Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30        

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
2007 Un any de lluita, 2008 Un any d'avanç
03 gen 2008
2007 UN ANY DE LLUITA,
2008 UN ANY DâAVANÃ

Declaració del Comitè Executiu del PCPC i de la CJC-JCPC.

Barcelona, 2 de gener de 2008.

Sâacava lâany 2007, un any important en la recuperació del sindicalisme de classe a Catalunya, les
mobilitzacions de vàries empreses han representat un punt dâinflexió en relació a anys anteriors.
Els treballadors no només sâhan mobilitzat pel tancament de les seves empreses, com SAS o
últimament FRAPE-BEHR, havent dâenfrontar-se gairebé sempre, no només als intents de les empreses
dâabaratir les indemnitzacions per acomiadament, deslocalitzar la producció buscant salaris més baixos
en altres països, o simplement buscant lâoportunitat dâun âbumâ? urbanístic amb la venda de terrenys;
sinó que han tingut moltes vegades com a connivent de les empreses a la Generalitat de Catalunya,
autoritzant gairebé tots els expedients; i lâespasa de Damocles que representa la Llei concursal, per la
qual en cas dâun expedient de regulació dâocupació, els treballadors no són els primers creditors en la
liquidació de lâempresa.
La consolidació del primer de Maig alternatiu, doncs la convocatòria fou major que la oficial; la vaga
de les empreses subcontractades de Telefònica, demanant lâequiparació salarial amb els treballadors de
lâempresa matriu, saldada amb un important augment salarial; les mobilitzacions de Mercadona, per la
reincorporació dels acomiadats; la vaga de RENFE per garantir les condicions dels treballadors davant
la transferència del servei de Rodalies a la Generalitat, abortada per CCOO i UGT; la lluita dels
acomiadats de SEAT per la seva readmissió després de lâERO; y últimament, la vaga dels conductors
de TMB, demanant 2 dies de descans setmanals junts; demostren clarament que els treballadors no
passen, aquesta sol ser lâexcusa del sindicalisme allunyat de lâassemblea i la reivindicació dels
treballadors.
Lâignominiós paper jugat per les centrals majoritàries (CCOO i UGT), no només no recolzant les
mobilitzacions dels treballadors, sinó que en alguns casos, com a SAS-Abrera, posant-se
descaradament a favor de lâempresa; la signatura del conveni del metall de la provincial de Barcelona
per sis anys, o el de la construcció, també de Barcelona, per cinc anys, demostra la visió burocràtico-
administrativa que les direccions dâaquests sindicats tenen del sindicalisme, la seva activitat ha estat
centrada per un costat, en els processos dâeleccions sindicals, per tal de legitimar-se davant els
empresaris, i per lâaltre, seguint amb la seva política institucional de signar tot allò que la Generalitat els
posi damunt la taula, Pacte per lâeducació, Pacte per la vivenda, etc.
Tots aquests exemples, juntament amb dâaltres que hi ha hagut, la llista seria llarga, tornen a
col·locar el sindicalisme de classe a Catalunya a la primera línia de lluita, en condicions de convertir-se
en una alternativa real; però aquest moviment es topa amb la seva dispersió, la qual dificulta poder-se
presentar als treballadors com un sindicalisme alternatiu oficial, es fa doncs necessari articular
mecanismes de coordinació de les lluites i intercanvi dâexperiències, com a mínim mitjançant una
coordinadora dâorganitzacions i col·lectius sindicals, sobretot per poder treballar els temes sòcio-polítics,
lâanomenat salari indirecte.
Des del PCPC i la CJC-JCPC ens hem solidaritzat amb totes aquestes mobilitzacions dels
treballadors, a vegades mitjançant resolucions de recolzament per part dels òrgans de direcció del partit,
dâaltres publicant articles a lâUnidad y Lucha, diari del PCPE; durant lâany 2008 seguirem recolzant, en la
mesura de les nostres forces, totes les mobilitzacions dels treballadors, donat que davant la violència
per part de lâestat capitalista, representada per la precarietat laboral, la facilitat de lâacomiadament, etc, y
la connivència dels sindicats oficials, els treballadors tenen lâassemblea i la mobilització per seguir
avançant en la millora de les seves condicions de treball.
¡PER LA RECUPERACIà DEL SINDICALISME DE CLASSE!
Mira també:
http://comunistes-catalans.blogspot.com/

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more