|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Del 7 a l'11 de gener es realitzarà el judici del 4F
|
|
|
per 4F |
23 nov 2007
|
|
|
UN 4 DE FEBRER DE DOS ANYS DE DURACIÓ.
Entre el 7 i 11 de gener de 2008 seran jutjats l’Àlex en Juan i en Rodrigo, falsament acusats d’haver lesionat un guardia urbà deixant-lo en estat gairebé vegetatiu, i que ja fa gairebé 2 anys que es troben empresonats esperant aquest judici. Des del maleït 4 de febrer de 2006 han hagut d’aguantar les tortures, la presó, el canvi de les versions oficials que ara els incriminen, la neteja de les proves del lloc dels fets, les amenaces de la jutgessa als testimonis presencials, el fet de què s’ignorin els peritatges cientÃfics que els exculpen i un munt d’irregularitats més. Per si fos poc, ara s’enfronten a una petició fiscal que els hi demana 520.000 euros, 11 anys de presó per cada un d’ells i entre 4 i 8 anys per cada un dels altres 6 acusats, en un procés judicial tant corromput que fins i tot Amnistia Internacional ha mostrat la seva preocupació sobre la falta de garanties d’imparcialitat que ofereix aquest judici.
Precisament, el passat 15 de novembre, Amnistia Internacional va presentar el seu informe de 2007 sobre els casos de tortures a l’Estat Espanyol, en el que destaquen, entre d’altres casos escandalosos, el cas del 4F.
En la seva presentació a Barcelona, els representants d’Amnistia Internacional van afirmar que:
"Las autoridades españolas deben dejar de negar la existencia de tortura y otros malos tratos a manos de agentes de policÃa. Mientras el gobierno no tome medidas efectivas para investigar las denuncias y llevar ante la justicia a los responsables de tortura y otros malos tratos, los agentes de policÃa estarán por encima de ley y seguirá extendiéndose el clima de impunidad. [...] Además, denunciamos que muchas veces las personas que denuncian a agentes de PolicÃa son contradenunciados por "atentado a la autoridad o por calumnias" y pueden ser finalmente condenados, porque la PolicÃa tiene "amplios poderes discrecionales" que consiguen que el sistema judicial termine criminalizando a la vÃctima.
En el seu informe, Amnistia Internacional remarca que:
“Esta práctica fue reconocida por miembros de diversas fuerzas policiales entrevistados por AmnistÃa Internacional que admitieron la existencia del hábito automático de presentar tales cargos como táctica de defensa propia para protegerse contra las acusaciones de agresión o detención ilegal.â€?
I afegeix:
“En la mayorÃa de casos no se impusieron sanciones disciplinarias a las personas acusadas de infligir los malos tratos, y en muchos se cerraron en una etapa temprana las investigaciones criminales preliminares, por lo que los agentes no fueron sometidos a juicio. En uno de los pocos casos en que el Tribunal Supremo declaró culpable de tortura a un agente, éste fue ascendido posteriormente a jefe de la policÃa de su zona.â€?
Tots aquests exemples il·lustren perfectament el cas del 4F ja que, tot i que en un principi, la jutgessa Carmen MartÃnez GarcÃa va decidir separar els dos processos legals: per una banda el cas de tortures i per una altra l’acusació contra Ã?lex, Rodrigo, Juan i 6 detinguts més; a principis de juliol “Doña Carmenâ€? va decidir archivar el cas de tortures argumentant que “el cierto hecho de su condición de imputados (referint-se a Rodrigo, Ã?lex i Juan) por delito grave hacen decaer por completo su credibilidadâ€?, tot i que admet que en el moment de la primera declaració s’obserbava a simple vista que els nois presentaven greus ferides per tota la cara i el cos.
A aquest respecte, l’apartat de l’informe d’Amnistia sobre el cas del 4F, puntualitza que:
“Aunque los denunciantes presentaron las denuncias de malos tratos al mismo tiempo que se formularon los cargos en su contra en relación con las lesiones sufridas por el agente de policÃa, en el mismo juzgado de instrucción y bajo el control de la misma juez, la celeridad con que se ha investigado cada caso presenta grandes diferencias. La fase de instrucción del caso de intento de homicidio concluyó en junio de 2006, y en septiembre de 2007 el caso estaba en espera de juicio. En cambio, no se citó a nadie a declarar como testigo sobre las denuncias de malos tratos hasta enero de 2007. La juez de instrucción no solicitó información a las fuerzas policiales implicadas hasta el 12 de marzo de 2007, más de un año después de los hechos. Representantes de la unidad de asuntos internos de los Mossos d’Esquadra dijeron a una delegación de AmnistÃa Internacional en junio de 2007 que no se habÃa abierto ninguna investigación interna sobre el incidente.
Los abogados de los denunciantes solicitaron a la juez que organizase una rueda de reconocimiento para identificar a los agentes presuntamente responsables de los malos tratos. No fue hasta el 18 de julio de 2007 (casi 18 meses después del incidente) cuando la juez ordenó que Rodrigo Lanza examinara una hoja de papel fotocopiada, de tamaño A4, con 20 fotografÃas de agentes de policÃa, de pequeño formato, antiguas y en blanco y negro, y le dijo que identificara a los agentes responsables de los malos tratos que habÃa sufrido, incluido un agente que lo habÃa golpeado desde atrás. Con posterioridad, la juez de instrucción ordenó el sobreseimiento libre y archivo de las tres denuncias de malos tratos a finales de julio.â€?
A dÃa d’avui, mentre Ã?lex Rodrigo i Juan ens acompanyen desde les cel·les de les seves respectives presons, el tribunal ha tornat a negar moltes de les proves presentades per la defensa, com per exemple negar la declaració de Joan Clos per esclarir d’on va treure la primera versió oficial en la que afirmava que el guardia urbà havia estat ferit per un test provinent d’un edifici de propietat municipal. El tribunal al·lega que el testimoni de Joan Clos és irrellevant perquè “el alcalde no fue testigo de los hechosâ€?. Com pot ser que no s’accepti el testimoni de l’ex-alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per no ser testimoni dels fets, però que si es permeti que l’Ajuntament de Barcelona es presenti com a acusació particular contra els detinguts? No tindrà res a veure amb el fet de que l’Ajuntament de Barcelona era i és propietari de l’edifici del qual va sortir el test que va ferir al policÃa?
Res tenim en comú amb l’Ajuntament de Barcelona excepte una cosa: si a ells no els hi importa qui va ferir realment al policia, a nosaltres tampoc, el que ens importa és que tenim a tres germans empresonats per la cara, i que aquest cas ha estat utilitzat com a excusa per augmentar la repressió policial a Catalunya i, per exemple, parir lleis com el “desallotjament exprés�.
A dia d’avui encara vivim al 4 de febrer de 2006. I és per això que aquest cas no només indigna a AmnistÃa Internacional, ens indigna a tots els que sabem quina és la veritat. Si el govern ignora el que li diu Amistia Internacional, si els jutges cedeixen a les pressions del govern, i els grans mitjans encobreixen el que està passant, només ens deixen els carrers. El dia 22 de desembre ocuparem el centre Barcelona i fins que arribi el judici, o el dÃa en que Ã?lex, Rodrigo i Juan estiguin amb nosaltres, la veritat innundarà els carrers, a cada pared de cada barri, i a cada consciència de cada persona que no es vulgui deixar enganyar.
Ara i fins que tornin amb nosaltres, seguirem cridant:
¡¡¡Llibertat Rodrigo �lex i Juan!!!
DIA 22 DE DESEMBRE
MANIFESTACIÓ A BARCELONA
A LES 17:00 A L’ARC DE TRIOMF
DIES 21 I 22 DE DESEMBRE
JORNADA INTERNACIONAL D’ACCIÓ DESCENTRALIZADA |
Mira també:
http://karcelona.revolt.org/
http://www.presos4f.blogspot.com/
|
This work is in the public domain |
