Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
12 de gener, aniversari de l’incendi de Vila-real durant la Guerra de Successió
09 gen 2008
Des de la comissió comarcal de la campanya â300 anys dâocupació, 300 anys de resistènciaâ? âcampanya unitària de lâEsquerra Independentista, impulsada per lâAJPB, la COS, Endavant, Maulets i el SEPCâ hem convocat, amb la col·laboració de les penyes futbolístiques Borrat-xots i Estel Groc, aquesta cercavila reivindicativa per a retre homenatge als nostres heroics avantpassats, els defensors de la vila. Aquesta cercavila eixirà a les 12h des de la Placa Commemorativa situada al final del C/ Major Sant Jaume, cantonada amb Pere III i acabarà a la Torre Motxa (lâúnica part de la vila medieval que va sobreviure a lâincendi).
12-G (a).jpg
logocampanya.jpg
Manifest:

12 de gener Vila-real: socarrada, però no vençuda!

Avui, 12 de gener, aniversari de lâincendi de Vila-real durant la Guerra de Successió, la Comissió Comarcal dels â300 anys dâocupació, 300 anys de resistènciaâ? âcampanya unitària de lâEsquerra Independentista, impulsada per lâAJPB, la COS, Endavant, Mau-lets i el SEPCâ hem convocat, amb la col·laboració de les penyes futbolístiques Borrat-xots i Estel Groc, aquesta cercavila reivindicativa per a retre homenatge als nostres heroics avantpassats, els defensors de la vila.

El 12 de gener de 1706 representa, tot i el tràgic desenllaç dâaquella jornada, una de les pàgines més brillants de la història de Vila-real; i les vila-realenques dâavui dia podem es-tar ben orgulloses de la gesta dels nostres avis, els quals únicament van poder ser derrotats mitjançant la més miserable de les traïcions⦠Repassem un poc la història: el Conde de las Torres, un altre âdimoni emplomatâ? i âincendiari malababaâ?, volia fer-se perdonar antigues vel·leitats austriacistes i va suposar que les convulsions creades per la revolta antisenyorial dels maulets li facilitarien guanyar el Regne de València per a la causa borbònica; però, veient que els únics resultats de la seua ràtzia eren sengles fracassos a Peníscola i Sant Mateu, i adonant-seân del perill que corria la seua reputació, necessitava urgentment un triomf fàcil i va elegir com a víctima de la seua venjança el nostre poble (que es trobava indefens, sense guarnició militar i sense més protecció que la fèrria voluntat de resistència exhibida pels seus habitants). Això no obstant, després de tot un dia dâincessant combat, en el que ancians i dones es van batre amb el mateix coratge i efectivitat que els joves miquelets, lâexèrcit castellà âa pesar de gaudir dâuna aclaparadora superioritatâ només va poder doblegar lâacarnissada defensa dels vilatans valent-se dâun deshonrós ardit: pretextant raons humanitàries (que els seus ferits pogueren rebre millor atenció mèdica) va aconseguir que li obrírem les portes i âai!â va desencadenar un espantós carnatge⦠Segons la pròpia declaració dâun cronista botifler, âentraron por todas partes matando, quemando y saqueando: ni las venerables canas del decrépito anciano, ni el tierno carmín de la rubo-rosa doncella, ni el llanto de la madre cariñosa que apretaba contra su seno el hijo de sus entrañas, ni el sagrado recinto de la casa del Señor pudieron detener en su sed de vengan-za a la desenfrenada soldadescaâ?. Més de 300 morts i uns 200 presoners (és a dir, una quarta part del cens de lâèpoca), a més de lââuniversal incendiâ?, provocat de forma absolutament gratuïta quan ja havien acabat la batalla i el saqueig, és el balanç dâaquella trista acció, que havia de servir de âgeneral escarmientoâ? per a tot el país: després dââel desgraciat cas de Vila-realâ? totes les viles austriacistes ja sabien què podien esperar del Borbó.

Avui, 302 anys després, les que volem ser dignes de la nostra herència i no ens conformem amb un vergonyós Estatut de quarta categoria com a compensació per les llibertats perdudes ens hem aplegat ací, davant dâaquesta antiga torre, tan venerable i tan maltracta-da per lâespeculació urbanística, per a deixar ben clar que âigual que ho feien aquells llau-radors ravalersâ nosaltres continuem cridant âni Espanya ni França, sinó visca la terra y muyra malgovernâ?.
Que el seu exemple servisca dâestímul i inspiració perquè les vila-realenques dâavui dia puguem prosseguir amb la larga lluita que ha dâacabar portant-nos als camps elisis de la llibertat nacional i la justícia social!

Ni Ãustries ni Borbons! Visca Basset i visca la Terra!!
Mira també:
http://www.300anys.cat

This work is in the public domain
Sindicat