|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Sobre la desmoralització
|
|
|
per Solidari |
18 des 2007
|
Per Teodoro Santana, membre del Consell Nacional de l’organització independentista canària Unidad del Pueblo
http://www.llibertat.cat/content/view/1835/1/ |
|
En aquests dies tot contacte amb persones que militen o van militar en altres organitzacions que es reclamaven de l'esquerra o de l'esquerra “nacionalista� es converteix en una espècie de terà pia de “cremats�, en el qual un fa de mur de lamentacions.
No sense certa impaciència, he de reconèixer, perquè les tasques del treball polÃtic ens tenen bastant atrafegats.
A mesura que avança la fragmentació i, sobretot, la fugida de militants, disminueix la capacitat de convocatòria, creixen les expressions de desbarrament polÃtic i es fan letals els odis viscerals. Paral•lelament, augmenta la distà ncia (de les múltiples divisions i subdivisions de l'esquerra) pel que fa a la classe treballadora. I els problemes socials surten de l'arc de visió o són subsumits en reivindicacions de carà cter ecològic o moralista.
Més enllà de depressions personals, el que s'ha posat en evidència és la fallida d'una forma d'entendre l'activitat polÃtica. Fallida que suposa un servei sense preu als poders fà ctics de la dreta polÃtica i econòmica. En un document del Consell Nacional de febrer de 2006, titulat Declaració d'UNIDAD DEL PUEBLO sobre la situació de l'esquerra a Canà ries, assenyalà vem que «l’esquerranisme radical petit burgès és un corrent de pensament perfectament estructurat i que serveix adequadament als interessos d'un sector de les classes dominants. Això és, compleix fidelment la tasca d'introduir la confusió polÃtica i el desconcert ideològic al si de les organitzacions populars i a l'esquerra anticapitalista».
També dèiem que «Aquesta incapacitat del vell esquerranisme oportunista s'ha posat de manifest, especialment, quan ha tocat combatre la globalització capitalista a casa. Les actituds vacil.lants, covardes o directament venudes a l'enemic, davant el tractat constitucional europeu que la dreta continental pretenia imposar als pobles, va anar una clara mostra d'això. Els estranys silencis davant els excessos de determinats grans empresaris, la col•laboració polÃtica o sindical, de fet, amb els partits de la dreta colonialista, tenen molt a veure amb aquesta actitud de bona part dels nostres 'esquerrans' d'estar en permanent expectativa de destinació a l'espera de trepitjar moqueta. En un camp de desarticulació polÃtica i de fragmentació organitzativa, aquest tipus de misèries personals adquireix un pes desproporcionat».
La veritat és que calien capacitats profètiques per a albirar la destinació de propostes i apostes com les retratades, pel que afegÃem que «UNIDAD DEL PUEBLO ha repetit fins a la sacietat que 'la revolució no es fa, sinó que s'organitza'. Els canvis que necessita el nostre paÃs són de tanta profunditat, que només una organització poderosa, sòlida, cohesionada i disciplinada pot encapçalar la lluita per a aconseguir-los. L'aversió petit burgesa a aquest tipus de partit no pot dur-nos a transigir amb fórmules laxes i inoperants d'organització, ni a confondre el parlamentarisme de les institucions amb la democrà cia interna. Aquest 'cretinimse parlamentari', aquest 'assemblearisme', només és un caldo de cultiu per a l'oportunisme, per al lluïment dels personalismes i per a la ineficà cia».
Si porto a la memòria aquestes paraules no és per deleitar-me en “un ja t'ho vaig dir� carregat de mesquinesa. Del que es tracta és de ressaltar la seva vigència. De subratllar que les fórmules fà cils, d'ideologia “tova�, d'ambigüitat, de “bon rotllet�, de mètodes laxos d'organització i de concessions a l'oportunisme, només duen a la derrota i a la desbandada.
El treball dur, seriós i disciplinat no és atractiu. La certa ferocitat que requereixen les tasques polÃtiques que el poble treballador canari té per davant, no és còmoda. Però del que es tracta no és de realitzar-se personalment en l'activitat polÃtica, sinó de vèncer: «UNITAT DEL POBLE defensa la necessitat d'un partit de nou tipus, armat d'un profund coneixement i una poderosa comprensió de la realitat canà ria i d'un projecte transformador de llarg abast, arrelat en la realitat nacional canà ria, forjat pel poble treballador canari, i disposat a triomfar».
Per descomptat, a UNIDAD DEL PUEBLO no som perfectes. Ni tan sols som millors. Però estem decidits a avançar pel camà de la claredat d'idees, de l'estudi, de la superació personal i col•lectiva, del treball a llarg termini. Hi ha molt a fer i per organitzar. No podem detenir-nos a plorar sobre com hagueren d'haver succeït les coses. El futur és la nostra casa, la nostra pà tria, la nostra tasca. I en aquest futur, si lluitem per ell, hi cabem tots. |
Mira també:
http://www.llibertat.cat
http://www.magec.info
|
This work is in the public domain |
|
Re: Sobre la desmoralització
|
|
per jeje |
18 des 2007
|
|
Pos vale, pos me alegro |
|
Re: Sobre la desmoralització
|
|
per un altre |
18 des 2007
|
XD mare meva
ni tant ni tant poc... |
