Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Moció de reconeixement i homenatge a Xirinacs a Valls
04 nov 2007
La CUP de Valls va presentar el passat divendres 26 una moció de reconeixement i homenatge a Lluís Maria Xirinacs, en la que es demanava, entre altres coses, dedicar un carrer de la nostra ciutat a la seva persona.
La moció va ser rebutjada amb la següent votació: S� 3 (1 CUP + 2 ERC) NO 6 (1 PP + 5 CiU) ABST 12 (7 PSC + 5 CiU).
mocio_xirinacs.doc
mocio_xirinacs.doc (51 KiB)
Moció de reconeixement i d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs

El passat mes d’agost la societat catalana va perdre un dels referents polítics més importants de les últimes dècades, en Lluís Maria Xirinacs.

Lluís Maria Xirinacs, ex-senador durant la transició i candidat al Nobel de la Pau els anys 1975, 76 i 77, era conegut per la seva defensa de la pau i dels drets del país. Nat a Barcelona el 1932, s'ordenà sacerdot als vint-i-dos anys. Als 34 ja va refusar els diners que l'estat donava als capellans que tenien cura de parròquia i va combatre la vinculació església-estat amb una llarga vaga de fam que va tenir molt d'impacte. Entre els anys 60 i 70 va fer cinc vagues de fam més, va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i el règim franquista el va empresonar dues vegades (1972 i 1974-75). Seguidor de les tesis de Ghandi i de la lluita des de la no-violència, es va estar a peu dret davant la porta de la presó Model de Barcelona, dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que no es va aprovar la llei de l'amnistia. El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i, amb més de mig milió de vots, va arribar a ser senador per Barcelona. El 1980 va abandonar la política activa i va començar a estudiar un nou model social i polític des del Centre d'Estudis Joan Bardina, juntament amb Agustí Chalaux. No va deixar la lluita, tanmateix, però sí el sacerdoci, l'any 1990. El 2000 va tornar a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar la independència del país.

Xirinacs va ser condemnat el 2004 per l'Audiència nacional espanyola per un delicte d'enaltiment del terrorisme arran d’un discurs al Fossar de les Moreres l’11 de setembre de 2002. El 2005 va ser detingut quan va acudir a renovar-se el carnet d'identitat i ingressat a presó, de primer a la Model, unida per a sempre a la seva figura com a captaire de la pau en l'època de la lluita per l'amnistia dels presos franquistes, i després a Can Brians. Una ràpida i intensa mobilització ciutadana, amb la intervenció també de diversos partits polítics, va fer que tot just passara unes hores a presó.

Xirinacs, que tenia setanta-cinc anys, havia esdevingut el símbol de la lluita per l'amnistia a final del franquisme, havia practicat sempre la resistència no violenta i s'havia manifestat a favor de la independència. Havia estat empresonat dues vegades durant el franquisme i el 2005 per ordre de l'Audiencia Nacional.

Per tot l’exposat, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa l’adopció dels següents acords:

1-     Dedicar un carrer de la vila a Lluís Maria Xirinacs on hi consti una placa de record a la seva persona i a la seva lluita.
2-     Que l’Ajuntament de Valls doni suport als actes d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs que s’organitzin des de la societat civil vallenca.
3-     Traslladar aquest acord a la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs i als mitjans de comunicació a través d’una nota de premsa.

A Valls, a 15 d’octubre de 2007

This work is in the public domain
Sindicat