|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
El referèndum de 2014
|
|
|
per Antoni Ferret |
12 nov 2007
|
|
|
És una idea excel•lent aquesta que l’any 2014, coincidint amb els 300 anys de la pèrdua de les llibertats, els catalans i catalanes exercim d’alguna manera el dret d’auto-determinació. I no seria la primera vegada d’una coincidència semblant, atès que l’any 1914, als 200 anys justos, vàrem obtenir el primer tast de llibertat amb la Mancomunitat de Catalunya.
Donades les circumstàncies, vull aclarir que, tal com és costum, en aquest escrit expresso una opinió personal meva, encara que jo estigui en diversos llocs (partits, sindicat i moviments socials).
Aquests set anys que falten han de ser els de preparació i reflexió, per tal que tota la població hi expressi una voluntat meditada i contrastada.
Una de les coses a discutir amb temps és la de quines opcions s’han de plantejar en aquest referèndum. La meva opinió és que no ha de ser «independència sí» i «independència no». Si es fes així, les persones que volem més autonomia però no volem trencar amb Espanya no tindríem opció. Votar «no» ens faria mal al cor, i no votar o fer-ho en blanc semblaria desresponsabilització. Hi hauria d’haver dues opcions «positives».
Imaginem la presentació de dues paperetes, per votar amb una de les dues, que diguessin així:
* «Autoritzo el Govern de la Generalitat a obrir negociacions amb el Govern d’Espanya perquè Catalunya esdevingui un Estat independent dins la Unió Europea.»
* «Autoritzo el Govern de la Generalitat a obrir negociacions amb el Govern d’Espanya perquè Catalunya esdevingui un Estat dins un Estat Federal espanyol.»
Així les dues principals opcions que les enquestes presenten com les més representatives podrien ser defensades directament. Resta el fet que, d’aquesta manera, les opcions minoritàries («Catalunya regió d’Espanya» i «Catalunya comunitat autònoma») no es podrien expressar sinó amb l’abstenció o el vot en blanc. Però la primera d’aquestes opcions és, segons les enquestes, «molt» minoritària, i la de comunitat autònoma, amb el debat d’aquestes 7 anys, podria esdevenir-ho.
Avui cal tenir present que estem davant una «possibilitat», i que cal procurar dues coses:
1) Que la possibilitat esdevingui real.
2) Que els ciutadans i ciutadanes hi responguem amb plena consciència, després d’un debat llarg i responsable.
Antoni Ferret
http://www.moviments.net/aferret |
This work is in the public domain |
|
Re: El referèndum de 2014
|
|
per kiki |
17 nov 2007
|
|
ELS PA�SOS CATALANS SOM UNA NACIÓ!!! |
