|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
(la utopia es fer sostenible l´actual sistema)
|
|
|
per ecologista ecologista |
17 des 2007
|
Aquest escrit solament pretén ser un esbós sobre l'estratègia verda en la situació
actual.No pretén corroborar tot amb un sens fi de xifres i dades que es poden consultar en els estudis i indicadors del Worldwatch Institute. |
NO LLUITEM PER LA SOSTENIBILITAT SINO PER UN MODEL BASAT EN L´ECOLOGIA SOLIDÀRIA
El fet és que amb la incorporació de Xina i l'�ndia al model de desenvolupament
consumista i depredador s'acaba ja amb tot escenari de sostenibilitat possible. Els
indicadors en els països “avançats“ no han fet sinó empitjorar i a Europa els convenis
signats, una vegada vistes les dades actuals i la seva evolució, ja es veu no es compliran.
Els indicadors de tot tipus demostren una progressió geomètrica cap a la insostenibilitat,
ara quan més que mai es parla d'impulsar un desenvolupament “sostenible�. Ja no cap
més autoengany!
De fet Rio + 10 ja ho va posar de manifest, a Johannesburg es va constatar
l'incompliment de tots els compromisos internacionals de Rio i altres en relació a la
fam, a l'accés a l'aigua i a reducció de la misèria… a pesar que aquests acords havien
estat en l'agenda Internacional de molts països, comunitats, localitats i à mbits
sectorials…el resultat està a la vista.
La veritat simple és l'hegemonia del model dominant; el tipus de referents de
desenvolupament i creixement; els poders fà ctics i la competència en el creixement…tot
això ha fet molt poc significatius els compromisos públics. Els propis estats són presos
de la dinà mica del sistema global. Johannesburg parla d'acords globals, de concertacions
avançades entre el mà xim d'agents socials i polÃtics. Una manera d'anar més enllà i més
aquà dels Estats. De crear estratègies d'à mbit més avançades. En Johannesburg es varen
signar unes desenes d'acords globals amb la intenció de reproduir-los a escala en tots els
llocs on fos possible. Heus aquà una de les peces de l'alternativa. Però només és una
d'elles.
Respondre
a l'economia global amb l'economia local, d'escala, ecològica i al mà xim
d'autosuficient i autocontinguda. Amb tecnologies d'escala i organismes supralocals
de serveis generals comuns.
És evident que hem de combinar el pragmatisme polÃtic d'aconseguir petites coses i
debats en les institucions, amb l'avanç de realitats alternatives i la consolidació i
coordinació dels moviments de canvi. Sense una realitat progressiva de contrapoder ecosocial i de realitats econòmiques generals o locals en altra direcció no és possible cap alternativa i estem condemnats a ballar entre el possibilisme
institucional i les soflames ecologistes sense canvis. EL CONTRAST ENTRE LA REALITAT I EL NECESSARI A FER POSSIBLE.Vista la realitat i la seva evolució no és possible fer una estratègia de simple continuïtat reivindicativa formal. Anem a una crisi creixent i geomètrica de les contradiccions i això exigeix el que podrÃem anomenar una radicalitzat constructiva i contraposada al sistema. Ni supeditada ni “complementà riaâ€? perquè això porta a un simple
acompanyament del sistema dotant-lo de falsos decorats.
1.000milions de personesun
32 % delshabitants deles ciutatsviuen
ensuburbis i elseu nombretendeix a duplicarse
enels pròxims 30anys. Japrop
del60 % delshabitants dela terra s'aglomeren enciutats (paradigma dela
insostenibilitat i lageneració de problemesagressius de repercussiógeneral).
Elsúltims tresanys hanestat els méscà lids – com a termemitjà dels últims150 anys perefecte dels gasoshivernacle. Elsaugments deCO2 dels darrers dosanys signifiquen elseu majorincrement històric.
S'handuplicat lesà rees i elnombre de mars i badies amb zonesd'aigua desproveïdes d'oxigen.
Al
ritme actual lademanda d'energia pujarà un54% en elspròxims 20anys i el
consum de petroli de 81milions de barrils actuals passaria als 121milions.
Ens cal valorar, doncs ,els costos econòmics i socials i els efectes ecològics
. debastastadors que podencomportar aquests fets.
El llindar de la misèria afecta ja a dos terços de la humanitat i la seva progressió segueix avançant, ens trobem dades com que: uns 852 milions de persones pateixen de fam tots els dies (18 milions mes que en 1995); la fam mata a 5 milions de nens tots els anys (un nen mort per causa de la fam cada 5 segons!) i cal recordar que l'objectiu era reduir la fam a la meitat abans del 2015 (doncs anem exactament al inrevés!)
El canvi climà tic ja ocasiona la mort addicional, a l'any, d'unes 160.000 persones
i les catà strofes naturals al costat de la sequera i els fenòmens atmosfèrics agressius no fan sinó agreujar les situacions, els problemes i les seves conseqüències.
Drames locals com els de Etiòpia amb una previsió de mort per inanició de 160.000 persones en els pròxims mesos ja tenen el seu espai natural en les mitjans informatius al costat del malbaratament de les carreres de Formula 1, de les desfilades de models més absurdes o de la constant promoció dels
últims models de cotxe (el "number one" assassà de la història contemporania).
El fenomen de la desertificació afecta ja a 1.200 milions de persones. Provocant desplaçaments a Àsia i Àfrica de 135 milions de damnificats. Però això ja no ésuna “exclusiva� del “tercer o quart món�!
Algú pot parlar de sostenibilitat en aquest marc? Amb aquesta tendència objectiva i
aquesta realitat de poder i de lògica econòmica imperativa i imperant a nivell mundial?
Les Agendes 21 han acabat en un decorat d'ecologia de disseny. Els punts bà sics:
preservació i recuperació de recursos naturals i biodiversitat i avanç d'economies
sostenibles d'à mbit… no han fet sinó retrocedir en tots els llocs on estan en marxa les
Agendes 21 i els Consells de sostenibilitat! Els indicadors sobre gasos hivernacle,
residus, aigües, transports…empitjoren.
Es pot adduir que sense ells els resultats serien pitjors, i és veritat però el resultat
objectiu local i global és una major, pitjor i creixent insostenibilitat.
Aquesta i no una altra és la realitat de les polÃtiques de creixement com objectiu i de
benefici selectiu com resultat i de una major depredació ecològica i social final.
Per tant, cal dibuixar i defensar una alternativa de canvi real. I aquesta és passar
de la desigualtat global insostenible actual al nou comunitarisme basat en
l'ecologia solidà ria.
Un procés autènticament revolucionari de canvi integral. Res serà possible sense una
tornada a un model d'economia sostenible d'escala de base local, zonal i regional. De
recuperació d'organismes internacionals i comuns de gestió dels béns generals, de la
solidaritat cap a l'autosuficiència a tot arreu i de la investigació desenvolupament i
promoció d'energies i tecnologies netes, renovables i capaces de concretarse
a petita escala.
Un exemple: un menjar bà sic (un poc de carn, cereals, fruites i verdures) a força
d'ingredient importats genera 4 vegades mes emissions de gasos hivernacle que el
mateix menjar amb ingredients d'origen local (i a més és molt més fà cil que siguin
aliments sans i són molt mes barats). Els principis de biomimesis aplicats a la realitat
però amb tecnologies netes i d'escala. Altre exemple: la difusió de l'agricultura
ecològica i la seva coordinació creixent en conjunt (producció, distribució, finançament)
fins a la recuperació de part d'ella en les ciutats amb les balconades comestibles o ara
amb el moviment d'agricultura ecològica periurbana, envoltant les ciutats d'horts, impedint la seva expansió i implementant
espais de territori ecològic alliberat.
ECONOMIA
ECOLÃ’GICA
SOLIDÀRIA |
This work is in the public domain |
