|
|
|
Anàlisi :: laboral |
|
Conductors i conductores d’autobusos de TMB: crònica d'una llluita exemplar
|
|
|
per Teo Navarro |
24 des 2007
|
|
Els conductors de busos de Barcelona ens acaban de donar una lliçó. Van contracorrent: decideixen en assemblea, es mobilitzen unitarià ment, dónen l’esquena a aquells que trafiquen amb els seus drets, controlen la vaga tot i els serveis “mà xims�... |
|
|
|
Conductors i conductores d’autobusos de TMB:
CRÒNICA D’UNA LLUITA EXEMPLAR
Enels temps que corren no sovintegen les mobilitzacions de treballadors. Més aviat ho fa la pau social. Uns professionalitzats i burocratitzats dirigents sindicals, completament estranys a les condicions de vida reals dels treballadors als qual pretenen representar, signen en nom seu pactes mitjançant els quals renuncien a drets adquirits rebent a canvi algunes engrunes que els ajudin a continuar mantenint el seu privilegiat estatus de vida. Signen de tot: pactes de moderació salarial, reformes laborals, tancaments i acomiadaments massius, convenis amb dobles escales salarials... No fa gaires dies un alt cà rrec del govern pressumia que “aquesta havia estat la legislatura amb menys vagues de tota la democracia�. La mobilització és un simple guarniment, molest i prescindible, per a aquest sindicalisme burocrà tic i acomodat que s’entén tan bé amb aquells que haurien de ser els seus antagonistes.
Davant aquest dessolador panorama reconforta veure que, malgrat tot, alguna cosa es mou. Els conductors de busos de Barcelona ens acaban de donar una lliçó. Van contracorrent: decideixen en assemblea, es mobilitzen unitarià ment, dónen l’esquena a aquells que trafiquen amb els seus drets, controlen la vaga tot i els serveis “mà xims�...
Quatre dies de lluita, desenes d’anys d’experiència obrera en marxa. Serveis mÃnims abusius? Control estricte –la força obrera en acció—de tots i cadascun dels autobusos que surten de les cotxeres. Cap incident, plena complicitat, llevat del provocador de torn, aquell que viu a l’ombra de les engrunes del patró. Els piquets del capital –en català , els han traspassat!!!— protegint-los i insultant els vaguistes.
Solidaritat obrera, modesta, sorda, joves, treballadors... uns als piquets, altres a les manifestacions... centenars, milers de treballadors, aquells que agafen el bus –tots de la mateixa condició: treballador conductor, treballador usuari—patint el taladro dels mitjans de desinformació, eines dels de sempre per a, en nom dels d’abaix, mantenir els privilegis dels de dalt.
Assemblees i manifestacions. Tot es discuteix. Decideix el col·lectiu. CGT i ACTUB al capdavant, sÃ, però amb els treballadors, els afectats, tenint la darrera paraula. No hi ha millor unitat, no hi ha cap altra unitat possible. CCOO i SIT expressen el seu suport a les reivindicacions. S’obliden, però, de dir si també se sumen a la lluita que fa possible el crit unanim “dos diesâ€?, “dos diesâ€?, “dos diesâ€?... un tombant de la lluita obrera: tornar a reclamar el que feia dècades que s’havia aconseguit. Cau pel seu propi pes.
Com sempre. El patró de torn entonant la vella cançó de “negociem si retireu la mobilització�. La mobilització ha estat un èxit. Deien que no negociarien. Altra vegada dècades de lluita obrera, instint infalible. No els enganyen. Seguiran el 2, 3 i 4 de gener. Saben que negociaran si lluiten. Saben que sense lluita no hi haurà negociació.
Saben que sense lluita, no hi haurà drets. Elemental. Tan elemental como la fermesa dels treballadors de busos de Barcelona. Són pacients, ferms. Estan acostumats a conduir 8 hores diaries, 25 dies al mes. Tenen la responsabilitat de transportar centenars
de treballadors cada dia en una selva urbana.
Són un exemple, un encara rar exemple: “dos dies�, “dos dies�, “dos dies�...
més fotos a:
http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=48381 |
This work is in the public domain |
