|
|
|
|
|
Notícies :: dones |
|
Comunicado de CGT ante el dia internacional contra la violencia de género
|
|
per CGT Catalunya
Correu-e: spccc ARROBA cgtcatalunya.cat (no verificat!) |
22 nov 2007
|
UNA EDUCACIÓN NO SEXISTA VENCE EL MALTRATO
25 de noviembre, día internacional contra la violencia machista.
Mientras un día como el 25 de Noviembre, casi todas y todos mirarán hacia los maltratos más espectaculares, los más morbosos, y los que salen diariamente en los medios de comunicación, desde CGT nos gustaría mirar más en profundidad, ir más allá y fijarnos en las múltiples manifestaciones de la violencias, de las grandes y las pequeñas, las visibles y la invisibles. |
La violencia machista sigue formando parte de nuestra cotidianidad, sin observar que forma parte de una violencia estructural que tiene su origen en un sistema heteropatriarcal que mantiene la jerarquía entre géneros.
En nuestra vida diaria afrontamos la violencia de manera individualizada, pero el hecho de asumirla como estructural, nos permite visibilizar en mayor profundidad los mecanismos y dispositivos de construcción y mantenimiento de esta violencia. No podemos reducir la violencia exclusivamente al ámbito doméstico, ya que sólo es una faceta más y no podemos circunscribir la responsabilidad exclusivamente al ámbito privado. Hay y existe una responsabilidad social. Esto implica una mirada amplia y comprometida desde una óptica claramente feminista y cómo no, libertaria.
Partimos de una sociedad injustamente jerárquica y discriminatoria, una sociedad heteropatriarcal y capitalista que se basa en el mantenimiento de las desigualdades, enfrentamientos, explotación y violencia como algo natural, e integrado todo ello en un sistema insolidario, con el fin de perpetuarse.
Dentro de este sistema, las políticas sociales forman también parte de ese estatus. Por un lado, pretenden protegernos contra la violencia, aunque paradójicamente siempre con grandes déficits a la hora de llevarlas a la práctica, tanto por la escasez de medios, como por el desinterés de los agentes sociales, y por otro, tienden a hacernos más dependientes, más vulnerables, para continuar reproduciendo los roles establecidos.
Porque queremos una transformación global de la sociedad, desde CGT, consideramos imprescindible no solo visualizar el problema, sino ahondar en las causas que lo generan. Necesitamos repensar y analizar el origen de las violencias para así, desde una óptica libertaria ir haciendo y creando, deconstruyendo y construyendo espacios donde no existan relaciones violentas basadas en la desigualdad y en el abuso de poder, tan normalizadas en las relaciones de género.
Por medio del proceso de socialización, niñas y niños, adultas y adultos aprendemos los valores de la sociedad en la que vivimos, configurándonos hoy en día según los criterios de la sociedad patriarcal y capitalista. Esta transmisión es desarrollada por la familia, la escuela, la televisión, los otros medios de comunicación, la publicidad… compitiendo todos ellos en su función educadora.
Partiendo de nuestra cotidianidad, ¿Por qué es tan difícil darnos cuenta de los maltratos que suceden a nuestro alrededor? Partimos de una teoría que en principio tenemos clara, pero que en la práctica nos cuesta identificar.
La familia es el primer agente socializador, a través del cual se pueden transmitir modelos de conductas no autoritarias ni patriarcales, pero… ¿creemos que en el ámbito familiar educamos de forma no sexista?, ¿cómo nos sentimos cuando casi todo el trabajo doméstico y el de cuidados continúan recayendo casi exclusivamente en las mujeres, siendo asumido por toda la familia como una obligación?, ¿sentimos que educamos por igual a niñas y niños en la sensibilidad, en la afectividad, en la independencia y autonomía?
Los medios de comunicación son una oportunidad perdida para transmitir y dar a conocer la rica y compleja variedad de realidades existentes.
¿Creemos que los medios de comunicación y la publicidad educan de forma no sexista? ¿Cómo nos sentimos cuándo nos retratan como simples objetos de deseo sexual para anunciar un producto que no tiene nada que ver con el cuerpo de la mujer expuesta? ¿Y cuando en mayor medida nos imponen modelos estéticos que nos asignan un único modelo de belleza para situarnos en el plano de lo sexy y deseable…?
En el ámbito escolar, ¿pensamos que se educa de forma no sexista? ¿Sentimos que, aunque con menor intensidad la comunidad educativa continúa reproduciendo los estereotipos tradicionales? ¿Pensamos que los libros de texto se ajustan totalmente a la educación no sexista? ¿Somos conscientes de que el lenguaje es reflejo de una forma de pensamiento? Queremos un espacio donde se fomente el pensamiento crítico, donde exista la posibilidad de romper ese círculo vicioso que se retroalimenta, compensando desigualdades y desarrollando la capacidad de empatía.
En el ámbito laboral remunerado ¿Cómo nos sentimos cuando a las mujeres nos preguntan si tenemos hijas/hijos y a ellos no? ¿Cómo nos sentimos cuándo estamos en una situación de mayor temporalidad y menor salario que ellos? Al mismo tiempo, desde las empresas, hábilmente, se presentan planes de conciliación intentando favorecer la inserción de las mujeres, prolongando el engaño, porque nuestra aspiración es que se prioricen las necesidades de la vida sobre los intereses del mercado.
¿Cómo nos sentimos en nuestro propio espacio de militancia sindical cuando se nos presentan situaciones de violencia machista?
Poco hay de neutral en nuestros actos diarios, con nuestras actitudes diarias y resistencias individuales y colectivas vamos conformando el espacio y la sociedad en la que deseamos vivir.
Es en este proceso, el de la deconstrucción y la construcción de las relaciones no violentas donde la educación en todas sus dimensiones adquiere un papel fundamental, una educación que no quede sólo en el plano de la teoría, donde todas y todos, asumamos y tomemos consciencia de los valores que conforman una sociedad más justa y más libre.
UNA EDUCACIÓN NO SEXISTA VENCE EL MALTRATO
Una educación no sexista y libertaria que enseñe a respetar las personalidades de las mujeres y los hombres, que eduque en la libertad de elegir, con la que las personas podamos desarrollar nuestras aptitudes libremente, sin ninguna autoridad impuesta, nos ayudará a construir una sociedad de personas íntegras y libres, valoradas en un plano de igualdad, respetuosa con las diferencias y con un espíritu crítico ante el mundo, donde no existan relaciones de dominación.
Secretaría de la Mujer del Comitè Confederal de CGT |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Comunicado de CGT ante el dia internacional contra la violencia de género
|
|
per CGT Catalunya |
22 nov 2007
|
UNA EDUCACIÓ NO SEXISTA VENÇ EL MALTRACTAMENT
25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista.
Mentre un dia com el 25 de Novembre, gairebé totes i tots miraran cap als maltractaments més espectaculars, els més morbosos, i els que surten diàriament en els mitjans de comunicació, des de CGT ens agradaria mirar més en profunditat, anar més enllà i fixar-nos en les múltiples manifestacions de la violències, de les grans i les petites, les visibles i la invisibles.
La violència masclista segueix formant part de la nostra quotidianitat, sense observar que forma part d'una violència estructural que té el seu origen en un sistema heteropatriarcal que manté la jerarquia entre gèneres.
En la nostra vida diària afrontem la violència de manera individualitzada, però el fet d'assumir-la com estructural, ens permet visibilitzar en major profunditat els mecanismes i dispositius de construcció i manteniment d'aquesta violència. No podem reduir la violència exclusivament a l'àmbit domèstic, ja que només és una faceta més i no podem circumscriure la responsabilitat exclusivament a l'àmbit privat. Hi ha i existeix una responsabilitat social. Això implica una mirada àmplia i compromesa des d'una òptica clarament feminista i com no, llibertària.
Partim d'una societat injustament jeràrquica i discriminatòria, una societat heteropatriarcal i capitalista que es basa en el manteniment de les desigualtats, enfrontaments, explotació i violència com una cosa natural, i integrat tot això en un sistema insolidari, amb la finalitat de perpetuar-se.
Dintre d'aquest sistema, les polítiques socials formen també parteix d'aquest estatus. D'una banda, pretenen protegir-nos contra la violència, encara que paradoxalment sempre amb grans dèficits a l'hora de dur-les a la pràctica, tant per l'escassesa de mitjans, com pel desinterès dels agents socials, i per un altre, tendeixen a fer-nos més depenents, més vulnerables, per a continuar reproduint els rols establerts.
Perquè volem una transformació global de la societat, des de CGT, considerem imprescindible no solament visualitzar el problema, sinó aprofondir en les causes que el generen. Necessitem repensar i analitzar l'origen de les violències per a així, des d'una òptica llibertària, anar fent i creant, deconstruint i construint espais on no existeixin relacions violentes basades en la desigualtat i en l'abús de poder, tan normalitzades en les relacions de gènere.
Per mitjà del procés de socialització, nenes i nens, adultes i adults aprenem els valors de la societat en la qual vivim, configurant-nos avui dia segons els criteris de la societat patriarcal i capitalista. Aquesta transmissió és desenvolupada per la família, l'escola, la televisió, els altres mitjans de comunicació, la publicitat… competint tots ells en la seva funció educadora.
Partint de la nostra quotidianitat, per què és tan difícil adonar-nos dels maltractaments que succeïxen al nostre al voltant? Partim d'una teoria que en principi tenim clara, però que en la pràctica ens costa identificar.
La família és el primer agent socializador, a través del qual es poden transmetre models de conductes no autoritàries ni patriarcals, però… creiem que en l'àmbit familiar eduquem de forma no sexista?, com ens sentim quan gairebé tot el treball domèstic i el de cures continuen recaient gairebé exclusivament en les dones, sent assumit per tota la família com una obligació?, sentim que eduquem per igual a nenes i nens en la sensibilitat, en l'afectivitat, en la independència i autonomia?
Els mitjans de comunicació són una oportunitat perduda per a transmetre i donar a conèixer la rica i complexa varietat de realitats existents. Creiem que els mitjans de comunicació i la publicitat eduquen de forma no sexista? Com ens sentim quan ens retraten com simples objectes de desig sexual per a anunciar un producte que no té res que veure amb el cos de la dona exposada? I quan en major mesura ens imposen models estètics que ens assignen un únic model de bellesa per a situar-nos en el plànol del sexy i desitjable…?
En l'àmbit escolar, pensem que s'educa de forma no sexista? Sentim que, encara que amb menor intensitat la comunitat educativa continua reproduint els estereotips tradicionals? Pensem que els llibres de text s'ajusten totalment a l'educació no sexista? Som conscients que el llenguatge és reflex d'una forma de pensament? Volem un espai on es fomenti el pensament crític, on existeixi la possibilitat de trencar aquest cercle viciós que es retroalimenta, compensant desigualtats i desenvolupant la capacitat d'empatia.
En l'àmbit laboral remunerat, com ens sentim quan a les dones ens pregunten si tenim filles/fills i a ells no? Com ens sentim quan estem en una situació de major temporalitat i menor salari que ells? Al mateix temps, des de les empreses, hàbilment, es presenten plans de conciliació intentant afavorir la inserció de les dones, perllongant l'engany, perquè la nostra aspiració és que es prioritzin les necessitats de la vida sobre els interessos del mercat.
Com ens sentim en el nostre propi espai de militància sindical quan se'ns presenten situacions de violència masclista?
Poc hi ha de neutral en els nostres actes diaris, amb les nostres actituds diàries i resistències individuals i col·lectives anem conformant l'espai i la societat en la qual desitgem viure.
És en aquest procés, el de la deconstrucció i la construcció de les relacions no violentes on l'educació en totes les seves dimensions adquireix un paper fonamental, una educació que no quedi només en el plànol de la teoria, on totes i tots, assumim i prenguem consciència dels valors que conformen una societat més justa i més lliure.
UNA EDUCACIÓ NO SEXISTA VENÇ EL MALTRACTAMENT
Una educació no sexista i llibertària que ensenyi a respectar les personalitats de les dones i els homes, que eduqui en la llibertat de triar, amb la qual les persones puguem desenvolupar les nostres aptituds lliurement, sense cap autoritat imposada, ens ajudarà a construir una societat de persones íntegres i lliures, valorades en un plànol d'igualtat, respectuosa amb les diferències i amb un esperit crític davant el món, on no existeixin relacions de dominació.
Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT |
|
|
