Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: laboral
Observatori del Tercer Sector (2a part)
14 nov 2007
Continuem parlant del què vam viure a l'Observatori del tercer Sector (no hi havia més espai per publicar comentaris, per això n'obro un de nou, com fa un temps va fer un company/a de causa)
Anava a posar un nou comentari a la notícia sobre les realitats de l'OTS que porta ja més d'un mes circulant per Indymedia i pel món sencer, però es veu que ja no es poden publicar més comentaris, companys/es de causa, hem arribat al límit!
I he pensat... potser hi ha més persones que els ha passat com a mi, que tenien ganes de dir la seva; o bé perquè no ho han fet encara o bé perquè ho volen tornar a fer i, com que recolzo absolutament la llibertat d'expressió, he decidit obrir un nou espai de diàleg sobre l'Observatori del Tercer Sector, no sigui que algunes veus es quedin sense poder-se manifestar.
El què volia explicar-vos és que últimament he anat coincidint amb persones que treballen en el tercer sector català (jo mateixa hi treballo) i que ja coneixen les realitats de l'OTS, ja sigui perquè ara treballen amb algú que en el seu moment hi va treballar, ja sigui perquè han tingut contacte professional amb el Pau Vidal i li han vist el llautó, ja sigui perquè els han arribat els comentaris d'Indymedia, ja sigui perquè són amics/gues, parella, familiars o coneguts/des d'ex-treballadores/s.
Seguiu comentant i expressant-vos lliurement sobre una experiència d'assatjament moral i d'explotació professional que vau viure tanta gent en un moment o altre.
El trencament del silenci i la llibertat d'expressió són les armes que en aquests moments tenim per aconseguir algun dia que la injustícia que es viu a l'OTS s'acabi finalment i deixi de perjudicar a tantes persones com nosaltres.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Observatori del Tercer Sector (2a part)
14 nov 2007
Trobo fantàstic que existeixi aquest espai per poder parlar lliurement de les nostres experiències laborals i personals a l'OTS i animo a totes les persones que ho han viscut que s'expressin, que parlin del que van viure, sempre amb respecte. No cal inventar res, no cal exagerar: les nostres vivències són ja una argument amb prou pes.
El què passa allà no és just: les amenaces, el xantatge, els crits, les jornades interminables, les exigències, la manca de respecte i el menyspreu, la manca de reconeixement, etc etc etc.
Tenim la sort de que al Pau Vidal ja se'l comença a conèixer públicament. Ell mateix es delata. Els que coneixeu la seva cara pública, els que coneixeu el seu posat arrogant, prepotent, narcisista i infantil, imagineu-vos la seva actitud amb les 'seves' treballadores, no cal molta imaginació!
Re: Observatori del Tercer Sector (2a part)
14 nov 2007
Meravellós disposar d'un espai lliure per explicar la nostra experiència a l'OTS. Des de que vaig marxar d'aquell infern, que en el meu cas sortosament va ser curt, sempre he tingut ganes de fer justícia, però no he trobat mai la manera, tot i que sempre he confiat que a la llarga el mal que fan l'acabarien pagant. I sembla ser que ara està succeïnt això, la vida els està començant a posar a lloc. Per què per molt que siguin comentaris anònims en un mitjà alternatiu com indymedia, aquí estan, els de molta gent que ha dit la seva, que s'ha obert a explicar el què va viure i molta altra gent que segurament no ha passat mai per l'OTS coneix què és el què hi passa. Són uns pocavergonyes que es dediquen a explotar i maltractar indiscrimanadament als seus treballadors.
Poc temps vaig estar-hi però va arribar el moment en què en una ocasió, després d'una reunió amb els dos coordinadors vaig haver de sortir de l'oficina urgentment per plorar. L'ansietat viscuda mentre escoltava els discursos d'aquells dos durant la reunió sobre el meu comportament i la meva persona, la ràbia sentida per veure'm impotent davant d'aquella situació surrealista, em varen fer arrencar a llàgrima viva. Recordo aquelles sensacions com si fóssin avui i d'això ja en fa més d'un any.
També recordo la humiliació viscuda en altres ocasions, sobretot el dia que vaig plegar, quan escoltava les valoracions sobre la meva persona per part dels dos coordinadors. Em vaig tornar a sentir impotent, tot i intentar expressar la meva opinió, ja que no m'ho permetien, no volien escoltar-me, perquè allà dins ells tenen la raó absoluta i tota la resta no compta per res, són els altres qui estan equivocats o no s'adapten o tenen expectatives professionals divergents. Per mi pensar i dir això és tenir molta barra, és ser mala persona no considerar les opinions ni els sentiments dels altres, i per mi és el què són els dos coordinadors de l'OTS: males persones per estar fent malviure a la gent i quedar-se tan amples i a sobre tenir la prepotència de dir que són els altres els que no s'adapten o que estan equivocats.
Ja n'hi ha prou, no?
Re: Observatori del Tercer Sector (2a part)
15 nov 2007
Per qui s'incorpori ara, us informo que des de principis d'octubre hi ha hagut un debat entorn de l'OTS en aquest mitjà.
Molta gent, de manera anònima, ha escrit les seves experiències dins de l'OTS i altres han escrit les seves impressions sobre aquesta organització, ja sigui perquè hi coneixen gent que hi ha treballat o perquè n'han sentit a parlar.
Si voleu seguir el què s'ha dit, heu d'anar a la secció Laboral d'Indymedia, a una publicació del 10 d'octubre 2007 que es titula "Van de progres però són bèsties ferotges: el cas de l'Observatori del Tercer Sector"
Re: Observatori del Tercer Sector (2a part)
20 nov 2007
Ostres què fort! M'he trobat sense esperar-m'ho aquest missatge... també he anat a la publicació mare i he al·lucinat: JO TAMBÉ VAIG TREBALLAR A L'OTS. Fa molt temps ja, però va ser dur i ho recordo. Fins ara la pitjor experiència laboral viscuda. Em va afectar a nivell personal, però per sort vaig ser capaç d'adonar-me a temps i vaig anar-me'n de seguida. Tinc molt mals records i pel que puc veure segueixen igual, espero que algun dia acabin de fer mal a la gent. Són uns hìpòcrites i tan de bò arribi el dia que ja ningú més se'ls cregui, perquè el què fan per darrera el seu posat de professionals del sector experts i humanitaris, és terrible, no respecten a les persones que tenen al seu càrrec i això no es pot permetre. Tan de bo arribi el dia que es faci justícia.
Re: Observatori del Tercer Sector (2a part)
23 nov 2007
Quan penso com de malament em varen fer sentir aquella gent quan vaig treballar per ells em sento amb unes ganes terribles de fer justícia.
Em varen fer plorar més d’una vegada, varen aconseguir que la meva vida trontollés durant la meva estada al carrer Carolines: els horaris de treball, els discursos a porta tancada del Pau intentant convèncer-me de com d’equivocada estava (amb la Núria de consort), la humil·liació a resistir diàriament desvaloracions sobre la meva feina i crítiques sobre la meva manera de pensar, perquè segons ells pensaves de manera equivocada (quan l’únic que feies era pensar amb sentit comú) i se t’havia de reconduir. És que fins i tot no tenies ni dret a vida personal, perquè aconseguien que la feina acabés ocupant tot el teu temps, va arribar el moment en què no et podies ni plantejar fer un curs de formació o d'estudiar un postgrau fora d’horari laboral, és que no et deixaven ni assistir-hi. Es va arribar a l'extrem que alguna persona va veure’s obligada a abandonar estudis que ja havia pagat.
Per a tu l’OTS havia de ser-ho tot, et venien a dir que havies de donar-ho tot pel projecte, el projecte del Pau i la Núria, sinó et deien que no estaves motivat i que la teva conducta era equivocada, que no eres un bon professional i que se t’havia de reconduir l’actitud.
Us asseguro que aquestes paraules sortien de les seves boques en reunions personalitzades, on la treballadora era retinguda durant l’estona que calgués amb els dos coordinadors dins de la sala de reunions. Evidentment, més d’una havíem hagut de sortir plorant, anar al lavabo, intentar serenar-nos i aixugar-nos les llàgrimes i tornar com sigui amb els dos caps.
Que quedi clar que jo no dic mentides, dic el què vaig viure allà dins i el què sé de primera mà que viuen una vegada darrera d’una altra les persones que passen per l’OTS. Són fets que succeeixen allà dins i que com que aquest món és molt petit acabem sabent totes les persones que hi hem estat fa més o menys temps.
Fets són que fins i tot varen arribar a fer un qüestionari NO anònim a les treballadores, on havien de contestar unes preguntes sobre l’organització, la seva feina, etc. i després cadascuna, individualment, haver de passar a reunió tancada amb els dos coordinadors per tal de que li fessin una valoració de les seves respostes i un intent de rentat de cervell.
Tantes coses a explicar que se’m queda curt l’espai. Suposo que les persones que llegeixin aquests escrits i que no hagin viscut a l’OTS quedaran molt sorpreses d’escoltar la veritat. Jo, tot i haver-hi passat, encara em sorprèn saber que aquella gent és d’aquesta manera, que allò és real i no un malson.
Re: Observatori del Tercer Sector (2a part)
23 nov 2007
per a qui vulgui saber la notícia original que és va publicar a l´octubre aneu a:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/320348/index.php
Sindicat