Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
Pakistan
28 des 2007
Per IGNACIO RAMONET


Les onades d'inestabilitat provocades per la "guerra contra el terrorisme internacional" al Pròxim i a l'Orient Mitjà, després dels atemptats de lâ11S, no deixen de colpir nous països. El darrer el Pakistan.

Cinquanta mesos després de la presa de Bagdad, el panorama geopolític regional és desolador. A lâatzucac militar s'hi ha afegit una sèrie de desastres diplomàtics. Tampoc no ha disminuït el risc terrorista, contràriament a l'objectiu definit per Washington. Cap dels conflictes âIsrael-Palestina, el Líban, Somàliaâ no ha estat resolt. A l'Iraq, malgrat la presència d'aproximadament 165.000 militars nord-americans, les perspectives són també incertes. La vida diària civil continua sent un infern. Se succeeixen els atemptats mortals i a sobre hi ha aparegut un focus de tensió a la frontera entre el Kurdistan iraquià i Turquia, on sâhi podrien enfrontar dos aliats dels Estats Units.

Les intervencions nord-americanes, per a més paradoxes, han tingut com a efecte desfer l'Iran ("pitjor enemic dels Estats Units") de dos grans adversaris: el règim baasista a l'Iraq i el dels talibans a l'Afganistan. Rarament un rival haurà aportat així tants beneficis al seu enemic principal... Aquest fet ha permès que Teheran es concentri en el seu programa nuclear, tot alçant els pitjors temors. Els Estats Units i Israel amenacen ara amb bombardejar les instal·lacions atòmiques iranianes, la qual cosa afegiria més caos al gran caos regional i comportaria alces en els preus del petroli insuportables per a moltes economies.

A l'Afganistan les forces de l'OTAN estan a la defensiva. Amb més de quinze mil homes sobre el terreny, els Estats Units reclamen als seus aliats, entre ells França, lâenviament de tropes suplementàries. Per què els talibans han reprès la iniciativa, es multipliquen els atemptats-suïcides i sâexplota la cultura de lâopi i la seva exportació. La reconstrucció es molt lenta i les institucions "democràtiques" es debiliten. Les províncies, controlades pels "senyors de la guerra", es distancien cada vegada més del govern de Kabul. "Si marxemâ?, admet un diplomàtic occidental, âHamid Karzai [president de l'Afganistan] no passarà més de deu dies" (1).

Ãs en aquest context geopolític tan inestable que un de les grans suports del president George W. Bush a la regió fa poc que ha cedit. La proclamació de l'Estat dâexcepció per part de Pervez Musharraf a Islamabad, el passat 3 de novembre, és en efecte una greu declaració de la feblesa d'aquest, el qual ha encès la llum vermella a Washington.

El general Musharraf, autor del cop d'Estat el 1999, es va enrolar de seguida amb els Estats Units, a finals del 2001 i sota l'amenaça de veure el seu país sota un atac nuclear massiu, en la guerra contra el règim dels talibans i contra les bases afganeses d'Al Qaeda. El govern de Bush no va percebre cap contradicció en el fet d'unir-se a un dictador per tal "dâinstaurar la democràcia" a l'Afganistan.

D'aquesta aliança, Musharraf nâha obtingut un certificat de respectabilitat internacional, així com aproximadament 11.000 milions de dòlars per equipar el seu exèrcit i les seves forces amb repressió. El Pakistan, un país d'aproximadament 167 milions d'habitants, és l'únic Estat musulmà que té l'arma atòmica i la pot projectar a 2.500 quilòmetres gràcies als míssils de llarga distància. Aquests equipaments li confereixen una importància estratègica encara més gran que el situa dins de la "llar pertorbadora" del món i als límits de les crisis afganesa, iraniana i del Pròxim Orient.

La immensa por, a Washington i en dâaltres cancelleries, és que els islamistes pakistanesos aliats dels talibans s'acabin apoderant de les regnes de l'Estat i controlin l'arma atòmica. Detestat pel poder judicial, el general Musharraf acaba d'emmordassar els principals mitjans de comunicació i s'ha guanyat els dos principals partits de l'oposició, el de Nawaz Sharif i el de Benazir Bhutto. La impopularitat que sâha creat, malgrat les aparences, el fa la xarxa feble del sistema polític. L'objectiu de la diplomàcia nord-americana és el de treballar per a reemplaçar-lo en un futur proper. I no pas per Bhutto o Sharif, els quals, possiblement, serviran per a iniciar el canvi "democràtic". Sinó per un altre home fort, potser el general Ashfaq Kyani, conduït per les corretges nord-americanes.

This work is in the public domain
Sindicat