|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Independència és democrà cia. Article de Carles Castellanos
|
|
|
per anonima |
04 gen 2008
|
|
Publicat al Diari El Punt |
INDEPENDÈNCIA ÉS DEMOCRÀCIA
La conquesta de la independència no és res més (ni res menys) que un plet democrà tic que es produeix per una ruptura, que consisteix a traslladar una font de sobirania aliena i imposada, a una altra en funció – democrà ticament - de la comunitat nacional.
Restriccions democrà tiques del règim transfraquista
Però l’estat espanyol no té tan sols una mancança democrà tica bà sica per aquesta “apropiació fraudulentaâ€? de la sobirania nacional. El sistema polÃtic espanyol transfranquista està fonamentat en tres columnes bà siques que estableixen unes formes de poder inamovible que l’allunyen d’un funcionament democrà tic ben establert; són formes de maquillatge d’una dominació de tocs oligà rquics: en primer lloc, la monarquia constitucional. En segon lloc, l’estat de les autonomies. I en tercer lloc, la aconfessionalitat.
En comptes de democrà cia participativa, el règim sorgit del franquisme ens ha encolomat la democrà cia delegada i encotillada: un parlamentarisme presidit per un poder constitucional-monà rquic sacralitzat; i un aparell de l’estat en què les forces repressives i judicials continuen ancorades en l’antic règim. En comptes de sistemes de gestió pròpia de les nacions al si de l’Estat, han mantingut un Estado de las AutonomÃas en què totes les disposicions són estrictament subordinades a un sistema parlamentari espanyol on sempre hi som, i hi serÃem, minoritaris. I, en comptes de la gestió laica de la qüestió religiosa, l’Estat espanyol ha disposat unes normes que no desvinculen realment la vida religiosa del poder polÃtic i l’acosten als favoritismes del franquisme.
Un cop aquest sistema polÃtic ha començat a entrar en crisi, és el moment de superar definitivament totes aquestes restriccions de la democrà cia i obrir pas, amb la independència, a un sistema polÃtic nou que, representant els interessos del nostre poble, posi fi als abusos econòmics, lingüÃstics i culturals de què som objecte de manera continuada, i que s’han accentuat darrerament amb l’ensorrada dels serveis públics i amb les repetides mostres d’odi i de menyspreu envers la nostra llengua i la nostra cultura.
La nova democrà cia dels representants propis
La independència vol dir, per tant, si hem de fer cas a la nostra experiència col•lectiva, situar de manera clara la fi dels ròssecs del franquisme, la fi dels tics antidemocrà tics, l’abolició de la monarquia borbònica, la supressió de les pressions del centralisme i del nacionalisme espanyol agressiu i bel•licista; vol dir fer efectiva la ruptura democrà tica que s’havia d’haver fet amb el règim dictatorial. La independència és, doncs, la porta a una altra concepció de la polÃtica i de la societat. La nova democrà cia que ja estem construint és la del moviment popular actual, de la vida associativa i també la d’aquelles i aquells representants polÃtics que vulguin treballar de manera efectiva per la nostra llibertat col•lectiva.
En aquesta lÃnia és important que cada dia hi hagi més sectors polÃtics favorables al dret de decidir per a la nostra nació, però perquè aquestes proclames siguin creïbles caldrà que es tradueixin en formes de suport explÃcit a la Plataforma pel Dret de Decidir i que també contribueixin a posar els nous fonaments d’una nova democrà cia per al nostre poble. Seguint les valoracions que s’han fet des de fa temps en l’entorn de la CUP, ara ens convé construir aquells òrgans representatius que ens poden permetre d’actuar més enllà de les estructures del règim parlamentari monà rquic espanyol, ja obsolet al nostre paÃs, tot proposant-nos nous reptes de futur. Ens cal l’Assemblea de Representants Electes dels Països Catalans per l’Autodeterminació, la primera pedra d’abast nacional de la nostra nova democrà cia laica, igualità ria i republicana. Totes les organitzacions democrà tiques i sincerament favorables al Dret de Decidir haurien de donar suport a aquest instrument necessari d’acció conjunta i independent. |
This work is in the public domain |
|
Re: Independència és democrà cia. Article de Carles Castellanos
|
|
per un |
04 gen 2008
|
|
aquest senyor no és el que porta tota la vida dinamitant l'independentisme? |
|
Re: Independència és democrà cia. Article de Carles Castellanos
|
|
per anti-rumoròlegs |
04 gen 2008
|
En el sentit de fer explosionar i fer créixer les lluites de resistència popular sí.
És un bon "dinamiter". Tota una vida lluitant pels drets i llibertats del nostre país.
(guarda't la mala baba, nen) |
|
Re: Independència és democrà cia. Article de Carles Castellanos
|
|
per anti-gurudelasecta |
04 gen 2008
|
dinamiter o més aviat enterrador, quin plasta, molta palla per acabar amb una visió tan autista i flipada com sempre, quina penya més pesada quests de l'autoanomenat mdt, no es cansen mai de tocar la pera?
i l'acòlit ja ha sortit a lloar els 'anys de lluita per la llibertat del guru', quina cosa més patètica...
això de no participar en cap moguda real ja ho té que fa que aquests grupuscles vagin delirant pel seu món amb escassos contactes amb la realitat... sort que no són ningú i no els faran cas.
Si es volen muntar una acpv i fer com el psan almenys que facin com ells i deixin d'emmerdar a l'EI |
|
Re: Independència és democrà cia. Article de Carles Castellanos
|
|
per per anti-gurudelasecta |
04 gen 2008
|
|
plas plas plas, mai més ben di, ho as dit tot en 3 lineas |
|
Re: Independència és democrà cia. Article de Carles Castellanos
|
|
per Hora Baixa |
04 gen 2008
|
Ninyatos: podeu insultar, calumniar i sabiejar...
Per mi no és "gurú" aquell qui ha patit la presó i l'exili. Observeu, aquells que borden ni tan sols han estat fregats per la mà de la repressió.
Els nens de casa bona sempre han estat molt connectats a la realitat, sobretot a la realitat més càlida i confortant. I connectats a la xarxa tothora per escampar les seves frustracions personals |
|
Re: Independència és democrà cia. Article de Carles Castellanos
|
|
per pedrapicada |
05 gen 2008
|
Quanta incultura hi ha a l'EI així i així ens va.
Nens de casa bona que us creieu que amb una pintada ja ho heu la revolució i quan us agafan amb les mans a la massa us cagueu a les calces.
Això ha passat durant tots aquests anys. Molta gent ha passat per l'independentisme, i molts i moltes de revolucionaries de boqueta han passat a petits burguesos i a omplir el sistema repressiu
pedrapicada |
