|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
[300anys] Deltebre debat el futur de l'independentisme
|
|
|
per 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència |
18 des 2007
|
Deltebre és una xicoteta població situada al Delta de l’Ebre, on els passats dies 1 i 2 de desembre vora un centenar de militants de diferents organitzacions de l’esquerra independentista s’hi donaren cita per debatre sobre el futur de l’independentisme. L’Escola de Formació de l’Esquerra Independentista, que és la correcta denominació d’aquestes jornades,van ser organitzades per la comissió de formació de la Coordinadora de l’Esquerra Independentista, en el marc de treball de la campanya dels 300 anys d’ocupació i resistència.
Les jornades començaren el divendres 30 de novembre a la biblioteca municipal, on es lliuraren les primeres acreditacions, es donà la benvinguda i es va passar un vÃdeo sobre la campanya dels 300 anys. El gruix del treball, però, es va deixar per al dissabte i el diumenge.
El plantejament general de l’escola es va basar en l’alternança de xerrades amb el debat entre la pròpia milità ncia.
Per aquest motiu, els dies previs es va fer arribar a la milità ncia de les organitzacions que integren la campanya, un dossier amb el contingut i textos dels tallers, xerrades i debats.
Xerrades i tallers:
El dissabte matà s’inicià amb una xerrada titulada “300 anys d’ocupació i resistència als Països Catalans�, impartida per un historiador especialitzat en revoltes socials. La vesprada del mateix dissabte es realitzaren cinc tallers diferents, amb grups reduïts de persones i que serviren per aprofundir els principals eixos de treball que actualment treballa l’esquerra independentista.
Els tallers foren l’antirepressiu, organitzat per Alerta Solidà ria; el municipalista conduït per la CUP; el taller de lluites i revoltes populars al llarg dels 300 anys d’ocupació, preparat per la comissió de formació de la campanya dels 300 anys; l’antipatriarcal, que va ser coordinat per les comissions de dones de les organitzacions participants; i per últim el taller estudiantil “300 anys d’ocupació des de les aules: present, passat i futur�, realitzat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.
En tots aquests debats es va començar per fer una breu introducció sobre què ha suposat a nivell històric aquests 300 anys d’ocupació per després generar un debat obert sobre la situació present i sobre com encarar els molts reptes que en tots aquests camps té l’esquerra independentista com a moviment polÃtic. Les conclusions de cadascun dels tallers es posaren posteriorment en comú amb la presència de totes les persones que assistiren a l’escola de formació.
Plantejament participatiu:
El matà del diumenge, el debat va girar en torn el concepte de l’autodeterminació.
Aquest debat, com el que va tenir lloc el dissabte matÃ, va comptar amb la participació de tots els assistents, un plantejament amb el qual es va voler aprofundir de cara a crear un discurs cada vegada més unificat i cohesionat, un dels objectius que la comissió de formació es va marcar des d’un primer moment. Al cap i a la fi, les jornades, com s’explica des de la Coordinadora, van sorgir arran de dues reflexions: “en primer lloc en la necessitat de les diferents organitzacions que conformem la mateixa campanya de poder debatre i intercanviar amb calma i tranquil·litat punts de vista que, d’altra manera, només es produeixen de forma accelerada i arran de les iniciatives polÃtiques o del treball diariâ€? i en segon lloc “té a veure amb la inexcusable configuració, juntament amb la unitat d’acció al carrer que a poc a poc ja s’està produint, d’un discurs polÃtic cohesionat i comú per al conjunt de les organitzacions que composem l’esquerra independentistaâ€?.
En aquest sentit, el balanç ha estat molt positiu encara que com es vol remarcar des de la Coordinadora cap d’aquests objectius es poden acomplir en un cap de setmana “simplement, hem iniciat modestament però amb il·lusió el camà per arribar-hi�.
De fet, una de les conclusions més repetides va ser que trobades d’aquests tipus s’haurien de fer en el futur. Com es va es va cloure, aquesta és la voluntat de les organitzacions que formen part de la campanya i en ella es posaran a treballar des d’ara. Primer caldrà treballar i donar major forma a les conclusions sorgides de les jornades, que, com es va anunciar, en breu es faran públiques.
Autodeterminació:
Un dels eixos principals de les jornades va ser el debat sobre el concepte d’autodeterminació, que tingué lloc el diumenge amb la presència d’un centenar de militants. A partir de tres preguntes bà siques i una exposició inicial (què entenem per autodeterminació? perquè l’autodeterminació és l’instrument per alliberar els Països Catalans de l’opressió nacional, de classe i gènere? i com fer arribar al conjunt de la classe obrera aquest missatge?) s’inicià un participatiu i profund debat. Els elements més acceptats que sorgiren en el debat foren el de la necessitat de vincular qualsevol procés autodeterminista al de la integritat territorial dels Països Catalans, aixà com en abordar prèviament un pas sense el qual aquest dos elements (territorialitat i autodeterminació) careixen de sentit: el de la construcció nacional. En aquests punt els assistents debatiren sobre la gran quantitat d’iniciatives a desplegar en el conjunt del paÃs per avançar i aprofundir tant en l’articulació territorial com en la constitució d’una consciència nacional. AixÃ, el debat sorgit plantejà que l’autodeterminació no és més que un projecte estratègic per tal de desenvolupar el programa polÃtic de l’esquerra independentista, que no és altre que el de construir uns Països Catalans independents, amb justÃcia social i sense dominació de gènere. |
 accent_120_pag3-debats_deltebre.pdf (115,58 KiB) |
|
|
. |
Mira també:
http://www.300anys.cat/
|
This work is in the public domain |
|
Re: [300anys] Deltebre debat el futur de l'independentisme
|
|
per ei! |
18 des 2007
|
estic flipant, què cracks... ho heu tocat tot i vinculant-ho.
un detall del llenguatge i sense ànim de pedanteria: no utilitzeu el verb "impartir", sinó "ensenyar", és una herència franquista i conservadora. els i les comunistes no imparteixen, si nó que són ensenyats i ensenyen, tothom és professor i alumne. evidentment aquest sería l'ideal i la participativitat com a element veig que va formar part de les jornades...
salut i que tingueu moltes escoles més!
PS: per cert! està el video dels 300 anys al youtube? no el trobo... |
|
Re: [300anys] Deltebre debat el futur de l'independentisme
|
|
per home... |
18 des 2007
|
|
home no se jo si tant craks. el mateix dia centenars d milers de persones estaven al carrer cridant independència i mentrestant d'avantguarda tancada en un alberg... |
|
Re: [300anys] Deltebre debat el futur de l'independentisme
|
|
per ei! |
18 des 2007
|
no ho zabía...
jo es que visc directament al cul del món-... |
|
Re: [300anys] Deltebre debat el futur de l'independentisme
|
|
per per home ... |
18 des 2007
|
home .... vols dir ?
jo vaic veure el Pujol i el Maragall de la maneta en una mani amb força gent enganyada i emprenyada ... |
|
Re: [300anys] Deltebre debat el futur de l'independentisme
|
|
per indepe amb d |
20 des 2007
|
La força per a la lluita que pot tindre un Poble (condició col.lectiva subjectiva) té que ser mimada i nodrida. La lluita és i serà la clau de l´èxit d´aquest procés històric i quan el nivell operatiu arriba a quotes més altes, condicionant la capacitat de maniobra de l´estat, la lluita de masses i la lluita institucional donen fruits. Els independentistes hem d´aprendre que només amb una major inter-relació, és dir, una producció conjunta de totes les lluites, en totes les seves formes, podrà aconseguir rentabilitzar les oportunitats i acumular forces de manera real. A l´estat l´estem desligitimant dia a dia, la seva imposició, la seva incompetència al.lucinant, els seus estatuts autonòmics retallats, etc. Si hem sigut capaços de desbordar l´estat amb les accions de masses de la PDD perquè no tornar-los bojos amb accions desobedients, per a qué, no podent acusar-nos de res, els trenquem els nassos en la seva propia legalitat. Una guerra de guerrilles cultural que amb atacs llampec alliberi els Països Catalans de l´ordre constitucional.
etc, etc |
