|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Estimat Gregori
|
|
per PSUC viu
Correu-e: psuc ARROBA psuc.org (no verificat!) |
17 nov 2007
|
|
Comunicat del PSUC viu amb motiu de la mort del camarada Gregori López Raimundo |
|
#file_1#
En un moment en el que molts reivindiquem la nostra memòria col·lectiva, ens deixa un home que representa per a molta gent això: una determinada memòria col·lectiva. Ell és un representant molt especial dels que en circumstàncies molt difícils, d’impuls republicà, d’amor i de mort, de lluita en guerra civil, en l’exili, contra el franquisme, en la presó, en la clandestinitat, en la democràcia, han lluitat per la llibertat i el socialisme a Catalunya i a Espanya. És en Gregori López Raimundo.
Ara parlaran (parlarem) extensament de la seva vida, se’l recordarà i es recordarà com va ser homenatjat fa un any amb la Creu d’Or de la Generalitat de Catalunya. No va ser un fundador del PSUC perquè era massa jove aleshores. Però ha estat un dels dirigents comunistes catalans més coherents i amb més capacitat política de la seva generació. Aragonès d’origen per català de cor, ha estat un dels defensors de la idea d’una Catalunya nació solidària amb els pobles d’Espanya i del món. És un patrimoni de tot els catalans.
Si alguna cosa voldríem destacar del Gregori que és, era i que queda en el nostre record, és la seva coherència. El món ha canviat des dels anys trenta del segle passat, i està canviant de manera més accelerada aquests darrers anys. Moltes coses que creiem representaven el futur ens han deixat orfes, però sentir-se i dir-se comunista avui és no renunciar a la utopia possible d’un mon de dones i homes lliures i iguals, en un món en pau i en un planeta habitable per a les generacions que ens succeiran. Aquest és el socialisme, el comunisme en llibertat que defensava Gregori, que ha defensat fins ara i que ens ajudarà a seguir defensant als que creiem també en aquesta utopia possible.
Ningú que lluita, que avança, que ajuda a avançar, està lliure de contradiccions. Gregori també en tenia i va patir les divisions de l’esquerra amb la que ell lluitava amb esperit unitari. Però les forces centrípetes eren massa fortes, i ell va haver d’escollir. I va ser fidel als seus ideals.
Va voler fer del comunisme un mètode d’unitat al servei de la classe treballadora i dels mes desafavorits, fent-lo viure al sindicat i al carrer més enllà d’ideologies religioses o filosòfiques. Darrerament seguia amb un interès creixent la lluita mundial contra la globalització capitalista.
En un moment en el que ens estem plantejant nous camins de llibertat i de democràcia per arribar al món millor possible, l’exemple de Gregori López Raimundo, el seu consell sempre intel·ligent, pacífic i unitari, no ens deixa. Estimat Gregori, estàs aquí amb nosaltres, que t’estimem i et respectem. |
Mira també:
http://www.psuc.org
|
This work is in the public domain |
|
Re: Estimat Gregori
|
|
per cejota |
17 nov 2007
|
Tot i les discrepàncies històriques... Que la teva lluita en la clandestinitat segueixi essent exemple per als revolucionaris d'aquí i arreu.
Salut camarada |
|
Re: Estimat Gregori
|
|
per ICV-EUA= PSUC |
17 nov 2007
|
PUDRETE JODIDO CARRILISTA
TUS DISCIPULOS SON LOS REPRESORES ACTUALES |
|
fora monarkiqs d´indymedia !!
|
|
per nin |
17 nov 2007
|
perque se censura als fatxas i als stalinistes monarkiqs no?
Hi ha molt de preconceptes en indymedia!!
Fora feixistes vermells d´indymedia!!
No a la tolerancia amb els chekistes, i amb els partidaris del tripartit ( Seccion Governació) |
|
Re: Estimat Gregori
|
|
per Anarquista |
18 nov 2007
|
Perdoneu companys, però aquest era un comunista com déu mana, i els darrers anys de la seva existència ho demostren. No seré a mi a qui trobeu en la seva trinxera, però malgrat tot s'ha de reconèixer que fou valent, coherent i força honest. Un dels líders comunistes més autènticament internacionalistes amb l'idea d'una Catalunya solidària amb tota Espanya i amb la resta del món, en una lluita inexorable pel socialisme i la llibertat (una llibertat que poc tenia a veure amb la que preconitzaven hipòcritament certs sectors estalinistes o els mateixos soviètics). La seva capacitat de renovació, actualització i entusiasme es veu reflectida en l'interès in crescendo que mostrà pel jove moviment antiglobalització i la seva lluita. Fou un comunista que, com tothom sap, mai tingué l'oportunitat de ser un dèspota, de convertir-se en l'horror totalitari i criminal en que es convertiren molts dels seus companys ideològics que posseïen càrrecs importants en el partit. I tot això fou degut a que Gregori fou un líder antilíder, el qual estava disposat a lluitar en la clandestinitat, sense sectarismes que el portessin a odiar altres ideologies antifeixistes, i, a més a més, sempre atrinxerat al costat dels més desfavorits, demostrant quina és la lluita real pel socialisme, sigui marxista o sigui llibertari.
Dit això, voldria expressar les més sinceres mostres de condol a Teresa Pàmies, escriptora, companya sentimental de Gregori i també una dirigent històrica del comunisme català. Els dos visqueren junts la clandestinitat francesa.
I d'igual manera, voldria manifestar el mateix sentiment de dol a l'escriptor Sergi Pàmies, fill de Gregori López i de Teresa Pàmies, al qual admiro molt com a literat. Ell, nascut a França, amb el seu talent narratiu, segur que sabrà recopilar la muntanya de records que suposà la lluita clandestina dels seus pares pel socialisme i la llibertat.
Oblidem per uns instants en quina organització i/o ideologia militava, així podrem oblidar les diferències ideològiques que ens separaven i recordar-lo com el que fou: un bon revolucionari català.
Salut i acràcia. |
