Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Un estat palestí al costat d’Israel?
11 gen 2008
L’enèssima trobada internacional (més d’un quart de segle després de la Conferència de Madrid que va donar lloc als acords d’Oslo) en què es parla de posar les bases per a la creació d’un estat palestí al costat d’Israel. Però el titular s’escrivia aquesta vegada amb lletra petita, perquè aquesta utopia ja no té cap credibilitat.
âIsraelians i palestins decideixen a Annapolis rellançar el procés de pauâ?. Aquest era el titular del passat 26 de novembre, sobre lâinici de la conferència en què Israel, lâAutoritat Palestina, 16 règims àrabs i els representants de la UE corrien a aplicar amb bona lletra els dictats de Bush. Lâenèssima trobada internacional (més dâun quart de segle després de la Conferència de Madrid que va donar lloc als acords dâOslo) en què es parla de posar les bases per a la creació dâun estat palestí al costat dâIsrael. Però el titular sâescrivia aquesta vegada amb lletra petita, perquè aquesta utopia ja no té cap credibilitat.


âEn la promoció de la meta de dos estats, Israel i Palestina, que visquin junts en pau i seguretat, acordem la posada en marxa immediata de negociacions bilaterals de bona fe, a fi de concloure un tractat de pau que resolgui tots els temes pendents, inclosos, els assumptes centrals sense excepció, segons el que sâespecifica en acords anteriorsâ?, diu el text pactat a Annàpolis. I per si faltava més retòrica buida, es fa referència explícita al compliment del âFull de rutaâ?, el pla que Bush va promoure uns dies després de començar la invasió de lâIraq, el 2003, pla en què les dues parts es comprometen a âcomplir amb les seves respectives obligacionsâ?. Nâhi ha prou amb recordar que per la part palestina Abbas es compromet a âconfrontar el terrorisme i la incitació al terrorismeâ? per garantir la seguretat dâIsrael, política que avui es tradueix amb el bloqueig criminal que enfonsa Gaza en la pobresa. Mentre que Olmert hauria dâacceptar el desmantellament dels punts de control militar en els territoris ocupats palestins (condició que el seu ministre de defensa, Ehud Barak va desmentir dos dies després dâAnnapolis) i aturar lâexpansió de les colònies (però a finals de desembre es va anunciar que el pressupost dâIsrael de 2008 inclou la construcció de 250 vivendes a lâassentament de Maaleh Adoumim- Cijsordània, 307 a Abu Gnaem i 500 a Mar Homa- Jerusalem Est). Només el mes passat, 68 palestins van ser assassinats i 450 detinguts per lâexèrcit israelià.

I parlen de pau...


Si el contingut de lâacord ja és prou caduc, no cal oblidar qui és lâinterlocutor palestí. Abbas, president de lâANP va participar a la conferència sense el suport del parlament palestí (el seu govern boicoteja a Hamàs, que té la majoria de la cambra, y una tercera part dels diputats estan empresonats a Israel), sense lâautorització del Comitè Executiu de lâOrganització per lâAlliberament de Palestina i sense ni tan sols el vist-i-plau de la direcció del seu propi partit, Al Fatah, que no es va reunir per prendre una decisió. Un president palestí que es nega a dialogar amb Hamàs, però no té cap problema per seure a una taula amb els representants dâun estat que cada dia assassina indiscriminadament el seu poble, assetja les seves ciutats, fa detencions massives i sotmet a la fam un milió i mig de palestins a Gaza. Lâaïllament dâAbbas es va veure el mateix dia de la conferència, quan els cossos de seguretat de lâANP van reprimir fortament les mobilitzacions anti- Annapolis que es van organitzar a les principals ciutats de Cisjordània (Ramallah, Jenin, Tulkarem, Naplusa, Hebrón...), amb el resultat dâun mort, 50 ferits i 300 detinguts. Els manifestants cantaven consignes com âAbbas, abbas, no renunciarem al dret al retorn dels refugiats a canvi de dinersâ? o âAbbas, traïdorâ?. A Gaza, la manifestació va reunir desenes de milers de persones, i Hamàs va aprofitar lâocasió per recordar que no reconeix lâestat dâIsrael. El paper dâAbbas a Annapolis només va ratificar que és un titella en mans de lâimperialisme i dâIsrael, per fer la feina bruta reprimint lâoposició interna.


Gaza


A Gaza, la tensió segueix creixent. El bloqueig fa la situació cada dia més insostenible. Més de 800 malalts crítics esperen lâautorització dâIsrael per rebre tractament mèdic i els seus familiars son sotmesos a coacció per part del GSS (serveis secrets israelians, âshabacâ?) per convertir-se en informants a canvi del permís, segons denuncia lâONG israeliana âMetges pels Drets Humansâ?. La fam i la misèria, que Israel utilitza impunement amb la complicitat dels EUA, la UE, lâONU i Rússia (que recolzen un bloqueig imposat pel resultat dâunes eleccions al cap i a la fi democràtiques) sâescampen a la franja. Gaza, convertida en una gran presó a cel obert, és una olla a pressió i Hamàs, acorralat, respon intentant mantenir el control a qualsevol preu. Així la prohibició de manifestacions que va acabar amb lâatac a la manifestació de Fatah per lâaniversari de la mort dâArafat: la convocatòria era clara provocació, i Hamàs hi va caure de quatre peus atacant una mobilització de masses. Però aquest episodi va tenir molt més ressò que el fet que Fatah prohibís la manifestació a Cisjordània del 14 de Desembre, aniversari de lâestabliment de Hamàs en aquest territori, i que la reprimís amb les armes lliurades pels EUA a mans dâAbbas.


Lâenfrontament entre Hamàs i Fatah no és una guerra civil entre faccions, sinó el resultat de la política de âdivideix i venceràsâ? de lâimperialisme i Israel, que sâha comprat un sector de la direcció de Fatah per servir als seus interessos.

Un o dos estats?

Al si de les organitzacions palestines ha sorgit un nou/vell debat sobre el programa polític, discussió que ha guanyat ressò amb Annàpolis. Cal defensar un estat palestí al costat dâIsrael? Un sector de la direcció palestina (i de lâesquerra israeliana) comença a respondre que no (1). El primer argument és que ja fa més de vint anys que sâintenta arribar a la solució dels dos estats, i que això ni ha portat cap solució per als pobles ni tan sols ha permès obrir un procés per apropar-la. Sâafegeix que ignora la realitat política existent sobre el terreny, que deixa sense esperança els àrabs que viuen dins dâIsrael com a ciutadans de segona, i que nega el legítim dret de retorn dels refugiats que van ser expulsats per la força el 1948 amb la constitució de lâEstat dâIsrael, i els que sâhan hagut dâexiliar en aquests 60 anys com a conseqüència de lâocupació. La realitat és que la ficció política dâuna solució de dos estats només ha servit per preservar lâhegemonia colonial dâIsrael. Però més significativa sembla una tercera idea: âpresumeix una falsa paritat de poder i pretensions morals entre el poble colonitzat i ocupat, per un costat, i lâEstat colonitzador i lâocupant militar per lâaltreâ?.
Israel és un estat racista, producte artificial del colonialisme i la seva raó de ser és el seu paper de portaavions armat de lâimperialisme en un territori de tant valor estratègic com lâOrient Mitjà. Però si acabar amb un estat com aquest a Sudàfrica era una victòria dels drets humans i la democràcia, en aquest cas, es considera que aquest argument és una violació dâun dret sagrat a la supremacia ètnico-religiosa, que es presenta sota lâeufemisme del âdret dâIsrael a existir com a Estat jueuâ?. ¿Quin dret té a existir un estat resultant de la usurpació de terres per la Orient Mitjà força armada del colonialisme, que avui segueix aplicant un genocidi sistemàtic i és una amenaça constant per tots els seus veïns? Lâúnic âdretâ? aquí és el que ve de la força. Com es pot demanar als palestins que busquin la manera de âconviure en pau al costatâ? dâaquest estat, en un territori format per bantustans?. Era el mateix que durant dècades es va demanar al Congrés Nacional Africà, i que la població negra de Sudàfrica va rebutjar no acceptant viure en âghettosâ? al costat dâun règim dâapartheid.
No cal ni dir que aquesta reflexió és per lâEstat dâIsrael i no per la població jueva. El problema no és la gent, sinó lâaparell militar, legal i polític que des de fa 60 anys no està al servei del poble jueu, sinó de lâimperialisme. Un aparell que viu només del conflicte permanent i que mai no ha renunciat al seu projecte expansionista.


El camí dels dos estats no és una solució, sinó una utopia reaccionària. Lâúnica solució real és la consigna històrica de la lluita del poble palestí, a la qual va renunciar Arafat i que Abbas ni tan sols recorda: un sol estat sobre el conjunt del territori històric de Palestina, un estat únic, democràtic, laic i no racista. Un estat on puguin viure els qui avui es troben a la terra històrica de Palestina i els qui en van ser expulsats des de 1948, sense desigualtats ètniques o religioses. Per aconseguir-ho, cal enderrocar un dels principals baluards del capitalisme mundial, que vessa cada any milers de milions de dòlars en mantenir aquesta avançada armada en un lloc clau. Per això afirmem que lâestat dâIsrael no desapareixerà sense un procés revolucionari. Una Palestina unificada, democràtica, laica i no racista és necessàriament un projecte anticapitalista. No diem que no sigui difícil, però la solució dels dos estats és impossible.


(1) Declaración por un estado único de Madrid Londres, 29/12/ 2007 a www.rebelion.org i Democracy, an existential threat? a The Guardian 12/12/ 2007
Mira també:
http://luchainternacionalista.org/spip.php?article145

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Un estat palestí al costat d’Israel?
12 gen 2008
Sin duda, lo que le interesa a Israel es esta continua prolongación indefinida del "proceso de paz" que le permite tomar medidas represivas inaceptables en situaciones de estabilidad. No olvidemos que cada vez que se acercaban levemente a una pacificación definitiva ha sido el estado sionista el que ha dinamitado todas las esperanzas, con más o menos disimulo. La única solución real es la disolución del estado israelí y la integración de los judíos en la comunidad palestina, cosa inviable, por cierto.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat