|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Nota d'Església Plural sobre l'acte episcopal de Madrid
|
|
|
per Església Plural |
05 gen 2008
|
|
|
ESGLÉSIA PLURAL CONSIDERA QUE NO ES TRACTAVA DE DEFENSAR LA FAM�LIA, L’OBJECTIU ERA LA RECUPERACIÓ DE PRIVILEGIS ECLESIÀSTICS
És escandalosa la manipulació del Papat per donar pà tina d’acte religiós al que era purament un acte polÃtic en dues direccions: les eleccions generals i el control de la CEE.
A la vista d’aquests episodis creiem que l’únic camà és la prudent fermesa de l’executiu, la denúncia immediata dels acords entre l’Estat espanyol i l’Estat Vaticà i establir un marc de relacions que garanteixi la plena independència del poder civil i polÃtic davant de qualsevol entitat religiosa.
Església Plural rebutja de ple l’acte organitzat per la CEE i la major part d’organitzacions catòliques que avui en dia donen un suport incondicional a la polÃtica vaticana de restauració d’un sistema eclesià stic absolutista, teocrà tic i uniformista.
Església Plural defensa el dret de qualsevol persona, institució o entitat a posar de manifest els seus punts de vista sobre qualsevol aspecte social, però sempre respectant els principis democrà tics i la legitimitat de les institucions representatives de la sobirania popular.
L’acte de Madrid, tot i l’escenografia emprada, no va ser en cap cas un acte religiós, ni molt menys de defensa dels valors cristians de la vida. Va ser un acte polÃtic que pretenia dos objectius:
a.- Afegir elements de desgast al govern Zapatero i presentar-lo davant del electorat catòlic com una mena d’anticrist que porta la societat espanyola al desastre moral, i desllegitimar-lo democrà ticament.
b.- Reforçar la candidatura del sector dur de la CEE, encapçalat pel cardenal Rouco, de cara a les properes eleccions a la presidència d’aquesta institució.
L’actitud del sector dur de la CEE no és cap novetat d’aquests darrers anys, la bel•ligerà ncia contra els governs progressistes és una estratègia que es manté des del segle XIX quan el liberalisme irromp en l’escena polÃtica espanyola i la institució eclesià stica veu perillar els seus privilegis seculars i la capacitat d’influència en les decisions polÃtiques. L’estructura eclesià stica sembla que no pugui subsistir sense mantenir l’aliança entre l’Espasa i la Creu, o el què és el mateix sense que l’Estat legisli segons els criteris religiosos catòlics i defensi l’Església de la dissidència i la oposició al model social i moral que preconitza.
Quina famÃlia diuen defensar aquesta jerarquia que es va manifestar a Madrid?
Quins són els valors que estan en perill? Què és una famÃlia cristiana?
Potser defensen un model de famÃlia on els fills són obligats a matrimonis de conveniència. On l’anomenat cap de famÃlia pot decidir per qualsevol del seus membres o està legitimat a maltractar els fills i a la dona.
Potser defensen aquella famÃlia on l’home pot tenir una “queridaâ€? amb qui fer els jocs sexuals que no pot demanar a la seva dona, amb qui només pot fer sexe per tenir fills. O potser el model on l'home tutela la llibertat dels fills i de la dona perquè ell té el control econòmic i la legitimació jurÃdica.
Nosaltres entenem la famÃlia cristiana com aquella que és fruit de l’amor de dues persones, que engendren o adopten els seus fills, que els estimen, els eduquen, els transmeten els valors cristians de la vida: l’amor als altres, la solidaritat, el valor del sacrifici personal, la confiança, la contribució a un món millor, l’alegria, el desig de millorar humanament, la comprensió, etc.
Avui defensar la famÃlia significa sensibilitzar a la parella de la necessà ria cooperació en la llar, a mantenir un model de vida que permeti una relació familiar equilibrada; denunciar els abusos del capitalisme salvatge, exigir uns horaris i salaris dignes, denunciar l’especulació amb l’habitatge; acollir, acompanyar i ajudar a qualsevol famÃlia que ho demani, sigui quin sigui el model familiar que hagi escollit.
Agraïm als bisbes catalans que no van assistir a l’escenificació de Madrid la seva valentia i sentit comú i confiem que la sobtada malaltia de l’arquebisbe de Barcelona fos una manera diplomà tica d’excusar la seva absència.
A la vista d’aquests episodis creiem que l’únic camà és la denúncia dels acords entre l’Estat espanyol i l’Estat Vaticà i establir un marc de relacions que garanteixi la plena independència del poder civil i polÃtic davant de qualsevol entitat religiosa, i garanteixi la igualtat de drets i obligacions entre aquestes sense que això impliqui perjudicis per les que majorità riament conformen el substrat cultural occidental.
Església Plural
Barcelona, 4 de gener de 2008 |
This work is in the public domain |
