|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Pèrdua de llibertats no percebudes...
|
|
per Addan - Aleteia
Correu-e: addan ARROBA addan.com (no verificat!) |
04 nov 2007
|
|
Si simplement acceptem el món tal com ens el presenten, amb tota la seva càrrega de prejudicis, costums i automatismes irreflexius, serà difícil que ens plantegem la possibilitat de reconquerir llibertats perdudes però no prou percebudes... |
Com és ben sabut en alguns paisos islàmics hi ha regles estrictes d'indumentària, que segurament són percebudes per la majoria d'aquelles persones que ho viuen com un fet natural. Aquestes regles sobretot són severes per les dones, que han de patir la repressió de la policia que vigila el compliment de les regles morals, si les observa amb actituds de suposada rebel·lia contra la norma de caire moral i sexista.
En aquest pais també hi havia moltes normes sobre el "decòrum", que afectava per damunt de tot les dones.
Vés per on, però, existeix la llibertat de no usar roba en espais públics, perquè no hi ha cap llei que ho prohibeixi i, per tant, aquest fet no és delicte ni falta. Això no obstant, no hi falten guàrdies de la pròpia norma moral, per reprimir qui osi fer ús d'aquesta llibertat. Fins i tot hi ha jutges que condenen per desobeir una ordre sense cap ni peus.
Qui veu la necessitat d'obeir les següents ordres?:
Despulli's!
Agredeixi'l!
Balli!
Doncs segons sembla, de moment ja hi ha dos jutges que donen la raó a l'ordre, també injustificada, de: vesteixi's (cobeixi's els genitals)!
Aquesta és l'ordre que van dirigir a un home que deambulava vestit amb sabates i mitjons (no anava absolutament nu, per tant...).
Aquestes preguntes volen exemplificar possibles ordres inapropiades, després d'actuacions injustificades (en no cometre's delicte ni falta) i que no caldria obeir.
Recordeu sempre que, per ara, la decisió pròpia d'usar la indumentària que us vingui de gust o la nuesa es ben bé vostra, i no d'algun guàrdia urbà repressor, especialment del districte de Ciutat Vella de Barcelona.
A pesar que en el llibre blanc de l'Ajuntament van haver de retirar l'exhibicionisme (entès aquest com a nuesa simple), perquè ja s'havia retirat del Codi Penal el delicte d'escàndol públic i les faltes contra la moral, a pesar que les noves Ordenances no contemplen la nuesa com a quelcom perseguible, a pesar de dues Resolucions del Parlament de Catalunya (245/V i 899/V) favorables a la supressió d'obstacles contra la nuesa simple, encara han trobat un suposat article de l'Ordenança, 63.1b, que potser necessitava d'alguna aplicació més pràctica, discutible com és, i que sembla que apliquin més aviat forçadament: "Ofendre les Conviccions / Menystenir Drets dels altres"
La principal víctima que han multat i denunciat als jutjats repetidament, l'Esteban Trancón, va redescobrir el seu gust per prescindir de la roba, en assabentar-se que aquest fet no és delicte ni falta. Per això el reprimeixen, el jutgen i el condemnen amb sentències que encara no són fermes, però (ha apel·lat).
En el primer judici se'l van escoltar i li van admetre les al·legacions, però el van condemnar usant arguments de sanitat (desconeixem què en sap de sanitat del jutge, però aquests possibles arguments són fàcilment rebatibles pels professionals de la salut), estètics, religiosos i morals.
En el segon judici el ministeri fiscal va preguntar si estava sota tractament psiquiàtric així com per quin motiu el guàrdia no l'havia acusat del delicte d'exhibicionisme, si potser hi havia *menors presents* (185 del vigent Codi Penal, aplicable quan es fan activitats lúbriques o obscenes davant de menors d'edat, però no aplicable a la nuesa simple, el retirat delicte d'escàndol públic). La jutgessa va tallar els diàlegs entre el fiscal i el guàrdia denunciant i entre el fiscal i l'acusat manifestant pressa perquè hi havia altres judicis pendents. Finalment tampoc va tenir l'oportunitat de presentar proves al seu favor (que tenia preparades).
Prou de repressió contra la nuesa simple i la lliure indumentària!
*Els menors no són diferents encara que vagin a platges on hi ha gent nua, per tant o és perniciosa per tot el menors o no ho és per cap. Més aviat s'usen els menors per justificar els prejudicis dels adults*. |
Mira també:
http://www.addan.com
|
This work is in the public domain |
