Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
No a la Llei d'Educació de Catalunya: l'Ensenyament Públic no es ven
13 gen 2008
El professorat anirà a la vaga el 14 de febrer contra la reforma que vol tirar endavant el conseller Maragall

Els sindicats de mestres i professors han decidit plantar cara al conseller d’Educació, Ernest Maragall, i han convocat una jornada de vaga en l’ensenyament públic per al pròxim 14 de febrer per exigir la retirada del document de bases de la futura llei d’educació de Catalunya, de l’elaboració de la qual han estat apartats.

Per als sindicats el projecte culpabilitza dels mals de l’educació el professorat, en el qual se centren les reformes, alhora que l’Administració defuig les seves responsabilitats, com la de comprometre’s a injectar més diners en un sistema que està finançat de forma deficient. Set anys després que el sector protagonitzés a Catalunya la seva última jornada d’aturada durant l’última legislatura de CiU, les cinc formacions que en les últimes eleccions sindicals van obtenir representació en escoles i instituts (CGT, USTEC- STES, CCOO, ASPEPC-SPS i UGT) s'han posat d'acord en convocar una vaga.

L’aturada, fixada per a un dijous, anirà acompanyada d’una manifestació, que es farà el diumenge 17, en què es busca la complicitat de la ciutadania per "reclamar la mesures educatives que Catalunya necessita".

A continuació les argumentacions de la Federació d'Ensenyament de la CGT de Catalunya contra la Llei d'Educació de Catalunya:
NO A LA LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA: L'ENSENYAMENT PÚBLIC NO ES VEN

El Document de Bases de la Llei d’Educació Catalana perfila un model de sistema educatiu adaptat als preceptes neoliberals que emanen d’institucions com el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial (BM) -i es concreten en les directives de l’Organització Mundial de Comerç i de la UE en els tractats de Lisboa o la directiva Bolkestein- que responen bàsicament a dues consignes:

1) Els ciutadans que poden pagar determinats serveis (com sanitat o ensenyament) han de contribuir al seu finançament, de manera que l’estat oferirà aquest servei, de forma gratuïta i amb caràcter assistencial, únicament als segments de la població que no disposin dels recursos econòmics suficients.

2) Sempre que la prestació d’un servei públic pugui generar un benefici econòmic es transferirà la seva prestació al sector privat. Així es considera desitjable el traspàs de fons del sector públic al sector privat amb l’objectiu més o menys encobert de privatitzar els beneficis que generin i socialitzar les càrregues associades.

D’altra banda, el model d’organització i gestió dels Centres Educatius descrits en les Bases de la LEC respon a un seguit de criteris que inicialment es van desenvolupar en la indústria de l’automòbil al Japó, que de seguida es va aplicar a tota l’activitat industrial i posteriorment a les empreses de serveis. Aquests criteris generals són:

* Partir de la base que qui millor coneix la seva feina és el treballador o la treballadora. Ningú millor que ell sap on es troben els problemes de producció i l’empresa converteix en un problema de supervivència que sàpiga trobar-hi la millor solució.

* En conseqüència, es permet als treballadors i a les treballadores decidir sobre com organitzen la seva feina però sempre sotmesos al compliment d’uns objectius fixats per l’empresa. La incentivació salarial no és individual sinó col·lectiva i depèn del grau de cumpliment d’aquests objectius. En el cas de la LEC, l’àmbit de decisió del professorat quedarà reduït a la programació i ensenyament, l’avaluació de l’alumnat i la recerca experimentació i millora dels processos educatius, al temps que el finançament del centre dependrà del grau d’assoliment dels objectius.

* L’assoliment dels objectius requereix que els treballadors i les treballadores es reuneixin i parlin de quina és la millor manera d’organitzar el treball. D’aquesta manera, es dóna l’apariència de participació democràtica en la gestió de l’empresa, però totes les decisions que van més enllà del que afecta directament el lloc de treball són preses pels diferents òrgans directius. D’aquesta manera, les treballadores i els treballadors són exclosos de totes les decisions que afectin l’organització global de la producció, la gestió econòmica i la fixació dels objectius que queden sota el control absolut de la direcció. És en aquest sentit que la nova Llei retalla les competències del Claustre, suprimeix els consells escolars de manera que elimina els òrgans de participació de la comunitat educativa en la gestió del centre alhora que potencia la funció directiva i reserva per al director o la dirctora totes les decisions importants.

D’aquesta manera, els criteris d’organització i gestió dels Centres prenen com a model els nous sistemes de gestió i d’organització industrial que, lluny d’aprofitar els avantatges que ofereix la tecnologia per millorar les condicions sociolaborals dels treballadors i les treballadores, són utilitzats per incrementar de manera exponencial el benefici econòmic de les empreses. Aplicar aquests mètodes als serveis públics serveix al doble objectiu de desregular les condicions laborals dels treballadors i les treballadores i, al mateix temps, dóna la coartada ideològica per a la seva privatització i per tant la supeditació dels objectius pedagògics i socials als resultats econòmics.

La CGT en defensa de l’ensenyament públic

La nostra proposta parteix del fet que les mancances reals del sistema educatiu públic són el resultat d’una desinversió continuada aplicada pels governs de tots els colors, que han descapitalitzat una escola pública catalana que va sortir de la lluita contra el franquisme com a referent educatiu de qualitat.

Entre els dos model educatius que es desprenen de l'informe PISA, volem acostar-nos al finlandès que, sense ser el nostre, conjuga qualitat i equitat.

Per això defensem una llei catalana que:

* Determini el 6% del PIB català a educació pública;

* Redueixi els concerts fins a la seva supressió –amb ingrés a la xarxa pública dels centres concertats que vulguin i calgui -com els del CEPEC que les Bases citen-, o del seu professorat en centres públics. Pressupost per a centres i serveis públics. Ni un euro a la privada!

* Integri el dret a l’escolarització 0-3 anys, amb xarxa pública.

* Suposi una reducció de grups-classe a tots els centres, començant per P-3 i el parvulari, i reconeixent una reducció sensible als grups-classe d’alumnes amb especial dificultat.

* Elimini la sisena i apliqui la jornada continuada, invertint el professorat necessari per garantir les reduccions de ràtios per donar suport a les tutories, i garantir reforços i desdoblaments tant a primària com a ESO.

* Integri la formació dins l’horari laboral donant suport i recursos a propostes d’innovació.

* Asseguri estabilitat i sous dignes, en condicions laborals regulades i sense externalitzacions, per als treballadors i les treballadores dels centres públics (professorat, PAS, TEIs, TIS,...) i avanci cap el cos únic docent.

* Garanteixi la gestió democràtica i transparent amb participació de tota la comunitat educativa (professorat, PAS, pares, mares i tutors, alumnes...)

* Asseguri serveis públics de lleure per a les famílies que els calgui, per fer compatible la vida laboral i familiar, tot impulsant la reducció de la jornada laboral.

* Garanteixi l’oferta pública necessària de formació professional i artística, sense condicionants ni ingerència d’entitats privades.

* Reconegui que, també per a la persona adulta, l’ensenyament públic és un dret; i desplegui
una xarxa que ofereixi tots els nivells a tot el territori.

Més informació al butlletí L'Esquerda de gener, al que podeu accedir a través de l'enllaç:

http://www.pangea.org/%7Ecgtense/IMG/pdf/LEC_NO_2.color_0108.pdf

Federació d'Ensenyament CGT Catalunya

http://www.cgtcatalunya.cat/cgtense/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: No a la Llei d'Educació de Catalunya: l'Ensenyament Públic no es ven
13 gen 2008
"Set anys després que el sector protagonitzés a Catalunya la seva última jornada d’aturada durant l’última legislatura de CiU"

Això és incorrecte. Que jo sàpiga, fa dos o tres anys, jo vaig anar a una vaga per protestar contra la mena d'oposicions que ens volia fer la Marta Cid, d'ERC, i per protestar contra d'altres mesures que estem patint ara per ara el col·lectiu d'interins (preacord, augment de la mobilitat geogràfica...). CCOO i d'altres esquirols no es van afegir a la protesta, però allò no va deixar de ser una vaga. Suposo que el seguiment va ser desigual (al meu centre vaig ser l'únic a secundar-la, i perquè vaig demanar l'alta al metge -estava patint una grip- perquè el Departament em comptabilitzés com a professor que seguia la vaga), però, ja dic, allò no va deixar de ser una vaga.

Personalment, veig que el professorat està força acabat: manca de companyerisme, jerarquies sense sentit (ara es gastaran els diners a fer unes oposicions a catedràtic per a unes persones que són les que menys penquen en els centres)...

És urgent tornar a democratitzar els centres i donar estabilitat a la gent, per veure si així, prenent consciència que hem d'anar tots a una, i que no s'hi val això de defensar les jerarquies per putejar els companys que estan en un escalafó més baix, podem plantar cara a aquests pocavergonyes que ara ens governen.

Però això és gairebé somniar. Què podem esperar dels sindicats verticals -CCOO i UGT- que gairebé són un ministeri o una conselleria més, i que la seva única missió en tots els conflictes laborals és assegurar els privilegis dels comitès d'empresa i fer de tallafocs i de quintalomnista de les empreses?

Potser l'Ernest Maragall, que és de casa bona i patriòtica, té raó, i a veure si fa una reforma ben grossa, que arrasi amb tot, que anorreï per sempre més el sector públic a l'ensenyament, i que faci que els esclati la merda a la cara a tanta gent es dedica a no fotre res als centres, a viure dels càrrecs i a descarregar la feina difícil als altres.

Potser així tot estaria més clar encara. I si no ja vindrien el Salvador Cardús i el Jordi Sánchez -amén-, la Fundació Bofill, i d'altes patriotes pocapenes a explicar-nos-ho tot.

Com s'ha dit per aquí: una mani i una vaga en la qual està CCOO (culpable de la sisena hora i l'augment de la mobilitat seguida pels interins) no és una mani decent. Posats a patir una derrota, m'estimo patir-la sense males companyies.

Potser aquest cop tot serà a l'inrevés: potser tothom farà vaga al centre, però aquest cop el qui potser no farà vaga seré jo. Abur.
Re: No a la Llei d'Educació de Catalunya: l'Ensenyament Públic no es ven
14 gen 2008
Si els de CCOO estan a la mani, és problema seu, no nostre, ni de les nostres ganes de millorar l'educació, ni de parar al neoliberal del Maragall, ni de centrar tots els esforços en l'educació pública i des-concertar els centres privats. Aprofitem la vaga i la mani per sumar gent i centrar el debat.
Jo sí que em mobilitzaré, i espero que siguem molts.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more