Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Per un projecte rupturista de les CUP (2)
per XXX	11 des 2007
Exposició facilitadora de posicions dins les CUP. Quan s'obre el meló, tots hi podem dir la nostra. La qüestió és si es diu per a construïr o per a destruïr
Deixant de banda la gent que pretén posar-hi cullerada sense saber a on estar el plat i que parla de suposades contradiccions, és molt fàcil entendre el que vol dir en Jaume, igual que el vol dir en Jordi. I de la mateixa manera entenc el que vol dir en Ramon,o l'article que va sortir publicat al Punt fa un mes que dualitzava les Cup i tirava cap a una de les parts. Així doncs, entenc que les dues postures són legítimes i que responen a diferents concepcions de moviment polític. Però a partir d'aquí, és imprescindible entendre que l'objectivitat no té cabuda, perquè com a persones intentem expressar de la forma més objectiva possible allò que subjectivament pensem. Així doncs, passaré a exposar el meu posicionament que no és únic i que no parteix de la meva visió del món, sinó que és polític i parteix d'una de les alteritats que hi ha dins de les Cup. I ho exposaré de forma plana, senzilla i entenedora, que comporta la creació de tipus ideals de postures que deixen de banda tots els matisos possibles i que poden crear recels i blablabla si es vol buscar-ho o, aclarir els termes si vols veure la globalitat de l'explicació. Això ja és decisió del lector. Hi ha dues postures, una que intenta crear un partit polític, i una altra que intenta crear un moviment polític. Una pretén fer d'una estructura creada per a lluitar a nivell institucional, el rovell de l'ou de la lluita revolucionària, creant una estructura basada en la forma clàssica de partit polític i que aquesta sigui l'eix principal de canvi. I l'altra, pretén crear un esquelet organitzatiu amb diferents fronts de lluita, entre ells l'institucional, per a crear un moviment fort que pugui plantar cara i que no permeti que hi hagi una deriva dels seus representants polítics. O sigui, un moviment d'alliberament nacional enfront un partit polític que hem de suposar que serà revolucionari, però que no tindrà darrere una estructura social que el recolzi, sinó que es basarà en els vots. Hem de suposar bona voluntat per part de les dues postures, però ja sabem, o com a mínim jo, què succeeix quan la base d'un moviment polític és el mercat electoral. I també sabem què succeeix quan es professionalitza el polític i s'aparta de la gent a qui diu representar. Per altra banda, sabem que quan aquesta estructura electoral estar emmarcada dins un moviment polític fort que és qui marca les directrius, les derives són molt més difícils i les "decapitacions" molt més fàcils i per tant, la feina dels "professionals" del moviment es mantindrà emmarcada dins les decisions del moviment, i no de la seva voluntat. Per tant, hi ha unes passes a seguir per a no tornar-se boig o, el que és el mateix, canviar d'un dia per l'altre els teus plantejaments. I aquestes bases són fàcils d'entendre. 1. Abans d'endinsar-nos en el model construït pel sistema capitalista com a mercat polític, les eleccions, hem de saber quina ideologia tenim i com es porta a la pràctica aquesta: som comunistes, socialistes, anarquistes, capitalistes, socialdemòcrates...o creiem que s'ha de fer una de nova? 2. Abans de crear una estructura d'àmbit nacional que sigui l'aglutinadora de la gent que recolza una forma de pensar, hem de crear l'estructura que aglutini la gent que vol lluitar per a quelcom i obrir els diferents espais de lluita de donin forma a aquesta forma de pensar. O sigui, la creació d'un moviment polític, amb totes les seves vessants que consolidi, visualitzi i expliciti com pensem, com treballem i cap a on volem anar. 3. Esperant que haguem considerat que no som capitalistes ni socialdemòcrates, (de les que he dit)és de suposar que no interessa ser un partit més de l'aspectre polític, sinó una alternativa. Com fem que això sigui real si no tenim fets els punts 1 i 2? M'extendria molt més però crec que ja n'hi ha prou. Resum: No estem capacitats per a lluitar en l'arena de l'enemic en aquests moments. Estarem capacitats quan tinguem clar què volem, com ho volem i quin és el camí que considerem més idoni. I quan aquest camí sigui recolzat per una base social estable, mobilitzada i amb les idees molt i molt clares. No és un intent de fer una fotografia de l'EI, sinó que pretén ser una simplificació molt senzilla dels dos tipus ideals de formes de construïr el moviment que estan convergint /divergint dins el marc de lluita electoral municipal que representa l'EI, les Cup.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more