Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina
Front a l'actitut de 'su majestad' el rei d'Espanya i el president Zapatero
14 nov 2007
L' “Assemblea Bolivariana de Catalunya de Solidaritat amb el Poble de Veneçuela�, que agrupa a més de trenta entitats i col·lectius, davant dels fets que tingueren lloc a la recent cimera de Santiago de Chile manifestem:
Donem el nostre total suport al president Chávez i declarem la nostra total repulsa a l'actitut vergonyosa que el monarca espanyol i el president Zapatero mantingueren a la cimera llatinoamericana. Nosaltres també afirmem: Aznar és un feixista.
No es pot demanar respecte per un president que va donar suport junt amb el seu homòleg i amic estadounidenc al cop d'estat contra el govern veneçolà, democràticament electe per àmplia majoria. Que després, basant-se oficialment en una mentida i contra la voluntat de la ciutadania, va embrancar al seu país en l'aventura imperialista i intervencionista a l'Iraq, fent-se corresponsable de la mort de milers de persones. Que, per la seva conveniència política, va mentir a milers de ciutadans, inclosos les seus electors, sobre la veritat dels atemptats de l'onze de Març a Madrit.
Però a més, aquest 'element', al què Zapatero i el Rei defenen i per a qui demanaren respecte, segueix repartint calúmnies i insults contra Chávez i el procés a Veneçuela en cada una de les seves ben pagades 'xerrades' per universitats i fòrums del món, i a través de la seva fundació Faes, finançada per l'Estat espanyol amb impostos de tots els seus ciutadans.
És del tot inadmissible que 'su majestad', mai electe per la ciutadania de l'estat espanyol, en absoluta desubicació de les seves pròpies atribucions en un fòrum internacional, mani callar al president i representant electe d'una nació sobirana. Creiem que l'època de l'imperialisme espanyol i l'absolutisme borbonic ja ha passat, la de l'imperialisme Americà i Europeu per fi comença a caducar.
Aquells que afirmen que la 'diplomàcia' de sempre ha de prevaldre tan sols pretenen que els fets més greus de la política internacional, de la intervenció imperialista i de les transnacionals, segueixin essent ocultats o negociats a les esquenes de l'opinió pública. Simplement, perquè aquesta diplomàcia representa els interessos d'aquesta política imperialista en un moment en que s'estan vivint processos revolucionaris a molts països d'Amèrica Llatina. Davant d'aquesta realitat revolucionària, la 'diplomàcia' no es sosté ni un segon, i és per això que 'su majestad' perd els nervis i les formes.
Lamentem també el tracte que de la cimera han fet els mitjans de comunicació convencionals, fidels als seus propis interessos econòmics. En un intent desesperat de legitimar la monarquia espanyola i el que aquesta representa, han tergiversat els fets ocorreguts i han centrat en excés l'atenció en un incident de formes, i no en el debat real de fons.
Creiem doncs que, en paraules del propi president Chávez, Venezuela ha de reservar-se el dret de defendre la seva sobirania i a tot el poble veneçolà: Sobre qualsevol tema, a qualsevol lloc i en el to que els sembli adequat.

Barcelona 12 de novembre del 2007
Mira també:
http://www.nodo50.org/bolivariana

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Front a l'actitut de 'su majestad' el rei d'Espanya i el president Zapatero
14 nov 2007
ben dit!!!

estem amb vosaltres!!!

si l´any que ve es recupera la manifestació del 12 d´octubre, ens veiem allá!!!
Union Fenosa a la rapinya
14 nov 2007
per Vicent Partal
Chávez és l'anècdota
La baralla entre Juan Carlos I i Chávez a la Cimera Llatinoamericana ha tapat els dos moments realment clau. El primer quan el rei espanyol hagué d’oir que la seua polèmica mitjanceria en el cas de les papereres entre l’Argentina i l’Uruguai havia estat inútil. El segon, quan Daniel Ortega acusà Unión Fenosa de maltractar el seu país i Juan Carlos abandonà la reunió. Cal tenir en compte que Juan Carlos també havia fet de mitjancer entre Fenosa i Nicaragua. Però, sobretot, cal posar tots aquests fets en un marc més ample en què política, negocis i monarquia es confonen.

Després del franquisme, sobretot amb l'arribada al poder del PSOE, comencen a prendre forma dos fenòmens paral·lels. D'una banda, hi ha la consolidació de l'anomenada ‘cultura del pelotazo‘ entre una determinada classe empresarial de Madrid. I d’una altra, i és una peça bàsica perquè la primera puga existir, hi ha la idea d'una plataforma política llatinoamericana que puga ser dirigida per Espanya, en part a imitació de la francofonia o de la Commonwealth, en part per a fer possibles els enormes negocis que empreses de l'estat en camí de privatitzar-se o tot just privatitzades podrien fer gràcies a la influència política.

Així va coincidir l'època en la qual Juan Carlos i Felipe González crearen una potent xarxa d'interessos polítics en el continent americà amb l'entrada en massa de les grans empreses espanyoles: de Telefònica a Repsol, del Banc Santander a Endesa i Unión Fenosa, per exemple. És públic i notori que el comportament d'aquestes companyies, en general, ha estat polèmic i que ha motivat moltes protestes als països americans. I també és notori que aquestes empreses han fet molts diners als països americans, no sempre d’una manera brillant. També que (alguns dirigents americans, Ménem en fóra el cas paradigmàtic) han participat en el joc i s'han enriquit personalment facilitant a les empreses espanyoles l'apropiació d'empreses o de recursos estratègics del propi país.

Quin paper hi té Juan Carlos, en tot això? Com qualsevol altre cap d'estat, és favorable a les empreses espanyoles i fa tot de gestions en favor d’aquestes. Això fins ara no havia estat difícil de compatibilitzar amb la seua imatge de persona neutral, que volia un estatut especial com a figura principal de les cimeres llatinoamericanes, una mica a l'estil del de la reina anglesa en la Commonwealth. Però...

Aquests darrers anys, en molts països americans ha accedit al poder una generació de dirigents que són o es representen d'esquerres i que ja no tenen el lligam personal amb Zapatero que els seus antecessors tenien amb Felipe González i que, a més, se sumen a la crítica d’allò que anomenen el neoimperialisme espanyol. N’hi ha que ho fan d’una manera suau, com Lula o, per ara, Evo Morales. I n’hi ha que ho fan d’una manera oberta i radical, com Chávez o Ortega. Segurament perquè són els qui han sofert més l'actuació espanyola, amb les ambaixades treballant sense dissimular contra ells, en part per afavorir els interessos de les multinacionals espanyoles.

En aquest context Chávez va fer l'espectacle, però també va tapar amb el seu xou el moment realment dur: que fou quan Juan Carlos s'alçà i abandonà la sala mentre Ortega acusava Unión Fenosa de maltractar la població nicaragüenca.

És cert que Juan Carlos està aparentment molt nerviós i fa coses ben insòlites, com la visita a Ceuta i Melilla, o el seu comportament en aquesta cimera, però alçar-se i anar-se’n perquè critiquen una empresa espanyola és un fet simplement insòlit. Que en part s'explica, si tenim en compte que ell en persona féu de mitjancer entre Unión Fenosa i el govern nicaragüenc presidit per Daniel Ortega. Va ser el mes de juliol passat: Ortega va visitar Madrid i va acceptar un pacte per a reconduir la difícil crisi que enfronta Unión Fenosa amb el govern de Nicaragua i els consumidors d'aquell país. L'any 2000 Unión Fenosa va comprar per tan sols 115 milions de dòlars tota la xarxa elèctrica de Nicaragua amb el compromís de millorar un servei que mai no ha millorat i que de fet ha empitjorat, i molt (avui les tallades de llum són constants, durant hores). Si al juliol Ortega va avenir-se a negociar, a l'empara del rei espanyol, i a signar un ‘Memoràndum d'Intencions’, ara, en canvi, sembla que li retreia que les promeses fetes aleshores no s'han complert i que la situació no fa sinó empitjorar. I això va irritar tant Juan Carlos que perdé els estreps i abandonà la reunió.

Potser perquè ja era el segon retret. El primer, molt més suau, li havia arribat unes poques hores abans de l'Argentina, que havia anunciat en públic que la mitjanceria de Juan Carlos amb l'Uruguai sobre la instal·lació de dues fàbriques papereres havia fracassat. De fet, el president argentí havia estat tan diplomàtic que s’havia disculpat per haver demanat al rei espanyol una mitjanceria tan fracassada com ‘impossible’.

L'Argentina i l'Uruguai fa mesos que es barallen per la instal·lació, en la banda uruguaiana del riu que els separa, de dues plantes papereres molt contaminants. L’una és finlandesa i l’altra, espanyola, d'Ence. Juan Carlos havia de suavitzar la tensió entre tots dos països, però la seua intervenció no ha servit de res. En bona part perquè els seus esforços més visibles han anat encaminats a assegurar que la fàbrica espanyola obrís les portes. I què és Ence? Una antiga paperera estatal, ara en mans de persones com Luis Arregi o els Albertos (ambdos controlen el 30%t de l'empresa), coneguts pel fet de formar part del cercle econòmic que es mou al voltant de Juan Carlos. Ence, a més, és una empresa amb greus problemes que necessita engegar, d’una manera angoixant, la planta de l'Uruguai.

En una mateixa cimera, doncs, Juan Carlos es va veure qüestionat en dues ocasions, i públicament, per afers econòmics, i això el devia superar. Els argentins van ser molt diplomàtics en la forma, però van deixar clar que l'esperança que tenien en ell com a mitjancer, l’havien perduda tota, i Ortega va ser dur i directe. Tant que mirava la cara de Juan Carlos mentre atacava Unión Fenosa. I fou aleshores que el rei espanyol se n’anà.

Però, de tot plegat, en resta l'anècdota, la confrontació que realment té menys importància de totes, que és el guirigall amb Chávez, un polític molt fàcil de convertir en caricatura per als mitjans tradicionals, sempre àvids de servir la monarquia.
Vicent Partal director ARROBA vilaweb.cat

(a Nicaragua els talls de llum i aigua duren una bona part del dia -per comprovar-, el pais esta força malament diuen)
Re: Front a l'actitut de 'su majestad' el rei d'Espanya i el president Zapatero
14 nov 2007
El rei va fer callar a un president "electe", però us recordo que aquest president "electe" té en ment canviar la constitució per ser un president reelecte per defecte. Chavez vol ser com el rei, no estic a favor de cap dels dos, però crec que s'ha de tenir en compte.

Fa falta que Zapatero digui que Aznar és un feixista? Fica etiquetes només comporta problemes. Tots sabem que és Aznar. El que passa és que a Venezuela el més suau que se li fa a la oposició és dir-li feixista (mireu que passa a les universitats). En canvi aquí, segons el meu punt de vista, la relació és una mica més decent.

Per últim dir que no era un diàleg, era un torn de paraula. I li tocava parlar a Zapatero. Però Chavez va sortir insultant a un ex "president electe".

El Rei no va fer bé, pero Chavez no és trigo de otro costal...
t'han enredat!
15 nov 2007
ep, 'ni uns ni altres', t'has deixat enredar per la intencionada ambigüetat de llenguatge utilitzada pels mitjans. aixo de la 'reeleccio indefinida', no es reeleccio per defecte. El que volen fer creure aqui els mitjans es justament aixo, per a seguir aprofundint en la difamacio q de chavez fan constant i incansablement.

La realitat es que el que proposa la reforma, entre d'altres coses molt mes interessants, per cert, es que el nombre de mandats presidencials no estigui limitat a 2, com ho esta a la constitutcio del 99, sino que sigui ilimitat. Com ho es a l'estat espanyol i a la majoria d'estats europeus. Es a dir, passa de 2 mandats presidencials com a maxim, com a estats units, a tants com vulgui la sobirana voluntat del poble, com a l'estat espanyol. Si vols fer paralelismes hauries de dir que Chavez vol ser com Zapatero, que es pot presenter indefinidament a les eleccions, pero que per a ser president ha de guanyar-les.
No com el rei, que va ser nomenat per un feixista i que no se'l pot ni criticar perque et multen o empresonen.
Quin es l'estat autoritari?

Aquesta informacio es facilment constatable.
Crec que estas prou desinformat o desinformada.
Busca informacio independent sobre Veneçuela i voras fins a quin punt et manipula aquest llenguatge 'oficial' que ha de ser cordial amb els nostres pero que no escatima tergiversacions i obertes mentides quan es tracta de derribar a un rival q fa perillar la butxaca.
Pots trobar a kaosenlared, per exemple, informacio real sobre el succeit a les universitats (amb videos que no et faran dubtar).
Dir les coses pel seu nom sembla que es el primer pas per a canviar-les. Els eufemismes als que ens te acostumada la classe politica d'aqui no serveixen mes que per a mantenir l'estatus quo. I sino, mira al teu voltant. Molt d'eufemisme, molta picabaralla controlada entre politics que no du enlloc. A Catalunya ho coneixem be aixo. Per comenc,ar a canviar les coses cal dir les coses pel seu nom.

I el que molesta als politics, de fet, no es que es canviin les formes, sino el sacrosant fons. Aixo es el que preocupa. Les formes no son mes que la punta de l'iceberg. Preocupa perdre el control colonial d'america llatina, que es comenc,a a rebelar (un cop mes, i amb l'oposicio d'europa i estats units) contra l'estat de les coses que els ha dut a tant patiment social durant tant de temps.

Aqui a Catalunya potser n'hauriem d'apendre i haureim de comenc,ar a parlar obertament d'expoli i colonialisme. Ja n'hi ha prou! Tenim dret a indignar-nos i a expressar-ho. I ens mereixeriem una classe politica amb el coratge per a dir les coses pel seu nom, pero degraciadament no la tenim. Com a minim si esta tocant poder.

I Aznar va apoiar un cop d'estat contra Chavez, no ho oblidem. Callaria zapatero quan li demanessin respecte per ETA, per exemple? Al cop d'estat hi va morir mes gent de la que ha matat eta en els ultims anys, per si no ho savies. I ETA mai ha disolt la constitucio i el parlament. I el propi ministre d'afers exteriors de zapatero va reconeixer el suport del govern d'aznar al cop d'estat. Ho ha condemnat zapatero? I parlem d'un pais on per llei no condemnar es prou per a tancar un mitja o il.legalitzar un partit! Enlloc d'ilegalitzar el PP, demana respecte per aznar.
Doble raser.

Pensa-hi i informa't.
Re: Front a l'actitut de 'su majestad' el rei d'Espanya i el president Zapatero
15 nov 2007
América ya no calla

David Segarra*

América Latina ha visto al rey español intentar acallar a un presidente de la región. Y en Caracas, Buenos Aires y Brasilia, hoy en día, las cosas se ven muy diferentes a como se ven en Madrid, Paris y Washington. Haciendo una rápida comparativa se puede detectar como la mayoría de los medios españoles se debate sobre la mala educación y las formas y se condena a Chávez de manera automática. Mientras, en los medios latinoamericanos hay una pluralidad de opiniones, pero coinciden en considerar un acto de una prepotencia intolerable el que un monarca trate de hacer callar a un presidente electo. El fondo de todo es que la nueva América se siente fuerte y autónoma y se siente capaz de hablarle de tú a tú a las potencias y antiguas metrópolis. Hace falta entender que aquí se percibe la monarquía como un símbolo del pasado genocidio indígena y la esclavitud, así como del reciente hundimiento de las economías argentina, nicaragüense y boliviana. Conociendo la historia de España en América, al rey le hacía falta haberse quedado callado. Esto se denomina diplomacia y educación.

Zapatero dijo que hace falta respetar los presidentes democráticos pese a las diferencias políticas. Y tiene razón ¿Pero para Venezuela es democrático Aznar que trató de instaurar una dictadura estilo Pinochet? Y además ¿Porqué el presidente de España está obligado a defender la guerra sucia de los anteriores gobiernos? Porque, no lo olvidemos, el presidente conoce perfectamente que el ex-presidente y su gobierno participaron en el Golpe de Estado en Venezuela en el 2002. Y lo sabe porque precisamente fue su ministro de exteriores Moratinos quien dio las pruebas a la Comisión de Exteriores del parlamento español. Hace falta señalar también que tres días antes de que Chávez hablara en la Cumbre Iberoamericana, antichavistas dispararon e intentaron linchar a un grupo de unos 100 estudiantes de izquierdas. Hay que destacar que muchos de los atacantes provenían de la Universidad Católica Andrés Bello que tiene firmado un convenio de colaboración con la Fundación FAES de Aznar. O que Mayor Oreja apareció, coincidentemente con los disturbios, en Venezuela apoyando a la lucha de la derecha opositora. O que Nuevas Generaciones está colaborando activamente con los grupos que están haciendo kale borroka en las universidades privadas vezolanas. Zapatero, en vez de defender el honor de los anteriores gobiernos debería investigar el apoyo de Aznar y el PP al golpismo.

Para entender lo que está pasando, es importante que no nos engañemos: no es Venezuela quien está aislada en América, sino la política norteamericana y europea. La oleada de gobiernos nacionalistas y progresistas ya es mayoría al continente y va desde Brasil a Ecuador, de Bolivia a Nicaragua y llega hasta Argentina y Venezuela. La crítica contra las políticas neoliberales de Estados Unidos, Europa y el Banco Mundial es la posición común. En este contexto, el rey, que no es precisamente un experto en geopolítica, no ha entendido que los indios, los negros y sudacas ya controlan su petróleo, gas y agua y están fabricando satélites, ordenadores y teléfonos móviles. Y le molesta que le hablan como iguales, incluso orgullosos e impulsivos como Chávez. No lo puede tolerar. Pues lo sentimos majestad, pero América Latina ya no calla. América está unida en un deseo de soberanía e independencia y dispone de las herramientas políticas y económicas para que se haga realidad. América está unida y ya no la callan.

David Segarra vive en Venezuela, es fundador del periódico valenciano L'Avanç y colabora con TeleSur, Vive TV y �vila TV.

Versión valenciana:
http://davidsegarrasoler.blogspot.com
Sindicato Sindicat