divendres, 09 novembre del 2007
Heinz Dieterich
La Fàbrica
Des de que Baduel, l'ex General en cap i Ministre de Defensa veneçolà, va manifestar públicament el seu rebuig a la reforma constitucional, el projecte popular bolivarià es troba en una fase d'impàs a l'espera que la població mostri el seu posicionament en el proper referèndum nacional.
1. Allò que està en joc
La convocatòria pública de l'ex General en Cap i Ministre de Defensa veneçolà, Raúl Isaías Baduel, de votar en contra de la reforma constitucional proposada pel President Hugo Chávez i avalada per l'Assemblea Nacional, ha sacsejat un ordre nacional que semblava estable. Al mateix temps, ha obert una fase d'incertesa que podria tenir greus conseqüències per al projecte popular veneçolà i la integració boliviana de l'Amèrica Llatina. Entendre les causes objectives, possibles conseqüències i solucions d'aquest conflicte és, per tant, fonamental per evitar un triomf de l'oligarquia i de l'imperialisme.
Malgrat tenir una relació personal d'estima de molts anys amb tots dos personatges, no faré una apologia de cap dels dos protagonistes, sinó una anàlisi racional que pretén de contribuir a una solució progressista de la greu situació. Una variable clau per entendre el conflicte és la personalitat de tots dos militars, però no és el moment d'introduir aquesta variable en l'anàlisi.
2. Les causes del conflicte
Les acusacions que Baduel s'ha venut a l'extrema dreta, que el seu anticomunisme l'ha guanyat o que és un traïdor, no porten el moll del problema. Des que va ser Comandant de la 42 Brigada d'Infanteria de Paracaigudistes, ha hagut molts intents de subornar-lo i diverses conspiracions per assassinar-lo i no ha claudicat davant de cap. És un home que actua per conviccions, no per conveniències i és per això, que va afrontar el cop de l'11 d'abril, malgrat que els colpistes el van tractar de subornar perquè col·laborés. I que no va participar el 4 de febrer i 27 de novembre té la seva explicació, que els líders involucrats coneixen, i que algun dia serà pública.
L'afirmació que es va excloure del projecte bolivarià del President, amb el seu posicionament del 5 de novembre, contra la reforma, és la clau per entendre l'actual situació. Baduel no va poder excloure's del projecte governamental, perquè ja estava exclòs. Estava marginat, i la responsabilitat principal d'aquesta marginació és del govern.
3. El model de Lucius Quinctius Cincinnatus
Al sortir del Ministeri de Defensa al juliol del 2007, el General va declarar que es retiraria un temps de la vida pública per treballar en la seva finca i reflexionar sobre el seu futur com ara personatge públic, tal i com havia fet el cònsol Lucius Quinctius Cincinnatus fa 2.500 anys a Roma. Dilluns, 5 de novembre, aquesta fase de meditació va acabar amb la dramàtica irrupció pública en el debat de la reforma constitucional.
Hi ha, tanmateix, dues diferències fonamentals amb el model històric: a) el General no va ser convocat per les forces de l'Estat per a "salvar Roma", sinó motu proprio, per la seva pròpia iniciativa i, b) va escollir el moment i el terreny que garantís el màxim efecte del cop de sorpresa que iniciés la seva carrera política del futur. Part de l'efecte va consistir en que uns 18 dies abans encara havia recolzat públicament la reforma constitucional.
Tenen raó, tanmateix, els observadors que constaten que hi havien senyals públiques inconfusibles de preocupació en Baduel respecte l'evolució del projecte boliviarià que ell veia: com són l'escàs vigor en el combat la corrupció, el creixement inflacionista de l'economia, la discrecionalitat en l'ús dels ingressos de PdVSA i la falta de definició del caràcter institucional del Socialisme del Segle XXI.
4. L'ofensiva del General procura d'ocupar el centre polític del país
El terreny escollit pel General pel cop polític va ser la reforma constitucional, l'inici de la campanya oficial pel Sí i les protestes violentes de la dreta. Raúl Baduel és un extraordinari militar amb visió estratègica el que explica el contingut i el moment de la declaració pública. Contràriament al que diu la propaganda oficial i el sectarisme, no és un home de l'extrema dreta que, per definició, és extra-constitucional, sinó un home de lleis. El seu pronunciament a favor de la Constitució de 1999, contra l'aglomeració excessiva del poder executiu, és el discurs per ocupar el centre polític del país.
Mancant d'una organització nacional i de fons adequats per iniciar una campanya política nacional, el general va convertir la creixent controvèrsia sobre els continguts i procediments de la reforma constitucional en el que en termes militars és la reserva estratègica d'un bel·ligerant: una força preorganitzada en stand bye, per a fins ofensius o defensius eventuals. En la dramàtica situació de dilluns, després de les manifestacions en pro y contra de la reforma, una declaració del tipus que va fer, li donaria tot seguit un fòrum mundial mediàtic i, dins de Veneçuela, un lideratge en el centre polític, que el país ara no té.
5. La ruptura amb el President i la batalla decisiva
La declaració del General significa, com és obvi, la ruptura oberta amb el President i el projecte bolivarià, que el mandatari està configurant des del 2003 a la data. El moment escollit pot semblar brutal, perquè inicia una "guerra" sense quarter a l'estil de Bolívar. Un exemple: a penes va acabar la conferència de premsa, van sonar els telèfons de les escortas del General i de la seva família, i el Ministeri de Defensa els va ordenar de reportar-se perquè havia acabat el seu servei amb el General. Sigui com fos, és obvi, que Baduel considerava totes les naus cremades i que, en passar a l'ofensiva, va jutjar que el cop havia d'ésser contundent; cosa que va aconseguir.
La intervenció del General equival a una batalla decisiva, perquè si el President no guanya el referèndum o si no ho guanya almenys, pel cap baix, amb el 60 per cent dels vots, estaria obligat a convocar noves eleccions. És a dir, la convocatòria al "no" és molt més que una simple qüestió electoral o un debat sobre prerrogatives constitucionals de l'Estat i del poble: és, ara com ara, la batalla decisiva sobre el projecte de país configurat pel President en els darrers quatre anys, des del "socialisme a la veneçolana" fins els canvis fonamentals que es pretenen d'introduir en la Constitució de 1999.
6. Veneçuela entra en una fase d'incertesa
És indubtable que la intervenció del General ha causat dos efectes importants: a) ha reforçat a totes les forces del "No", des dels radicals fins els moderats; aquesta és una responsabilitat històrica d'enormes dimensions que sens dubte pesarà sobre la consciència del General fins a la fi de la seva vida; b) ha anul·lat l'abstenció com a opció.
Tanmateix, és difícil preveure amb precisió les conseqüències. Raúl Baduel ha perdut, sens dubte, el gran suport que tenia dins del "Chavisme" dur. Caldrà veure, si el suport que guanya en el Centre i amb els bolivarians decebuts, pot compensar aquesta pèrdua de capital polític. De part del President caldrà veure si aconsegueix de mobilitzar contingents d'electors en el seu favor, que abans estaven indecisos o inerts.
Dins aquest càlcul cal recordar que una característica política de Veneçuela és que des de l'any de 1999, el govern no ha aconseguit de reduir el bloc opositor, que té una base dura a la ratlla de 35 a 40 per cent de la població; el que és una plataforma prou alta per a un salt cap al govern, en qualsevol crisi.
7. La sortida: aliança estratègica entre Chávez i Baduel
Amb el perill d'un fracàs, absoluta o relativa del "sí", s'obre novament una fase tendencialment caòtica a Veneçuela que en pocs anys podria acabar amb el govern d'Hugo Chávez. I sí Chávez surt del Palau de Miraflores, la integració d'Amèrica del Sud podria parar-se. Això és el que està en joc.
Per evitar aquest futur incert i impedir que la dreta i l'imperialisme puguin fer-se amb el poder a Veneçuela, serà necessari que Chávez i Baduel arribin a un acord negociat que es basi en una aliança estratègica entre el Centre polític del país i el Bolivarianisme. Seria convenient deixar de sacralitzar a la nova Constitució i veure-la per la qual cosa és: un modus vivendi normatiu construït sobre la correlació de les forces reals en un moment històric. Si no, es corre el risc de pagar el preu polític que està pagant Evo Morales a Bolívia, per l'Assemblea Constituent.
És evident, que la nova Constitució no és necessària per avançar el caràcter antiimperialista i popular del procés bolivarià que encapçala el President a nivell nacional i internacional, ni tampoc és necessària per avançar cap al Socialisme del Segle XXI. I, és igualment obvi, que el model actual té una sèrie de debilitats estructurals, que poden fer crisi el pròxim any, particularment a l'economia i a la falta de dialèctica en el òrgans de conducció del país.
A la llum del que està en joc per al poble veneçolà i els pobles llatinoamericans, un pacte estratègic entre ambdues forces no només és necessari per protegir el procés, sinó també, per tornar a l'esperit democràtic col·lectiu original del Samán del Guere. Qui pensa que això és impossible després de la declaració de Raúl Isaías Baduel, està oblidant el conflicte entre el tinent coronel Arias Cardenas, del MBR-200 i el President Hugo Chávez, l'any 2002.
Arias Cárdenas va dir textualment en un programa en directe al canal RCTV, durant el desenvolupament del cop, que Chávez era "un assassí", una "persona malalta, paranoica", "cap d'aquesta banda de delinqüents" que governava i que els militars havien de donar un cop d'Estat. Pocs anys més tard va ser nomenat pel President ambaixador de la República Bolivariana de Veneçuela davant les Nacions Unides, i avui és el cap del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) a l'estat més poderós del país, el Zulia.
La política és l'art de les aliances possibles, i a la llum del que està en joc, és la responsabilitat històrica ineludible dels dos ex companys d'armes, Hugo Chávez i Raúl Isaías Baduel, resoldre la crisi política actual -i econòmica futura-, de tal manera, que l'oligarquia i l'imperialisme no puguin adjudicar-se un altre triomf estratègic en la Patria Grande. |
