5/11/2007

Espanya concentra el 68% dels cultius transgènics de la UE

1. • La meitat del blat de moro plantat a Catalunya o Aragó ve de llavors modificades 2. • Àustria ha obert una bretxa a la UE al vulnerar una directiva i prohibir la importació

ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

Qui recorri els extensos blatdemorars del Somontano, el Segrià, Albacete o els Monegres no observarà res d'extraordinari ni a les tiges, ni a la fulla ni a les panotxes, però si decideix analitzar-los podrà determinar que una bona part procedeixen de llavors transgèniques. Efectivament, els organismes modificats genèticament (OMG) s'han expandit a poc a poc els últims anys, sobretot en regadius afectats per l'eruga del trepant, fins a fer d'Espanya una autèntica potència europea. Segons dades oficials, el blat de moro Bt (en totes les seves marques comercials), que és l'únic transgènic autoritzat per al seu cultiu a la Unió Europea, ocupa a Espanya 75.148 hectàrees, cosa que suposa el 68% del total comunitari. Actualment, l'1% del blat de moro cultivat a Europa és de tipus OMG, però el percentatge augmenta al 20% en el cas d'Espanya i ronda el 50% a Catalunya i Aragó. Encara que Espanya és d'una manera aclaparadora el primer productor europeu de transgènics, l'últim any set països més han apostat amb força per la biotecnologia agrària: França, la República Txeca, Portugal, Alemanya i, ja amb superfícies marginals, Eslovàquia, Romania i Po- lònia. El cas més espectacular és el de França, que ha passat de 5.000 a 21.714 hectàrees, un increment que queda molt allunyat de les declaracions poc amistoses del president Nicolas Sarkozy. Les xifres, basades en els respectius registres nacionals, van ser fetes públiques la setmana passada per EuropaBio, l'associació europea d'empreses de biotecnologia. A diferència del que passa a Amèrica, el blat de moro és un cereal poc estès a Europa, però la gran demanda per a pinsos i el previsible augment per a la fabricació de biocombustibles auguren un creixement sostingut de la producció. Que els transgènics cobreixin la demanda de blat de moro és una possibilitat creïble, però no l'única. De fet, el futur dels OMG a Europa és incert.

PROCÉS ENCALLAT

Dimarts passat, per exemple, els països membres de la Unió Europea no van aconseguir la majoria necessària per aprovar una demanda de la Comissió Europea contra Àustria, el díscol Govern de la qual ha decidit prohibir el cultiu i la importació de blat de moro Bt tot i que la varietat està autoritzada a Europa des de l'any 1998. Es podria dir fins i tot que les postures contràries als OMG en van sortir reforçades: la proposta de la Comissió va ser defensada per quatre estats, però hi va haver vuit abstencions i 15 vots en contra. Fins i tot Espanya, suposadament el paradís del blat de moro Bt, va optar per l'abstenció. Segons la legislació comunitària, qualsevol estat membre té dret, invocant documents científics, a aplicar una clàusula de salvaguarda contra un nou producte agrari. No obstant, l'Agència Europea de Seguretat Alimentària ja s'ha pronunciat en dues ocasions contra la clàusula austríaca a l'estimar que no hi ha cap raó per creure en els efectes negatius del blat de moro Bt ni en la salut ni tampoc en el medi ambient. L'Organització Mundial del Comerç (OMC) ha donat de termini a la Unió Europea fins al dia 21 per derogar la clàusula austríaca, informa Efe. En cas contrari, els països exportadors que van iniciar la demanda (els Estats Units, el Canadà i l'Argentina) tindran dret a proposar mesures de represàlia. La situació és complexa a Europa, amb una comunitat científica que majoritàriament està a favor dels transgènics i una opinió pública que hi està molt en contra (el 80%, segons els baròmetres comunitaris). Itàlia ha demanat una moratòria sobre nous OMG fins que s'acabi la revisió dels procediments d'avaluació a l'Agència de Seguretat Alimen- tària, mentre que el Govern francès ha insinuat que vol seguir els passos d'Àustria. A Catalunya, Iniciativa- Verds ha demanat que el territori sigui declarat lliure de transgènics, igual que van fer recentment el País Basc i Astúries.

Veure dades de la superfície plantada de blat de moro transgènic a la UE.

article original