|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Per «les famílies»
|
|
|
per Antoni Ferret |
01 gen 2008
|
|
|
La família és la institució fonamental. Allí naixem, ens criem, ens formem, convivim, ens ajudem. És la base de la societat.
Però la família no és, com tota altra cosa, un ens immutable, i evoluciona amb el temps i amb les circumstàncies. Darrerament hi ha hagut dos canvis importants, que han donat lloc a dues formes noves de família. El fenomen de les mares solteres i les separacions han donat lloc a les famílies monoparentals, generalment formades per una dona i els seus fills. La superació, finalment!, de la discriminació ancestral i tradicional envers les persones homosexuals i el reconeixement del seu amor i dels seus drets han donat pas a les famílies de persones del mateix sexe. Ara la realitat és més rica.
Totes les formes de família existents a casa nostra i a gran part del món —exceptuant, si més no en el nostre àmbit, la poligàmica— són normals i legítimes. Totes responen a les finalitats de la família, ja que si no poden engendrar, sí que poden adoptar. El que no són és majoritàries. Una, la tradicional, encara és, i serà, majoritària, i les altres, minoritàries. I per això mateix encara més necessitades de respecte i protecció. Totes elles són potencialment cristianes, és a dir, ho són o no segons quin sigui el seu comportament.
El míting episcopolòrum i reaccionari de Madrid del dia 30 de desembre ha estat una vergonya. Una més de les vergonyes que hem de suportar periòdicament, per culpa de la inèpcia de les persones que regeixen l’Església espanyola. Inèpcia que és deguda a la forma irregular de ser nomenades aquestes persones, a dit i sense elecció ni consultes. Per tant no són representatives. Encara tenim la petita compensació de l’absència de l’arquebisbe de Barcelona, que es va negar a assistir-hi al•legant «motius de salut».
L’acte ha estat una vergonya, ja que ha anat dirigit a proclamar la unicitat i el monopoli d’una sola forma de família com a «cristiana». Una fal•làcia. Amb el consegüent menysteniment de les altres formes de família. I de la crítica d’algunes lleis civils. Però la gran quantitat de gent que hi havia demostra que el mal i la manipulació són molt estesos. És clar que hi faltaven els «altres», els que no són partidaris de concentrar-se, sinó de viure-ho quotidianament.
Però no n’hi ha prou de no assistir-hi, cal, a més, denunciar-ne la falsedat. No és això!
Per totes les formes de família. Per una jerarquia evangèlica, representativa i compromesa amb tots els valors positius de l’època.
Antoni Ferret
http://www.moviments.net/aferret |
This work is in the public domain |
|
Re: Per «les famílies»
|
|
per indy@ |
01 gen 2008
|
Gràcies Antoni per seguir col.laborant amb els teus comentaris amb aquesta "familia" que es indymedia.
Es clar que, com pots suposar, en som uns quants els que no estem d'acord amb cap forma de jerarquia. Desde el respecte et desitjo a tu i a tots un bon any! |
