Manifest de la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta sobre la Implantació de la Bicicleta Pública

Implementar la Bicicleta Pública sense altres mesures per afavorir l'ús de la bicicleta:

Converteix la bicicleta en un problema.

Posa en perill els usuaris novells.

Provoca enfrontaments amb els vianants.

És una actuació propagandística.

En definitiva, es com començar la casa per la teulada.

Els grups que formem la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta defensem la creació d'un servei públic d'aquest mitjà de transport com una mesura més per normalitzar l'ús de la bicicleta a les ciutats. Però s'està desmostrant que aquest servei mal implantat és molt contraproduent per la promoció de la bicicleta. Instal·lar un servei de bicicleta pública en poblacions no preparades, tant a nivell d'infraestructura com d'educació viària de la població en general, converteix la bicicleta en un problema. Significa començar la casa per la teulada.

S'ha de recordar que l'objectiu bàsic de la implementació d'aquests sistemes és la millora de la mobilitat urbana, afavorint sistemes de transport alternatius al vehicle privat motoritzat i contaminant. Per tant, s'han de fer grans esforços en aquesta direcció restringint l'ús del cotxe privat, fomentant el transport públic i la seva intermodalitat, creant les condicions necessàries per circular en bicicleta de forma segura i donant total prioritat als vianants.

L'implantació del servei de bicicleta pública s'ha de regular. Aquesta regulació ha d'establir un marc d'actuació de la norma legal i dels mitjans necessaris per poder circular. Aquest marc hauria de tenir en compte diferents condicions. No s'hauria de permetre instal·lar un servei com aquest a poblacions que no tinguin un pla per la bicicleta desenvolupat, amb el trànsit pacificat, i que l'ús de la bicicleta per la calçada sigui segur.

A l'estat espanyol s'han posat en funcionament algunes experiències, en la majoria dels casos, simbòliques. Moltes vegades de caire propagandista, quan no electoralista, per part dels partits governants en les administracions públiques, per exemple, en Dies sense Cotxe o similars. Però aquestes experiències són puntuals, amb poca infraestructura ciclista, i poca voluntat d'impulsar definitivament l'ús de la bicicleta a les poblacions. A Catalunya tenim 3 exemples ben clars: Barcelona, Terrassa i Vic

Terrassa Ciutat històricament ciclista en l'àmbit esportiu, i amb una tradició de ciclisme urbà esborrada fa molts anys, l'Ajuntament va acceptar la proposta d'una entitat per instaurar un servei de bicicleta pública. La manca d'infraestructures i la perillositat dels recorreguts més habituals d'aquest servei (l'accés a la universitat) provoca que s'utilitzi la vorera o les zones de vianants com a itineraris habituals, la manca de tradició provoca un rebuig per part dels vianants, i l'oposició política demana normes restrictives per l'ús de la bicicleta que la mateixa entitat impulsora del sistema avala. Com a resultat, tenim que l'ús diari de la bicicleta neix com un problema més a la ciutat, i no com una solució positiva.

Vic Experiència simbòlica i propagandística, a iniciativa del departament de medi ambient de l'Ajuntament. Instal·lació d'unes poques bicicletes a la ciutat, que per falta de infraestructura i cultura de la bicicleta urbana, s'utilitzen majoritàriament per la vorera i zones de vianants. El sistema es va clausurar. L'Ajuntament vol instaurar, ara, unes normatives restrictives per la bicicleta.

Barcelona Ciutat on la bicicleta té un ús urbà quotidià, malgrat la falta d'infraestructures. L'arribada del Bicing aprofitant la campanya electoral, i la massiva utilització del sistema, sobre tot per part de persones novelles, ha evidenciat la manca de planificació de l'Ajuntament. Els nous usuaris de la bicicleta no s'han atrevit a circular per la calçada, i les voreres s'han inundat de bicicletes. La solució de l'Ajuntament: fer cursets d'educació als usuaris del Bicing!. Per què no s'ha fet una campanya d'educació dels conductors de vehicles a motor, que són els que no permeten un ús segur de la bici per la calçada? Un altre cop, els ciclistes en el punt de mira de l'incivisme.

La deficient explicació de les normes d'ús recomanable del servei ha fet que la bicicleta pública, tipificada com un transport públic individual, es converteixi en un lloguer econòmic subvencionat per l'Ajuntament.

Els ciutadans de Barcelona volen circular amb bicicleta, els quasi 100.000 usuaris enregistrats al Bicing ho demostren. El que no es pot fer és intentar substituir els usuaris quotidians de la bicicleta per usuaris del Bicing. La inseguretat davant dels robatoris, i la manca de llocs segurs on aparcar les bicicletes al centre de la ciutat ha portat a molts usuaris a deixar la bici particular a casa per agafar el Bicing. En els ultims anys a Barcelona no s'han fet actuacions remarcables per a evitar el robatori de bicicletes a la ciutat, i aquest problema continua creixent.

Des de fa molts anys, Amics de la Bici va proposar a l'Ajuntament destinar l'espai d'una plaça d'aparcament de cotxe al carrer per aparcaments de bicicleta a les cruïlles per evitar ocupar espai de les voreres. Es va desestimar la proposta amb l'excusa que no es podia ocupar la calçada amb un equipament fix. En pocs mesos, les estacions de Bicing ocupen sense problemes aquests espais. Hi ha pocs aparcaments per a la bicicleta i en alguns casos l'Ajuntament els substitueix per estacions de Bicing.

El Bicing

La implantació precipitada del Bicing ha generat alguns problemes, els quals no s'han resolt pas en aquests mesos:

L'enllumenat de les bicicletes és deficient, no visible des de la posició del conductor de cotxes.

L'enllumenat de les bicicletes gairebé mai funciona.

En les estacions, o no hi ha bicis, o n'hi ha massa.

No hi ha garanties de que la bicicleta es retorni correctament.

El sistema no bloqueja les bicicletes espatllades.

Obligació de trucar a un telèfon 902 per incidències del sistema.

El manteniment del sistema és insostenible: vehicles contaminants traslladant bicicletes tot el dia.

Poc personal, i amb condicions precàries (el servei aumenta, però es redueix la plantilla en un 50%).

La targeta no té cap sistema de seguretat, en cas de pèrdua, qualsevol persona la pot fer servir.

Quan plou, el sistema té greus problemes.

Aquests problemes poden tenir dues explicacions: el sistema és dolent o hem comprat la versió econòmica.

Un exemple concret és que la llum de la majoria de les bicicletes no funciona. Aquesta situació posa en perill als usuaris i provoca una infracció a les ordenances de circulació. Si les bicicletes avariades perquè no funcionen els llums fossin retirades, mai trobaríem bicicletes disponibles. Ha passat massa temps des de la inauguració del Bicing per a què aquests problemes continuïn sense solució.

Malgrat les deficiències greus d'aquest servei públic, per aprofitar el "boom" mediàtic del Bicing, s'organitzen a Barcelona unes Jornades sobre la Bicicleta Pública amb l'objectiu de vendre el sistema a d'altres municipis. No amplifiquem el problema, fem primer uns bons fonaments perquè les poblacions estiguin pensades per a les persones, i culminem la planificació, si cal, amb un sistema de bicicleta pública eficient.

Impulsar aquest sistema a l'engròs a l'estat, amb la situació de caos de mobilitat en que tenim les poblacions, aboca al fracàs l'ús quotidià de la bicicleta. No ens hem de deixar enganyar per institucions, empreses i associacions implicades en aquesta oferta comercial i propagandística.