|
|
|
Notícies :: laboral |
|
L’Ajuntament i la Direcció de TMB es nega a que els conductors d’Autobusos tinguin dos dies de descans setmanals.L’aturada del dimecres 21 d
|
|
|
per CGT Bus de TMB |
16 nov 2007
|
|
Companys del Comité de descansos donant la benvinguda al Vicepresident i al Conseller delegat de TMB a la cotxera de zona franca |
|
Tant a la carta enviada ahir dijous dia 15, a la CGT per Assumpta Escarp, Presidenta de TMB, en nom de l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, com a la mediació d’avui divendres 16 al Departament de Treball, els directius de TMB s’han negat a que els conductors de TMB puguin disfrutar de dos dies de descans setmanals.
Per aquest motiu, l’aturada dels autobusos de TMB convocada pel dimecres 21 de novembre de 11 a 16h continua vigent. Els màxims responsables d’aquesta aturada es diuen Jordi Hereu i Assumpta Escarp.
El col•lectiu de conductors/es ens preguntem com pot ser que tant l’Ajuntament com la Direcció de TMB no tractin d’arrivar a cap acord i aprofundeixin encara més la crisi de mobilitat existent a Barcelona.
Com a col•lectiu de conductors de TMB s’ha estat retrasant tot el que ha sigut possible una mseura de força per no agravar la situació de caos als trens de rodalies creada per les obres de l’AVE. Desgraciadament, després de mesos de peticions i cartes a la Direcció de TMB i al propi Ajuntament de Barcelona, el col•lectiu de conductors només ha rebut el silenci o un no rotund.
Volem recordar que el col•lectiu de conductors de TMB treballa sis dies a la setmana, comença i acaba la seva jornada laboral en dos llocs diferents de la ciutat i tots els conductors i conductores suplents coneixen el seu horari i la linea en la que han de conduir el dia següent només amb un dia d’antelació. El col•lectiu de conductors/es realitza només 5 dies de descans al mes.
El conductors i conductores d’Autobusos de TMB treballen a l’any: 1690 hores efectives, 83 hores de presencia mínimes, 80 hores extres obligatòries, 7 dies de feina en festes oficials, temps partit, etc. Treballem 251 dies a l’any, més les festes oficials, quan la mitjana al sector és de 220 dies a l’any.
Aquesta situació de manca de descans està provocant:
1. Una concil•liciació de vida familiar i laboral molt difícil de dur a terme. No és una casualitat que cada cop són més els treballadors i treballadores que s agafen la reducció de jornada per fill, com una manera de poder estar més amb els seus.
Una altra dada que confirma aquesta mancança de conciliació familiar és l’augment considerable de companys i companyes que agafen alguns dels seus 20 dies de permís no retribuït, ajustant-se el cinturó per poder estar més amb la família.
2. Un alt nivell de tensió entre els conductors i conductores que ha fet disparar totes les alarmes pel nivell d’agressions que patim com a col•lectiu. El complicat tràfic de la ciutat, la tardança entre Autobusos deguda a la gestió de segons quines línies, fent que la desesperació d’alguna gent es tradueixi en agressivitat i la pèrdua del respecte cap a la figura del conductor, ha derivat en agressions cap al conductor i conductora. (35 agressions físiques al 2006, 32 fins al dia d’avui. En relació a les agressions verbals no hi ha constància, però sabem que són diàries).
3. L alt nivell de baixes per qüestions psicològiques (depressió, ansietat, etc.). Segons l’Informe de Salut de l’any 2002-2004, les enfermetats psicològiques eren la segona causa de baixes a l’empresa, després de les muscoesqueletiques. A dia d’avui encara no tenim dades de l’Informe del 2004-2006. |
This work is in the public domain |
