Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: globalització neoliberal
Pressupostos generals de l'Estat 2008: insolidaris i insostenibles
20 des 2007
Per a CGT, Ecologistes en Acció i Baladre, els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) dels últims anys, i el previst per al 2008, no són molt diferents: es basen en models de creixement cada vegada més desiguals i insostenibles. Sostenim que els PGE per al 2008 mantenen i donen suport una orientació desigual en el repartiment de la riquesa ja que:
1. L'estat només cobreix el 12% de les necessitats de cures en família, persones depenents, discapacitats.

2. Encara que la despesa en pensions representa el 62% de tota la despesa social, la realitat és que el 92% de les dones pensionistes cobren menys de 2,5 vegades la pensió mínima.

3. El capítol de foment d'ocupació va directament a subvencionar als empresaris en el que es denomina el foment a la contractació pactat en l'última Reforma Laboral 2006 .

4. Quant al capítol dedicat a l'atur, no garanteix prestacions suficients, a més d'estar cada vegada més vinculat a mesures dissuasòries per a percebre la prestació durant el menor temps possible.

5. La partida dedicada a polítiques d'habitatge s'orienten bàsicament a finançar deduccions fiscals dels ja propietaris i empreses promotores.

6. La Despesa Militar ascendeix a 25.066 milions d'euros.

Pel que fa a la sostenibilitat ambiental, els PGE també impliquen resultats desoladors:

1. En lloc de basar l'economia en l'àmbit local apareixen partides dedicades a la externalització de la ânostraâ? economia: Fons d'Ajuda al Desenvolupament (1.572 milions d'euros), Institucions Financeres Internacionals (904 milions d'euros), ajudes a l'exportació (57 milions d'euros) o aportacions a la UE (12.208 milions d'euros).

2. Les partides per al transport més impactant abunden: transport aeri (402 milions d'euros , carreteres (4.220 milions d'euros), AVE (1.267 milions d'euros). En contraposició el finançament per al desenvolupament de mitjans de transport sostenibles, com el tren convencional, es queda curt (1.463 milions d'euros). Enfront de les partides assenyalades anteriorment que fomentaran l'escalfament global, les que són per a lluitar contra el canvi climàtic resulten molt menors: IDAE (81 milions d'euros) o lluita contra el canvi climàtic (163 milions d'euros).

3. Les partides de promoció del turisme (391 milions d'euros), fortament lligat al procés urbanístic, i de construcció de nou habitatge (1.274 milions d'euros) també són considerades com insostenibles. Les partides que es dediquen a conservació (517 milions d'euros), a defensa de la costa (278 milions d'euros), a un desenvolupament rural sostenible (100 milions d'euros) o a la protecció de la pesca (52 milions d'euros) tornen a ser menors que les de destrucció sobre la base de l'urbanisme.

D'aquesta manera, CGT, Ecologistes en Acció i Baladre considerem que aquests PGE suposen:

- Un creixement econòmic cada vegada més insostenible, injust i desigual.

- Un creixement que no contempla ni les conseqüències socials ni les necessitats socials reals de la població en general, i de la més empobrida en particular.

- Un creixement basat en l'explotació de les classes assalariades i en el saqueig dels recursos.

CGT, Ecologistes en Acció i Baladre

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Pressupostos generals de l'Estat 2008: insolidaris i insostenibles
20 des 2007
Article dâanalisi a fons sobre els Pressupostos generals de lâEstat 2008: insolidaris i insostenibles
dijous 20 de desembre de 2007
per Secretaria de Comunicació
popularitat : 5%

Els Pressuposats Generals de lâEstat (PGE) dels últims anys, i el previst per al 2008 no són molt diferents, es basen en models de creixement cada vegada més desiguals i insostenibles.

Uns PGE que incrementen les desigualtats

En els últims anys la desigualtat en lâEstat espanyol ha augmentat. Això se sosté amb les següents dades:


- El 1995 la remuneració dels assalariats suposava el 49% en percentatge sobre el PIB, baixant aquest percentatge fins al 46,4% en el quart trimestre del 2006. Per contra les rendes de les empreses, solament han perdut unes desenes en aquests 10 anys, del 42,5% al 42,1%.

- Lâúltim informe de lâOCDE mostra que, mentre els beneficis empresarials es multiplicaven el 73% entre 1999 i 2006, el salari mig real de lâestat espanyol perdia el 4% del seu poder adquisitiu en la dècada que va des de 1995 a 2005 .

- Gairebé un terç de les llars espanyoles són mileuristes, és a dir, prop de 5 milions de llars.

- El 2006, la població espanyola que és considerada com pobra, se situa en el 20%, mentre en la UE-15, aquest percentatge se situava en el 16%. En lâíndex de desigualtat, Espanya només té per sota a Grècia i Portugal

- Els baixos salaris i lâalta precarietat en lâocupació, expliquen en gran mesura que la població de rendes baixes (llars amb rendes inferiors a 14.000 euros) hagi augmentat a un ritme superior, el 5,4%, que el tram de població de rendes mitges (llars amb ingressos entre 14.000 i 35.000 euros anuals), que ho va fer solament en un 3%.

Si observem les partides pressupostàries dedicades a despeses socials, ens adonem que els PGE per al 2008 mantenen i donen suport aquesta orientació desigual en el repartiment de la riquesa:

1. Lâestat solament cobreix el 12% de les necessitats de cures en família, persones depenents, discapacitats, etc., la resta és resolt per lâesforç col·lectiu, realitzat majoritàriament per dones.

2. Encara que la despesa en pensions representa el 62% de tota la despesa social, la realitat és que el 92% de les dones pensionistes cobren menys de 2,5 vegades la pensió mínima, el que succeïx així mateix en el 76% dels homes.

3. El capítol de Foment dâocupació representa el 5% de tota la despesa social, és a dir 7.653,83 milions dâeuros, que van directament a subvencionar als empresaris en el que es denomina el foment a la contractació pactat en lâúltima Reforma Laboral 2006. Per un contracte de treball anual lâempresariat percep entre 830 i 1.300 euros, depenent de les circumstàncies de la persona que contractin.

4. Quant al capítol dedicat a lâatur, es duu 15.777,08 milions dâeuros, el que representa gairebé el 10%. Aquests diners que no garanteixen prestacions suficients per a les persones en atur, a més dâestar cada vegada més vinculat a les polítiques de empleabilitat o, el que és el mateix mesures dissuasòries per a poder percebre la prestació durant el menor temps possible, bé endurint els requisits dâaccés, reduint els períodes de prestació i/o les quanties de les mateixes, per a de aquesta manera forçar a la persona aturada a acceptar treballar per salaris molt poc atractius i en qualsevol ocupació que demandi el mercat laboral. Ãs una partida no protectora, sinó fomentadora de lâocupació.

5. Encara que la partida dedicada a polítiques dâhabitatge sâha incrementat en un 9,7%, en total 1.369 milions dâeuros, sâorienten bàsicament a finançar deduccions fiscals dels ja propietaris i empreses promotores, amb la finalitat de fomentar un lloguer una mica més barat que lâactual. Es tracta dâuna mesura que accentua la dualització del dret a lâhabitatge: per a joves i població precaritzada o empobrida un nou mercat del lloguer, per als sectors que puguin endeutar-se i adquirir una casa en lâactual mercat immobiliari, aquesta es "facilita" amb uns costos sobredimensionats per lâespeculació del sòl.

6. La Despesa Militar ascendeix a 25.066 milions dâeuros, la qual cosa equival a més de 4,17 bilions de pessetes. Com ve sent costum, la partida per al Ministeri de Defensa és poc més que la tercera part dâaquesta quantitat. La resta està repartit en altres ministeris: també cal tenir en compte les classes passives, els organismes autònoms del Ministeri de Defensa, les partides militaritzades dâInterior, el Centre Nacional dâIntel·ligència i els programes dâinvestigació militar, que van inclosos en la partida del Ministeri dâIndústria, Turisme i Comerç. El fet que el Govern amagui la despesa militar resulta revelador de la nocivitat del que es vol ocultar.

Uns PGE que fomenten la insostenibilitat

Lâimpacte ambiental de lâEstat és aclaparant en els últims anys:

- Les emissions de gasos dâefecte hivernacle han augmentat més dâun 45% des de 1990, desviant-nos molt de lâacordat en el Protocol de Kioto. Alguns indicadors són:

- LâEstat espanyol presenta una qualitat de lâaire preocupant, amb vulneracions constants dels paràmetres acordats per la UE.

- El Requeriment Total de Materials no ha parat dâincrementar-se fins a arribar a, segons les últimes dades, els 48â28 tones per habitant en 2003. A més lâorigen dâaquests materials és creixentment no renovable (75%).

- La generació de residus també sâha incrementat fins a arribar a 1â5 kg per habitant i dia.

- Lâurbanisme està absolutament desbocat, amb xifres de creixement de lâartificialització del sòl que sâacosten al 40% en diverses províncies.

La sostenibilitat suposa imitar a la naturalesa. Aquesta imitació es basa a entendre que és un sistema que no només ha estat capaç de mantenir-se milers de milions dâanys, sinó que ha evolucionat cap a graus creixents de complexitat i consciència.

Imitar a la naturalesa significa seguir diversos principis: tancar els cicles dels materials que usem (fent que les escombraries es converteixin en âalimentâ?), eliminar els compostos tòxics, basar lâeconomia en lâàmbit local, acoblar el nostre ritme de producció als cicles naturals de regeneració, basar lâenergia que necessitem en la que el sol ens proporciona, potenciar una alta diversitat interconnectada, reduir el nostre consum dràsticament, tenir una forma de vida solidària amb qui ens envolten i que sigui en llibertat i justícia (és a dir, actuar des del col·lectiu) i, finalment, entendre que vivim en un entorn amb una complexitat que fa que hàgim dâactuar sempre sota el principi de precaució.

No obstant això aquests principis no es veuen plasmats en els PGE per al 2008 que el Govern està tramitant. Vegem alguns exemples.

1. Sobre el criteri de basar lâeconomia en el local trobem partides dedicades a lâexternalització de la ânostraâ? economia en diversos ministeris: Fons dâAjuda al Desenvolupament, que en realitat són instruments per a les empreses âespanyolesâ? (1.572 milions dâeuros), aportacions a Institucions Financeres Internacionals com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (904 milions dâeuros), ajudes a lâexportació (57 milions dâeuros) o aportacions a la UE, un dels principals actors internacionals i nacionals en favor de la globalització (12.208 milions dâeuros).

2. Reduir dràsticament la mobilitat motoritzada i basar-la en els transports menys impactants (com el ferrocarril convencional) és una mesura que es relaciona amb diversos principis, com el de basar lâeconomia en el local, reduir el nostre consum, acoblar la nostra velocitat a la dels ecosistemes o eliminar els compostos tòxics. No obstant això veiem com els PGE per al 2008, les partides per al transport més impactant abunden: transport aeri (402 milions dâeuros), creació de carreteres (2.863 milions dâeuros), conservació de carreteres (1.220 milions dâeuros , AVE (1.267 milions dâeuros) (1), transport terrestre excloent el tren convencional (147 milions dâeuros). En contraposició el finançament per al desenvolupament de mitjans de transport sostenibles, com el tren convencional, es queda curt (1.463 milions dâeuros).

La mobilitat motoritzada a més té importants implicacions ambientals, com lâemissió de CO2, principal gas causant del canvi climàtic. No obstant això trobem que, enfront de les partides assenyalades anteriorment que van a fomentar lâescalfament global, les que són per a lluitar contra el canvi climàtic resulten molt menors: IDAE-Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético (81 milions dâeuros) o lluita contra el canvi climàtic (163 milions dâeuros).

3. Quan parlem de reduir també ens referim al consum de recursos naturals, com és el cas de lâaigua. Des dâaquesta perspectiva no sâentén el pressupost per a regadius (219 milions dâeuros) o el del programa AIGUA (2.165 milions dâeuros) que, majoritàriament, vol incrementar lâoferta dâaquest recurs mitjançant la desalació.

4. Molt relacionat amb el principi de maximitzar la diversitat, un dels principals problemes ambientals que sofreix lâEstat espanyol és el qual es desprèn del procés dâurbanisme descontrolat que sâestà produint. Per això les partides de promoció del turisme (391 milions dâeuros), fortament lligat al procés urbanístic, i de construcció de nou habitatge (1.274 milions dâeuros) són considerades com insostenibles. El problema de lâhabitatge que hi ha en lâactualitat ha dâafrontar-se amb lâalt nombre dâhabitatges buits que existeix. Les partides que es dediquen a conservació (517 milions dâeuros), a defensa de la costa (278 milions dâeuros), a un desenvolupament rural sostenible (100 milions dâeuros) o a la protecció de la pesca (52 milions dâeuros tornen a ser menors que les de destrucció.

5. Buscar una gestió des del col·lectiu també està renyida amb el foment de la competitivitat. Dâaquesta manera les partides per a lâincrement de la competitivitat del sector agrari, ramader, agroalimentari i pesquer (109, 207, 108 i 147 milions dâeuros respectivament) o defensa de la competència (11 milions dâeuros), a més de molts altres programes relacionats en els ministeris dâeconomia i hisenda, foment, i indústria i comerç, aprofundeixen la lluita del ser humà contra el seu entorn.

6. Per descomptat les activitats del Ministeri de Defensa (10.092 milions dâeuros a la qual caldria afegir altres despeses relacionades amb el militarisme com ja sâa assenyalat anteriorment) són considerades, òbviament, com destructores de les persones i del mitjà.

Conclusions

Aquests PGE suposen:

- Un creixement econòmic cada vegada més insostenible, injust i desigual.

- Un creixement que no contempla ni les conseqüències socials ni les necessitats socials reals de la població en general, i de la més empobrida en particular.

- Un creixement basat en lâexplotació de les classes assalariades i en el saqueig de recursos dâaltres països, per mitjà de relacions comercials injustes i de domini.

- Un creixement basat en un model productiu depredador i saquejador de la naturalesa i el medi ambient, cada vegada més militaritzat i socialment apuntalat en els baixos salaris i en polítiques fiscals regressives (reducció dels impostos directes, que beneficien als sectors enriquits, i increment dels impostos indirectes).

CGT, Ecologistes en Acció i Baladre

(1) La xifra està calculada considerant que el percentatge del pressupost del PEIT per a alta velocitat és el 77% del pressupost per a ferrocarril.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more