatxos, la encarnació humana de l´establishment. Un canvi sí que representa: el canvi de discurs depèn de l´escenari, el públic, de l´estat.
Car acabi guanyant o no, Obama ja ha fet el seu rol reformista, de fer creure a centenars de milers de ciutadans que es pot seguir confiant amb el sistema, amb el bipartidisme, la corrupció política. Es tracta d´un discurs trencador per refer ponts amb l´status quo; ponts, alguns, que han trontollat durant els darrers 8 anys de dictadura neoconservadora.
Amb unes primàries guanyades per cada u, Obama i Hillary es veuren les cares a Nevada i a Carolina del Sud avans del superdimarts del 5 de Febrer, quan 22 estats fan primàries el mateix dia. Les convencions són a l´estiu i les eleccions al Novembre. Eleccions altre cop bipartidistes, car el Partit Socialista Democràtic segueix marginal a nivell nacional i perquè la plataforma ecològica de Ralph Nader encara dubte de presentar-se. Què queda? Preferir Obama a Hilary? El Partit Democrata al Republicà? L´elitista sistema electoral dels EUA on només votal el 15% de la població total ha perdut una oportunitat d´or d´aprofitar els 8 anys de Bush per una acumulació de forces de base que el reformés. Més que mai, es fa present la necessitat de ruptura amb el sistema bipartidista de l´imperi en decadència, ja sigui amb una tercera força realment transformadora o una deslegitimitació total amb el sistema.
De mentre, però, que no s´aixequi la societat civil, que no augmentin d´incidència les opcions veritables de canvi, ens queda, com a mínim, no empassar-nos les versions dels mass-media, les falses bipolaritzacions. Cal llegir entre línees, contrastar la informació i desammascarar-los. |
This work is in the public domain |
|
Re: Contra Obama
|
|
per SWP(US) |
14 gen 2008
|
Obama es el representante de una parte de la burguesía americana, la que quiere pactar con la UE y la burguesía progresista norteamericana, la que no cuestiona el sistema capitalista pero se siente fuera de juego con las multinacionales en el poder. No pedimos el voto a los Demócratas, a ninguna de sus facciones, sino luchamos por un candidato obrero que luche junto a la clase obrera americana antimperialista.
European Comittee of the
Socialist Workers Party of United States |
