|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió |
|
Concentració en suport a presxs italianxs en vaga de fam (divendres 14, 12h)
|
|
|
per A d´Anarquia |
11 des 2007
|
Concentració davant del consolat italià (C/Mallorca 270, L2, L4, L3 Pg de Gracia) a les 12 h del matí. I després sopador a la Kasa de la muntanya (Av. St.Josep Munt 33, L3 Lesseps) amb xerrada sobre la situació de Mumia Abu-Jamal i a l’estat Itàlia.
Día 15 de desembre: Día internacional d´accions descentralitzades |
CONDEMNATS A CADENA PERPÈTUA EN LLUITA
Una proposta que brolla tan directament com espontà niament de les pròpies persones condemnades, i per tota la vida, que en un gran nombre han començat, el dia 1 de desembre, una vaga de fam per tal d’obtenir l’abolició del “final de la pena; mai�. De moment hi ha prop de 700 adhesions entre les condemnades a perpetuïtat i més de 4200 entre la resta de preses, familiars, amigues i altres solidaries en general. Entre les detingudes que han anunciat participar en aquesta proposta hi ha a més d’una que declara que emprendrà la vaga de fam i que la portarà a terme fins que no sigui acceptada la seva petició, si es necessari fins la mort.
Des de Catalunya, col•lectius i individualitats compromeses amb la lluita anti carcerà ria i conscients de la realitat de perpetuïtat a les presons de l’estat espanyol, volem mostrar el nostre suport i solidaritat a aquesta extrema decisió. Força als presos en lluita! Reproduïm el comunicat dels presos a l’estat italià :
Ja estem a prop de la data d’inici de la vaga de fam per l’abolició de la cadena perpetua (l’ergastolo, en italià ), prevista pel dia 1 de desembre. Dejunem i alguns de nosaltres anirem fins al final, perquè la cadena perpetua no funciona, no serveix com a dissuasió, alimenta el mal i és injusta. Si en un paÃs hi ha massa crim, moltes vegades la culpa no és del criminal sinó de l’Estat, en la majoria de casos. El moment no és certament dels millors: Estem en un perÃode on creix la lluita contra la criminalitat dels immigrants i els pobres, però que tenim a perdre? És probable que no aconseguim molt, però els homes i les dones que lluiten vencen sempre també quan perden.
Les condemnades a cadena perpetua poden perdre l’esperança, moltes ja la van perdre, però moltes altres no perdran mai la força per a lluitar. Entre les condemnades a cadena perpetua en aquesta època es respira un aire diferent, no serem més còmplices silencioses i passives dels nostres guardians. Moltes de nosaltres, no hem sortit mai en els últims 20 i 30 anys: el temps passa, als primers anys de presó no els hi fas molt de cas, seguim pensant que hi ha sempre temps, però ara ens despertem perquè hem vist que no tenim més temps. Soles volem lluitar, amb les nostres pròpies forces, les nostres esperances i per això algunes de nosaltres estem disposades a morir de gana. La lluita ens manté joves i vives, estem cansades d’envellir sense fer res, volem simplement saber quan acabarà la nostra pena. Nosaltres també som conscients de la pena, però no ens varem quedar solament amb això, també demanem la certesa de la fi de la pena.
També nosaltres condemnades a cadena perpetua volem un calendari a les nostres cel•les per a assenyalar amb una creu els dies, mesos, anys que passen. No es pot ser responsables per sempre: tot hauria de tenir un començament i un final. La llei ve del grec nomos: distribuir, ordenar i amidar1... però com es fa per a amidar la cadena perpetua? Aquesta no té alguna funció, és la revenja dels forts, dels vencedors, de la multitud. Probablement, la majoria polÃtica dels pals, és contraria a l’abolició de la cadena perpetua, però la historia està plena de majories que s’equivoquen. Ser molts no significa, en si, que es tingui raó. Les condemnades a la cadena perpetua varem pensar: Que si continuem sense fer res, si continuem simplement menjant, mai tindrem futur. Que no sabem més qui som, on estem ni tampoc on anem, no tenim cap matÃ, tenim només un passat que no passa i correm amb la mort per a la mort. |
This work is in the public domain |
|
Re: Concentració en suport a presxs italianxs en vaga de fam (divendres 14, 12h)
|
|
per gracienca |
11 des 2007
|
Quan la gent convoca concentracions en dies laborables a les 12h del migdia... qui pretén que hi vagi?
Em sembla molt lícita la lluita i la protesta, però si normalment ja som poques, en aquestes hores ja ni t'explico les que sereu (pq jo no hi seré, que treballo com tant d'altra gent!) |
|
Re: Concentració en suport a presxs italianxs en vaga de fam (divendres 14, 12h)
|
|
per (A) |
11 des 2007
|
|
D'acord amb lo dit per la companya, pero és d'agrair que almenys hi hagi gent amb ganes de posar en marxa una convocatoria com aquesta. Salut i qui pugui que hi vagi! Salut i solidaritat! |
|
Re: Concentració en suport a presxs italianxs en vaga de fam (divendres 14, 12h)
|
|
per capdebolo |
11 des 2007
|
|
se suposa que és una hora en què el consulat és obert...si hi penses, resulta que és més inútil plantar-se a Sant Jaume un diumenge al migdia, per moltes "masses" que convoquis, de les quals la majoria estan esperant que acabi la cosa per anar a fer el vermut |
|
Re: Concentració en suport a presxs italianxs en vaga de fam (divendres 14, 12h)
|
|
per avanti |
11 des 2007
|
|
Aunque no nos lo àrezca, a veces las cosas tienen su causa de ser y las convocatorias, hasta llegan a debatirse la oportunidad del momento y sus ventajas y desventajas. Como ya se ha apuntado, por lo general, las actividades diplomáticas de embajadas y consulados, se suelen reducir a las mañanas, sobre todo cuando se trata de un viernes. Hacerlo por la tarde, podría conseguir que algunas personas más se solidarizasen con la convocatoria, pero el consulado estaría cerrado. A veces, hasta se intenta entregar un escrito en el consulado y si eso se quiere hacer, es preciso que esté abierto... No siempre hay que valorar el mayor número de personas, sino el objetivo final. |
