Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
"Em costa acceptar que les germanes siguem la veu d'en Salvador"
04 des 2007
a mi també em costa de creure

"Em costa acceptar que les germanes siguem la veu d'en Salvador"
"Em costa acceptar que les germanes siguem la veu d'en Salvador"
17-10-2007
CARME PUIG ANTICH. Infermera. Germana de Salvador Puig Antich

La vida li va canviar radicalment degut a lâexecució del seu germà lâany 1974. Lâhavien acusat dâhaver matat al policia Francisco José Anguas Barragán en un confús tiroteig ocorregut al portal nº70 del carrer Girona. Desgraciadament per això avui la coneixem i lâopinió pública es compadeix de la seva tristor i ràbia que també sofreixen les seves germanes. Si el desenllaç de la condemna del seu germà hagués estat un altre, potser el nom de Salvador Puig Antich només apareixeria en les investigacions dedicades al M.I.L, el grup dâextrema esquerra al qual va pertànyer entre 1971 i 1973. Gairebé un any després de la presentació de la pel·lícula âSalvadorâ?, de Manuel Huerga, parlem amb la Carme sobre la situació actual de la lluita per restablir la dignitat al seu germà. Una entrevista més, un suport moral més que conclourà amb una bona notícia: la justícia francesa ha anunciat la llibertat condicional per a Jean-Marc Rouillan, àlies âSebasâ?, ex-membre del M.I.L, G.A.R.I i Action Directe que complia condemna des de feia més de 20 anys www.llibertatsebas.info

1.LLUITANT DES DE FA 33 ANYS

-La lluita dels germans Puig Antich per salvar la vida al vostre germà Salvador comença des del moment de la seva detenció al carrer Girona, a les acaballes de la dictadura franquista (23091973). Primer són els advocats Oriol Arau i Francesc de Paula Caminal els que intenten rectificar la sentència, paral·lelament amb el suport de petits comitès de Solidaritat, estudiants, clemències de rellevants persones estrangeres així com diverses accions dels ex- companys del M.I.L. Des de la situació en que vosaltres estàveu, amb la mare morta, el pare malalt i el germà gran als E.U.A, fins a quin punt vau poder millorar el futur del vostre germà mentre era a la presó?
La veritat és que no el vam poder ajudar gaire. Estàvem en dictadura i hi havia moltes prohibicions i a més no coneixíem ningú que ens pogués donar un cop de mà. Quan en demanàvem, ho fèiem a través de lâOriol Arau. Però desgraciadament molta gent no sâhi va voler implicar, ja que la ideologia del M.I.L molestava tant a comunistes com a socialistes. I va ser una pena, perquè nosaltres sempre hem pensat que si en Salvador hagués pensat diferent, lâoposició clandestina hauria apostat més per ell. Ho hem criticat sempre i hi ha gent que sâenfada molt en sentir-ho, però ens vam trobar molt soles en aquell moment, i a sobre, durant molts anys no en vam poder parlar amb ningú perquè era un tema tabú. La gent no ens va començar a recolzar fins al cap de 15 anys de lâexecució, quan en Francesc Escribano ens va proposar fer un reportatge pel programa â30 minutsâ? de TV3.

-Els que sí que es van organitzar per salvar a en Salvador van ser els ex-companys del M.I.L, els del G.A.R.I i els membres de lâOLLA, juntament amb altres grups dâextrema esquerra europea. Fins i tot van segrestar dues persones que volien intercanviar amb el vostre germà. Però desgraciadament cap de les accions que van organitzar van arribar a bon port. Nâestàveu assabentats?
Sabíem el poc que ens podia dir lâOriol Arau, malgrat que per ell era molt dur donar-nos males notícies. Crec que ens mimava per aquesta part perquè per lâaltra ens anava donant garrotades. Em sento molt orgullosa de tota la gent que va lluitar per salvar a en Salvador. Malgrat no penso igual que ells, tinc força relació amb alguns ex-membres del M.I.L, com és el cas dâen Josep Lluís Pons Llobet âQuesoâ? i el dâen Jordi Solé Sugranyes âSanchoâ?.

-I tu? durant tots aquests anys tâhas llegit algun llibre que tingués relació amb els ideals i objectius del M.I.L (Consellisme, Situacionisme, Anarquisme)?
No, perquè moltes vegades no puc. Primerament, mâés molt difícil entrar-hi. Em cansa lâargot. Tinc el llibre dâen Sergi Rosés Cordovilla titulat âEl M.I.L, una história políticaâ?, però encara no lâhe llegit. Ho he de fer quan sigui de vacances, fora de la vida quotidiana perquè és quan puc trencar amb el tema. Mâhan regalat molts llibres al respecte però no tinc temps per llegir-los! El que vaig trobar molt ben fet va ser âLa torna de la tornaâ?.

-Després de lâexecució (20374), van passar 20 anys fins que no vau presentar el primer intent de revisió del procés. Per què no vau intentar-ho abans?
Perquè era molt difícil. Durant aquells anys vam fer el que vam poder. Però lâany 1994 ens vam veure en cor de provar-ho. Ho vam fer només amb en Paco Caminal com a advocat perquè lâOriol Arau havia mort 4 anys abans. El problema va ser que llavors teníem pocs diners, poca ajuda i poca gent que ens recolzava. Desgraciadament no ens van acceptar la petició de revisió perquè no aportàvem cap prova nova. Per això a continuació vam decidir anar al Tribunal dâEstrasburg però la seva decisió va ser molt clara: com que Espanya no formava part de la Unió Europea, no sâhi podia fer res.

-I després van haver de passar més de 10 anys fins que ho vau tornar a intentar.
En efecte, va ser lâany 2005 i la veritat és que vam començar amb molta il·lusió gràcies a lâajuda econòmica que vam rebre de la Generalitat després que el Parlament aprovés per unanimitat un projecte de llei durant el mandat convergent. Fins i tot el Partit Popular va votar a favor i així nosaltres vam poder solventar el cost dels 3 advocats: Sebastià Martínez Ramos, Olga de la Cruz i de nou Paco Caminal. Però el passat 14 de juny vam saber la resolució de la Sala V del Tribunal Militar: per dos vots a favor i tres en contra seâns denegava la segona petició de revisió del procés. Ens va costar molt entendre-ho perquè les 5 proves noves que presentava la defensa eren impecables. Hi havia les declaracions dels doctors Barjau i Latorre, les de lâex-membre del M.I.L Xavier Garriga i Paituví, les proves de balística, lâinforme forense i una prova infogràfica. Així que ara només podem lluitar per la revisió del cas a través del Tribunal Constitucional on es van presentar els documents el passat 17 de setembre. Aquest procés podria tardar entre 2 o 3 anys si és que decideixen acceptar-lo, decisió que es coneixerà ben aviat. La veritat és que seguim, no tenim pressa, perquè tenim claríssim que no podrem tornar la vida al nostre germà.

-Però quina necessitat â a part de la moral- hi ha de revisar la sentència que en sí ja és il·legal per haver estat dictada durant el Franquisme?
Creiem que primerament hem dâaconseguir-ho per dignitat. No només per restablir la dâen Salvador, sinó per desmuntar aquella farsa de judici que vam viure amb els nostres propis ulls. Des del principi es va amagar la veritat: no es van poder efectuar les proves de balística perquè deien que no havien trobat les bales, no es va fer lâautòpsia a lâinstitut anatòmic forense de lâHospital Clínic -on Anguas va ingressar cadàver- sinó en una comissaria propera on no hi havia cap dels estris necessaris i a més les declaracions dels doctors Barjau i Latorre van ser refusades, entre dâaltres irregularitats. En segon lloc, no perdono a ningú les 12 hores de calvari que va haver de suportar en Salvador abans de la seva execució. Ni a Francisco Franco, ni a Pío Cabanillas ni a en Rodolfo Martín Villa, ni a Manuel Fraga. En tercer lloc volem que es revisi el procés pels 15 anys que vam viure reprimides sense poder parlar amb ningú del tema mentre rebíem amenaces. Lâexecució ens va canviar tota la nostra puta vida. Per últim, les germanes desitgem que es revisi el cas perquè no estem dâacord amb la Llei de la Memòria històrica recentment aprovada.

-La veritat és que no caldria revisar el cas si els membres de la Brigada Político-Social que van participar al tiroteig declaressin què va passar en realitat, que alguns dâells també van disparar contra Anguas, malgrat això els implicaria i de ben segur que aquest és el darrer objectiu que tenen a la vida. No has tingut mai ganes dâencarar-te als membres de la B.P-S que volien detenir Xavier Garriga i al teu germà aquella tarda, especialment a Timoteo Fernández Santorum que va disparar a mort a en Salvador en dues ocasions?
La veritat és que mâhi encararia perquè els hi tinc molta ràbia, però això només perjudicaria un possible procés de revisió. Pensa que sóc tant impulsiva que no em vaig ni poder aguantar davant els actors de la B.P-S. Quina vergonya, encara no mâho explico... Recordo que un dels dies que van rodar a lâHospital Clínic, on treballo dâinfermera de nit, estava prenent un cafè en un bar del davant. Eren cap a les 11h i el director va autoritzar als actors a fer un descans de 10 minuts. De cop van entrar els actors de la B.P- S i em va sortir de lâànima dir-los: âlo haces muy bien, pero eres un hijo de putaâ?. Vaig tenir una sensació brutal dâodi i els vaig insultar. Va ser llavors que em vaig adonar que el rodatge estava molt ben fet perquè m'havia transportat anys enrera.

-La gent del carrer també ha lluitat pel vostre germà a la seva manera i us ha demostrat la seva estima durant tots aquests anys. Moltes persones creuen que en Salvador, o va ser innocent del tot, o bé no fou lâúnic culpable de la mort del policia Anguas. Conseqüentment, sâhan organitzat tota mena dâactes de suport com ara obres teatrals, recitals, concerts,...i també hi ha hagut importants artistes i músics que han dedicat obres i composicions al vostre germà (Veure Annex Documental).
Ãs cert, malgrat és una llàstima que durant els primers 15 anys no tinguéssim cap tipus dâajuda. Però després del programa â30 minutsâ?, el suport moral es va disparar en positiu. Anys després, en Francesc Escribano va publicar la seva novel·la âCompte enrereâ?, es va emetre el primer capítol de âDies de Transicióâ? i a partir dâaquí tot ha estat més positiu. Fins i tot hem anat per instituts i universitats, hem continuat fent entrevistes als mitjans de comunicació i òbviament -quan ens han trucat- alguna de nosaltres ha assistit en actes dâhomenatge o bé en concerts. Estar allà és una sensació brutal, et sents estranya i et preguntes què hi fas. Tâhas de repetir a tu mateixa que tot és fruït del germà i tâhas de sentir orgullosa. A vegades em desbordo perquè no entenc que la gent em vulgui conèixer, ara bé, crec que és normal que em passi, ja que sóc una simple infermera, una treballadora com tothom i em costa acceptar que les germanes siguem la veu dâen Salvador. Mira que hi ha dies durs, que estàs cansada, que et sents monotemàtica, però ho hem de fer si volem seguir endavant. No podem dir mai que no perquè la gent és positiva. La veritat és que ens heu ajudat moltíssim. Desgraciadament el meu germà Quim (Kim) va morir abans i no va gaudir dâaquest suport.

2.LA PELâ¢LÃ?CULA, UN ANY DESPRÃS

-Quan Jaume Roures i Manuel Huerga us van proposar realitzar una pelâ¢lícula, us va costar molt però totes 4 germanes li vau donar suport, fins i tot sabent que al propi Salvador no li hagués agradat gens. Fins a quin punt us vau implicar en el projecte?
Cadascuna de nosaltres sâho va agafar dâuna manera. Jo necessitava palpar-ho i com que ho tenia més fàcil, vaig anar a alguns rodatges i em quedava en un racó sense molestar. En canvi les meves germanes no hi van anar: la Merçona perquè viu a Olot, a lâImma no li feia gaire gràcia i la Montse no volia assistir-hi, perquè durant molts anys no va parlar del tema i encara li costa. La veritat és que per mi va ser quelcom encantador perquè tot estava molt ben organitzat i era seriós. A més vaig tenir la sort de poder parlar amb alguns actors que tenien la gran responsabilitat dâinterpretar a persones que encara estem vives, actors que em van resultar molt propers, que fins i tot es posaven a plorar. Per exemple, no tinc paraules per a Daniel Brühl, lâactor que interpreta al meu germà. Sâho sabia tot perfectament com en Tristán Ulloa, lâactor que interpreta a Oriol Arau. La veritat és que estic encantada amb la pelâ¢lícula i a més crec que ha aconseguit uns dels objectius que desitjava en Jaume Roures, que la gent âi especialment els joves- coneguessin com funcionaven les coses aquella època.

-Fa gairebé un any, arrel de l'estrena de la pelâ¢lícula, lâopinió pública i els mitjans de comunicació van tornar a parlar del tema. També es publicaren nous llibres i documentals, però també van sorgir les primeres veus crítiques, ni més ni menys que la dâalguns ex-membres del M.I.L. Com us vau sentir les germanes enmig dâaquest debat generat?
A nosaltres la polèmica ens va agafar molt dâimprevist. Sabíem que el productor, en Jaume Roures i el director, en Manuel Huerga, havien parlat amb els ex-membres del M.I.L que surten a la pel·lícula i tots havien estat dâacord amb el guió. Però quan es va emetre la pel·lícula, 3 dels ex-membres teòrics, entre ells lâIgnasi Solé Sugranyes, van donar a conèixer la seva oposició amb un manifest www.paremoslapeliculasalvador.org. En canvi, en Josep Lluís Pons Llobet i en Jordi i en Raimon Solé Sugranyes la recolzaren, no en la seva totalitat perquè segueixen tenint la mateixa mentalitat heavy, però són conscients que viuen en societat i acceptaren el film perquè era creïble. Sé que quan la Martina Loher Rodríguez va presentar el seu documental sobre el M.I.L www.elmil.net en una casa ocupada del Carrer Girona, el âCasal Salvador Puig Antichâ?, van assistir-hi els ex-membres del M.I.L que no hi estaven dâacord i van carregar contra nosaltres. La veritat, si no comparteixen la nostra opinió, que ens truquin i donin la cara. Com que no ho han fet, no li dóno importància, perquè estem parlant de només 3 persones.

-Un dels principals objectius del productor, en Jaume Roures de Mediapro, era que la pel·lícula servís per pressionar davant el segon intent de revisió del procés. Creus que es va aconseguir aquest objectiu?
La pel·lícula ens ha ajudat moltíssim a nivell personal, però crec que no va influenciar en la decisió personal dels magistrats de la Sala V del Tribunal Militar. Crec que la majoria dâells haguessin votat igualment en contra de lâintent de revisió del procés independentment de lâexistència de la pel·lícula, malgrat que les 5 proves noves que aportava la defensa fossin impecables. Bé, així ho espero! no crec que la realització del film hagi anat en detriment a lâintent de revisió del procés.

-A la pàgina web del director de la pel·lícula www.manuelhuerga.com, existeix un link intern del film on es pot llegir tot el que ha despertat i encara suscita la pel·lícula www.manuelhuerga.com/salvador/. Personalment em va frapar que algú de la família Anguas opinés sobre el cas al fòrum, com va fer la seva neboda Sonia. Al cap dâuns mesos, en un programa de TV1 on també participaves tu âHora Cero: Salvador Puig Antich, la historia realâ? va aparèixer el germà dâAnguas declarant per primera vegada sobre els tema.
La veritat és que la productora del programa no mâho havia comentat i vaig al·lucinar. Vaig sentir una gran alegria perquè aquell senyor va ser correctíssim donant la seva opinió. Al pobre Anguas, a qui no tinc cap mena de mania, li va tocar morir com a en Salvador. Segons diuen, aquest policia era un noi simpàtic, a qui li agradava el cinema www.manuelhuerga.com/salvador/spip.php? article103. Ara bé, no he tingut mai la necessitat de conèixer als seus familiars. En canvi, sí que em va fer ilâ¢lusió conèixer els germans dâen Heinz Chez, el noi alemany que van executar al garrot vil mitja hora abans que al meu germà. Va ser a València una vegada que van venir després que lâhistoriador Raúl Ribenbauer descobrís tota la veritat sobre la seva autèntica identitat.

-Una de les crítiques més fortes que va rebre la pel·lícula va ser que no sâentenien els objectius ni la metodologia del M.I.L a través dâella, fet que provocava que no sâentengués la detenció i mort del teu germà. Desgraciadament, com pot comprovar-se al devedé de la pel·lícula, no es pogueren incloure algunes escenes que eren força explicatives al respecte. Com vau reaccionar les germanes davant aquest fet?
Com que a nosaltres ens van informar en diverses ocasions que la història del M.I.L seria molt per sobre, perquè era molt complicat aprofundir-hi, no ens va sobtar tal i com van quedar al film. Potser és una pena que no sâhi aprofundeixi més, sobretot per la gent jove que ha conegut el M.I.L a través de la pelâ¢lícula, ja que el grup era un més entre dâaltres de la mateixa ideologia que existien a Europa. El que sí que es plasma, és que era difícil viure en la clandestinitat i el perquè es van haver de dissoldreâs. Al principi els hi va sortir tot molt bé, però després van cometre molts errors, com el fet que en Salvador es descuidés la bossa al Bar Caspolino de la Plaça Gal·la Placídia de Gràcia.

-Una altra de les crítiques més generalitzades va ser que la pelâ¢lícula està basada en la novel·la de Paco Escribano âCompte Enrereâ?, que es fixa en la part més sentimental i íntima del teu germà i no pas sobre la importància política que va tenir el M.I.L en aquell moment, sense la qual no sâentén la detenció i execució dâen Salvador. Ãs veritat la història del teu germà i el carceller Jesús Irurre, persona que diverses fonts titllen de funcionari repressor www.salvadorpuigantich.info/? sec=vencedors?
Encara que costi dâentendre, la història que apareix a la pelâ¢lícula entre el meu germà i en Jesús va ser real. Es passaven moltes hores sols perquè un cuidava de lâaltre i de mica en mica en Salvador va aconseguir fer reflexionar a en Jesús i paralâ¢lelament ell va anar descobrint que el meu germà no era un assassí, sinó una persona més normal. Per això en Jesús li deixava llegir els diaris i la ràdio quan ho tenia completament prohibit. El meu germà lâajudava respecte la seva filla que era autista seguint els consells del nostre germà Quim, que era un psiquiatre de renom a Nova York. En Salvador era un persona molt pacient, que sabia parlar i va aconsellar-li que llegís certs llibres o que reflexionés sobre el fet de ser funcionari, però és clar! no el va canviar. Potser sí que era un funcionari que pegava molt, però jo el recordo plorant durant la nit de capella. Fins i tot va venir a la presentació del film i em va saludar amb 2 petons.

-Des de la prèmiere de la pel·lícula al festival de Cannes, les germanes heu estat al costat dels promotors de la pelâ¢lícula en diferents projeccions i entregues de premis. Us hem vist als premis de cinema de Barcelona i als Goya, entre dâaltres entregues. Com descriuries lâexperiència?
Encara que no ho sembli, ha estat molt dur per nosaltres. Cap de les 4 germanes som capaces de veure acabar la pelâ¢lícula. Personalment, els 10 últims minuts no puc sofrir-los. Només sentint lâàudio ja mâimagino què passa i em costa molt suportar-ho. He de marxar o bé necessito tancar els ulls. La primera vegada que ho vam viure va ser amb al Merçona a Cannes, on vam viatjar després que ens insistissin molt. La veritat és que ens vam sentir molt còmodes perquè hi havia en Daniel Brühl, altres actors del rodatge i en Lluís Llach recolzant-nos. I va ser impactant, perquè quan es va acabar la pelâ¢lícula, el públic va començar a aplaudir, crec que durant ben bé 5 minuts i nosaltres dues no teníem forces per aixecar-nos de les cadires. Finalment en Jaume Roures ens va convèncer i un cop dretes vam aplaudir amb el públic tot donant les gràcies. Va ser emocionant perquè en el fons tota aquella gentada estava aplaudint a en Salvador. Després, però, ens vam quedar fetes pols. També hem sortit a recollir algun premi perquè ens hi han arrossegat, ja que som âantiâ? tot això, però sempre ho hem fet acompanyades per algú de la pelâ¢lícula. La veritat és que amb ells hem viscut moments molt bonics. Sempre ens han cuidat i nosaltres ens hem deixem estimar.

Trobes encertada la interpretació de Daniel Brühl o creus que el Salvador de la pel·lícula tenia un caràcter massa seriós?
Crec que la interpretació dâen Daniel va ser excelâ¢lent perquè el film comença quan sâinicia la part seriosa de la vida del nostre germà, quan tot li va canviar. Totes 4 germanes nâestem molt contentes, potser perquè també lâhem conegut i el trobem una persona encantadora. A més té la mirada càndida i dolça com tenia en Salvador. Lâaltre dia l'Imma va anar al cinema i el va veure en un petit tros dâun film i em va confessar que el va confondre amb el nostre germà. I la Merçona a Cannes fins i tot li havia arribat a dir âSalvadorâ? enlloc del seu vertader nom. Realment és un noi excepcional que es va implicar molt en la història i sabem que va passar uns dies molt durs per aconseguir el seu objectiu.

-Daniel Brühl va manifestar que es sentia malament quan va acceptar el paper perquè creia que lâhavia dâinterpretar algun actor amb trajectòria a Catalunya. De fet van fer el càsting a diversos actors catalans però cap els hi va resultar. La Merçona i jo vam suggerir a en Jaume Roures que fes passar el càsting a en Quim Gutiérrez, el primer David de âEl Cor de la Ciutatâ? perquè nosaltres el vèiem com a possible Salvador. Però quan vam trucar per dir-li, ja li havien fet el càsting i no els hi havia acabat dâagradar. Finalment lâescollit va ser Daniel Brühl perquè la seva cara és coneguda a Europa així com a altres països, entre d'altres característiques positives.

-Després dâun any, encara teniu relació amb els actors o els promotors de la pel·lícula?
Pel que fa als actors, hi ha una relació maca, sobretot amb en Tristán Ulloa, però amb qui em relaciono més és amb el director, en Manuel Huerga. Junts hem anat per instituts i universitats a fer xerrades. Ãs una persona amb qui tinc molt bon rotlle, i que a més, mâha ajudat a llençar-me, perquè segons on vaig, em quedo en blanc. I bé, crec que seguirem en contacte perquè tenen molt de material inèdit que no es va poder incloure en el muntatge final. Així que potser encara faran algun projecte més, no una altra pel·lícula, però potser sí quelcom per la televisió.

3.EL FUTUR

-Tens fe doncs en que el suport continuï i que algun dia es pugui revisar el cas?
Sí, crec que al final se nâadonaran. Pensar així mâajuda a seguir endavant. Sempre em dic que tot el que estem fent ha de servir per alguna cosa i això mâanima a seguir. Sobretot estic contenta perquè veig que hi ha molts joves que reflexionen al respecte. En gran part ho faig per ells. Fins i tot convido a casa a tots aquells alumnes que fan el treball de recerca de Batxillerat sobre el meu germà i els ajudo amb tot el que puc perquè mâajuden a tirar endavant. Són tan macos...i alguns han aconseguit treure unes notes boníssimes! Crec que a en Salvador li encantaria.

-I finalment, parlant de joves, com han reaccionat davant la ideologia de lâoncle Salvador els seus nebots? Crec que tots els 8 nebots, dels quals el meu fill és lâúnic noi, han anat acceptant amb el temps lâopció de vida del seu oncle. Primer no lâentenien gens però amb els anys sâhan adonat que havien de respectar i recolzar la nostra lluita. Ha estat clau lâestima que els hi ha demostrat la gent del carrer quan ens han reconegut, les explicacions dels professors o els comentaris dels pares i els amics després de veureâns a la televisió. I actualment, després que diversos fragments del film els hi arribessin a lâànima, han entès que aquella època va ser molt dura i respecten encara més els ideals del seu oncle. Penso que en aquest moment els passa el mateix que a totes les germanes: estan orgullosos de ser nebots del âMetgeâ?, un ex-membre del MIL.

4. PER SABER-NE MÃS-ANNEX DOCUMENTAL:
www.salvadorpuigantich.info/

4.1 BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

-Ribenbauer, Raül M. (2005) El silenci de Georg. Barcelona: RBA.
-Rosés Cordovilla, Sergi (2002) El MIL, una historia política. Barcelona: Alikornio Ediciones.
Excelâ¢lent llibre dâinvestigació sobre la història política del MIL que explica la seva veritable dimensió política aprofundint dâuna manera magistral amb els objectius del grup envers el moviment obrer, en els seus texts i debats, i detalla com algunes ideologies del Marxisme heterodox (com ara el Consellisme o bé el Situacionisme) van arribar a casa nostra. (En castellà)

-Tolosa, Carlota (Col·lectiu) (1985) La torna de la torna (Salvador Puig Antich i el MIL). Barcelona: Editorial Empúries.

-Fons MIL de la Biblioteca del Pavelló de República de la Universitat de Barcelona.

-En breu es publicarà el llibre âDelatorsâ? dâEnric Canals, on explica detalla lâevolució del cas de Joaquim Puig i Quer, pare de la Carme i en Salvador, entre dâaltres processos.

4.2 FILMOGRAFIA

âEl MIL, història dâuna família amb històriaâ? de Martina Loher Rodríguez www.elmil.net (Autoproducció, 2006)

â30 minutsâ? (TV3, 1989)

âDies de Transicióâ? (Capítols 1 i 8) (TV3, 2002)

Llarg-metratge: âSalvador (Puig Antich)â?. Direcció de Manuel Huerga i guió de Lluís Arcarazo (Mediapro, 2006).

4.3 DISCOGRAFIA DEDICADA

Fortuny, Llibert âEl Corredor de la Mortâ? www.llibertfortuny.com

Isaac, Joan âA Margalidaâ?

Llach, Lluís âI si canto tristâ? i âSempre queda un filâ? âMerçonaâ? www.lluisllach.cat

Loquillo âEl año que mataron a Salvadorâ? www.loquillo.com

4.4 OBRA DEDICADA

Landa, Erramun Col·lecció SPA www.erramun.net

Manessier, Alfred âPour la mère dâun condamné à mortâ?

Miró, Joan âLâespoir dâun condamné à mort I, II, IIIâ?

-Malet, R.M Montaner, T Portabella, P (2006) Joan Miró: Sentiment, emoció i gest. Barcelona: Fundació Miró 2006.

Motherwell, Robert âSpanish Deathâ?

Tàpies, A âAssassinsâ? (Monotips)
Mira també:
http://diaridemataro.cat/ct/noticia:Cos/entrevistes/_/213

This work is in the public domain

Comentaris

Re: "Em costa acceptar que les germanes siguem la veu d'en Salvador"
04 des 2007
que deixa les coses al seu lloc i que hauria de sortir publicada no només aqui, sino al Catalunya i a la Directa. Tal qual.
Re: "Em costa acceptar que les germanes siguem la veu d'en Salvador"
04 des 2007
el casal puig antich va ser desallotjat 5 anys abans de que es projectes aquest documental a barcelona.

el documental es va projectar al cccb i els ex mebres del mil nomes van ser-hi present en una roda de prensa a can vies uns dies abans que estrenesin el film salvador , aquesta dona no esta gaire informada
Re: "Em costa acceptar que les germanes siguem la veu d'en Salvador"
05 des 2007
i aquesta dona no estigui gaire informada de les particularitats d'aquest moviment nostre. ara bé, d'aquí a dir que "aquesta dona no està gaire informada" crec que hi ha una mica de distància...
Re: "Em costa acceptar que les germanes siguem la veu d'en Salvador"
05 des 2007
LA veritat és que respecto la opinió de la entrevistada, pero això no vol dir que canvii la meva opinió sobre la pel.licula, que considero una merda, en canvi el documental em sembla molt més interessant politica com sentimentalment.
Considero que les seves opinions son interessants pel que fa al MIL pero, amb tots els respectes, valor més l'opinió dels membres del grup.
Salut
Re: "Em costa acceptar que les germanes siguem la veu d'en Salvador"
06 des 2007
Una notícia interessant: Mediapro llegeix Indymedia
Sindicat