Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Els altres màrtirs
per Juan José Tamayo	27 nov 2007
En la idea vaticana de martiri no hi entren els cristians que van donar la vida per la justícia que brota de la fe El Periodico, 16.11.2007 Juan José Tamayo (teòleg) Els dos últims papes han estat tan pròdigs en beatificacions i canonitzacions, que potser han pogut contribuir a devaluar la idea mateixa de santedat. A això s'hi pot afegir que els criteris seguits per seleccionar els nous beats i sants no contemplen les diferents formes de santedat. Les persones elevades als altars són, la majoria, sacerdots, religioses i religiosos integrats en la institució, amb una espiritualitat desencarnada, una actitud beneficoassistencial i una falta de compromís alliberador. Recentment ha tingut lloc la beatificació de 498 màrtirs de la guerra civil espanyola, privilegiant així un concepte de martiri que sembla respondre a motivacions polítiques més que no pas a actituds evangèliques. Una bona prova d'això és que entre ells no hi apareix cap dels sacerdots, religiosos, religioses i seglars cristians que, compromesos amb els valors democràtics i fidels a la República, van ser assassinats impunement per les tropes de Franco. En aquest concepte de martiri no hi tenen cabuda els testimonis que han donat la vida per mor de la justícia que brota de la fe, fent realitat una de les benaurances del Sermó de la Muntanya: "Benaurats els perseguits per la justícia perquè d'ells és el regne dels cels". És el cas de centenars de cristianes i cristians llatinoamericans: bisbes, sacerdots, religiosos, religioses, líders de comunitats de base... assassinats fredament i calculadament pels Exèrcits, pels règims militars basats en la seguretat nacional, pels esquadrons de la mort, i fins i tot per governs cristians. Només cal recordar alguns dels màrtirs llatinoamericans més emblemàtics. El sacerdot brasiler Joâo Bosco Penido Burnier va ser assassinat el 1976 per un policia a sang freda en presència del bisbe Pere Casaldàliga, que l'ha declarat "màrtir per la Caritat i la Justícia". Aquell mateix any, el bisbe argentí Enrique Angelelli va ser objecte d'un homicidi premeditat per denunciar la violació dels drets humans de la dictadura militar argentina. Monsenyor Óscar A. Romero, arquebisbe de San Salvador, va ser assassinat el 1980 per militars salvadorencs mentre deia missa per haver denunciat les matances de l'Exèrcit del seu país contra la població civil. El mateix any morien a mans de la guàrdia salvadorenca les religioses americanes Ita Ford, Maura Clarke, Dorothy Kazel i Jean Donovan, compromeses amb les comunitats camperoles, com el sacerdot salvadorenc Rutilio Grande i dos camperols tres anys abans. El bisbe guatemalenc Juan Gerardi va ser assassinat el 1998 per membres de l'Exèrcit dos dies després de donar a conèixer l'informe Recuperación de la Memoria Histórica, que responsabilitzava les Forces Armades del 90 % dels crims de guerra. Però el cas de més impacte mundial per la seva brutalitat, nocturnitat i traïdoria va ser l'assassinat, perpetrat per l'Exèrcit salvadorenc el 16 de novembre del 1989, d'Ignacio Ellacuría, rector de la Universitat Centreamericana José Simeón Cañas, cinc companys jesuïtes i dues dones, compromesos tots amb l'alliberament de les majories populars del seu país. Cap d'aquests ha estat beatificat. Alguns processos són una verdadera carrera d'obstacles. Un exemple: quan monsenyor Romero ja ha passat totes les proves per a la beatificació, a les cúries vaticana i salvadorenca se'n considera inoportuna la beatificació per por que la seva figura sigui manipulada políticament. Aquesta demora xoca amb la celeritat d'alguns processos, com el de monsenyor Escrivá de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, beatificat als 17 anys de la seva mort i canonitzat deu anys després. Els advocats del diable dels màrtirs llatinoamericans van desmuntant cada argument a favor de la beatificació. ¿Màrtirs? No, s'argumenta, van abandonar la missió evangelitzadora i van optar per la política. ¿Seguidors de Jesús? Tampoc, diuen, eren seguidors de la teologia de l'alliberament, condemnada reiteradament pel Vaticà. ¿Exemple de virtuts cristianes i lluitadors per la pau? Justificaven en determinades situacions la violència, responen. L'opció pels pobres i el martiri per causa de la justícia que brota de la fe no sembla que es tinguin en compte entre els criteris per declarar beats o sants avui dia al Vaticà. Si Jesús de Natzaret fos sotmès ara a un procés de beatificació, potser no superaria la prova. Perquè l'advocat del diable li retrauria els seus permanents conflictes amb les autoritats polítiques, la seva actitud antiimperialista, el seu desacatament a les autoritats religioses, el seu pertinaç anticlericalisme, les seves constants crides a subvertir l'ordre establert, la seva heterodòxia religiosa, la seva llibertat insubornable i la seva crítica de la religió. Acaba d'aparèixer un llibre sobre el pare Arrupe amb motiu del centenari del seu naixement —el 14 de novembre—, on es recull un apèndix amb els 49 jesuïtes assassinats per "la lluita de la fe i la justícia" durant la seva època al capdavant de la Companyia de Jesús, i el següent comentari d'Arrupe: "Aquests són els jesuïtes que necessiten avui el món i l'Església. Homes moguts per l'amor de Crist, que serveixin als seus germans sense fer distinció de raça o de classe. Homes que sàpiguen identificar-se amb els que pateixen i viure amb ells fins a donar la vida per ajudar- los. Homes valents que sàpiguen defensar els drets humans fins al sacrifici de la vida, si fos necessari". ¿Tindrà en compte el Vaticà aquest testimoni?
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more