|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
¿Per què un pont a la Pertussa? Nova agressió al Montsec
|
|
|
per ecològic |
17 des 2007
|
|
|
Un dels paratges més singulars i espectaculars del pirineu lleidatà .
L'espai natural del congost de Mont-rebei té una extensió d'unes 600 hectà rees. En la seva major part és inclòs dins l'espai d'interès natural (PEIN) del Montsec i també limita amb la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei. El 14 d'abril del 2005, el congost de Mont-rebei fou declarat Refugi de Fauna Salvatge i el 2006, fou inclòs a la Xarxa Natura 2000 en ser declarat ZEPA juntament amb la resta de la Serra del Montsec.
D'entre les espècies que habiten el Montsec, en mencionarem tres, que considerem especialment emblemà tiques:
1.- La Llúdriga (Lutra lutra).
Inclosa a l'Annex II de la Directiva, 97/62/CE, de 17 d’octubre de 1997, actualment és una espècie protegida, catalogada com a vulnerable a tot l'Estat i que té un Pla de conservació impulsat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (ORDRE 138/2002 de 22 de març, DOGC número 3628.
Aquest Pla consisteix en un conjunt d'actuacions dirigides, d'una banda, a reduir les causes de regressió de l'espècie i, de l' altra, a reintroduir-la en algunes conques on havia desaparegut totalment. A Mont-rebei, es tradueix en la creació de la Reserva natural parcial de Noguera Ribagorçana-Montrebei, que regula les activitats permeses en aquest à mbit.
2.- El Trencalòs (Gypaetus barbatus).
Inclòs a l'Annex I de la Directiva, 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva d’aus). La greu situació en la que es trobava l'espècie cap a finals dels anys 80, va donar lloc a la realització de l'anomenat Pla Coordinat d'Actuacions per a la Protecció del trencalòs (1998). Posteriorment ha estat aprovat el Pla de Recuperació del Trencalòs a Catalunya,(Decret 282/1994, de 29 de setembre). En aquest Decret s'articulen totes les mesures de protecció de l'espècie encaminades aconseguir la recuperació de les seves poblacions. Un programa Life de la Unió Europea, va permetre finançar algunes actuacions de conservació i protecció fins el 1998. Al Montsec, es creà una ZEPA que afecta la totalitat de la serra (inclòs Mont-rebei) per la RESOLUCIÓ MAH/534/2005.
3.- L'Escanyapolls (Lucanus cervus).
Inclòs a l'Annex II de la Directiva, 97/62/CE, de 17 d’octubre de 1997, és present en les rouredes que vorejen el congost de Mont-rebei. En aquests moments només consta oficialment la seva presència en els espais ES5130014 Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa / ES5130010 Serra de Boumort- Collegats, tots dos proposats com a LIC.
El dijous 30 d’agost del 2006 va ser presentat, a la Delegació de la Generalitat a Lleida, el projecte de construcció de la Central Hidroelèctrica de Sant Esteve, promoguda per Endesa.
A l’acte, a més de fer-hi acte de presència bona part dels ajuntaments de la zona, tant catalans com de la Ribagorça, va assistir-hi també el portaveu i Conseller d’Obres Públiques, el Sr. Joaquim Nadal, que va afirmar, en companyia dels alcaldes i membres d’Endesa, que el projecte era compatible amb el medi ambient.
La presa, de 33 metres d’alçada, es construiria a escassos 500 metres de l’entrada del congost de Montrebei, a la vessant nord, al municipi de Sant Esteve de la Sarga.
En concret, la presa està prevista en el primer petit estret que fa el riu Noguera Ribargorçana en direcció al congost per la vessant nord. En aquest punt és on se situa l’antiga ermita romà nica, actualment sense sostre, i enfront hi trobem la Vall del poble de Montgai, del Montsec de l’Estall.
El cabal de la central estaria entorn als 35 m3/s, o el que és el mateix, 35.000 litres per segon, el qual generarà una potència de 6,9 MW i una producció de 35 GWh/any.
CONSIDERACIONS AMBIENTALS
El congost de Montrebei constitueix, sense cap mena de dubte, un dels espais naturals més singulars del Prepirineu, tant des del punt de vista paisatgÃstic, al ser l’únic gran congost lliure d’infraestructures, com per la seva gran biodiversitat, amb la presència d’espècies en perill com són la llúdriga o el trencalòs.
RECONEIXEMENTS AMBIENTALS
• L’any 1987 es va declarar el Congost de Montrebei Reserva Natural, per a la conservació de la llúdriga. L’any 1992 el Congost de Montrebei es va incloure al PEIN, dins la Serra del Montsec.
• L’any 2004 el Congost de Montrebei era incorporat a la Xarxa Natura i fou declarat també com a ZEPA de la UE.
• L’actual govern de la Generalitat va subscriure el compromÃs de declarar el Montsec com a Parc Natural, i en l’actualitat s’han encarregat els estudis de base per la seva declaració.
En conclusió, hi ha pocs espais amb tantes figures de protecció que magnifiquin la seva gran importà ncia ambiental.
ANTECEDENTS
L’any 1976 la Institució Catalana de Història Natural publica “Natura, ús o abús. Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans�, coordinat pel biòleg Ramon Folch. En aquesta obra, que posa les bases de l’estat del patrimoni natural de Catalunya i de la seva gestió futura que encara ara és vigent en molts aspectes, es proposa la declaració de Parc Natural per a la Serra del Montsec.
L’any 1982, el DPTOP de la Generalitat de Catalunya encarrega a un grup d’experts la redacció d’un “Estudi de delimitació dels espais naturals a protegir del Montsec� que recomana la creació del Parc Natural del Montsec, tal com havia estat reivindicat des de feia anys per persones i institucions de Lleida i del conjunt de Catalunya.
Entre els any 85 i 87 es va impulsar des de la Generalitat la Construcció de l’eix occidental que comunica Tortosa amb la Vall d’Aran; es va proposar realitzar un traçat de nova construcció des de la població d’agulló, Vall d’Àger, fins a Pont de Montanyana, passant pel congost de Montrebei. En aquell moment es va constituir una plataforma, i es va realitzar una intensa campanya amb la realització d’una exposició itinerant, l’edició d’un llibre i un vÃdeo amb nombrosos actes que van aconseguir aturar el projecte.
L’any 2003 es va constituïr una nova plataforma cÃvica en contra de la central eòlica de Sant Mamet, un espai natural que amb tota lògica hauria de formar part del Parc Natural del Montsec i que incomprensiblement no va ser ni inclòs en el PEIN. La plataforma, que estava absolutament a favor de l’energia eòlica fora dels espais naturals protegits i/o sensibles ambientalment, va recuperar la idea que durant 20 anys havia quedat soterrada pel govern de CiU sobre la necessitat de crear el Parc Natural del Montsec com a instrument de conservació dels valors ambientals i el desenvolupament socioeconòmic i cultural sostenible de les poblacions situades a l’à rea de influència del parc natural.
Per tot això, el congost de Mont Rebei ha de ser i protegit integralment dins del futur Parc Natural del Montsec. Ara doncs, cal més que mai declarar urgentment el Parc Natural del Montsec, nomenar l’equip de gestió i dotar-lo del finançament adequat per gestionar la conservació dels valors ambientals i el desenvolupament socioeconòmic i cultural sostenible de les poblacions situades a l’à rea de influència del parc natural.
Ara li toca a la Pertussa!!
Sembla que la quimera per salvar la Serra del Montsec ha de durar força temps.
Ara ens proposen la realització d'un pont a l'ermita de la Pertussa, que uniria el marge esquerre del riu amb el marge dret del riu.
Aquà teniu un pdf explicatiu, perquè us feu una idea de la magnitud del projecte i de les afeccions ambientals, socials i estructurals que suposaria aquesta obra.
full explicatiu del projecte.
© IPCENA - C/ Plaça dels Gramà tis, nº 2. Baixoss. 25002 - LLEIDA. | Tel: 973 263 793 |
This work is in the public domain |
