|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
> El TC protegeix als neonazis
|
|
|
per Català |
20 nov 2007
|
El Tribunal Constitucional despenalitza la negació de l'existència dels genocidis
La sentència podria fer retallar dos anys de presó de la condemna de 1998 a l'amo de la llibreria Europa
SÃ?LVIA BARROSO. Barcelona
Negar que existÃs l'holocaust jueu, o qualsevol altre genocidi, ha deixat de ser un delicte. En una sentència feta pública ahir, el Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucional part de l'article del Codi Penal que castigava amb penes d'un a dos anys de presó la negació o la justificació dels genocidis. Arran d'un recurs presentat per l'amo de la llibreria Europa, condemnat el 1998, l'Audiència va plantejar els dubtes sobre la validesa d'aquest precepte, ja que creia que entrava en col·lisió amb el dret fonamental a la llibertat d'expressió. Vuit dels dotze jutges del TC han confirmat parcialment aquesta tesi. |
La qüestió d'inconstitucionalitat presentada per la secció tercera de l'Audiència de Barcelona s'ha acceptat a mitges, i amb un TC dividit. Vuit dels dotze jutges han declarat inconstitucional només una part de l'article 607.2 del Codi Penal, la que condemnava la negació dels genocidis, i els altres quatre magistrats del tribunal han redactat sengles vots particulars en contra de la decisió de la majoria.
Després de set anys de tramitació de l'expedient, el ple del Constitucional es va reunir dimecres de la setmana passada per deliberar sobre el cas i votar. El dilema s'arrossega des de l'abril de 1999, quan la secció tercera de l'Audiència de Barcelona va rebre el recurs d'apel·lació de Pedro Varela, condemnat el 16 de novembre de 1998 arran de la primera operació dels Mossos d'Esquadra a la llibreria de bibliografia nazi del carrer Sèneca.
El jutjat penal número 3 de Barcelona havia imposat a Varela tres anys de presó i 730.000 pessetes de multa per provocació a la discriminació i a l'odi racial (article 510.1 del Codi Penal), però la condemna es complementava amb una pena de dos anys per un delicte de genocidi de l'article 607.2, que sanciona «la difusió d'idees o doctrines que neguin o justifiquin els delictes tipificats en l'apartat anterior [assassinats, violacions i deportacions de membres d'un grup nacional, ètnic o religiós amb l'objectiu de destruir el grup]».
Tot i que en un primer intent el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat –va ser presentada abans de la vista pel recurs d'apel·lació–, el 14 de setembre del 2000 l'Audiència de Barcelona ho va tornar a intentar, i aquest cop el TC va acceptar l'encàrrec. Des d'aleshores, la sentència del recurs d'apel·lació estava en suspens. Ara, finalment, podrà ser dictada, i el TC ha obert la porta perquè el tribunal barceloní anul·li dos anys de condemna a Varela, que també té un altre procés obert per una altra operació dels Mossos a la seva llibreria, l'abril del 2006.
LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
Tant la comunitat israeliana de Barcelona com SOS Racisme es van oposar al plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat. I, un cop iniciat el tràmit, l'advocat de l'Estat i la fiscalia general es van oposar a la declaració d'inconstitucionalitat de l'article 607.2.
L'Audiència de Barcelona entenia que la persecució penal de la negació o la justificació del genocidi podia col·lidir amb la llibertat d'expressió emparada per l'article 20.1a de la Constitució de 1978. En canvi, tant l'advocat de l'Estat com la fiscalia argumentaven que el dret no pot donar cobertura a conductes potencialment perilloses, que poden generar «un clima de violència i hostilitat que podria concretar-se en actes específics de discriminació racial, ètnica o religiosa».
El fiscal també apuntava al «ressorgiment de moviments xenòfobs» que justificarien l'existència d'articles del Codi Penal que, a més dels actes de provocació directa de la discriminació, castiguin també la promoció de les idees que poden constituir una provocació indirecta.
Amb aquestes posicions sobre la taula, el TC analitza el cas i tira per la via del mig: manté com a conducta sancionable la justificació del genocidi, perquè significa acceptar-lo i negar que sigui reprobable. En canvi, el tribunal despenalitza la «simple negació» de l'existència d'un holocaust, ja que és un «estadi previ» a la justificació i «no constitueix, ni tan sols, un perill potencial per als béns jurídics protegits per la norma».
La suposada escassa gravetat d'aquest fet fa que els vuit jutges que signen la sentència creguin que, en el cas de la negació, no està justificada l'acció de la intromissió de la jurisdicció penal en un àmbit on ha de prevaldre el dret constitucional a la llibertat d'expressió.
A més, pels magistrats, «la simple difusió de conclusions sobre l'existència o no de determinats fets, sense emetre judicis de valor, afecta l'àmbit de la llibertat científica», que també és un dret constitucional que garanteix «la investigació històrica, que és sempre, per definició, polèmica i discutible». |
Mira també:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2633096
|
This work is in the public domain |
