Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió : amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats
Manifest de la CCIODH. A Deu Anys d’Acteal
12 nov 2007
Fem públic el següent text de la Comissió Civil d'Observació pels Drets Humans (CCIODH) per a recollir signatures d'adhesió tant individuals com col•lectives. Es poden enviar a la següent adreça: cciodh ARROBA pangea.org
cciodh.jpg
acteal_2005_03.jpg
acteal_2005_07.jpg
Signar adhesió al manifest
http://cciodh.pangea.org/firma_manifiesto_10_acteal.htm

A Deu Anys dâActeal

El 22 de desembre de 1997 un grup paramilitar va disparar de manera indiscriminada a l'interior d'una església de la comunitat dâActeal, Chiapas. Les bales es van endur la vida de 45 indígenes totzils: 16 nenes, nens i adolescents, 20 dones i 9 homes. 7 de les dones estaven embarassades.

Les persones assassinades pertanyien a un grup civil conegut com âLas Abejasâ?, dedicat a defensar els seus drets com a pobles indígenes. El dia que van ésser brutalment assassinades es trobaven reunides orant per la pau per la seva comunitat i per les altres veïnes, desplaçades per donar suport a lâEZLN (Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional).

En els últims deu anys, Acteal evoca diferents llocs, amb diversos protagonistes i amb diferents vulneracions de drets humans. A Atenco, a Oaxaca, a Guerrero, a la Ciutat de Mèxic, a Ciudad Juárezâ¦; dones i homes, indígenes i mestissos, periodistes, estudiants, defensores i defensors de drets humans, camperoles i camperols...; feminicidis, desaparicions forçoses, detencions ilâ¢legals, treball infantil, atacs contra la integritat física, psicològica i sexual, vulneració del dret a la identitat cultural, del dret al treball, a l'educació, a la salut, a l'habitatge, a un judici amb totes les garanties, als drets de participació políticaâ¦

Malgrat els intents dels successius governs mexicans de presentar aquestes vulneracions com episodis aïllats, d'una banda, i, per un altre, com a fruit de la confrontació entre particulars o entre comunitats rivals, la seva reiteració i la seva envergadura apunten a causes de tipus estructural i a responsabilitats institucionals concretes.

Les greus vulneracions de drets humans a Mèxic són conseqüència directa d'un entramat de factors marcadament interrelacionats que es poden situar en tres àmbits distints: a) la consolidació d'un model soci-econòmic profundament desigual, incapaç de satisfer les necessitats bàsiques de la major part de la població, malgrat que l'economia mexicana se situa entre les més poderoses del planeta; b) la inexistència o extrema debilitat dels canals que fan possible una participació política àmplia, conscient i determinant; c) la impunitat que penetra els diferents cossos de seguretat i l'exèrcit mexicans vinculada a la falta d'independència del poder judicial.

En aquest context, la responsabilitat ha d'atribuir-se principalment a les institucions mexicanes: els informes i recomanacions realitzats per distints relators especials de Nacions Unides, per la âComissión Interamericana de los Derechos Humanosâ? així com els pronunciaments promoguts des del Parlament Europeu, o les denúncies de diferents organitzacions de defensa dels drets humans Amnistia Internacional, Human Rights Watch... no han assolit provocar en els diferents governs més que tímids i teatrals gestos, la negació més rotunda o el silenci més indiferent.

La CCIODH

En el context descrit, la Comissió Civil Internacional d'Observació dels Drets Humans (CCIODH) vol seguir amplificant la veu dels testimoniatges de les vulneracions de drets humans a Mèxic. En aquest sentit, emparada en la legitimitat que li atorga el treball realitzat en cinc missions d'observació (entre febrer de 1998 i maig de 2007), la CCIODH considera obligat recordar que, desgraciadament, segueixen tenint vigència les denúncies i recomanacions efectuades després de cadascuna de les visites realitzades (a Chiapas, les tres primeres, a Atenco, la quarta, i l'última a Oaxaca).

Segons el parer de la CCIODH, la vigència dels drets humans a Mèxic depèn de la superació d'una sèrie de poderosos obstacles, entre els quals cal destacar:

1. Una situació de profunda descomposició política i de preocupant desestructuració social. Les esferes institucionals no assoleixen, per falta de voluntat, assegurar la vigència de l'Estat de Dret, i en aquest context són les capes més desfavorides de la societat, i especialment les comunitats indígenes, qui sofreixen les conseqüències d'una situació generalitzada de violència i d'impunitat .

2. Una estratègia jurídica i política el principal objectiu de la qual és assolir el control i la desarticulació de la població civil en zones on es desenvolupen processos d'organització ciutadana o moviments de caràcter social no partidista. S'han documentat nombrosos casos de negació dels drets de reunió, manifestació i de la llibertat d'expressió i informació, per mitjà d'un ús de la força policíaca i militar abusiva i indiscriminada.

3. En ocasions, han format part d'aquesta estratègia grups de civils armats o paramilitars responsables de desaparicions forçades, lesions i morts que a dia d'avui segueixen impunes.

4. La falta de compliment dels compromisos adoptats per les institucions. El cas més emblemàtic ho constituïxen els Acords de San Andrés signats en 1996 entre el govern mexicà i el EZLN, ajornats successivament en el seu compliment fins al seu definitiu menyspreu per mitjà de la reforma constitucional de 2001. La continuïtat d'una cultura etnocèntrica que segueix rebutjant la igualtat entre cultures i la pacífica i profitosa coexistència de diferents projectes de vida colâ¢lectiva. Es dóna un rebuig conscient a la construcció d'espais d'autonomia indígena per a així legitimar les estratègies d'assimilació i dâanulâ¢lació cultural, encara avui vigents. Malgrat les declaracions constitucionals, jurídiques i polítiques es barra el pas a un Mèxic veritablement multicultural i pluriètnic.

5. La pervivència d'un masclisme arrelat que es reflecteix en amplis sectors de la societat i que es trasllada a l'actuació d'unes forces de seguretat i militars que són còmplices, quan no responsables immediates, de greus vulneracions dels drets de les dones. Més enllà dels feminicidis de Ciudad Juárez, successos com els dâAtenco, on van ser documentades greus agressions sexuals en els trasllats als centres de reclusió, així ho testifiquen.

6. La falta d'independència del Poder Judicial: les dificultats en l'accés als tribunals dels sectors socials més desfavorits i el seu ús interessat per representants governamentals han provocat una profunda desconfiança cap a la Justícia. Amb freqüència jutges i tribunals es pleguen a les exigències governamentals al decidir sense fonament suficient l'empresonament dels líders d'organitzacions i moviments socials, tant indígenes com no indígenes. Existeixen doncs, en aquest sentit, presos polítics.

Compromís

Deu anys després dâActeal segueix sent necessari recordar la matança, les seves causes i protagonistes. La tasca d'evitar nous âActealsâ? passa per la pervivència de la lluita contra la impunitat entesa en sentit ampli: cap vulneració de drets socials, culturals, econòmics, polítics i civils hauria de quedar sense resposta. Per això, la CCIODH interpelâ¢la a tots els actors socials i polítics, tant mexicans com internacionals, que exerceixin una funció activa de control i supervisió de l'actuació dels poders tant públics com privats. En aquest sentit, la Comissió fa públic el seu compromís de manteniment de la tasca d'observació civil iniciada fa ja prop de deu anys.

Octubre de 2007.

Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans
http://cciodh.pangea.org

Per signar aneu a lâadreça següent:
http://cciodh.pangea.org/firma_manifiesto_10_acteal.htm


Noticies relacionades:

Las Abejas de Acteal
Contra la Impunidad - Campaña 10 y 15
http://acteal.blogspot.com

REPORTAJE /A diez años de acteal
Hermann Bellinghausen
El origen: múltiples episodios de un plan contrainsurgente
http://chiapas.indymedia.org/display.php3?article_id=151521

Acteal, ante la justicia
http://www.frayba.org.mx/archivo/informes/071028_folleto_actualizacion_j
âNo es el olvido lo que puede salvar a una comunidad del rencor y la venganza.
Sólo el ejercicio de la justicia permite que la comunidad recupere su equilibrioâ?.
Mario Benedetti
Breve reporte jurídico a 10 años de la masacre de Acteal (Actualización al 28 de octubre de 2007)
http://www.frayba.org.mx/download.php?ID=623&language_ID=1
Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de Las Casas (FRAYBA)
http://www.frayba.org.mx


Ante la responsabilidad por la masacre, escribir la historia a conveniencia.

Al cumplirse una década de la masacre, el CentroFrayBa y la Sociedad Civil Las Abejas presentan un breve pero contundente informe jurídico sobre los hechos de Acteal, qe indica qe âEl Estado Mexicano es responsable de la masacre de Acteal por: Acción; Omisión; Dilación y Denegación de Justicia.

Respecto a este último aspecto el informe (PDF 48Kb) dice qe el Estado Mexicano en su conjunto (presidentes van gobernadores vienen) âha negado el derecho de conocer la verdad de los hechosâ?, y (agregamos) en cambio ofrece una versión âa modoâ de lo ocurrido el 22 de Diciembre de 1997. Esta versión es la misma qe exculpa precisamente al Estado de la promoción de la violencia contrainsurgente y qe favorece la versión de qe aqellos asesinatos tienen origenes en la conflictos interreligiosos e intracomunitarios, tal y como difunde ahora el ultraorgánico intelectual y ex-izqierdista Hector Aguilar Camín con su trilogía Regreso a Acteal quien asegura qe âlos bandos rivales de San Pedro Chenalhó preparaban el camino hacia su propia masacre. (â¦) Durante el verano de 1997, los comandos armados del EZLN y las cuadrillas armadas antizapatistas convirtieron la comarca sanpedrana en un infierno de emboscadas recíprocas y batallas incipientes.â?


Regreso a Acteal I. La fractura
Héctor Aguilar Camín
http://nexos.com.mx/articulos.php?id_article=1495&id_rubrique=652
Regreso a Acteal II. El camino de los muertos (Segunda de tres partes)
http://www.nexos.com.mx/articulos.php?id_article=1510&id_rubrique=664

�cida crítica de Marcos al escritor Héctor Aguilar Camín
http://www.jornada.unam.mx/2007/10/29/index.php?section=politica&article

violencia contrainsurgente
http://clusty.com/search?input-form=clusty-simple&v%3Asources=webplus&qu

Acteal: con máscara de lodo
Juan Bañuelos
"La masacre de Acteal significa que matando a las mujeres se destruye un símbolo de la resistencia: el fin es âmatar la semillaâ?, fue el grito de los paramilitares ese 22 de diciembre, que no se multipliquen más los indios".
Leer más:
http://www.jornada.unam.mx/2007/11/11/index.php?section=opinion&article=

Todos somos Chiapas
José Saramango
(Artículo escrito en primera persona por José Saramago, resultado de sus impresiones recogidas durante su viaje a Chiapas, con motivo de los disturbios que enfrentaron a la población indígena con el gobierno mexicano, y publicado en La Revista del diario español El Mundo).
Leer más:
http://acteal.blogspot.com/2007/11/todos-somos-chiapas-jos-saramango.htm
Sindicat