|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
Es convoquen Macro Manifestacions a tot l'estat per un Habitatge Digne
|
|
|
per Habitatge digne ja! |
23 nov 2007
|
|
"Un poc és un poc però podriem anar molt més enllà. Que no s'atraveixin a anar-hi joventuts de partits polítics." |
Macro Manifestació
La nòmina de mon pare (Article de Forges a El PaÃs)
'La nòmina del meu pare al desembre de 1979 era de 38.000 pessetes. Ell treballaba com a peó en una obra. En aquell mateix moment li van oferir comprar una casa. Li demanà ven un total de 500.000 pessetes per ella. Decidà no arriscar-se i continuar vivint en règim de lloguer, en unes condicions molt bones. Es tractava d'una casa modesta però molt ben ubicada, a ple centre d'un pueblo proper a Barcelona. Als pocs mesos el meu pare i ma mare compraren un terreny en un altre poble de la mateixa provÃncia i en menys de cinc anys d'esforç ja havÃen aixecat i pagat un habitatge de 120m2.
Han passat 27 anys. Al 2006 i al mateix poble on viuen, un pis modest de 75m2 a les afores no es pot trobar por menys de 35 milions de pessetes, i estic sent molt generós.
Al 1979 el cost d'un pis era del ordre de 14 mensualitats d'un peón d'obra 38.000 pts/mes x 14 mesos = 532.000pts. El sou al 2006 d'un universitari recén titulat en engenyerÃa informà tica sense experiència profesional no arriba a les 200.000 pessetes mensuals. Al 2006 una vivenda modesta costa 175 mensualitats (14 anualitats!!!!) d'un enginyer informà tic.
200.000 pta/mes x 175 mesos=35.000.000 pta.
Els joves d'avui necessitarÃem cobrar 2,5 milions de pessetes mensuals per a estar en igualtat de condicions amb els nostres pares que compraren una vivenda a principis dels anys 80.
2.500.000 pta/mes x 14 meses = 35 Mill. de pta
Els pisos al any 2006 deurÃen costar 2,8 milions de pessetes per a que els jòves d'avui estiguem en igualtat de condicions respecte els nostres pares al 1979.
200.000 pta/mes x 14 mesos = 2.800.000 pta
No trobo cap adjectiu al any 2006 per a qualificar el que el meu pare va considerar arriscat al 1979. Està clar que els pisos no passarà n a costar menys de la nit al dia 30 vegades menys, de 35 a 3 milions. Tambié està clar que no cobraré 2,5 milions de pessetes mensuals, per molt bon treball que trobi i per molts estudis que tingui. El primer que se'ns ocurreix és seguir vivient a casa dels seus pares i estalviar el 100% del sou durant els pròxims 14 anys, per al 2020 (jo rondaré ja els 40 anys d'edat) tenir els diners suficients com per a comprar un habitatge al cost del any 2006 però, per descomptat, no al cost del any 2020. Evidentement aquesta ocurrència la abandona qualsevol abans de fer qualsevol cà lcul. Encara un jove que sigui benintencionat i aconsegueixi estalviar 2, 4 o 6 milions amb molt d'esforç en pocs anys, a dia d'avui mai podrà evitar:
1) Pedir un préstam al banc a 40 o 50 anys (si aconsegueixes estalviar 2, 4 o 6 millones pots reduir el perÃode a 35 - 45 años, però 5 anys no suposen practicament res cuant estem parlant de mig segle de pagament). Et donarà s compte que no vius en una democrà cia sinó en una dictadura. El dictador no es diu Francisco Franco, sinó La Caixa, BSCH, Banc de Sabadell o, en general, 'la banca'. Ni tant sols tindrà s la llibertat de dir el que penses , per exemple, al teu patró, no fós que tanqués l'aixeta i no puguis pagar al dictador.
2) La'altre solució és pagar un lloguer de per vida. En aquest cas el dictador es dirà Juan GarcÃa, José Pérez o Pablo el propietari. La situació no es deiferent a 1).
Després d'aquesta reflexió tingues la delicadesa de no dir a un jove que el seu problema és que no estalvia, aixó fou válid per a tu al 1979, inclús era và lid per a alguns joves al 1999, pero no al 2006, al 2006 només aconsegueixes carregar amb més i més impotència, si t'escolta, el noiet. L'esforç dels nostres pares, sens dubte admirable, no era estèril (podÃen obtenir un habitatge de propietat en un perÃode de 5 anys). El mateix esforç realitzat per nosaltres, els fills, només arriba per a potser reduir en 5 anys una hipoteca de mig seglo. L'habitatge mai fou un objecte per a enriquir-se, sinó per a viure i es de les poques coses materials que sà que necessitem. La llei del lliure mercat pot establir el preu dels televisors de plasma al preu que vulga... jo no els compraré... però Mai haguéssim hagut de permetre que aquesta mateixa llei fixés el preu de l'habitatge, perqué tots Necesitem viure en una i no tots podem pagar-la. Els joves, incloent aquells que tenim estudis superiors, no podem competir'.
Forges, EL PAÃ?S, 2/5/2006
Nota: Tenim que fer-nos sentir, tots junts sóm més forts!
RAÓ: Després de la primera sentada per una vivienda digna se n'han convocat moltes altres, totes elles desorganitzades i disgregades en unes poques ciutats. Aqueste és un problema a nivell estatal, és per això que es convoca una Macro-Manifestació, no una macro-sentada, per al *DISSABTE 23 DE DESEMBRE A LES 17:00*, es convoca amb tanta antelació per a que es difongui el mà xim possible, es demana a tot el que rebi aquest missatge que el difongui de totes les maneres que se li ocurreixi, pamflets, mails, foros d'internet, cartes als mitjans de comunicació, a tot tipus d'associacions...
COMO ES REALITZARÀ: Aquesta manifestació es fará en forma de martxa tallant el trà fic pels principals carrers del estat espanyol ja que ha quedat clar que les simples sentades no són ateses, encara que mai s'abandonarà l'esperit pacÃfic en el que aquest iniciativa ha nascut. Si la policÃa atura la martxa, es tornarà al punt inicial pacÃficament, sense enfrontaments, i s'esperarà a que es pugui reinicar, en el cas de no poder-ho fer, es convertirà en una sentada més però s'haurà cridat més la atenció. Degut a les dates nadalenques de la MACRO-MANIFESTACIÓ l'eslogan principal 'No podem tornar a casa per nadal perqué encara no hem martxat d'ella.'
CIUTATS CONVOCADES : (Si la teva no està posa-la)
Tarragona: Plaça de l'Ajuntament
Girona: Plaça de correus DEVESA
Barcelona: Plaça Catalunya
València: Plaça de San AgustÃ
Madrid: Puerta del Sol
Huesca: Plaza Navarra
Zaragoza: Plaza del Pilar
Salamanca: Plaza Mayor
Valladolid: Plaza Mayor
Iruña: Plaza del Castillo
Vigo: Puerta del Sol
Elche: Plaça Baix Collado
Villalba (Madrid): Plaza del Ayuntamiento
A Coruña: Plaza de Maria Pita
Toledo: Plaza de Zocodover
Córdoba: Plaza de las Tendillas
Palencia: Plaza Mayor
León: Plaza de San Marcelo
Bilbo: Plaza del Teatro Arriaga.
Granada: Fuente de las Batallas
Badajoz: Plaza de San Francisco
Málaga: Plaza de la Constitución
Sevilla: Plaza Nueva
Albacete: Plaza del Altozano
Talavera de la Reina: PZ EL PAN
Santa Cruz de tenerife: Plaza Weyler
DONOSTIA: alderdi eder.
CALAHORRA: en el ayuntamiento.
Huelva: Plaza de las monjas
Si et penses que ets lliure és que no has volat prou alt com per trobar-te amb les teves reixes.
Tots units, a veure si els polÃtics es donen compte de que els polÃtics sords no han de fer polÃtica |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Es convoquen Macro Manifestacions a tot l'estat per un Habitatge Digne
|
|
per el que ha penjat la notÃcia |
23 nov 2007
|
aquà la teniu en castellà i després algunes observacions critiques:
Macro Manifestación
La nómina de mi padre (ArtÃculo de Forges en El PaÃs)
'La nómina de mi padre en diciembre de 1979 era de 38.000 pesetas. Él trabajaba como peón en una obra. En ese mismo momento le ofrecieron comprar una casa. Le pedÃan un total de 500.000 pesetas por ella. Decidió no arriesgar y continuar viviendo en régimen de alquiler, en unas condiciones muy buenas. Se trataba de una casa modesta pero muy bien ubicada, en pleno centro de un pueblo cercano a Barcelona. A los pocos meses mi padre y mi madre compraron un terreno en otro pueblo de la misma provincia y en menos de cinco años de esfuerzo ya habÃan levantado y pagado una vivienda de 120m2.
Han pasado 27 años. En 2006 y en el mismo pueblo donde viven, un piso modesto de 75m2 a las afueras no se encuentra por menos de 35 millones de pesetas, y estoy siendo muy generoso.
En el año 1979 el coste de un piso era del orden de 14 mensualidades de un peón de obra 38.000 pts/mes x 14 meses = 532.000pts. El sueldo en 2006 de un universitario recién titulado en ingenierÃa informática sin experiencia profesional no llega a las 200.000 pesetas mensuales. En el año 2006 una vivienda modesta cuesta 175 mensualidades (14 anualidades!!!!) de un ingeniero informático.
200.000 pts/mes x 175 meses=35.000.000 pts.
Los jóvenes de hoy necesitarÃamos cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales para estar en igualdad de condiciones con nuestros padres que compraron una vivienda a principios de los años 80.
2.500.000 pts/mes x 14 meses = 35 Mill. de pts
Los pisos en el año 2006 deberÃan costar 2,8 millones de pesetas para que los jóvenes de hoy estemos en igualdad de condiciones con nuestros padres en 1979.
200.000 pts/mes x 14 meses = 2.800.000 pts
No encuentro adjetivo alguno en el año 2006 para calificar lo que mi padre consideró arriesgado en 1979. Está claro que los pisos no van a pasar a costar de la noche a la mañana 30 veces menos, de 35 a 3 millones. También está claro que no voy a cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales, por muy buen trabajo que encuentre y por muchos estudios que tenga. Lo primero que se le ocurre a uno es seguir viviendo en casa de sus padres y ahorrar el 100% del sueldo durante los próximos 14 años, para el año 2020 (yo rondaré ya los 40 años de edad) tendré el dinero suficiente para comprar una vivienda al coste del año 2006 pero, por supuesto, no al coste del año 2020. Evidentemente esta ocurrencia la desecha uno antes de hacer cualquier cálculo. Aunque un joven bienintencionado consiga ahorrar 2, 4 o 6 millones con mucho esfuerzo en pocos años, a dÃa de hoy nunca podrán evitar:
1) Pedir un préstamo al banco a 40 o 50 años (si consigues ahorrar 2, 4 o 6 millones puedes reducir el perÃodo a 35 - 45 años, pero 5 años no suponen prácticamente nada cuando estamos hablando de medio siglo de pago). Te darás cuenta de que no vives en una democracia sino en una dictadura. El dictador no se llama Francisco Franco, sino La Caixa, BSCH, Banc de Sabadell o, en general, 'la banca'. Ni siquiera tendrás la libertad de decir lo que piensas a, por ejemplo, tu jefe, no vaya a ser que cierre el grifo y no puedas pagar al dictador.
2) La otra solución es pagar un alquiler de por vida. En este caso el dictador se llamará Juan GarcÃa, José Pérez o Pablo el arrendador. La situación no es distinta a 1).
Después de esta reflexión ten la delicadeza de no decir a un joven que su problema es que no ahorra, eso fue válido para ti en 1979, incluso era valido para algunos jóvenes en 1999, pero no en 2006, en 2006 sólo consigues cargar con más impotencia, si cabe, al muchacho. El esfuerzo de nuestros padres, sin duda alguna admirable, no era estéril (podÃan obtener una vivienda de propiedad en un perÃodo de 5 años). El mismo esfuerzo realizado por nosotros, los hijos, sólo llega para quizá reducir en 5 años una hipoteca de medio siglo. La vivienda nunca fue un objeto para enriquecerse, sino para vivir y es de lo poco material que sà necesitamos. La ley del libre mercado puede establecer el precio de los televisores de plasma al precio que quiera... yo no los compraré... pero nunca tuvimos que permitir que esa misma ley fijara el precio de la vivienda, porque todos Necesitamos vivir en una y no todos podemos pagarla. Los jóvenes, incluso aquellos que tenemos estudios superiores, no podemos competir'.
Forges, EL PAÃ?S, 2/5/2006
Nota: Tenemos que hacernos oÃr, todos juntos somos más fuertes!
RAZÓN: Después de la primera sentada por una vivienda digna se han convocado muchas otras, todas ellas desorganizadas y disgregadas en unas pocas ciudades. Este es un problema a nivel estatal, es por eso que se convoca una Macro-Manifestación, no una macro-sentada, para el *SABADO 23 DE DICIEMBRE A LAS 17:00 HORAS*, se convoca con tanta antelación para que se difunda lo máximo posible, se ruega a todo el que reciba este mensaje que lo difunda de todas las formas que se le ocurran, panfletos, mails, foros de internet, cartas a los medios de comunicación, a todo tipo de asociaciones...
COMO SE REALIZARÃ?: Esta manifestación se hará en forma de marcha cortando el tráfico por las principales calles del estado español ya que ha quedado claro que las simples sentadas no son atendidas, aunque nunca se abandonará el espÃritu pacÃfico con el que esta iniciativa ha nacido. Si la policÃa detiene la marcha, se volverá al punto inicial pacÃficamente, sin enfrentamientos, y se esperará a que se pueda reanudar, en el caso de no poder hacerse, se convertirá en una sentada más pero se habrá llamado más la atención. Debido a las fechas navideñas de la MACRO-MANIFESTACIÓN el eslogan principal 'No podemos volver a casa por navidad porque todavÃa no nos hemos marchado de ella.'
CIUDADES CONVOCADAS : (Si la tuya no está ponla)
Tarragona: Plaça de l'Ajuntament
Girona: Plaça de correus DEVESA
Barcelona: Plaça Catalunya
València: Plaça de San AgustÃ
Madrid: Puerta del Sol
Huesca: Plaza Navarra
Zaragoza: Plaza del Pilar
Salamanca: Plaza Mayor
Valladolid: Plaza Mayor
Iruña: Plaza del Castillo
Vigo: Puerta del Sol
Elche: Plaça Baix Collado
Villalba (Madrid): Plaza del Ayuntamiento
A Coruña: Plaza de Maria Pita
Toledo: Plaza de Zocodover
Córdoba: Plaza de las Tendillas
Palencia: Plaza Mayor
León: Plaza de San Marcelo
Bilbo: Plaza del Teatro Arriaga.
Granada: Fuente de las Batallas
Badajoz: Plaza de San Francisco
Málaga: Plaza de la Constitución
Sevilla: Plaza Nueva
Albacete: Plaza del Altozano
Talavera de la Reina: PZ EL PAN
Santa Cruz de tenerife: Plaza Weyler
DONOSTIA: alderdi eder.
CALAHORRA: en el ayuntamiento.
Huelva: Plaza de las monjas
Si crees que eres libre es que no has volado lo suficiente como para encontrarte con tus rejas.
Todos unidos, a ver si los polÃticos se dan cuenta de que los polÃticos sordos no deben hacer polÃtica |
|
Re: Es convoquen Macro Manifestacions a tot l'estat per un Habitatge Digne
|
|
per Comentari critic |
23 nov 2007
|
La veritat és que no m'ha agradat gens l'article. Ja ho sé que tot està fatal, i per tant, tot i que està escrit de manera que impacta molt, no m'ha aportat res. Per contra, després de demostrar-te amb numeros a la mà que ets un esclau, l'article ens parla de concentracions tranquiles, de portar-se bé i no sé que més...
Per què nassos l'article no parla d'okupar com a solució? Penso que aquestes manifestacions cutres convocades amb textos com aquest que et tracten d'idiota, són al cap i a la fi, una oportunitat per als moviments socials. Una oportunitat per anar-hi i donar-se a conèixer inclús fent blocs propis, ja que la gent que vindrà no fa un treball continuat, si nó, que van un dia a la mani i ja es pensen que han fet alguna cosa (i de fet l'han feta, però totalment insuficient). Així doncs, l'objectiu dels mmss, al meu entendre, hauria de ser augmentar el gruix de la gent que lluita, començ pels okupes (als quals el públic pot simpatitzar o no, però és una oportunitat per a donar-se a conèixer i incita a la gent a fer el mateix), i tota la resta de mmss, des de l'EI, pasant per colectius autònoms, llibertaris i anarquistes i fins i tot la gent de partits residuals trotskistes que encara existeixen i fan el seu treball. Al meu entendre, una bona opció sería pensar consignes que despertin a la gent de la seva alienació en el sentit de que vegin que hem de lluitar molt més i que sempre podem apicar la acció directa, com la okupació.
Ens veiem a la mani. |
|
Re: Es convoquen Macro Manifestacions a tot l'estat per un Habitatge Digne
|
|
per ¿? |
23 nov 2007
|
|
Aquesta convocatoria es de l'any passat! 23 desembre del 2007 cau en diumenge i no en dissabte |
|
Re: Es convoquen Macro Manifestacions a tot l'estat per un Habitatge Digne
|
|
per kaos |
17 des 2007
|
|
En que es queda llavors, dissabte 22 o diumenge 23?!? |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
